's' i J y 7mm,“ l W,” ,4. ‘ "‘15: - ' "' M .... .. . . .. 7' "' ‘_ . ' ‘. y, . ‘ 1‘; af . i ‘ '. . _ _ . . *. b . ' \ . r — lr “¿ima . . . 5 s'r‘í' ' ' . . . ' L. '-- y J. ' i. . .. 1 s ' ., . u 1'" .h . . b- . h 1 y". "e “ i y "’“"" "t‘ ' '¿Qb‘ah’ .911; .0. 'lENBUTEROL CONNECI'ION' 30 l EL TEMPS 4-12-95 Q“; V. e _.5 ¡(AIO (06“ BMW“ Vumhhm nick-natalia rut-“Md. bm.llflgk& unvodellóssaaiflatquan dúo-Monoloormol d'honnornsodedonbuto- rol.Aixónpnsomuna WWdodlm porotothomvinculatal productiu negocideltráfic dosubetáneiosilhgals d‘onmixdobcsüar. ’f A! .I , i l ’ ¡0 al” o a ‘,; a ‘Y' ‘w: J y “.3! Í: 9’92}; MúmedW mmmanooonmma mrw.Aülgla.lsmifiadolmja MWMMMWÍW mms'utllltzlndutbutwolobonm WORWW MMMlW-m. ¡(N M1“ MAMI arl Van Noppen treballava a l’Institut de Control Veterinari del Ministeri dc Sanita! belga, i volia “nctejar d'una vegada els estables i els escorxadors de porqueria“. A quans de vui! del vespre del 20 de febrer d‘enguany. Van Noppen va rebre una trucada. Scmblava normal: havia d’anar a visitar un animal malalt. Perú ja mai no torna- ria a casa vru. A mig camí va aturar el cotxe l algú va disparar-li tres trets de bcn a prop. Fins llavors. Karl Van Noppen. de 42 anys. s'havia guanya! una reputació com a lluitador incorruptible contra la “mafia de les hormo- nes". Aqucll 20 de febrer va convertir-se en la seva primera víctima mortal. A Belgica. un vetlell és sacrifica! quan dóna positiu en el control d’hormones o de clenbu- terol. Aixo repmscnta una important pérdua de diners per a tothom vincula! al productiu nego- ci dcl trafic de substancies il-legals d'engreix de bestiar. dcl qual Daniel de Marez és el xim rcpresentant. "Alla els veterinaris han d’anar a treballar amb guardaespatlles i sovin! reben amenaces". segons Joaquim Sabaté. pre- siden! del Col-¡cgi Oficial de Veterinaris de Barcelona. Tot i que. a vegades. el l'rau compta amb la conmvencia del veterinari. com aquel! belga que \a ser sanciona! per passar-se cinc hores llcgint a l'escorxadur sense inspeccionar un sol animal. l es que la “mafia de les hormo- nes" no solamen! ha assassinat Karl Van Nop- pen. (‘om a mlnim ha pmtagonitzat vui! atacs me's. Entre ells: agredir dos veterinaris —rui- xan! la cara a un amb un liquid caustiC-. i cre- mar la casa a l'eumdiputat belga Jaak Vande- meulcbroucke amb un cóctel Molotov. Tots ells investigaven aquesta mafia. Fins ara. cap dels casos d'agressions ha esta! result. Als Països Catalans. de moment. encara no hi ha am'ba! la sang al riu. Peri) certamen! hi ha pamllelismes. Catalunya és un centre de pro- ducció i distribució illegal de clenbuteml i al- tres substancies. per a la resta de l'esta! espa- nyol l alguns països d'Europa. segons confir- men fonts policiaques i judicials. També exis- teixen empresaris mafiosos que s'han fet mul- timilionaris en poc temps. De veterinarias en tenim de dos tipus. Hl ha els qui reben amena- ccs i pateixen represalia com (robar-se les ro- dcs del cone punxades. l hi ha els qui cerquen un l'orat en aquest mercat. Entre ells. Rafael Arqué. un presumpte productor i distribuïdor de substancies d'cngreix il-Icgals. Fins que el van descobrir, aquesta persona es