/ e {2/

Totes les claus del
‘Fllone Barcellona' (I 2)

Joaquín Targa Cuyas i Joan Ros Petit, membres del conseII
economic de I'arquebisbat, tenen estretes relacions amb el
'broker' Ignacio Sala. Els implicats del 'FiIone Barcellona’, encara
no han dit tota la veritat sobre el cas Torre Annunziata.

'x .,. 5
CAS 'TORRE ANNU ZIAÏA'

 

l 14 d’octubre de 1995, la

E justicia italiana feia tremolar

els fonaments de I’arquebis-
bat de Barcelona. La fiscalía de
Torre Annunziata (Campania), en-
capcalada per Alfredci Ormanni,
i els agents del mariscal de carra-
biners. Vincenzo Vacchiano. ha-
x'ien posar al descobert les conne-
xions d'una xarxa internacional de
trafic d'arrnes i de divises en el
context de l’operació que es co-
neix amb el nom de Cheque to
cheque. D’altra banda els prota-
gonistes del cas que la justicia ita-
liana anomena "Filone Barcello-
na" involucraven l’arquebisbe
Carles en una important operació
d’emblanquiment de diners.

S’han dit moltes coses, pero no
totes. Ara i adés, Ignacio Sala,
Montserrat Romeu i Rocío Agus-
tini, protagonistes principals tots
tres de la connexió catalana del
cas Torre Annunziata, han intentat
amagar les seves relacions amb
I’arquebisbat de Barcelona.

Aixo no obstant, els fets posats
de relleu per l’equip d’investiga-
ció d’EL TEMPS, descobreixen
les seves fosques relacions.

Ignacio Sala o les amistats
inquietants. Fins fa poc,
Ignacio Sala Rialp era el nom
d’un home de negocis tan sols
conegut en els cercles de l’alta
burgesia barcelonina. Tot i així,
molt poca gent sap amb certesa
els negocis que remena: ni els
amics, ni els coneguts, ni tan sols
la seva ex-dona, María del
Carmen Amat Trinxet, que ens va
manifestar, irónicament, en una

32 ELTEMPS 11-11-96

ocasió, que no havia sabut mai a
que s’havia dedicat el seu marit.
L’afer de l’arquebisbe Carles,
pero, va posar Ignacio Sala en el
punt de mira dels mitjans de co-
municació. La seva relació finan-
cera amb Montserrat Romeu, im-
plicada en l’afer, i les declara-
cions a la policia dels imputats en
el cas. Ricardo Marocco i Marco
_

Ignasi Sala, té
amics i familiars al
consell economic
de I'arquebisbat
de Barcelona, un '
fet que fins ara
havia ocultat a la
llum pública.

Pontillo, van deixar molt malme-
sa la imatge de Sala.

D’una banda, Pontillo, company
de treball de Romeu a l’oficina
Prosystem de Mila, confirmava la
seva relació financera amb la viga-
tana Montserrat Romeu (vegeu EL
TEMPS, núm. 646).

D’altra part, Marocco explicava
a la policia que mitjancant les se-
ves nombroses relacions amb Ig-
nacio Sala havia obtingut clients
d’arreu del món per a la seva xar-
xa internacional d’emblanqui-
ment de diners.

La connexió Kuwaitiana. Els

 

carrabiners es van interessar pels
contactes que tenia Marocco amb
Roger d’Onofrio, un personatge
conegut per la seva vinculació
amb la CIA, “l’he conegut telefo-
nicament —explicá Marocco- per
mitja d’Antonio Marsella. El vaig
trucar en el moment que Ignacio
Sala em va dir que tenia com a
venedor el representant de Banca
Kuwaitiana a Espanya i que esta-
va disposat a vendre, mitjancant el
mateix sala, 100 milions de dinars,
si no recordo malament, en canvi
de dolars. Com sabia que Antonio
Marsella s’interessava per les di-
vises kuwaitianes, el vaig trucar
i gracies a ell vaig establir con-
tacte telefónic amb Roger d’Ono-
frio, que inicialment hi va semblar
interessat”

Marocco, fins i tot detalla en el
transcurs de l’interrogatori de la
policiales negociacions fetes entre
ell mateix, Ignacio Sala, Montser-
rat Romeu i un banquer de Miami
de nom Mark Romero, a fi de tan-
car una operació milionan'a de
canvi de divises. Si l’operació no
es va realitzar mai —segons Maroc-
co- va ser perque Mark Romero
i Montserrat Romeu que no van
posar-se d’acord a l’hora de repar-
tir-se’n els beneficis.

