PROPOSTA  
D’ACORD CAP A LA 
INDEPENDÈNCIA 
 
 
INTRODUCCIÓ 
FULL DE RUTA 
A.  FULL  DE  RUTA  CAP  A  LA  INDEPENDÈNCIA  (D’ACORD  AMB  EL  PROGRAMA 
DE ‘JUNTS PEL SÍ’) 
B. DECLARACIÓ D’INICI DE LA TRANSICIÓ CAP A LA CONDICIÓ D’ESTAT 
C. ANNEX a la DECLARACIÓ D’INICI (Blindatge dels drets fonamentals) 
D. DESPLEGAMENT DE LA DECLARACIÓ I DE L’ANNEX 
E. CONCRECIÓ DE MESURES PER FER­LO VIABLE 
PLA DE XOC 
A.  MESURES  AMB  IMPACTE  PRESSUPOSTARI  A  COMENÇAR  A  APLICAR  DE 
MANERA IMMEDIATA 
B.  MESURES  AMB  IMPACTE  PRESSUPOSTARI  A  APLICAR  /  DESPLEGAR  / 
IMPLEMENTAR DURANT ELS PROPERS 18 MESOS 
C. ALTRES MESURES 
D. MESURES ESPECÍFIQUES RELATIVES A SALUT 
SANITAT PÚBLICA (1a part) 
SANITAT PÚBLICA (2a part) 
E. MESURES FISCALS 
1. FISCALITAT 
2. LLUITA CONTRA EL FRAU FISCAL 
PROCÉS CONSTITUENT 
A. METODOLOGIA 
B. PRINCIPIS MARC DEL PROCÉS CONSTITUENT 
ORGANITZACIÓ DEL GOVERN 
A.  Atribucions  del  President  de  la   Generalitat  de   Catalunya   i  regulació  de  la  seva 
delegació  a  l’EAC   i  a  la  Llei  13/2008,  del  5  de  novembre,  de  la  presidència  i  del 
Govern 
B.  Decret  X/2015,   de  XXX,  pel  qual  es creen en el si del  Govern de la Generalitat de 
Catalunya,  la  Comissió  de  Govern  d’Economia  i  Ocupació,  la  Comissió  de  Govern 
d’Afers  Exteriors,  Institucionals  i Transparència, i  la Comissió de Govern  per a l’Estat 
del Benestar 
MECANISMES   DE  SEGUIMENT  I  MONITORITZACIÓ DEL COMPLIMENT DEL PACTE 
DE TRANSICIÓ NACIONAL 
 
 
1 

  
 
 

1.INTRODUCCIÓ 
 
 
 

Els  ciutadans  i  ciutadanes  de  Catalunya   que  van  anar  a  votar  el  passat  27  de 
setembre de  2015  van optar, de manera majoritària,  per les opcions que de manera 
clara aposten per tal que Catalunya esdevingui un Estat. 
 

A fi de començar a treballar amb l’objectiu de fer efectiu aquest mandat democràtic,  i 
fonamentant­se  en  la  necessària solidesa  parlamentària  que  atorguen  un  mínim de 
72 diputats i  diputades,  el Govern  de  la  Generalitat assumirà com a línies directrius 
de  la  seva  acció  de  govern  les  que  s’estableixen  en  el  Full  de  Ruta  acordat  en la 
“​
Declaració d’Inici del  procés  polític  a Catalunya  com  a  conseqüència dels  resultats 
electorals​
”  (adoptada  pel  Ple  del  Parlament  de  Catalunya  el dia  9  de  novembre  de 
2015),  incloses  les “​
Mesures  a  aplicar  per  part  del  futur  govern destinades a blindar 
drets  fonamentals  afectats  per  decisions  de  les  institucions  de  l’estat​
”,  que 
s’adjunten a l’esmentada declaració en forma d’Annex. 
 

A  tal efecte, el  Govern posarà  especial  èmfasi  a  que aquesta funció  que  assumeix, 
de  caràcter  transitori,  es  faci  amb  plena  seguretat  jurídica,  garanties  socials  i 
compromís democràtic.  
 

En  concret,  en  primer  lloc,  tota  l’acció  de  Govern  ha  d’anar destinada  a  garantir  al 
màxim  la seguretat  jurídica,  per  la qual  cosa cal dotar­nos de les estructures d’Estat 
i  del  marc  legal  necessari  per poder dur a terme quan  pertoqui, d’acord  amb  el full 
de ruta pactat, la transició cap a la condició d’Estat. 
 

En  segon  lloc,  conscients  de  les  enormes  necessitats  socials  que  actualment 
existeixen  i  que  reclamen  respostes  immediates,  el  Govern  posarà  en  pràctica  un 
pla  de  xoc  social  que  contempla  tant  accions  específiques  en  forma  de  polítiques 
públiques,  com  decisions de caràcter  econòmic,  pressupostari, fiscal  i financer,  que 
en garanteixin la dotació necessària per tal de dur­les a terme. 
 