guanyava la vida treballant de veterinari funcionan al Dc- panamcn! de Sanita! de la Generalitat de Cata- Iunva. Castelldefels. prima punt de nfo- rildl. La industria de producció i distri- bució de clenbuterol a Catalunya comenca a Castelldefels. Aquest poble costaner i la seva EL Ï'EMPS4-l2-95 ¡3 ús l ABÚS DEL CLENBUTEROL ‘ "HW w lll qullognui de clonliuhnl. Al mereat mg". aquest sae val fins a tus milions de pesetas. “tw‘twai . " .V... .....’;".:‘. El elenbuterol és un iïirmae sintétie amb propietats terapéuttques‘ per a afeccions dels brunquis. El fet que. a me's. incrementi la musculatura i provoqui un guany en pes en potencia l'ús illegal en programes d’en- gneix animal. segons el doctor Valverde. director de l'lnstitut National de Toxicología. Un vedell engreixat amb elenbuterol (que costa entre Hill i 3.000 pcssetes el gram) augmenta rapidamth de pes menjant menys pinso. La earn que dóna té més muscle. és menys greixosa. i pot ser con- siderada de categoria superior. A mes de l’cstalvi de temps i pmso. el preu de la cam augmenta. Els efectes secundaris per intoxicacio de elenhuterol que consten als i ¡Inspectes dels dos medicaments comercialiuats legalment per consum Mi són forqa clars: tremolors. taquicardia. palpitacions. inquietud. tre- IlOlOf dels dits. busques. celïilees. sudoració. marejos. fatiga. VithKlllüla ció periférica i. en alguns casos. augment de glucemia. Fins ara, oficial- ment. cap persona intuxieada ha resultat moria. pero diverses fonts eoinei dcixen a dir que aquests símptomes podrien ser latals en persones que pa- tissin del cor. d'edat avaneada, o diabétiques; i també en embarassadcs ¡menors de sia anys. “El pols se'm va posar a ¡20 i el de la criatura a ISO. Els mas van dir-me que potser m'havien de l'er una cesaria d'eiiiergeii- cin". vadir Maria Jiménez. una de les intoxicades el gener de [992. Per l‘engreix de bestiar. el clenbuteml esta totalment prohibit a tota la Unió Europea des de principis de 1988 (Directriu 88/!46). Als Estats Units el clenbuterol esta també prohibit com a substancia d‘engreix. eontrhiamnt a algunes creenecs populars. sobretot de ramadcrs que dient M en justifiquen l'ús. La clau del rise de l'ús il-legal de elenbutcrol per W el bestíar sembla que és la capacitat d'acció del clenbuterol. más molt elevada en petites concentracions. Així. mentre que la dosi te- l per a les persones de l'acid aeetil salicílic (en una aspirina) és .49 5G) mg, la del clenbuterol es de 0.02 mg. La dosi utilitzada cn l'en- illegal de beatiar es un gram per tona de pinso. És a dir‘ 50.000 ve- ll dai terapéutica. La ignortncia pot fer pensar que a més, dosi. o que no cal esperar que l’animal elimini els residus. Es im- ' W comida!!! ll dificulta de banejar bé l'equivalent a un gra en mil m de deu qiiilos. 