Pel que fa al ‘Filone Barcellona’,
el financer italia, acabaría client als
carrabiners que: “[...] en referen-
cia a l’operació que devia interes-
sar a l’arquebisbe de Barcelona, el
grup de brokers era constituït per:
jo mateix, Rocío Agustini, Mont-
serrat Romeu, Ignacio Sala i Mar-
co Pontillo”.

Sala ha confirmat que coneixia

la Romeu —aixó sí, unicament
per telefon—, i també Marocco.
Ara bé, Ignacio Sala sempre ha
negat que mantinguera relacions
financeres estretes amb Montser-
rat Romeu i Marocco. Fins el
punt que, pel que fa a Montserrat
Romeu, Sala ha assegurat a EL
TEMPS que “va parlar d’una
operació de transacció de divi-
ses, pero quan li vaig demanar
papers, contractes, es va fer enre-
re i aquí va acabar la relació”.

Arran d’aquesta conversa, i se-
gons ens ha manifestat Ignacio Sa-
la, va posar en contacte Montserrat
Romeu i Rocío Agustini. Sala co-
neixia anteriorrnent l’Agustini per
uns contactes que va passar-li per a
1a venda a uns arabs d’una finca
d’Andalusia. Quant a la seva rela-
ció amb Marocco, el broker barce-
loní, ha afirmat: “parlava amb ell
quan li telefonava a casa per posar-
menoomacteamblaRometLja
que aqueaa n'via 

Si són certes les afinnacions que
alguns dels imputats en el cas C he-
que to Cheque han fet a la justicia
italiana, cal afirmar que fins avui,
Sala ha estat mentint deliberada-
ment.

Els 'endolis’ de Sala a l'arque-
bisbat. D’altra banda. Sala ha
negar qualsevol vinculació amb
l'arquebisbat de Barcelona. El re-
sultar. pero, de les investigacions
d’EL TEMPS nega la versió dona-
da per aquest cun'ós personatge.

Ignacio Sala Rialp ha estat cunyat
—fins la seva separació matrimo-
nial- de María del Carmen Amat
Trinxet i de Joaquín Targa Cuyas,
vocal del Consell d’Assumptes
Economics de l’Arquebisbat de
Barcelona des de 1994 i director
gerent de Laboratoris Esteve.

Joaquín Targa, enginyer indus-
trial de professió, és un dels pals
de paller d’aquest grup far-
maceutic i a ell és deguda en bo-
na part 1a internacionalització de
l’empresa.

Targa ve del món de les finan-
ces, i és un important personatge
del sector vinculat com a accio-
nista almenys a catorze impor-
tants empreses. La seva adscrip-
ció a l’alta societat és evident.
Adinerat i influent, Targa forma

 

Si són certes les
afirmacions
d'alguns dels
imputats en el cas
'Cheque to
Cheque’, Sala está
mentint
deliberadament.

part dels clubs de golf de la Cer-
danya, del Prat i, fins l’any 1992,
del de Llavaneres.

Afeccionat a la caca, gaudeix
d’una llicencia per a cagar “a l’a-
guait” a les reserves nacionals.

Sala també coneix Joan Ros Pe-
tit, assessor fiscal de la família fins
a finals dels anys 70 i vocal del
mateix consell economic de l’ar-
quebisbat almenys des de 1978.

Ros Petit també va ser director
gerent de Financiera Sala e Hijos,
SA des del 9 de setembre de 1966
i almenys durant uns quatre anys.

Pel que fa a Joan Ros Petit, Sala
afirma que no té cap relació amb

e11 "des fa més de vint anys. Just
des que les coses de l’empresa fa-
miliar van anar malament”.

D’altra banda, el financer bar-
celoni ha assegurat a EL TEMPS
que. “va assabentar-se que el seu
ex-cunyat formava part de l’ar-
quebisbat només un mes després
de l’escandol”. Fet i fet, Sala ha
ocultat, fins ara, les seves rela-
cions amb dos membres de l’apa-
rell economic de l’arquebisbat.

