“Í ÉSÉECÍAI. PhEMIs OCTUBRE L TES 4 NOVEMBRE 1996 0 NÚM. 646 0 ANY XIII 0 20 FFI 450 PTES. SETMANARI D'INFORMACIÓ GENERAL l)" 8'13 Y El?) . J msm“ A A w l i n empresari arruïnat, Ricardo Marocco, va revelar ¿7/1 " Els ¡nvestigadors de Torre Annunziata coneixen amb el nom de "Filone Barcellona" la connexió catalana de I'operació "Cheque to cheque", una de les majors xarxes de trafic de divises i armes descoberta fins ara. EL TEMPS ha tingut accés al sumari d’aquest afer. "IL FILONE BARCELLONA" (1) I, N o tenim res de perso- nal contra l’arquebis- be de Barcelona, pero si hi ha una‘investigació judicial Oberta tenim el deure de seguir endavant i d’avaluar-ne les pro- ves. Es la gent implicada en aquesta xarxa qui ha dit que l'ar- quebisbe o la cúria catalana esta- ven ficats en una operació d’em- blanquiment de diners”. Així ens explicava fa alguns dies Alfredo Ormanni. fiscal en cap de Torre Annunziata, el motiu de la seva lluita per interrogar Ricard Maria Carles. Per ara. pero, a Ormanni i als seus col-legues no els ha ser- vit de res la seva obstinació, sus- tentada en “quintals de docu- ments, d’interceptacions telefóni- ques en diferents llengües, que hem transcrit i de les quals tenim informe” tal i com ens ha declarat el mateix mariscal del cos de car- rabiners, Vincenzo Vacchiano, maxim responsable de la investi- gació policíaca sobre aquest afer. Ara, als despatxos de la fiscalía de Torre Annunziata, una ciutat suburbial a la vora del Vesubi i de les runes de Pompeia, a uns 25 quilómetres de Napols, tothom es pregunta que és el que s’ha fet malament. Fet i fet, l’eficae defensa exerci- da per Eugeni Gay, advocat defen- sor de l’arquebisbe Carles, ha estat efectiva. El 18 d’octubre, el Minis- teri de Justícia espanyol ha rebut- jat, per segona vegada en deu me- sos, la petició italiana d’una co- missió rogatória per interrogar 22 EL TEMPS 4-11-96 l’arquebisbe Ricard Maria Carles. Tot i així, Gay ha afirmat que el seu client acabara declarant, pero per escrit i quan sapiga les pre- guntes que li han de fer. Orman- ni, per la seva banda, ha manifes- tat aquests dies referint-se a les declaracions de Gay —en les quals diu que les acusacions contra Carles són gratuites— que “es tracta d’afirmacions arriscades, des del moment que l’advocat no coneix les actes del sumari del cas”. En definitiva, la fiscalía d’a- El fiscal Ormanni encara no ho ha dit tot. Malgrat el que ja se sap, Torre Annunziata, reté encara nombroses proves sobre I'afer Carles. quest racó del sud d’Italia forta- ment colpejat pel fenomen ma- fiós toma a veure’s qüestionada. Mentrestant, a casa nostra tothom hi diu la seva sense coneixer els detalls d’un sumari al qual EL TEMPS sí que ha pogut accedir. Un ‘talp’ a l’arquebisbat. A la fiscalía de Torre Annunziata (Campania) els papers relacio- nats amb tot aquest terbol as- sumpte s’amunteguen un damunt de l’altre. “Valorem els fets —de- mana Ormanni—. No veig el sentit de tota aquesta campanya en contra de la nostra actuació. No tenim cap interes d’atacar l’ar- quebisbe... nosaltres no ens hem inventat aquest cas.” Entre els documents que estan en mans de la fiscalía italiana i que no han estat esmentats mai per la premsa del nostre país hi ha un document confidencial elabo- rat pels serveis d’informació ita- lians i adregat al cap dels car- rabiners Vacchiano on s’explica, entre d’altres informacions, quin és el maxim responsable de l’Ins- titut per a les Obres de Religió (o dit altrament, la Banca Vaticana) a Barcelona. Es tracta, segons el document, del director d’una su- cursal adscrita a una important entitat bancaria espanyola. El seu nom: Héctor Hernandez. Els investigadors italians comp- ten també —segons ens han con- firmat ells mateixos— amb la col-laboració d’un talp dins l’ar- quebisbat de Barcelona. Aquesta persona, que actua des de l’ano- nimat, s’ha dedicat a filtrar infor- macions sobre l’organigrama de la cúria catalana, i també sobre les seves actuacions desconegu- des. El fiscal rep periódicament les informacions d’aquest talp, que de vegades envia guies ofi- cials de l’arxidiocesi de Barcelo- na amb els noms d’alguns dels «7.:? V ...