321m. I'l-ZMPS 4-12-95 comarca (el Garraf) scmblen haver estat. his- tóricament. el lloc més atraetiu pels produc- tors de substancies il-legals per a l’engreix de bestiar. Al mltant de l'any 86. quan l'cstat espanyol no exerceix cap mena de control sobre aquestes substimeies. Julio Lidltind. de malnom “el Argentino" s‘estableix a C astell- defels i munta un “negociqt”. segons fonts dels Mossos d'L-quadra de l'Area de Salut Públi- ca. Alla comenea a produir implants. o cap- sules de l'honnona artificial anabolitzant ace- tat de tremholona (finaplix). Aquestes capsules s'atlministren implantant-les sota la pell dels animals. tere l‘orella, sota la cua o entre els dits (le la peülla. L'animal traetat amb aquesta hormona uns mesos abans de la matanga augmenta de massa muscular. i per tant. de pes i preu. Els implants aviat eireulen per xarxes de distribució i es etins'eneixen en una practica habitual entre els ramaders. B l'iniei de la ma- lia del clenbuterol. F,ls anaboliuants s’liavien comcneat a fer servir per engreixar bestiar als Estats Units després de la segona guerra mundial. donada l‘escassetat de cam. Els Estats Units encara permeten l'ús per cngrcix de bestiar de cine anabolitzants. o hormoncs estemides. Tres són bormones naturals —testosterona. progesterona i estradiol- i dues són sintetiques- trembolona i 7eranol. La L'nió Europea. pero. opta per prohibir aquestes substaneies d'eneii l'iniei de IQRR. Aquesta restricció es dóna en part per no augmentar la prudueeió de earn. ja excedenta- ria i cn part per impedir la imponaeió de earn “hormonada” dels Estats Units. Peró alesho- res, l‘administmeió de substancies d‘engreix ja és massa generalittada i la prohibició té poc el'eetc. Julio Lidkind. “el Argentino". continua produint implants a panir de materies primeres proeedents d'Ameriea Llatina. El seu laborato- ri no és desmantellat fins al maig de l992. quan s'hi troben 60.000 capsules de finaplix. Lidkind. que ara deu tenir 73 anys. crea esco- la: estableix contactes amb empresaris i altres intennediaris. i forma xarxes de distribució als ramaders. Més tard. aquests no tan sols utilit- zcn hormones sinó també tarmacs antitimïdals d’origen no hormonal. com el elenbutcrol. i eóetels de tot tipus de substaneies. Aquí és quan apareix. també a Castelldefels. un altre historic de les substaneies d'engreix il-lcgals. ja mort. lis traeta de Gabriel Víctor Palomo, especialiuat en elcnbuterol. Gran pero amb aspeete juvenil. Palomo apareix en un pm- grama per la televisió irlandesa de ¡992. l ofe- rcix a un potencial client bn'tanie -el periodis- ta» ni més ni menys que un enviament mensual de fins a 25 quilos de elenbutcml pur al 99%. 25 quilos cada mes per un sol client. Dóna idea del volum de negoci (vegeu el requadre). L’ús de elenbuterol entranya un greu rise per la salut humana. Hi ha hagut 289 persones ¡n- toxicatles als Països Catalans des de l990 a 1994 (719 a I'estat espanyol). La intoxicació més grcu al noser país es va produir el gener dc ¡992. Els vcdclls que la van provocar van sortir de la granja Can Joandó dc Santa Eulalia de Romana. al tcmic municipal de Granollers. Tots havien prcs i no havien eli- 289 minat dosis molt ¡ntoxicacions dem“ de C's"- . butcrol. N'lii ha- a' "OStre Pais via rcsidus al l'ct- a causa del gc i també a la earn. La policia denbutemL treballa amb la hipótcsi que els vdchs van morir per ingerir tant clenbuterol. abans d'arribar a l‘escorxador de Sabadell. L'any [992. la finca de Can Joandó. de més de suit hectarees t 80.000 