També és cert que tant Targa
com Ros van passar, en el seu
moment, els filtres de la investi-
gació interna oberta per l’arque-
bisbe, amb la intenció de trobar
algun vincle amb els protagonis-
tes del “Filone Barcellona”.
Fonts molt próximes a la cúria
catalana han mostrat el seu estu-
por i preocupació per la noticia.

De moment, Ignacio Sala l’únic
que pot fer és llencar pilotes fora.
Atrinxerat al seu sórdid despatx
del número 353 de la Diagonal,
s’entesta a negar-ho tot i a afir-
mar rotundament que és inno-
cent: “si han gravat a Italia les
meves converses amb Marocco,
molt millor, perque es veura que
no hi tinc res a veure”.

Empreses per a qualsevol

>>

XAVIER CARRION

Ignacio Sala
Rialp.

EI financer
catalá
protagonista '
rellevant del
“Filone
Barcellona", ha
sabut fins ara
mantenir-se en
un segon pla al
marge de tota
investigació.

ELTEMPS 11-11-96 33

_nu—

>>

"No he dit mai a I'arquebisbe
que Sala era el meu cunyat”

EQUIP D’INVESTIGACIÓZ Tenim entes
que el seu nomenament com a membre
del consell economic de l’esgle'sia es fa
per cooptació. Qui el va recomana?

JOAQUÍN TARGA: No sé exactament qui
em va recomanar pero
tinc un parell d’amics
alla de tota la vida.

—Ens pot dir el nom
d’aquestes persones?

—No parlem de l’ar-
quebisbat perque és un
tema... [irónicament]

—Aquest consell,
quinesfuncíons té?

—Assessoria pura.
S’ensenyen una ve-
gada l’any els comptes
de l’arquebisbat que
van sortint... donem la
nostra opinió sobre
com es podria orga-
nitzar allo.

—I personalment ha

 

hi ha res d’amagat... coneixent l’Igna-
cio [Sala] estic segur que no hi ha res de
tot aixó. L’arquebisbat en aquest mo-
ment a penes paga els capellans, i no té
prou volum de capital per fer transac-

XAVIER mamon cions importants.... i el
senyor Sala estic segu-
ríssim que no faria una
cosa d’aquestes... que
es dediqui al comen;
exterior i a coses ai-
xí.... aiiiiiI... no hi ha
substancia... crec que
aixó va per uns altres
camins que no sé quins
són...

—No li preocupa que
el pugui esquitxar el
fet que voste sigui al
bisbat i que el seu cu-
nyat, el senyor Sala,
estigui implicar en l’a-
fer?

Que jo sápiga no

 

aconsellat l’arquebis- Joaquin Targa. Membre del consell esta implicatien el seu
be algun tipus d’ope- eC°"°m'C de ¡'arqueb'Sbat de Bar" moment el senyor Ig-

ració?

—No... jo a I’arque-
bisbe només l’he vist en les reunions del
consell.

—Vosté, que en pensa, de tot aquest te-
ma de l’emblanquiment de diners í l ’ar-
quebísbat de Barcelona?

—Jo basicament, estic aquí perque soc
cunyat d’Ignacio Sala, ex-cunyat! Es
una casualitat el fet que a més, sigui as-
sessor del bisbat, del consell assessor
del bisbe. Jo, coneixent com conec les
finances de l’arquebisbat, penso que no

celona i cunyat d'lgnacio Sala.

nacio Sala ja va anar a
parlar amb la policia...
que consti que no he parlat amb el se-
nyor Sala, eh?!, que quedi aixo molt
clar... ho sé perqué he llegit El Mundo
i he seguit els diaris que parlen de tot
aixó. Aquest tema no ern preocupa gens.

—L’arquebisbe ja coneix la seva rela-
ció de parentesc amb el senyor Sala.

—No, no ho sap.

—A vosté aixó no l ’ha fet pensar de di-
mitír...

—Dimitir?!... no. E. I.

negoci. “Tot aixó em fa molt mal
en la meva feina”, explicava a un
dels nostres redactors Ignacio
Sala, un home de negocis ficat de
ple en un complex entramat
empresarial compartit amb ger-
mans, ex-donai amics íntims (Ve-
geu el grafic de la pág. 35).
Ignacio Sala ha estat soci funda-
dor d’Anglo-Span, SA, una em-
presa dedicada a la importació
i exportació d’objectes de nautica,

34 EL TEMPS 11-11-96

aeronáutica, alimentació, farma-
cia, teixits i qualsevol altre article
permes per la llei. En Anglo-Span,
Sala figura també com administra-
dor des del seu nomenament el 20
de gener de 1989.