¿ seus membres més destacats as- senyalats amb color vermell i amb notes explicatjves al mar- ge. És informació d’aquest tipus la que dorm a les prestatgeries de la fiscalía de Torre Annunziata i forma part d’una serie d’arxiva- dors etiquetats amb el nom de “Filone Barcellona”. “El que hem anomenat “Filone Barcellona” és, en definitiva, una de les ramificacions més impor- tants de la xarxa internacional d’emblanquiment de diners que es coneix com a “Cheque to che- que”, assegura el mariscal dels carrabiners Vincenzo Vacchiano. Una xarxa que ha pogut ser de- tectada després d’intenses inves- tigacions i en la qual la justícia italiana implica l’arquebisbe de Barcelona, acusant-lo d’haver ac- tuat com a intermediari en una operació de venda de 100 milions de dólars (12.900 milions de pes- setes) a través del IOR. La cantata d'en Ricardo Marocco. Poc es podien pensar els carrabiners de la comissaria de Vico Equense que les cabóries d’un pare preocupat pel ritme de “¿v-¡F- 1nmznlnmmztnzmmmao. infll‘”z;p\21DL :7") ‘ÉFESNWP agarrar; the“ “a . wie anna“ cor“ ‘Á no" ‘i mad“: n ¡n a“ 05 ' ¡tb W 9’ dem“ tu mel-mm. nunk vida del seu fill Ciro Sorrentino, peixater de professió, i les seves amistats presumptament vinculades a la camorra, desembocarien en una investigació d’abast internacional amb el trafic d’armes i l’em- W» ul’l'“e - 06° merma“ b;an ¿(BH . gmc . 0 .WlunWm-t “¡.50 w991 "¡a blanquiment de diners com a ingredients principals. La in- tervenció del telefon d’aquest peixater acabaría desem- mascarant una xarxa de de- linqüencia d’alt nivell amb ramificacions internacio- nals. Entre els detinguts va caure un empresari ar- ruïnat, Ricardo Marocco, que en el moment dels fets especulava amb di- vises a través de la seva empresa Prosystem, amb seu a Mila. Ma- rocco és un personatge Clau en la investigació de Torre Annunziata. És ell qui primer parla de l’arquebisbe Car- les com a implicat en una operació de blanqueig de diners. La policia italiana havia interceptat un 5 de juny de 1994 una conversa entre l’en- ginyer Marocco i la seva amant de nacionalitat belga, Solange Vercruysse. En aquesta conversa, Marocco explicava a la seva amant que l’arquebisbe de Barce- lona avalava una important ope- Dalt, d'esquerra a dreta, el fiscal en cap de Torre Annunziata, Alfredo Ormanni, i els magistrats Paolo Fortuna i Giancarlo Novelli. Al cos- tat d'aquestes ratlles, declara- cions de Ricar- do Marocco: "es tractava d'una operació segura amb un dipósit de Iires disponible al Vaticá pel qual s’interessava segurament Ia cúria de Barce- lona, i expressa- ment l'arque- bisbe”. (Foto de dalt: C. Catalan) EL TEMPS 4-1 1-96 2 3 El cardenal arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles: "Sóc víctima d’una campanya con- tra l'església”. (Foto: Doménec Umbert) ració financera en diner negre. Amb posterioritat als fets, l’italia declarara: “l’operació que vaig comentar amb la Solange era una operació de lires contra dólars per un import d’aproximadament 100 mil milions de lires (8 mil milions de pessetes). Haig de precisar que aquesta operació la duia Montse [Romeu Cors], que estava a la meva oficina, i la Ro- cío [Agustini]. De l’operació se- gurament me’n va parlar la Montse immediatament després de parlar amb la Rocío, dient en- tusiasmada que es tractava d’una operació segura que resguardava un dipósit de lires disponibles al Vatica pel qual s’interessava se- gurament la cúria de Barcelona. Expressament em va parlar de la intervenció interessada de l’ar- quebisbe de