Finalment,  en  tercer  lloc,  la  dimensió  democràtica  ha  estat  present,  exemplar  i 
constant  al llarg de tot el procés que ens ha conduit fins a l’actual estadi de transició. 
Han  estat  nombroses,  a  banda  de  multitudinàries,  les  manifestacions  i 
demostracions  populars  que  han  fet  palesa  la  gran  demanda  social  que  empara 
aquesta  tasca.  I  és  així  com  ha  de  seguir  essent.  Així  doncs,  amb  l’objectiu  de 
3 

  

seguir  eixamplant  la  base  social  de suport  al procés de constitució  de  la  República 
catalana,  el  Govern  i  el  Parlament  escoltaran  de  manera  atenta,  i  seran 
conseqüents,  amb  les demandes que, en forma de debat participatiu, sorgeixin de la 
societat  civil.  D’aquesta  manera,  en  el  moment  en què pertoqui  d’acord amb  el  full 
de  ruta  acordat,  es  convocaran  novament  unes  eleccions  de  les  quals  n’haurà  de 
sorgir  un  nou   Parlament,  aquest  cop  amb  caràcter  constituent,  amb  la 
responsabilitat  d’adoptar  el  text  d’una  Constitució  que,  finalment,  haurà  de  ser 
validada, via referèndum, per la ciutadania.   
 

 

4 

  
 
 
 

2.FULL DE RUTA 
 
A.  FULL  DE  RUTA  CAP  A  LA  INDEPENDÈNCIA  (D’ACORD 
AMB EL PROGRAMA DE ‘JUNTS PEL SÍ’) 
 
 

El  procés  cap  a  la  creació  d'aquest  Estat  independent   s'ha  definit  i  consensuat  a 
partir  dels  principis  de  sobirania,  legitimitat  democràtica  i  participació,  seguint  les 
recomanacions   d'experts  en  l'àmbit  del  dret  constitucional,  el  dret  internacional,  la 
ciència política i la Realpolitik internacional. 
 

La pulcritud  democràtica  és  present des de l'obtenció del mandat democràtic a favor 
de  la  independència  —en  les  eleccions  d'aquest  27S—,  fins  la  ratificació  de  la 
Constitució  del   nou  Estat  mitjançant  un  referèndum  final,  passant  pel  procés 
d'elaboració de la nova Constitució, elaborat de forma democràtica. 
 

D’altra  banda,  el rigor i  la voluntat d'aportar  seguretat jurídica són elements forts del 
procés  per  evitar  que  en cap moment no es produeixi cap buit legal o de poder, sinó 
que hi hagi una continuïtat institucional, jurídica, política i legal que permeti gestionar 
amb absoluta normalitat la proclamació de la independència. 
 

El  procés  cap  a  la  creació  d'un Estat  independent consta d'un procés constituent en 
dues fases: 
 

• Una  primera  fase  que  comença  després  del  27S amb una declaració d'inici 
del  procés  d’independència,  amb  la  creació  de  les  estructures  d'Estat 
necessàries  des  d'un govern de concentració i l’inici del procés constituent de 
base  social  i  popular.  Posteriorment,  es  procedirà  a   la  proclamació  de  la 
independència, que suposarà la  desconnexió respecte de  l’ordenament jurídic 
espanyol  vigent,  i a l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica i de la llei del 
procés constituent. 
•  Una  segona  fase de  caràcter  institucionalment  constituent,  que  comprèn  la 
celebració  d'unes eleccions  constituents,  la culminació  del  procés de  creació 

5 

  

de  l'Estat  independent  amb  l'aprovació  de  la  Constitució  i  la  seva  ratificació 
mitjançant un referèndum. 
 

El  procés  serà  reforçat  políticament  per  un  govern  de  concentració  tan  ampli  com 
sigui  possible,  el   qual  haurà  de  gestionar  l'agenda  de  negociació  espanyola,  així 
com  l'agenda  internacional  per  al  reconeixement  del  mandat  a  favor  de  la 
independència. 
 
 

1.  La  fase  inicial:  de  la  declaració d'inici  del procés  d’independència  fins a la 
seva proclamació 
 

1.a) La declaració d'inici del procés d’independència 
 

El  procés  cap  a  la  creació  d'un  Estat  independent  s'origina  a  partir  del  mandat 
democràtic  obtingut  a  les  urnes  el  proper  27  de  setembre.  Si  els  ciutadans  de 
Catalunya  escullen  una  majoria  de  diputats  a  favor  de  la  independència,  el 
Parlament  acabat  de  constituir  aprovarà  una  declaració  solemne  en  la  qual  es 
proclamarà  que,  en  virtut  del  mandat  rebut  de  la  ciutadania,  comença  el  procés 
d’independència.  A  la  Declaració,  s’informarà  sobre  l'inici  d'aquest  procés  les 
autoritats de l’Estat espanyol, d’Europa i de la comunitat internacional. 
 

La  declaració  es  clourà  amb  un  mandat  al  Govern  de  la  Generalitat  per  tal  que 
adopti les mesures necessàries per implementar els acords recollits en la declaració.  
 

En  aquest  sentit,  durant  aquest  període  s'enllestiran  les  estructures  d'Estat 
imprescindibles  per  exercir  la  plena  sobirania  en tots  aquells  àmbits  en  què avui  la 
Generalitat encara no l'exerceix. 
 

Immediatament  després  d’aquesta  declaració   d'inici  del  procés  de  constitució  del 
nou Estat, comença el  procés per elaborar la Constitució del nou Estat en la primera 
de  les  dues  fases:  la  participació  ciutadana. Es tracta d’una fase  gestionada  per  la 
societat civil i encara no regulada jurídicament. 
 

La  societat  civil  organitzada  iniciarà  els  debats  pertinents  justament  després  del 
27S,  i  produirà  aquells  continguts  que   complementaran  i  nodriran  els  treballs 
d'elaboració  de  la  Constitució  en  la  fase  constituent  del  procés.  Actualment, 
existeixen  diverses  iniciatives  civils  que,  amb  posterioritat  al  9N   de  2014,  s'han 
coordinat  i  ja  han  començat  a  fomentar  els  debats  ciutadans  sobre  el  procés 
d'elaboració, així com propostes de continguts de la futura Constitució. 
 