Sala fou també president de Dis-
triban, SA, empresa dedicada al
comerg exterior i als negocis im-
mobiliaris a partir del juny de
1992. El seu mandat comprengué
el període que va des del 5 de ju-

liol de 1982 fins al 10 de juny de
1988.

El financer també funda Imposs,
SA, firma dedicada al sector im-
mobiliari. Sala presidí Imposs des
del 27 de maig de 1988 fins al 2 de
desembre de 1995, data en la qual
va dimitir.

I ha fet de conseller delegat, al-
menys des del 30 de juny de 1989,
en MV Corporación, SA, dedica-
da també al sector immobiliari, en
l’assesoria financera d’altres em-
preses, l’explotació de patents i la
producció, fabricació de productes
téxtils. Altres empreses que man-
tenen algun tipus de relació
economica amb Sala són Enlaces,
SA, J. Esteller, SL, Viladomat Fo-
od iAGF Seguros y Reaseguros.

Un alt carrec de la policia va de-
finir l’entramat d’empreses on
apareix implicat Ignacio Sala
“com la classica estructura empre-
sarial destinada al transvasament
de diners sense deixar rastre.”

Hisenda també ha investigat les
operacions de l’empresa Docar-
mo, SL, dedicada entre moltes a]-
tres coses al financament d'em-
preses. Sala havia estat cobrant
d’aquesta empresa fins la seva se-
paració matrimonial. També for-
men part de Docarmo, SL, els
seus cunyats, Joaquín Amat Trin-
xet i María Antonia Amat Trinxet,
esposa de Joaquín Targa Cuyas.

En fi, la insadollable i sana cu-
riositat d’Hisenda podria acabar
provocant un ensurt a l’empresa
Docarmo, SL.

Cal dir, també, que l’esposa de
Joaquín Targa ha estat durant
molts anys membre notable del
Club de Jubilats Mont-Sió, una
entitat de caracter religiós on
s’encarregava de fer gestions de
tipus economic.

Sala, malgrat tot, deu sentir-se
intocable, perqué fonna part de
l’elit social de Barcelona. A tall de
mostra, una germana de la seva
ex-dona, María del Carmen Amat
Trinxet, és casada amb Simó Pu-
jol, secretari general del Partit Po-
pular a Catalunya.

Entre les seves arnistats figuren
empresaris de la talla de Felip
Grau o Alvaro Gassull, desapare-
gut recentment, i amb els quals,
i al costat de Joaquín Targa i de la

>>

DAVlD FERNÁNDEZ

Ignacio
CONSELL D'ASSUMPTES ECONOMlCS ' Sala
(ARXIDIOCESI DE BARCELONA) l n- Rlalp

  
 

 

President: Cardenal arquebisbe <-
Vice-president: Joan Carrera Planas
Del. Episcopal: Joan Benito Tolsau

 
       

Joaquim
Targa

  

 

 

 

   
  

 

  

     
  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   

 

2 5 Cuyás
U m
Vocals: g É
Joaquim Targa Cuyás <0: g
loan Ros Petit LABÉ’RATOR'OS ESTEVE 5A IGNACIO SALA E HIJOS, SA
Eugeni Gay Montalvo lNDUSTRIES QUÍMIQUES ESTEVE
Miquel Billoch Barceló ESTEVE QU'M'CA' 5A GABINETE ROS PETIT, SA
Josep D. Guardia Canela PRODUCTES ESTEVESA
Josep Martrat Sahuquillo PROD. ESTEVE INTERNAC, SA
' - PRODESIN SA Les 99m“? que
Antom M'Het Abad ’ aparelxen vrnculades
Joan Molins Amat QUlMIFlNA, 5A a empreses tenen
Alfons Ortuño Salazar . 'NDUSPOL: 5A amm? ° Cárrecs
EXQCU IUS en
Gerard Palacín Artigas POL'NVER' 5A aquestes, o n'han
Jordi Segarra Pijuan ALPÍN. SA tingut.
Ignasi M. Vidal Arderiu SOPREM. SA
AMILCAR, SA
DEXTER, SA
LABORATORIOS DR. ESTEVE . 4
 4.7.  m m ¡MA N".-
s:- meva, SA 4
J. ESTELLER, S.L AGF UN ÓN FÉle DOCARMO, SL