Barcelona”. Marocco havia conegut Solan- ge Vercruysse la tardor de 1993, 24 EL TEMPS 4-11-96 i temps després va retrobar-se amb ella durant una estada a Franca. Segons Marocco, Solan- ge tenia un interes especial en to- ta mena d’operacions financeres, a més d’un seguit de contactes de cert abast dins del sector, tant a Franca com a Belgica. Marocco, en la seva declaració del dia 3l d’octubre de 1995 davant els car- rabiners de Vico Equense, expli- ca que Solange passava dificul- tats económiques a Franca, i que li constava que anava fent gracies als favors del seu advocat J oohan de Porter, amic del ministre frances Jobert. Alhora. en la ma- teixa declaració, Marocco expli- ca de Solange que “li constava la seva amistat amb els serveis se- crets francesos a través d’Yves Marchanda, un personatge que formava part també de la Interpol Molts imputats en I'operació "Cheque to cheque” s'acullen a la llei dels penedits italiana. Molts misteris‘ aviat es resoldran. amb el nom de Maurice”. Pero l’interes d’aquest personatge no rau només en el fet de ser el pri- mer acusat de l’operació “Che- que to Cheque” que parla de l’ar- quebisbe de Barcelona. Marocco és el primer a revelar —a través de les seves declaracionse les pri- meres claus del “Filone Barcello- 79 na. La cadena de ‘brokers’. “Montserrat Romeu Cors —ex- plica Marocco- és una senyora de Barcelona que em va ser pre- sentada per Daniela Belli, de Mila. La Belli va dir-me que es trobava a Italia en males condi- cions económiques. [...] Volia presentar-me-la adduint que podia ser-me útil per atreure possika transaccions. Romeu comencé a freqüentar la meva oficina per usar el telefon. [...] Un dia xa ¡mear a una vella coneixenga sexe. Ignacio Sala de Barcelona. del qual em va dir que era un agent de canvi amb coneixenga del món financer internacional. A través seu i de Sala vaig establir contacte amb Paul Cofinas, de Londres: amb Maria Moser, de Zuric; amb Luis Sequeira —d’origen portu- gues pero amb seu a Ginebra—; amb Hans Küng, de Basilea; amb Mark Romero, de Miami; amb Michel Werdenga, d’Ale- manya; amb Rocío Agustini. de Malaga: amb Michael Burt. d'origen escandinau: i amb Caryl Farrington. d'origen america i establert a Marbella". Fent ús d’una memoria prodigiosa, Ma- rocco prossegueix: “No estic en condicions de referir els termes en els quals la cúria de Barcelona i l’arquebisbe van intervenir en l’afer; suposo que farien de pre- sentadors. és a dir de subjectes que intervenien per a la conclusió de l’operació. En qualsevol cas, he de precisar que, tot i ser católic, la meva manera d’enfo- car els casos en operacions de tipus financer com les que jo tractava era d’evident matriu laica. M’explico: el fet que l’ar- quebisbe de Barcelona s’interes- sés en una operació de divises, o bé també el rei del Marroc o alts personatges, diplomátics o que sé jo... gent de tanta rellevancia pública i influent, no és una cosa que a mi em colpís tant. Per a mi l’interes d'aquestes persones en l’afer significava només una ga- rantia." L’inculpat, amb la claredat que el caracteritza, també explica: “[...] L’operació tenia Rocío [Agustini] com a intermediaria principal. [...] Era Montserrat Romeu [Cors] qui tenia el con- tacte amb Rocío Agustini, que te- nia cura de l’afer que connectava d’una part Hans Küng i de l’altra el IOR [Banca Vaticana]. [...] En referencia a l’operació que devia interessar l’arquebisbe de Barce- lona, el grup de brokers era cons- tituït per: jo mateix, Rocío Agus- estigació coneguts traficants d’armes tini, Montserrat Romeu, Ignacio Sala i Marco Pontillo...” Montserrat Romeu, emboli- ca que fa fort. ll de novembre de 1995. Els agents de Vicenzo Vacchiano, guiats per les paraules del seu principal penedit, Ricardo Marocco, decideixen d’interrogar la vigatana de 62 anys que se suposa que ha d’aclarir l’afer de