Serà  al  llarg  d’aquest  període  quan  la  Generalitat  haurà  d’anar  enllestint  les 
estructures  d’Estat  imprescindibles  per  exercir  la  plena  sobirania  en  tots  aquells 
6 

  

àmbits  en  què  avui  encara  no  l’exerceix.  Seran   la  posada  en  marxa  d’aquestes 
estructures  d’Estat  i  l’inici  de  les  negociacions  amb  l’Estat  les  prioritats  del  nou 
Govern  de  la  Generalitat,  sense  oblidar,  evidentment,  la  gestió  ordinària  sobre  la 
base  del  programa  detallat  més  endavant  que  tindrà  com  a  objectiu  fonamental  la 
cohesió social i la lluita contra l’exclusió i les desigualtats. 
 

1.b)  Proclamació  de  la independència:  la  Llei de transitorietat  jurídica  i la  Llei 
de procés constituent 
 

Culminada  la  primera  etapa,  es  procedirà  a  la  proclamació  de la  independència, a 
partir  de  la  desconnexió  respecte  de  l’ordenament  jurídic  espanyol  vigent. 
Immediatament  després  de  la  proclamació,  el  Parlament   aprovarà  la  Llei  de 
transitorietat  jurídica,  que  ha  de  regular  de  manera  provisional  els  elements 
estructurals  del  nou  Estat  i  les  clàusules  generals  adreçades  a  garantir,  des  del 
primer  moment, la  completesa de l’ordenament  jurídic del  nou Estat  i la continuïtat i 
successió  ordenada  d’administracions.  A  aquests  efectes,  la  llei  declararà  la 
continuïtat,  llevat  excepcions,  de  l’aplicació  del  dret  autonòmic  català,  del   dret 
espanyol, del dret de la Unió Europea i del dret internacional. 
 

La  Llei  de   transitorietat  jurídica  també  preveurà  la  continuïtat  —mitjançant 
subrogació—  dels  contractes  de  l’Estat  i  de  la  Generalitat  i  la  possibilitat  que  els 
funcionaris  i  el  personal  laboral  que  prestin   els  seus  serveis  a  l’Administració  de 
l’Estat a Catalunya puguin integrar­se a l’Administració del nou Estat. 
Immediatament  després  de  l’entrada  en  vigor  d’aquest  nou  marc  jurídic  transitori, 
s’aprovarà  la  Llei  del  procés  constituent,  que  regularà  la  fase  parlamentària  i 
referendària  del  procés  d’elaboració  i  aprovació de la  Constitució, així com l’encaix 
de  la  participació  ciutadana  i  dels  resultats  obtinguts en la  primera  fase del  procés 
constituent en aquesta fase institucional. 
 

Posteriorment,  s’iniciarà  la segona  fase del procés d’elaboració de la Constitució del 
nou  Estat  independent  amb  la  convocatòria  d’unes  eleccions  constituents  en  un 
període  màxim  de  divuit  mesos  des  de  la celebració de  les eleccions plebiscitàries 
del 27 de setembre. 
 
 

2.  De  les  eleccions  constituents  al  referèndum  de  ratificació  de  la  nova 
Constitució 
 
Les eleccions  constituents donaran lloc al Parlament Constituent, que iniciarà la fase 
institucional  del  procés  constituent  d’acord  amb  la  Llei  del  procés  constituent 
aprovada. 
 
7 

  

El  resultat  de  les  eleccions  constituents  proporcionarà  la  correlació  de  forces 
polítiques,  les  quals  procediran  a  constituir  la  ponència  constitucional   que, d’acord 
amb  la  Llei  del  procés  constituent  aprovada  al  Parlament,  haurà  de   comptar  amb 
participació  dels  diversos  grups  parlamentaris  representats  a  la  Cambra.  Aquesta 
ponència  constitucional  comptarà  també  amb  la  participació  ciutadana  i   alhora 
s'encaixarà  amb  els  resultats  obtinguts  en  la  primera  fase.  D'aquesta  forma,  es 
conclouria  amb una proposta de Constitució llesta per ser aprovada pel conjunt de la 
ciutadania. 
 

No  obstant  tot  l’anterior,  en  el  cas  que  l’Estat  espanyol,  mitjançant  decisions 
polítiques  i/o  jurídiques,  bloquegi  l’autogovern  de  Catalunya,  el  Govern  i  el 
Parlament procediran a  la proclamació  de  la  independència  i  a l’aprovació de la Llei 
de transitorietat jurídica. 
 

El  procés  de  creació  del  nou  Estat  independent  culminarà  amb  l’aprovació  de  la 
Constitució per referèndum. 
 
 

3.  El  Govern  de  concentració, la transició real i la realització de les estructures 
d'Estat 
 

La declaració d'inici del procés d’independència contindrà un mandat al Govern de la 
Generalitat  perquè  adopti  les  mesures  necessàries  per  implementar  els  acords 
presos  en  el  Parlament.  Així,  el  conjunt  de  les  institucions  de  la  Generalitat,  i 
especialment  el  Govern,  centraran  la  seva  tasca en la  posada  en  funcionament  de 
les  estructures  del  nou  Estat,  alhora  que  s'ocuparan  de  la  gestió  ordinària  de  les 
competències de la Generalitat. 
 

Després  de  les  eleccions  del  27S,  la  voluntat  política  és la  de  constituir  un  Govern 
de  concentració   obert  a  totes  les  forces  polítiques  disposades  a  implementar  el 
mandat a favor de la independència. 
 