 

 

 

 

 

. SEGUROS Y REASEGUROS

y ; 2' kv.
3...1“;-

 

    
 
 

/

 

flgnacio ‘ ; ENLACES, SA
Sala JgN

u Ria'P ' 3 W
fix Í

 

 

 

 

 

IGNACIO SALA E HIJOS, SA

Joaquim

 

 

 

 

 

 

 

Soci fundador
Joan Targa POLAFÍN, SA
Ros cuyas GRlNTElN, SA
, 4 msm UÍMICA, SA
Petit fi Q
lMPOSS, SL
President, administrador únic
Á vwri H
Y Teresa Gastlïïgd_¿ ' En aquest gráfic,
iGasul‘I Tort. —_ Admiñmrádbr I'entramat
. _ Presrdent ._ ¡ose'cfeíafiï empresarial i familiar
- ‘ r- . x ' d'Ignacio Sala Rialp
DlSTRIBAN, SA ' M- ¡"'á'ia. _ __
Administrador, president BTP'Ï- " _ V'm'e fam'har
. etriu l .. . _ _
ANGLO SPAN, SA _' h © Matrimonl
Soci fundador. administrador únic ; ¿Montserrat  Relació comercial
MV CORPORACIÓN, SA '  _‘V¡d'>a.l¡ï ‘ fi Terreny de propietat
Conseller delegat ‘ ' Ïï' _ - Ï’ ' N en comú a Puigcerdá

 

 

 

 

 

 

36 ELTEMPS 11-11-96

seva ex-dona, comparteix encara
la prOpietat d’uns terrenys al mu-
nicipi de Ger, als indrets coneguts
com Devesa dels Bous i Devesa
del Ros.

Vida discreta i negocis se-
crets. Pero, la vidai miracles de
Sala no són facils de desen-
tranyar. La discreció és probable-
ment una de les millors armes
d’aquest professor mercantil
(una titulació equivalent a l’ac-
tual d’Empresarials) ficat en el
complex món dels negocis a
nivell internacional. L’ any 1979,
l’extensa família Sala —nou
germans-, dedicada básicament
al textil, va fer fallida, circums-
tancia que obliga a vendre la
firma a Rumasa. Segons cone-
guts del financer, Sala llavors va
desaparéixer de Barcelona i hi ha
(pi diu que manta a Colombia.

El funca: pero. ho desmen-
teix i explica: W'aig mamar a I‘E-
quador a fer negocis. A Quito.
vaig construir un edifici i en ple-
na selva, una fabrica de ven-
talls”. Després de quasi una de-
cada a Sud-america. Sala toma al
nostre país. on combina els nego-
cis immobiliaiis amb ¡es seves
obligacions com a soci executiu
d'un grapat d'empreses sempre
dedicades a nombrosíssimes i di-
ferents activitats alhora.

Sera. finalment, Montserrat Ro-
meu. una intrigant vigatana de 62
anys, qui treura Sala del seu pla-
cid anonimat.

El financer, després de l’escán-
dol, s’ha limitat sempre a contes-
tar amb evasives, sense donar da-
des rellevants que puguin posar-
lo en la pista de qualsevol inves-
tigador de mena.

Cada dia, cap a les nou del ma-
tí, surt de casa seva, al número
290 del carrer de Mallorca, en di-
recció al seu despatx. Allá, no-
més una placa amb el cognom de
Sala gravat indica que no estem
al davant d’un domicili particu-
lar. Porta una vida aparentment
austera. Només de tant en tant se’l
veu arribar a la feina amb un vell
BMW model 318, acompanyat de
la dona amb la qual viu ara.

Montserrat Romeu, un currí-

culum negre. Montserrat Ro-
meu Corts va néixer un 5 de marc
de 1934 a Vic. Filla de Josep Ro-
meu Vinyals, esparter, i de Merce
Corts Vila, un matrimoni molt
conegut a la ciutat per la botiga
de palmes que des de feia més de
cent anys regentava la famflia. El
seu pare era un dels pocs dels del
seu ofici que encara quedaven a
Vic cap als anys 30.