l’arquebisbe Carles: Montserrat Romeu Cors. Curiosament. el jutge Fortuna —insIIuct0r del sumari de Torre Annunziata- assegura que “en arribar a Mila la Romeu ja feia tres dies que es trobava amb poli- cies espanyols. encara que aquests no actuaven oficialment. Bé. potser no eren ni policies. sinó dels serveis secrets espa- nyols”. La presencia de policies o agents secrets espanyols asses- sorant Montserrat Romeu abans de la sem declaracio’ no ha estat confirmada oficialment. "En sentir parlar de Barcelona. la Romeu es posava a tremolar”, recorda diáfanament Vincenzo Vacchiano. "El 1993 jo era a Zun'c —explica la Romeu en la seva declaració judicial- per modus de feina. ja que a Espanya I'activitat immobiliaria no era massa florent. No recordo a través de qui vaig coneixer telefonicament un tal Pontillo Marco. del qual sabia que s’interessava per transaccions de divises”. Pontillo acabara citant la Romeu a Mila el maig de 1994 per tal d’oferir-li un negoci de transacció de divises. L’afer no surt bé i Pontillo compensara Romeu presentant-li Marocco, a casa del qual més endavant la Romeu acabará Vivint un parell de mesos. Poc temps després 1a Romeu comenca a funcionar, se- gons consta a 1a seva declaració: “Conec telefónicament la senyo- ra Rocío Agustini, qui, a través d’una conferencia a quatre ban- des, em presenta Ignacio Sala i Marco Romero, que estaven interessats en transaccions de divises”. Els agents de Vacchia- no pregunten a la Romeu que hi ha de les seves converses tele- fóniques amb la Rocío Agustini. La Romeu, contesta: “L’operació [...] de lires contra dolars tenia com a comprador Hans Küng, de Basilea, i el IOR [Banca Vatica- na] com a venedor. [...] A pro- pósit de la cúria de Barcelona i de l’arquebisbe Carles, li dic que mai no els he mencionat a Marocco...” Aquestes paraules haurien pogut eliminar d’una vegada per totes els maldecaps de l’arquebisbe. Pero no va ser així. L’acarament entre Marocco i la Romeu fet el dia 21 de novembre de 1995 confirma que alguna cosa no quadra. La Romeu es mira Marocco i l’in- terroga planerament: —Ricardo, per que has es- mentat el nom de l’arquebisbe de Barcelona? —.Montserrat. saps que sóc una persona seriosa en la feina i no entra en el meu carácter inventar- me coses semblants. i tu ho saps. Si he esmentat la cúria de Barce- L'anomenat document 80, trobat en el despatx de own, Mmm mmm.” ... m I'advocat ' Rodolfo Mero- ni. Descriu una operació de compra-venda ou en)“: Ru racwnn DeLLn REPUBLICA aaaa ¡o n “¡mm ¡n must main". 3.5-. Unll. rn). l'nlium BASQUET VOLEIBOL HANDBOL FUTBOL SALA (¡RIMA o CEEI I HALTEROFILIA BOXA KARATE LLUITA ISS l BASQUET VOLEIBOL HANDBOL FUTBOL SALA JUD UBERA mmm; IEtmts suonrtimts Josep Lluís Menxeta i Cavaller Membre del comite de treball d’AENOR a Espanya Avgda. Peris i Valero, 162 Valencia Tel. 96 334 ¡8 17 SURO® EL PAVIMENT ECOLÓGIC AL SERVEI DE L’ESPORT Sistemes especials per a AEROBIC, DANSA, ESQUAIX, GIMNASOS, etc. \ OBIC BASQUET HANDBOL \ 0 PARQUET DE SURO I FUSTA MOQUETES I CATIFES PAPERS PINTATS Director Técnic I + D Fax. 96 374 90 I4 ESQUAIX DAN SA AER O EL TEMPS 4-11-96 2 5 Dempeus, el cap de carrabiners de Vico Equense, Vincenzo Vacchiano, i assegut, el capitá Cozzo- . lino. Tots dos dirigeixen la investigació policíaca de "Chequeto Cheque". (Foto: C. Catalan) lona o I’arquebisbe és perque me n’has parlat tu. Marco Pontillo rebla el clau. Per acabar-ho d’embolicar una mica més tot, posteriorment Marco Pontillo —que treballava a la taula del costat de Montserrat Romeu- confirma que la Romeu ha parlat més d’un cop de la cúria i de I’arquebisbe. “No m’equivoco quan dic que la Montserrat ha parlat del ca- pella de Barcelona —sentencia Marco Pontillo en la seva decla- ració de l’ll de novembre de 1995-, perque entusiasmada em va dir que aquest era un impor- tant prelat de la cúria de Barcelo- na molt amic de l’Ignacio Sala”. I més encara: Pontillo recorda perfectament que una vegada Ro- meu li va dir que esperava d’Ig- nacio Sala un contracte molt im- portant que havia de sortir del Va- tica: “Li vaig demanar per que no se’l feia enviar per fax i em va respondre que no era possible, i que tenim en compte la discre- ció del negoci l’enviarien per cor- reu de Roma a Espanya, és a dir, a Ignacio Sala. I d’Espanya a Mila, és a dir, a la Montserrat Ro- ,3 meu . 