Es  tracta  de  disposar  d'un Govern  que compti  amb  la màxima estabilitat  i el  màxim 
suport  parlamentari  i  que  tingui  com  a  objectiu  fonamental  garantir  el 
desenvolupament del procés fins a la seva culminació. 
 

Tal  com  s'explicita  més  endavant  en  aquest  document  de  Compromís  per  la 
Llibertat,  el Govern  centrarà  l'acció  en el  seu  dia  a dia a sortir de la crisi econòmica, 
crear  ocupació,  lluitar  contra la pobresa i garantir la màxima cohesió social arreu del 
país,  considerada  com  a  indestriable  de  la  cohesió  nacional  imprescindible  en 
aquest moment històric del país. 
 
8 

  

Així  mateix,  el  Govern  abordarà  la  fase  decisiva  de   la  creació  i  posada  en 
funcionament  de les  estructures  d’Estat  que  han de permetre exercir la sobirania en 
tots aquells  àmbits en  què  avui  no  tenim  competències  o  en què  aquestes, fins i tot 
tenint­les,  han  estat  envaïdes  pel  Govern   de  l'Estat,  recorregudes  o  suspeses  per 
part de les institucions de l'Estat.  
 

En  el  bloc  següent  del  present  document  es  plantegen  les  estructures  d'Estat  en 
quatre  àmbits:  estructures  d'Estat  del  benestar,  estructures  econòmiques  d'Estat, 
estructures  per  a  l'acció  exterior  i  estructures  per  a  la governança  i reforçament  de 
l'administració.  Cal  dir  que  es  tracta  d'un  conjunt  de  lleis,  organismes  i  eines  que 
s'inspira en els treballs recollits en el Llibre Blanc de la Transició Nacional. 
 

La  candidatura  Junts  pel  Sí  té  la  voluntat  d'exercir  la  sobirania  real  per  tots  els 
camins  possibles;  en  primer  terme,  en  un  seguit  d'àmbits socials en  què  una sèrie 
de  disposicions  i   decrets  aprovats  pel  Parlament  i  pel  Govern  de  Catalunya  han 
estat recorreguts, suspesos o anul∙lats pel Govern i les institucions de l’Estat: 
 

­ Decret de pobresa energètica 
­ Dació en pagament i llei de segones oportunitats 
­ Llei d'horaris comercials 
­ Prohibició d'extracció d'hidrocarburs per fractura hidràulica 
­ Impost sobre dipòsits bancaris 
­ Impost sobre energia nuclear i emissions contaminants de la indústria 
 

Finalment, el  Govern també  haurà  de gestionar l'agenda de la pertinent negociació i 
interlocució  amb  l'Estat  espanyol  derivada  del  procés,  així  com  l'agenda  de  la 
necessària  acció  exterior  de preparació  dels reconeixements internacionals  del nou 
Estat i d'interlocució amb la UE. 
 
 

4.  L'agenda  de la  negociació espanyola i  la voluntat de  permanència  a  la  UE i 
el reconeixement internacional 
 

Un  cop  aprovada  la  Declaració  solemne  del  nou  Parlament  establert  després  del 
27S,  s’informarà  sobre  l’inici  d'aquest  procés  de  creació  de  l'Estat  independent  les 
autoritats de l’Estat espanyol, d’Europa i de la comunitat internacional. 
 

• L'agenda de la negociació espanyola 
 

Les  eines  de  l'agenda  espanyola  són  el  diàleg  i  la  negociació  amb  l'Estat.  Havent 
constatat,  de  forma reiterada, la negativa a  l'exercici del dret a decidir dels ciutadans 
de Catalunya per  part de  l'Estat, en el  cas  d'obtenir el  mandat democràtic  el  proper 
27S  en  favor  de  la  creació d'un  Estat independent,  s’imposa una  fase  negociadora 
9 

  

amb  l’Estat  per  fer  efectiva  la  independència.  Aquesta  fase  es  vol  obrir  mantenint 
sempre  una  actitud expectant respecte de l’alternativa d’un referèndum vinculant per 
part de  l’Estat  espanyol  sobre  la  independència de  Catalunya. Aquesta oferta ha de 
ser  compatible  amb  l’horitzó  temporal  contingut  en  aquest  acord  per  a  la 
proclamació de la independència i la celebració de les eleccions constituents. 
 

Es tractaria  d’acordar  el repartiment d’actius i  passius. Respecte a la restitució de la 
sobirania,  caldria  acordar la  subrogació  de  convenis, la  gestió  de les  fronteres  amb 
l’Estat,  el  traspassos  de  funcionaris  i  organismes,  i  aspectes  clau  pel  que  fa  al  
sistema  energètic,  la conca de  l’Ebre  o  l’espai  radioelèctric,  entre molts d’altres. En 
relació  amb  els  acords  de  repartiment  de  béns,  caldria  negociar  tots  els  béns 
materials  que  Espanya  administra  actualment  a  Catalunya,  (per  exemple, 
infraestructures  com  ara  carreteres,  ports  i  aeroports,  immobles,  etc.), així com els 
béns  que  Espanya  té  a  l’estranger  i  que  són  compartits  i  els  béns  econòmics  i 
financers, que inclouen els actius (fons de la Seguretat Social, fons de compensació, 
etc.)  i els passius (deutes de Catalunya avalats per Espanya i deutes d’Espanya que 
podrien correspondre a Catalunya), entre d’altres. 
 