m’. l’equivalcnt a on- ¿c vcgadcs cl Camp Nou) pcrtany a l'empresa Diana Sociedad Anónima Española de Pien- Diana SAE ¿a una dc Ica majors empreses pmductores de pinsos de Catalunya: té més de cent crnplcats i el l990 ha l'acturat uns 4.l00 milions de pcssetes. El seu gerent és Francesc Margarit Montaña. també gerent d'un laborato- ri que elabora legalment pinsos compostox. A partdeCanJmntk).DtanaSAL-;teeupropietat una séric dc grangcs arreu Catalunya. La tapadera. Sobre cl paper. a finals de l'any 99 . Diana SAF. cedeix l'explo- ta- cio ramadcra dc Can Joandó a l'cmprcsa VAl)Al)l. por la ridícula quantitat de 20(le pessetes al mes. Segons Margarit. aquesta és l’única vinculació entre Diana SAE. VADADI i Can Joandó. La jugada és molt habil. L'ad- ministrador únic dc VADADl c's Antonio Navío. que temps enrere havia treballar com administratiu‘a Diana SAE. chons fonts dc la policia de I'Area de Salut Pública. Navío és “un home sen/ill. l'homc dc palla". També afirmen que dirigir explotacions ramadcres clc animals de les quals figuren a nom dc tcrccms persones és una practica habitual per part d‘cmprcsaria agro-pecuaria per evadir respon- sabilitau. D’aixó se‘n diu tenir animals en ré- gim d'integració. Les 20.000 pcssctcs mensuals de lloguer com- prometen VAI)AD a comprar en exclusiva a Diana SAE els pimos 40.000 quilos cada sct- mana-. la Ilct. i totes les vacunes i medicaments noccssaris. Considerar“ que. a més a Dia- na SAF. pagava les nómines dels treballadorx de VADADI. sembla un negoci rodó, sobrctot per Diana SAF. Curiosament, VADADl s'ha- via creat com a empresa promotora immobilia- ria I'abril de 99 . L'abril de 99 , Antonio Navío cs convencix en l'tulministrador i. al no- vembre del mateix any. l'cmpresa modifica cl Joaquim Sabaté ens ha rchut al Col lcgi Oficial dc Veterinaris dc Barcelnna, ¡nsliluuú que prcaidcix. per parlur del clenhutcml Hi hu ¡mm (un!) 4'! (‘unv IrnÍ (Il’ .suhxfúnru's IÍ'Ít’L’Uh d 'engret l' de Imtiur qm' [u I '(ulmim's'nm 'ió " —A (‘alalunym cl um- trol que hi hn és más quc sullclcnl, 1 pulser umh menys ju u'hi huunu pmu Als que trchallcn umh mm no els inlcrcsxu cmhrulul' el Mb SM: "A Catalunya. el control negoci. pcrqué la vcgudu que hi ha és més que suficient.” que sis n sc! pcrmmcs cs van inloxicar aquí. la vcndu «le cam dc mlclla vu cuurc vn plcul. —Algunu vegada hi lmbvu 4 lmlmu'ml ‘ ncssin casos. —N0 es fi: servir rlenbutt'ml .’ Sc n'hnviu tmbn! la por guarda lu nnyu' lu gcnl. mln que when quc es fan aqucslcs pfm'CS. fu bondul. Pc: a mi. NLTld ¡null xnrprcncm quc .sc'n (lu- —Jo no dic que no es l'uci scrwr. perú \i hu lun wrx u'. hn llm wn ¡r ho. Una tcmpomda abans del sacrificl. el dcucn lrL‘UIL‘. pcrquc rculmcm nu xc'n unha. Se’n deu fer Wir molt poc 's'i uc‘n fa xen'irl l‘nlrv lex mmlm 1 lvx mnhm lu gent no en fa servir. --Hi ha wtcrinuris que mlm lcgulitmr I 'u'A ¿Iv «'Íc'n/mh'InÍ. Qlu” rn ¡n nm .' —Com que está prohibit. no s'ha dc donar Punt. Pcm lanlbc ola prullll‘ldd la dmga i hi ha una discuwó d'anys dc si n'hi ha: d'hmcr wndu Ilnum la de veterinaris diu que no sc n'hu dc (lunar. De [mas mum-rcs. cl L lcn- bulerol és un pnxluclc molt lnlcressam. —EII quin until? no