26 EL TEMPS 4-11-96 Pontillo confirma punt per punt les declaracions de Ricardo Ma’ rocco en que explica detallada- Pontillo i Marocco no s’han desdit mai que van escoltar Montserrat Romeu parlar de I'arquebisbe i de la cúria catalana. — ment alló que els investigadors han anomenat “Operació Vaticá”. En una declaració posterior feta per Pontillo el 6 de febrer de 1996, ex- plicara també que “alguna vegada, parlant amb la Montserrat en la meva presencia, [Marocco] ha mostrat preocupació pel tipus d’ activitat que feien referint-se fins i tot a la possibilitat de poder patir algun escorcoll per sorpresa i dient que era millor fer desapareixer tots els documents que hi havia a l’ofi- cina en relació al reciclatge que es- taven efectuant.” Els fiscals de Torre Annunziata van estirant el fil i arriben a un nou personatge: Francesco Elmo, que és detingut. En l’actualitat esta acollit a la llei dels penedits i custodiat per por que pateixi un atemptat. La detenció d’aquest personat- ge, l’octubre de 1995, ha donat un gir molt important a les inves- tigacions. Francesco Elmo, de 32 anys i que sosté que ha treballat a les ordres dels serveis secrets ita- lians infiltrant-se en la xarxa de blanqueig de diners i armes in- vestigada. esta col-laborant com ningú des d’aleshores. Elmo ha explicat que va ser reclutat en un hotel de Suïssa. entre d‘altres pel coronel Mario Ferraro dels ser- veis secrets italians [SISMI]. El coronel, mort en estranyes cir- cumstancies a Roma al juliol de 1995, li va encarregar d’infiltrar- se en el despatx de Zuric del pres- tigiós advocat Rodolfo Meroni a fi de treure informació dels nego- cis que es manegaven alla. "Elmo —explica el mariscal Vachiano- ens ha fornit d’una serie d’infor- macions molt importants, que in- tentem reconstruir i ens duen a dibuixar la branca d’aquesta xar- xa dedicada a un veritable trafic d’armes no solament entre Italia i altres països, sinó també desti- nades a la criminalitat d’Italia i de l’estranger.” En les declara- cions d’Elmo apareixen tres per- sonatges que ja han estat investi- gats per trafic d'armes, com Omar Said Mugne. implicat en la mort, a Somalia. de la periodista Ilaria Alpi i del mariscal Di Cau- si, del SISMI. Elmo esmenta també Roger d’Onofrio, un es- trany agent de la CIA, i Nicolas Alexander Oman, consol honora- ri de Liberia a Eslovenia, milio- nari i reconegut traficant d’ar- mes. Oman era una de les perso- nes investigades pel periodista ‘frances Xavier Gautier, mort tam- bé en estranyes circumstancies a Ciutadella (Menorca) el 19 de maig de 1996 [vegeu EL TEMPS núms. 625, 626, 627 i 629]. EI document 80. A banda de s“ mpanyar a Italia Montserrat Romeu les qüestions relatives al “Filone Barcellona", en el sumari de Torre Annunziata es recullen més d’un centenar de documents que són estudiats per un expert judicial i que resulten del tot imprescindibles per capir l’abast de la investigació. Un exemple: al despatx d’advocats a Zuric de Meroni, Müller & Lanter, la policia italiana confisca un docu- ment —arxivat amb el número 80-, que explica detalladament el procediment tecnic d’una o- peració de blanqueig de divises a realitzar amb el Vatica. El do- cument parla d’una reunió que s'ha de celebrar a l’hotel Jolly Midas de Roma entre un parell de desconeguts compradors i repre- sentants de la Banca Vaticana. La reunió té per