•  L'agenda  exterior:  la  voluntat  de  permanència  a  la  UE  i  el 
reconeixement internacional 
 

L’objectiu  de  l’agenda  exterior  se  centra  en  la  preparació  del  reconeixement 
internacional,  a  partir de  la legitimació  del mandat  a  favor de  la independència dels 
catalans  en  l’àmbit  internacional.  Partint  de  la  voluntat  de  permanència  a  la  UE, 
caldrà  articular  l’agenda  internacional  amb  les  accions  de  diplomàcia  internacional 
per explicar i cercar complicitats vers el procés d’independència. 
 

Un  cop  iniciat  el  procés  de  creació  de  l'Estat  independent,  caldrà  intensificar  la 
diplomàcia  i  la negociació per obtenir el reconeixement internacional dels  estats, així 
com la incorporació de Catalunya a la UE i els organismes internacionals. 
 

El  conjunt  de  l'acció  exterior  del  president  de  la  Generalitat,  dels  membres  del 
Govern  i  del  Parlament,  així com dels  eurodiputats  i parlamentaris del  Congrés,  en 
l’àmbit  internacional,  s'adreçarà  a   l’àmbit de les  institucions  que configuren el  marc 
legal  internacional  (ONU,  Consell  d’Europa,  Cort  Internacional)  i  incidirà  en  els 
actors  internacionals  rellevants  en  les  matèries  pròpies  del  dret  a  decidir 
(organitzacions  internacionals en matèria de pau, valors democràtics i drets humans, 
etc.). Aquests  darrers  actors també resulten clau com a eventuals agents mediadors 
i d’observació  del procés,  en el cas de la previsible intensificació de la tensió política 
al  voltant  del  procés  o  d’una  conculcació  dels  drets democràtics dels  ciutadans de 
Catalunya. 

10 

  

 
B.  DECLARACIÓ  D’INICI  DE  LA  TRANSICIÓ  CAP  A  LA 
CONDICIÓ D’ESTAT 
 

L’acord  es  fonamenta  en  la  resolució  adoptada  pel  Parlament  de  Catalunya,  amb 
data  9  de  novembre  de  2015,  relativa  a  l’inici  del  procés  polític  a  Catalunya  com  a 
conseqüència dels resultats electorals  del 27 de setembre de 2015 (250­00001/11). 
 

“El Ple del  Parlament,  en  la sessió  tinguda  el  9 de novembre de 2015, ha debatut el 
text  de  la  Proposta  de  resolució  sobre  l’inici  del  procés  polític  a  Catalunya  com  a 
conseqüència  dels  resultats  electorals  (tram.  250­00001/11),  presentada  pel  Grup 
Parlamentari  de   Junts  pel  Sí  i  pel  Grup  Parlamentari  de  la  Candidatura  d’Unitat 
Popular  ­  Crida  Constituent,  i  les  esmenes  presentades  pel  Grup  Parlamentari  de  
Junts  pel  Sí  i  pel  Grup  Parlamentari  de  la  Candidatura  d’Unitat  Popular  ­  Crida 
Constituent  (reg.  195),  pel  Grup  Parlamentari  del  Partit Popular de Catalunya (reg.  
196) i pel Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot (reg. 198). 
 

Finalment,  d’acord  amb  l’article  165  del  Reglament,  ha  adoptat  la  següent 
Resolució: 
 

Primer​
.  El  Parlament  de   Catalunya  constata  que  el  mandat  democràtic 
obtingut  a  les  passades  eleccions  del  27  de  setembre  de  2015   es  basa  en 
una  majoria  en  escons de  les forces  parlamentàries  que  tenen  l’objectiu  que 
Catalunya  esdevingui  un  estat  independent  i  en  una  àmplia  majoria 
sobiranista  en  vots  i  escons que aposta  per l’obertura d’un procés constituent 
no subordinat. 
 

Segon​
.  El  Parlament de Catalunya declara  solemnement  l’inici del  procés  de 
creació d’un estat català independent en forma de república. 
 

Tercer​
.  El  Parlament  de  Catalunya  proclama  l’obertura  d’un  procés 
constituent ciuta​
dà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les 
bases de la futura constitució catalana. 
 

Quart​
.  El Parlament de  Catalunya  insta  el futur govern a adoptar les mesures 
necessàries per a fer efectives aquestes declaracions. 
 

11 

  

Cinquè​
.  El  Parlament  de Catalunya considera  pertinent iniciar en el termini de 
trenta dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i  
d’hisenda pública. 
 

Sisè​
.  El  Parlament  de   Catalunya,  com  a  dipositari  de  la  sobirania  i  com  a 
expressió  del  poder  constituent,  reitera  que  aquesta  cambra  i  el  procés  de 
desconnexió  democràtica  de  l’Estat  espanyol  no  se  supeditaran  a  les 
decisions  de   les  institucions  de  l’Estat  espanyol,  en  particular  del  Tribunal 
Constitucional,  que considera  mancat de legitimitat i de competència arran de 
la  sentència  de juny  del  2010  sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya, votat 
prèviament pel poble en referèndum, entre altres sentències. 
 

Setè​
.  El Parlament  de  Catalunya  ha  d’adoptar les mesures necessàries per a 
obrir  aquest  procés  de  desconnexió  de   l’Estat  espanyol,  d’una  manera 
democràtica,  massiva,  sostinguda  i pacífica que  permeti l’apoderament  de  la  
ciutadania  a  tots  els  nivells  i  es  basi  en  una  participació  oberta,  activa  i 
integradora. 
 