Josep Romeu Vinyals, una
persona no gaire culta i amb un
nivell economic acceptable, era
un bon comerciant i els que en-
cara el recorden, asseguren que
era capac de vendre una “mula
coixa”. Potser per aixo iper les
seves arrelades conviccions re-
ligioses, Josep Romeu havia a-
conseguit privilegis de la cúria
vigatana. El cap de família, a
més de resar cada dia a la par-
roquia del Carme i de formar part
de la Confran'a dels Dolors, era

 

persona molt apreciada al Bisbat.
Ca’n Vinyals —com es coneixia
la botiga del número 37 de la
Rambla del Carme- propor-
cionava tots els anys al bisbe
de Vic la palma de quasi dos
metres que havia de lluir en la

>>

María del
Carmen Amat
Trinxet. Ni tan
sols l'ex-dona
d’lgnacio Sala,
ha sabut mai
amb certesa a
quins negocis
es dedicava el
financer catalá.

 

 

i BASQUET VOLEIBOL HANDBOL FUTBOL SALA

SU R0®

EL PAVIMENT ECOLÓGIC
AL SERVEI DE L’ESPORT

Sistemes especials per a AEROBIC, DANSA,
ESQUAIX, GIMNASOS, etc.

UBERA

mnnms IÉEIIÜ alontttmts

KARATE LLUITA ESGRÏMA

  

C: CEEI

/

HALTEROFILIA BOXA

    

 

 

Avgda. Peris i Valero, 162 Valencia
Tcl. 96 3341817

BASQUET VOLEIBOL HANDBOL FUTBOL SALA JUDO

 

MOQUETES l CATIFES
PAPERS PINTATS

Josep Lluís Menxeta i Cavaller

Director Tecnic I + D
Membre del comité de treball d’AENOR a Espanya

Fax. 96 374 90 l-l

 

0

PARQUET DE SURO I FUSTA

  

N

\

ESQUAIX DANSA AEROBIC BASQUET HANDBOL

 

 

ELTEMPS 11-11-96 

>>

   
 

INVITACIÓ

 

 
 

¿Ind '
D-mh 12 ¡«mík‘mb‘
Mcizhm‘mmb'
1983

- INVITACIÓN
I

 

 

 

lnvitació de la
Nit d'Art,
fastuosa festa
organitzada el
12 de mar; de
1983 per
Montserrat
Romeu

EB deutes
acumulats per
la Romeu van
portar-Ia en
1984 a Ia presó
de dones de
Wad-Ras.

processó del Diumenge de Rams.

L'estafa de Casa Sañes. Mont-
serrat amb el temps marxa de Vic.
Cap a l’any 71, troba feina a Casa
Sañes, una botiga d’objectes de re-
gal que era al número 81 del Pas-
seig de Gracia. Durant cinc anys,
va atendre el negoci, fins que els
propietaris comencaren a detectar
certes irregularitats. Feti fet, Mont-
serrat Romeu, es quedava amb ma-
terial dels proveïdors de l’empresa
i el portava al pis que tenia al car-
rer de Muntaner núm. 527.

Montserrat Romeu fins i tot es
quedava diners d’alguns clients de
la botiga. Al cap de cinc anys,
temps que es va trigar a descobrir
el desfalc, la Romeu s’havia fet
amb quasi mig milió de pessetes.
Els robatoris, pero, no arribaren a
escampar-se, i a Romeu, “tota una
senyora a qui li vendries l’anima”
—tal com la defineixen els qui
l’han tractada—, aviat troba feina
en un altre lloc.

Des de l’any 1976 fins a l’any
1979, Montserrat Romeu, treba-
llava per a Ricardo Veletta, a la
Cinta Rosa, una botiga de modes
situada a la part alta de Barcelona.

Mariano Colcha, un dissenya-
dor que la conegué llavors, asse-
gura que “la Romeu no era una
persona de fiar. Vivía en un món
de fantasia”. Aviat comencaren a
malfiar-se d’ella. Veletta s’alegra

38 ELTEMPS 11-11-96

 

MONTSE ROMEU

 

Montserrat Romeu
Corts ingressá en
la pressó de dones
de Wad-Ras l'any
1984, pels seus
deutes i per
aixecar falses .

denúncies.

forca que Montserrat anunciés que
marxava, “ja que no era una per-
sona lleial a l’empresa”.