serien així. —Mill0ra la qualitat de la canal. fu que perdi grcix. quc uugmcnu cn nussa cñmia. Si els cullurislcs no cumptcssm umh ajuda d’uqlwxl llplh scu nhjcclc cup a una cxplolució ¡amadch Amb un capital dc 500.000 pcssctcs. l nomcx dm mesos abans dc la inlmicució. LI M ¡le (a. M. chnns cs desprén dc lcs investigacinns dc lu policia. cn cinc dies. entre cl 27 i cl 3 dc gcncr van pu» duir-se dinou baixcx d'unimuls u lu gmniu (‘un Joundó. L'cncarrcgul xa declarar que lumen ¡nun pcr causes nnrmuls. A més u més, a ¿nllcs hores dc la nit del 30 de gener. mqu Cde dc bestia" van sc! ll'uhlluduls u la gmqu ('an l‘us- lu. de Perul‘ita. lambé gcslmnudu pcr [Manu SAli. Lu nit del 3 dc gcncr. mossos dc I'Árcu dc Salut l’úhhcu lruhnrcn una vmlcnn d‘ani- muls cnlcnuls cn una ¡usa dc la finca (‘un Jn: andó. L'aníllisi de les rcslcs vu duna" pmitn'u cn clcnhulcml. Uncs quantcs preguntes conti- nucn sense rexnldre: S'cxwrimcnlum umh nu ves suhslimucs d'engrelx u (‘un Juundó qm: nu 34 l l-.l. TEMPS 442-95 wn lcnlr l‘c’luclc dcxiual" Van destinar-sc ul wnxum humu wdcllm quc hm ¡cn lvl ¡lo cum llcls d‘Indicx.’ l’cr quc cncuru l'ncluhrc de I‘WÑ. \ dcmunzncu u Inlurllluun ('I lvlclnn dc Dlaulu SAF (lnnmcn cl (lc (‘am .lnumln'_’ l'ulu lu .lum'uu ulgu u'\ mn\;lh c dc In ¡ntmlcucm dcl ganen dc IWZ'.’ A Inúx dcl magna! dclx pmxnx anccw Mur- gunl. «'qu pcudcm dc llldlL'l ¡pct un .uluv Ldñl un dclx win-rin;an que juxlumcm cxcruu d‘mx- pcctur u l‘csun \.ulnr dc Sabadell durunl l‘cpu- m dc lu Inhwiu cin. l’cr ¿illa xu su pu un m pm- \:ll' la L‘Jl'n «lv (1m Jnundo. wn- xc (¡UC CN (lClk‘t' lóx mp IrrcguIdn- lul. lïx llxu'lu «lc Rulucl Alquc. vclclinmi (lc pm 1mm lunuunu- ri dc lu (lCllCl’Jllldl dc (Enuluuyl lun-xligalr-lu m prmncur. ni més m IIlL‘Il_\\, que cl descubri- mom d'un ldlmmlnl'i clundcm dc \lnl¡n\ dc Rm. xcgnns l‘unls dc la pulu'm. l ¿lpurcn cum :I Impulul cn cl un. Arquc lc llculu-um .1n_\s i. scgnux una: ¡x'rwnd quc I‘hu lmgul u prop. es culalngablc wm “un lmmc illlcmxsunl": molt ¡uh-l ligscnl. .¡grmlnl‘lc cn cl lucha 1 mnll lx'n fL‘lJL'IUIlJI Itx un hmnc quv xup cl qm: cx lu Nalxcul dc pages. lu sem lrgucclmiu prulcwln- uul CN Indlculnu. lin "es anys wm .1 luucmnalrl dc lu (Lcncrulllul m lrchullal. pnmcr ul Depur- lunwm «l'Agnculluru. Rammlvnu l l’cwu lml d'inspcclm u'lcrilmn u gmngm l cwonadurx «le Valla (lcculcnml lksprcx m ¡mwnr pc] Inhmulnn dc ("nhrils IScn c1 (Miuul d'Anullsi dc lu (lcm‘rulllnll. Allíl. wgnnx m (lvclalrur. No li m usamnur la Lawn dc mnlml i ¿mulmquvx ¡lc chidllx cn pillxux. l)()\\ hlL‘lll&'lll xuhm lnl w a "Mmmm L. “¡un Fra-asc W Montaña. És gerent de Diana SAE de Piensas. una de les empreses més important: del sector. l bre la detecció dc clcnbutcrol. ‘Tots els indicis apunten que aquest em el cap de la banda orga- nitzada". segons l'oan judicials. lbbonnqunnpclquuh. Desde l'octubrc dc l990, al seu domicili de Granollers consten registrades dues empreses: Arquivet. botiga de productcs zuosanilzuis. i Explotacions Agmpecuaries de Ros‘ dedicada a I'engreix de vedells. amb animals en regim d’integració a dues gianng del Bages. La seva dona. Ger-aida. c's l'administradora de les dues. Arquc' només