Vuitè​
.  El  Parlament  de  Catalunya  insta  el  futur  govern  a  complir 
exclusivament  les normes  o els mandats emanats d’aquesta cambra, legítima 
i  democràtica,  a  fi  de  blindar  els  drets  fonamentals  que  puguin  resultar 
afectats  per  decisions  de  les  institucions  de  l’Estat  espanyol,  com  els 
especificats en l’annex d’aquesta resolució. 
 

Novè​
.  El  Parlament  de  Catalunya  declara  la  voluntat  d’iniciar  negociacions 
per  tal  de  fer  efectiu  el  mandat  democràtic  de   creació  d’un  estat  català 
independent  en  forma  de  república,  i   acorda  posar­ho  en  coneixement  de 
l’Estat  espanyol,  de  la  Unió  Europea  i  del  conjunt  de  la  comunitat 
internacional. 
 

C.  ANNEX  a  la  DECLARACIÓ  D’INICI  (Blindatge  dels  drets 
fonamentals) 
 

La  Declaració  compta  també  amb  un  ANNEX  (adoptat  conjuntament  amb  la 
Declaració)  en  el  qual  es  detallen  les  mesures  que  haurà  d’aplicar  el  futur  govern 
destinades  a  blindar  drets fonamentals  afectats  per  decisions de les  institucions  de 
l’Estat espanyol:  
 

1. Pobresa energètica 
 
12 

  

Per  tal  de  garantir  que  cap  persona  no  es  vegi  privada  de  l’accés  als 
subministraments  bàsics,  el  futur  govern  ha  de  desplegar  les mesures  per  a 
evitar  la pobresa  energètica aprovades per la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de 
mesures  urgents  per  a  afrontar  l’emergència  en  l’àmbit  de  l’habitatge  i  la 
pobresa  energètica,  de  manera  que  es  garanteixi  el  dret  d’accés  als 
subministraments  bàsics d’aigua  potable, de gas i d’electricitat a les persones 
i  unitats  familiars  en  situació  de  risc  d’exclusió  residencial,  mentre  duri 
aquesta situació. 
 

2. Habitatge 
 

Per  tal  de  garantir  que  cap  persona  no  es  vegi  privada  de  l’accés  a  un 
habitatge  digne,  el  futur  govern  ha  de  treballar  en  l’aplicació  del  nou  marc 
normatiu que regula la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a 
afrontar  l’emergència  en  l’àmbit  de  l’habitatge  i  la  pobresa  energètica.  En 
aquest  marc,  el  futur   govern  ha  de  garantir  que  en  processos  de 
desnonament  de  l’habitatge  habitual  que  afectin  persones  i  unitats  familiars 
en situació  de risc d’exclusió  residencial  es  compleixi,  per a poder  fer  efectiu 
el  desnonament, el  principi  de reallotjament adequat de les persones i unitats 
familiars afectades. 
 

Així mateix,  de  forma  urgent, el  futur  govern  ha  de dur a terme modificacions 
normatives  que  permetin  fer efectives les disposicions de la dita Llei 24/2015, 
com  és el cas del reglament de funcionament de les meses de valoració per a 
l’adjudicació  d’habitatges  per  a  situacions  d’emergències  econòmiques  i 
socials i per a altres casos de necessitats especials en l’àmbit de l’Agència de  
l’Habitatge de Catalunya. 
 

3. Sanitat 
 

En  l’àmbit  de  les  polítiques  de  salut,  el  futur  govern  ha  de  garantir  l’accés 
universal  a  l’atenció sanitària  pública i  de  qualitat,  per  mitjà  del Servei Català 
de  la  Salut  (Cat​
Salut),  a  totes  les  persones  que  viuen  a  Catalunya.  Cap 
persona  no  en  pot quedar  exclosa per raons d’origen,  tingui  o  no  la condició 
d’assegurada  o  beneficiària  del  Sistema  Nacional  de  Salut,  i  amb 
independència  de  si  consta  o  no  en  el padró. Així mateix,  cap  ciutadà no  es 
pot veure privat d’assistència farmacèutica per motius econòmics. 
 

D’acord  amb  diverses resolucions aprovades  pel Parlament, no es poden dur  
a terme nous concursos per a la gestió de centres d’atenció primària. 
 

4. Educació 
13 

  
 

El  Parlament  de  Catalunya  va  interposar  un  recurs  d’inconstitucionalitat 
contra  bona  part de  l’articulat de  la Llei orgànica  8/2013,  del 9 de desembre, 
de  millora  de  la  qualitat educativa, recurs  que fou  admès  a  tràmit  el  3  d’abril 
de  2014.  En  aquesta  impugnació,  avalada  pel  dictamen  del  Consell  de 
Garanties  Estatutàries,  s’argumentava  que els preceptes impugnats de la dita 
llei  orgànica  són  contraris  a  les  competències  que  corresponen  a  la 
Generalitat  en  aquesta  matèria, contraris  al model educatiu català determinat 
per  la  Llei  d’educació  de  Catalunya  i  contraris  als  consensos  obtinguts  pel 
conjunt de  la comunitat  educativa.  En coherència  amb  aquest  recurs,  el  futur 
govern  ha  de   vetllar  en  la  seva  actuació  en  matèria  d’educació  per la  plena 
vigència  i  el  respecte  de  les  competències  establertes  en  favor  de  les 
administracions  catalanes  i  per  mantenir­hi  els  consensos  obtinguts  pel 
conjunt de la comunitat educativa. 
 