Entre l’any 79 i l’any 83, molts
la recorden treballant en negocis
immobiliaris després d’haver
passat per una altra botiga, la
Tienda Gris, propietat del direc-
tor de Cinema Bigas Luna. D’al-
tres també recorden una noticia
d’aquest període apareguda en la
premsa que involucrava la Ro-
meu en una estafa immobiliaria
ocorreguda a Andorra.

Sigui com sigui, Romeu reapa-
regué per Vic, ara pero com a de-
coradora. Era l’any 1983 i Mont-
serrat Romeu estava a punt de fer
una de les seves. Visita Norbert
Salas, del Casino de Sant Pere de
Ribes, i Gerónim Argeric, de Ca-

sinos de Catalunya, cercant su-
port financer per l’organització
d’una important festa. Les evasi-
ves de les dues entitats no van
fer-la desistir i Montserrat Ro-
meu fins i tot es reuní amb el di-
rector del Banc de Gipúscoa a
Barcelona per demanar-li un cré-
dit de més de 2 milions de pesse-
tes. Diners amb que volia muntar
una societat dedicada a l'organit-
zació de festes. Encara que li de-
negaren el credit, la festa es féu
igualment sota la firma creada
per ella mateixa: Promociones de
Arte, SA. El 12 de marc de 1983,
Carmelo Martínez, director del
Parador de Sau, li va obrir les
portes del local per acollir tota
l’alta societat d’Osona convoca-
da per Romeu.

La Nit d’Art, nom de la festa,
compta amb la presencia del tele-
visiu Jesús Hermida, del pianista
José Campuzano i de les crea-
cions artístiques del pintor Mo-
dest Cuixart. Un destacat modis-
ta de Vic encara recorda molt bé
l’acte: “Convertí el Parador en
un jardí, tot de guirnaldes de
flors de color groc que acabaven
en torrenteres de roses vermelles.
Hi havia enormes copes de ciga-
les i de gambes que arribaven
fins al sostre... Alló era compa-
rable a la presentació d’una
col-lecció a París o a Nova York.
Em va arribar a dir, poc després,
que prepares un esmóquing
blanc perque la próxima seria a
Peralada i a l’estiu, a Marbella,
en un vaixell ancorat al port”.

Uns promotors inexistents.
Avíat, els proveïdors reclamaren
els seus diners. I la Romeu, que
sols va pagar una part del deute,
posa a treballar el seu fi olfacte
pels negocis térbols. Inventa la
identitat dels germans Álvarez
de Sotomayor, que, segons ella,
havien d’afrontar les despeses.
Després d’interposar una denún-
cia contra ells, acaba contractant
l’agencia de detectius Winter-
man a fi de localitzar-los. Més
endavant, denuncia amenaces
personals i fins i tot una agressió
a la Placa de la Bonanova come-
sa per dos desconeguts. Les inda-
gacions de la policia van posar

 

 

de relleu que tot era mentida i la
denúncia va tomar-se contra ella.

Recaptava diners negres
pertot arreu. Tan sols uns
mesos després, concretament, al
novembre de l’any 1984, el jutjat
número 13 de Barcelona, rebia
una altra denúncia contra Mont-
serrat Romeu Corts. Romeu ha-
via encolomat a la casa d’objec-
tes de decoració Grifey Scoda
quatre talons sense fons per valor
d’unes 544 mi] pessetes.

La primavera d’aquell any, i a
conseqüencia dels deutes con-
trets en la festa del Parador i de la
seva falsa denúncia, Montserrat
Romeu va haver d’ingressar a la
pressó de Wad-Ras, d’on sortí al
mes de juliol.

Romeu. després d’una altra
epoca en que ningú no sap que
feiaL reqaaregué al número 22 del
me: de Reus de Barcelona.
Molt a prop de la seva germana
Pilar. i també de la casa familiar
dels Sala, al número 4 de la placa
de la Bonanova.