objecte concretar la transacció. El document precisa que “durant aquesta trobada li sera mostrar al venedor dels iiners en efectiu :presump- Lament- el Vaticá: que la contra- partida es troba dipositada. i el venedor haura de confirmar que la xifra acordada esta disponible per efectuar la transacció.” Tam- bé s'explica que "a més es facili- taran visats especials a] compra- dor i al seu acompanyant per poder travessar sense problemes les portes del Vatica. El transport de la suma cap a l'interior del Vatica. i la sortida de les divises del mateix Vatica, seran organit- zades pels compradors”. En el mateix document s’especifica que “després de la reunió el comprador i el seu acompanyant seran conduïts per via diplo- mática fins a la sortida del Vatica. Poc temps després el comprador sera recollit en el lloc pre- establert, amb un mitja de trans- port organitzat pel comprador a fi de ser acompanyat fins a l’in- terior del Vatica i efectuar d’a- questa manera la imminent tran- sacció”. El document acaba dient: “Garantim una operació neta al cent per cent si tots els punts discutits són respectats” Si les coses segueixen pel ma- teix camí, als fiscals de Torre An- nunziata els queda un tros encara molt llarg per recórrer. Cal dir que després de les desenes de de- LA ’BLACK LIST' DE MAROCCO Luis :EQUEIRA "‘ La 'Black List’ de ” H3- gol-P550 .Dw "i‘ I'inculpat Ricardo Marocco encara donará molta feina als investigadors de Torre Annunziata. Les agendes d'aquest penedit de luxe són una font inesgotable d'informació. Ignasi Sala, el financer de Barcelona implicat, _ [ax ;I,',3’-‘HÁH9/ ‘i‘Ü Ï ,. web: 33. o 12 Mg 15k} tambe hI aparerx. w, “A”; W. M -60 “su 3 S ' . ' * ._ » ' " V‘o . cohl Zl FAX oc 5‘5‘ gust 1381 - É ' i -4' {La ’—‘-—* -- H. . 13.174.; E ci ' —--v _, __c04¡ “¿2 4 a? "1 "‘ÏÏ", Y, . ,i,y¿—.uy.E-)aauí¿m __ ¡AM ‘4\ VA) _> V .____ .7. “lun-64.49,- .__, 7 7.. AJÏCLJ,‘ ._. ' ¿JER/«HTML: ¡2d Marocco té fama de ser un home metódic. Quan comenca a sospi- tar que, amb tota probabilitat, els homes de Vincenzo Vacchiano Ii anaven al darrere i Ii interceptaven les seves trucades telefóniques va actuar amb celeritat. Sense pensar-s'ho, Marocco va elaborar una "black list", una llista negra dins de Ia seva agenda amb els noms de tots aquells amb qui més li valia no parlar de coses com- promeses. Calía no posar en periII cap operació financera. Rocío Agustini, Montserrat Romeu Cors, Francisco EImo...i un llarg etcé-‘ tera de noms d'arreu del món formen part d'aquest térbol arxiu de la discreció. Tot i així, els investigadors de Torre Annunziata tenen una col-lecció de cassets amb desenes de converses compromeses. La llista trobadaal seu quós despatx de la Galeria del Corso, a Mila, encara fara parlar molt. tencions practicades en l’opera- ció de la policia italiana del dia 2 de juny d’aquest any, les presons s’han omplert de penedits dispo- sats a col-laborar a fi d’evitar condemnes majors. Els testimo- nis d’aquests penedits, figura le- gal del codi penal italia, poden ser cabdals per acabar d’esclarir els fets i donar llum als entrellats del “Filone Barcellona”. En aquest sentit són reveladores les exhaustives declaracions de Francesco Elmo, en les quals menciona l’existencia —sempre segons ell i després d’haver-ho contrastat amb les seves fonts dels serveis secrets italians—, un e tal “Juan”, nom en clau d’un su- posat secretari particular de l’ar- quebisbe de Barcelona i que esta- va en contacte amb Ricardo Ma- rocco per a una operació de reci- clatge de divises. Si realment existeix, el miste- riós “Juan” revelat pel penedit Francesco Elmo podria ser el punt d’interconnexió entre tots els implicats del “Filone Barce- llona”, filó que encara no esta ex- haurit ni de bon tros. Equip d’Investigació La setmana que ve, ’La connexió catalana' amb tots els detalls. EL TEMPS 4-1 1-96