5. Garantia de les llibertats públiques 
 

El  Parlament  de  Catalunya  va  interposar  un  recurs  d’inconstitucionalitat 
contra  alguns articles  de  la Llei  orgànica 4/2015,  de protecció de la seguretat 
ciutadana, recurs  que  fou  admès  a  tràmit  el 21  de  juliol  de  2015. En aquesta 
impugnació,  avalada  pel  dictamen  del  Consell  de  Garanties  Estatutàries, 
s’argumentava  que  els  preceptes  impugnats  de  la  dita  llei  orgànica  són 
contraris  a  drets  fonamentals  emparats  per  textos  internacionals  com  la 
Declaració  universal  dels  drets  humans  o  el  Conveni   europeu  dels  drets 
humans  i  per  la  jurisprudència  del  Tribunal  Europeu  dels Drets Humans. En 
coherència  amb  aquest  recurs,  el  futur  govern  ha  de  vetllar  en  la  seva 
actuació en  matèria de seguretat ciutadana per la plena vigència i el respecte 
dels drets fonamentals esmentats. 
 

6. Administracions locals 
 

Amb l’afany de garantir les plenes competències  de les administracions locals 
catalanes en servei de l’interès general, el futur govern ha de proporcionar­los 
les  eines de  suport  necessàries  per  a deixar sense efecte els preceptes de la 
Llei  de l’Estat  27/2013, del 27 de  desembre,  de racionalització  i sostenibilitat 
de  l’Administració  local,  promulgada  de  resultes  de  la  Llei  orgànica  2/2012, 
del  27  d’abril,  d’estabilitat  pressupostària  i sostenibilitat financera,  dictada en 
desplegament   de  l’article  135  de  la  Constitució  espanyola,  relatius  a  la  
limitació  de  competències  als  ens  locals,  al  control  del  cost  dels  serveis  i  a 
l’obligació de la priorització de l’activitat econòmica privada. 
 
14 

  

7. Persones refugiades 
 

A  fi  de  poder  donar  resposta  a  la  greu  situació  humanitària  que  viuen  els 
refugiats,  el  futur  govern  ha  de  generar  un  marc  de  relacions  amb  l’Alt 
Comissionat  de les  Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) amb l’objectiu 
de  donar  acollida  i  asil  al  màxim  nombre  de  persones  refugiades,  més  enllà 
de les decisions adoptades en aquest àmbit pel Govern espanyol. 
 

8. Dret a l’avortament 
 

En  matèria  de  dret  a  l’avortament,  el  futur  govern  s’ha  de  regir  pel  que 
estipula la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes. 
 

9. Finançament d’un pla de xoc social i gestió del deute 
 

Per tal d’alliberar  recursos  per a dotar  financerament  un  pla de  xoc  social, el 
futur  govern  ha  d’establir,  entre  altres  mesures,  vies  de  negociació  que 
permetin reduir la càrrega del deute en el conjunt de la despesa. 
 

Prioritàriament,  el  futur  govern  ha  d’impulsar  la  renegociació  de  tots  els 
finançaments  estructurats,  separant  els pagaments que compensen un servei 
(inversió  i  manteniment)  d’aquells  que  constitueixen  un  pagament  excessiu 
respecte  als tipus d’interès  i a les  taxes  d’inflació  actuals. Així mateix, el futur 
govern ha d’instar  els concessionaris o  superficiaris a redefinir els contractes 
estructurats,  transformant  l’amortització  de  les  inversions  en  finançament 
ordinari mitjançant deute públic i eliminant el cost excessiu del capital. 
 

Aquesta  transformació,  que  ha  de  permetre  una  rebaixa  de  costos  per  a  la 
Generalitat  que  es  pugui  aprofitar  per  a  finançar  el  pla  de  xoc  social,   ha 
d’anar  acompanyada  d’una  revisió  a  fons   dels  programes  pressupostaris  de 
despesa  que  permeti avaluar­ne  i contrastar­ne  la  utilitat  en moments en què 
atendre  la urgència  social  ha esdevingut la màxima prioritat de la despesa de 
la  Generalitat,  expressada  en  l’esmentat  pla  de  xoc.  Els  estalvis  que 
s’obtinguin  de  la revisió  de programes  han  d’anar íntegrament dedicats al pla 
de xoc social. 
 

Per  tal  de  fer  un  seguiment  de  l’efectivitat  d’aquest  objectiu  i compromís,  el 
futur govern ha de crear un grup de treball obert als grups parlamentaris. 
Així  mateix,  el  futur  govern  ha  d’establir  un  calendari  de  reunions  amb  els 
responsables  de  la  banca  resident  per  a  estudiar  la  possibilitat  de 
renegociació del pagament. 
 
15 

  

D. DESPLEGAMENT DE LA DECLARACIÓ I DE L’ANNEX 
 
 

PRIMER:  En  el  ​
termini  de  trenta  dies  posteriors  al  nomenament  del  nou 
Govern​
,  aquest   compareixerà  en  seu  parlamentària  per  explicitar  les  primeres 
accions  realitzades  i  la  concreció  i  detall  de  les  previstes  per  tal  de  fer  plenament 
efectives  les  mesures  i  els  compromisos  polítics adquirits  amb  l’objectiu de blindar 
els  drets  fonamentals  dels ciutadans  de Catalunya afectats per decisions de l'Estat i 
especialment  en  els següents  àmbits contemplats en els  punts  1  a  8  de l’Annex  de 
la Declaració. 
 