en té actions. Tot i aixó, segons es tkspren de les declaracions realiuades davant la policia. Arqué portava la eornptabilitat i els permisos i. als baixos d'Arquivet fins i tqt també manu- facturava ell mateix medicaments, suposada- ment només per al consum dels sem; propis vedells. Per la seva l'cina a la Generalitat. Ar- que' rebia unes 220.000 pessetes mensuals. Peri) és un home ambicios i, segons fonts de la policia: "leia patrimoni perqué va pensar que éra cl moment". Potser el dia de setembre de 90-l en qué el van detenir. Rafael Arqué pensava cn noves in- semons en an. en els terrenys industrials que acabava d'adquirir a Girona. a marxar a la casa de I'Emporda el cap de setmana. o a renovar cl seu BMW 320. valora! en quatre milions de pessetes. De moment esta suspes cautelarmcnt per la Generalitat. i continua amb els seus nego- cis pn‘vaLs. La justicia decidirá si traficava amb clenbuteml l si tema relacró amb el laboraton' de Molins de Rei. Donat que des de Molins e'enviaven pathts a tot l'cstat espanyol, aquest laboraton' podn'a tenir relació amb les substán- cies que van pmduir la intoxicació de més de cent persones a Madrid el gener de ¡994. Ma- lauradament, i en opinió de diversos fiscals. l'Audi‘encia Nacional s'ha inhibir en aquest C35. v. '.'t Mika “MIW.JMM “Ohm-Mambo. W.Flnsquanl'únk7 AIKN Prince conde-nat als Països Cah- Ifl. No va ser fins al juliol de l'any passa“ que el jutjat penal de Manresa va condemnar un ramader per un delicte contra la salut pública en relació amb el clenhutcrol. Es va provar que Jordi Serra. propictan' dc la granja Pal de Sallent (Bageul. pmpamvu harregm de pinso i elenbuterol. t envasax'a eomprinnts de divervcs hormoncs. que després distribuïa. Per primera vegada a Catalunya es va considerar que estar en possessió de elenboteml. tot i no havent-se produït una intoxicacio. constitucix un delicte de rise. El recurs de l'aeusat a la sentencia va ser desestimar per l‘Audieneia Provincial de Barcelona el passat mes de juny. El senyor Serra no complirá els sis mesos i un dia de preso menor a qué va ser condcmnat 36 r El. TEMPS 442-95 m do M. Produccló industrial l servei de substáncios il-Iogals d'cngnix de bestia: 'a la carta' por a tot l'estat. Baix. el materia que s'hi va incauta la policia. ¿»tu 9 mn MNnr'W'waMÏ' .. USM" ¡w perque no tenia antecedents. pero la sentencia marca una fita. sam ¡Lloyds 'a la mu. Dies abans que Jordi Serra los eomlernnat en fcmi. la máfia del clenbuterol havia rebut un altre cop important. 1.. policia de pruflinÓ. va poder passar tinalment a l'aeeio juntament amb els seus companys. Havien segui! un sospitós durant mesos. Tant esperar. al prin- cipi‘ fins que aparegués aquell presumpte tralieant de clenbuterol. i tant seguir-lo a lloes inútils. Finalment. un dia J. \-a veure l'home endinsar-se en un carrer sense sortidu dels at'ores de Molins de Rei i va pensar que ¡“ser ara confirmaria les seves sospites. Alla no hi havia res que no los portes mig taneadcs i molta economia submergida. La clau. pern, que indieava que el local rere la porta me- titl-lica amagavu un laboratori elandestí de substaneies il'legals d'engmix la van donar