Era l’agost de 1986. Ara, la Ro-
meu es dedicava al negoci immo-
biliariiacaptardinerssense mi-
rar-se gaire la procedencia entre
alguns veïns del barri. Ningú no
sabia res del seu passat. i "la ca-
talana". com era coneguda a l‘es-
cala. era considerada tota una se-
nyora. També per aquel] temps,
la Romeu es registrava com a
professional a la Cambra de Co-
merc de Barcelona amb l’epígraf
724, que acull serveis d’interme-
diació en la promoció d’edifica-
cions. Segons un expert en el te-
ma, “tecnicament aquest enregis-
trament el fan servir molt sovint
persones que es dediquen a l’em-
blanquiment de diners utilitzant
la tapadora de les inversions im-
mobiliaries”.

A principis de 1993, la Romeu
lloga un pis a l’edifici d’enfront
d’on vivia i el reforma de dalt a
baix. El propietari i un paleta del
carrer de Muntaner, pero, mai no
veurien una pesseta d’aquell en-
carrec. “Romeu, que sempre pa-
gava puntualment —explica la
llogatera, que ha volgut restar en
l’anonimat-, del gener al marc
de 1993 deixa de fer-ho.” Al

 

Montserrat Romeu, d'espatlles, amb
un vestit negre. Parla amb Jesús Her-
m’ida en la festa que organitzá.

Montserrat Romeu
ha acumulat al
llarg de la seva

misheriosa vida un

munt de negocis
térbols. Ara com
ara, ningú sap on
s'amaga i qué fa.

—
barri, ja no la veia ningú, i la seva
secretaria personal —que no co-
neix ningú- va trobar un bon dia
que la Romeu s’havia esfumat.
Més tard la llogatera del carrer
de Reus va rebre una trucada
inquietant. “Deia que trucava
—recorda- des d’Holanda i que
no lloguéssim el pis a ningú. Ens
explica que un nebot seu que
dirigía un centre de jardineria a
Palafrugell havia estat detingut
per un carregament de tulipes
que amagaven droga i que estava
arreglant-ho tot”. Les fonts de la
policia consultades no han trobat
rastre d’aquest incident, pero
Jordi Agustí Climent, casat en
segones núpcies amb Pilar Ro-
meu, ha assegurat a aquest set-
manari que, en efecte, la historia
era certa: “la meva cunyada tenia

un nebot, fill de la seva germana
Dolors, que treballava en un
centre de jardineria de Pala-
frugell, i que va haver de sortir
de la ciutat en la nit fosca”. La
família de Montserrat Romeu,
concretament les dues germanes
que encara viuen, Dolors i Mer-
ce Romeu, no ha volgut fer cap
declaració sobre l’assumpte a
aquest setmanari.

Tocata i Fuga. Arribats aquí,
tot es torna més misteriós encara.
Un desconegut advocat ronda per
aquelles dates el domicili fami-
liar de Pilar Romeu preguntant
per la seva germana i fins i tot
parla amb Jordi Agustí —cunyat
de M0nserrat- amb la intenció de
localitzar-la, “per tal d’ajudar-
la”. El mateix anónim advocat
comenta a persones próximes a
la famflia que, “Montserrat s’ha-
via ficat en un bon merder” i que
“almenys havia provocat un
descoben de 80 milions de pes-
setes en una agencia immobi-
liaria del carrer de Balmes on
havia treballat”. De moment, no
han aparegut ni l’advocat, ni
l‘agencia immobiliaria. La ine-
xistencia de denúncia i la sobtada
desaparició de Montserrat Ro-
meu, fan pensar en un negoci ben
terbol i inconfessable. El barri
queda plagat de deutes. Molts
comercos de la zona no han
cobrat mai les sucoses factures
adeutades per la Romeu, que
sense més explicacions, acaba a
Zuric. Aquel] mateix any un dels
implicats en l’operació Cheque
to cheque, Marco Pontillo, la cita
a Mila. La darrera cosa que s’ha
sabut de Montserrat Romeu és
que havia estat hostajada a l’ho-
te] Giardino del carrer de Corso
Repubblica núm. l d’Arona, a
Italia.

Els fets exposats són revela-
dors. Tot i així, encara queden
moltes qüestions sense esclarir.
La informació que encara ama-
guen Ignacio Sala i Montserrat
Romeu, principals implicats del
“Filone Barcellona”, pot esclatar
aviat. El compte enrere no ha fet
més que comengar.

Equip d’Investigació

ELTEMPS 11-11-96 39