uns innocents sacs plens de glucma: que sovint .s'utilitza com excipient per adulterar pinsos. Quan van entrar em huit‘ i a J. li ya sorprcmle. el volum de negoci que es mona alla. En mig del desordre i la brutícia. es feia palesa una eerta estructura. A una esquerra: paletes de carrcga amb lea primeres materiezx. es a dir. elenhuterol i altres anabolitzants. colorants. cxcipient i altres. Al fons: pmvclcs, un parell de balances i fins i tot una rneseladora petita de les que es fan servir a les. obres per harrejar ciment. A ma dreta. la planta d'envasament: botelletes. taps de plastic industrials. ins- tniments pcr preeintar. eaixes i etiquetes. Tot ben a la vom de la porta per anar directament al eamió. lil Iaboratori de Molins de Rci movra més vo- lum de ncgoci que cap dels dewoberts fins lla- a vors a Catalunya. A ine's a mes. l'uncionava amb servei "a la cana". Els treballadurs‘ que només tenien estudis d'EGB. rebien les co- mandes. clahumvcn la quantitat de. productc que vnlia el client cn la concentració desitja- da. l'eii\¿isa\eii i li‘l trametien. Curiosamcnl. tres dels quatre trcballadors del Des de laboratori ja ha- Molins de vien estat delin- . , . guts per haver Re' 5 env'ava lrehallat en un lahnratori clan- destí de Manre- sa l'any ¡990. l ¿pts quatre te- ncn un altre pro- cés similar encara obert a Manresa. Fonts de la policia autonómica afirmen que l'home amb control operatiu del laboratori respon al num de Vietor Manuel López. pero que algú s'hi amaga darrcrc. Val a dir que López va sonir sula tianea de 50011!) pessetes del pri- mer cas de Manresa i que l'estiu de 994 va passar disset dies a la preso. paquets a tot l'estat. W 6'“... FJ fet me's preocupant que es despren dc la investigació d'aquest tema es que esisteix un ¡tren rise pera la salut perun habitualment es manufacturen i s‘usen substancies il-lcgals d'cngreix. i pmva d’aixó son els nnmbrosos laboratoris clandestins desmantellats els darrcrs anys. Els depar- taments d'Agricultura tinspecció a granges) i dc Sanitat (inspecció d'escorxadors) de la Generalitat de Catalunya han posat 385 san- cions des de l’any ¡990 per trabar clcnbutcml cn la cam. per un import de 78! milions de pessetcs (nu ingressat perque la majoria presenta recurs i no paga). segons les seves prÜpics dades. No ubstant les sancions. l’ad- ministració es nega a revelar els noms dels ramadcrs sancionats. Sembla que només una minoría dels que utilitzen clenbuterol són cn- xampats. Alguns són penalitzats. D'aquests. poes són jutjats. L‘excepció és ser condemnat. lil nombre d'explotacions que han donat po- sitiu de clcnhutcrnl ha baixat dc vint-i-nuu a tres. des de. ¡904 a ¡995 (fins setembre). Vol dir aixi) rcalmcnt que cls ramaders ja no utilit7en clenhuterul‘.’ 0 ml dir que han apres a engreixar iI-lcgalment el seu hestiar sense que els controls donin positiu? Després de quedar conclús per sentencia un cas de clcnhutcrol, el fiscal va acostar-se al ra- madcr acusat i no va poder controlar la seva curiusital: —Voste menja cam i fetge dels seus propis vcdclls'.’ F. rainader contempla el fiscal uns instants. i va respundre: —Sincerament, no. Equip d’invesligacló