 

SEGON:  Dins  d'aquest  mateix  ​
termini  de  trenta dies posteriors  al  nomenament 
del  nou  Govern​
,  s'haurà  d'haver  constituït  el  grup  de  treball  previst  sobre  ​
gestió 
del  deute i  finançament d'un pla de xoc social​
. En aquesta sessió constitutiva del 
grup  de  treball,  on  hi  participaran  ­a  més  de  membres  del  Govern­  representants 
dels  diferents  grups  parlamentaris,  el  Govern  presentarà  el  detall  del  conjunt 
d'accions  realitzades i  previstes  per  tal  de  complir l'objectiu  de  reduir  la  càrrega del 
deute  en  el  conjunt  de  la  despesa  i  el  conseqüent  alliberament  de  recursos  per 
poder  finançar  millor  el   pla  de  xoc  social.  Així  mateix,  en  aquesta  primera  reunió 
també  presentarà  una  primera  previsió  del  calendari  de  reunions  amb  els 
responsables  de  la  banca  resident  per  abordar  la  renegociació  del  pagament 
d'interessos amb finalitats socials. 
 

TERCER:  Dins  els ​
deu  dies  posteriors  a  la presa de possessió del nou Govern, 
es  presentarà  la  petició  de  constitució  de  ponències  conjuntes  per  elaborar 
les lleis referides al procés constituent, seguretat social i d'hisenda pública​
. 
 
 

E. CONCRECIÓ DE MESURES PER FER­LO VIABLE 
  
Cronograma  de les  actuacions adreçades  a  la creació de les estructures d’estat que 
cal realitzar abans de la desconnexió. 
  
Totes  les  actuacions,  algunes  de  les quals  pertoquen  a l’àmbit i d’altres al legislatiu, 
s’haurien  d’iniciar  immediatament  després  de  la  constitució  del  Govern  i  tenir­les 
llestes en el moment de la desconnexió. 
  

16 

  

Hi  ha  actuacions  que  haurien  d’estar  enllestides  en  un  termini  breu  i  en 
conseqüència  tenen  prioritat  pel  que  fa  al  seu  inici.  Són  les que  es  detallen  en  els 
blocs primer i segon, llistats a continuació. 
  
El  ​
primer  bloc  recull  aquelles  actuacions  que  s’han  de  fer  efectives  abans  de  la 
desconnexió.  
  
1)  Inici del  debat  i tramitació de les lleis de l’Agència  de protecció social, la de 
l’Agència tributària i la del procés constituent en la fase institucional. 
  
2) La creació del Departament d’Exteriors. 
  
3)  La  creació  de  15  delegacions  exteriors  de  la  Generalitat.  Cal  que  les 
delegacions  entrin  en  vigor  de  manera  esgraonada  a  partir  de la  constitució 
del  Govern.  A  tal  efecte,  cal  posar  en  pràctica  les  previsions  de  selecció  i 
formació  del  personal  i  precisar  els  mitjans  necessaris  i  el  cronograma 
d’implementació. 
  
  
El  ​
segon  bloc el formen les actuacions que cal enllestir de  manera prioritària, ja que 
són condició  ​
sine qua non  ​
per poder realitzar d’altres actuacions. A diferència de les 
actuacions  del primer  bloc,  en aquest cas s’han  de realitzar i  tenir  preparades, però 
no cal  que  entrin  en vigor  de  manera  immediata. De  cara a eixamplar la base social 
de  l’independentisme,  és  fonamental  donar  a  conèixer  el  detall  del  contingut  dels 
treballs que es realitzin, i decidir el model que hi haurà a Catalunya en materia de: 
  
1)  Seguretat  pública,  necessària  per  a  la primera etapa de funcionament del 
nou Estat previ a l’aprovació de la nova Constitució. 
  
2) Servei d’intel∙ligència per a la primera etapa ja esmentada. 
  
3)  Autoritats  reguladores  i  de  la  competència,  necessàries  per  a  la  primera 
etapa (unificat, fragmentat, mixta). 
  
4) Hisenda per a la primera etapa. 
  
5)  Seguretat  social   per  a  la  primera  etapa  (distribució  de  funcions  entre 
Secretaria  d’Hisenda  i/o  Agència  de  protecció   o  seguretat  social;  model  de 
liquidació  –directa  o  autoliquidació­;  fonts  de  finançament  –tributs, 
cotitzacions, mixta­). 
  

17 

  

6)  L’anàlisi  i  la  comunicació  per  part  dels  departaments  a  l’Escola 
d’Administració  Pública  –i  a d’altres centres públics especialitzats de formació 
de  funcionaris­   de  la  previsió  de  les  necessitats  de  formació  de  personal 
durant  la  primera  etapa  de  funcionament  del  nou  Estat.  A  partir  d’aquestes 
peticions,  caldrà  que  l’Escola  completi  i  concreti  l’informe que  ja ha elaborat 
sobre  la  formació  de  funcionaris  i  la  resta  de  personal  al  servei  de  les 
administracions  catalanes  i  preparar  i,  si  s’escau,  iniciar  els  cursos  de 
formació pertinents.  
  
7)  Gestió  dels  residus  nuclears  (integrat  en  l’Agència  de  Residus  de 
Catalunya  –ja  existent­  o  en  una  empresa   nacional  de  gestió  dels  residus), 
incloent­hi  dissenyar l’organisme; avaluar els recursos necessaris i redactar la 
normativa  corresponent;  i  preparar  acords  amb  els  estats  limítrofs  i  la 
incorporació a organismes internacionals. 
  
8)  D.N.I./Targeta ciutadana  de serveis (sanitat,  transport,  lleure, transaccions 
amb  l’administració...).  Caldrà  adoptar  determinades  decisions  polítiques 
sobre  qüestions  rellevants  com  ara  l’edat a la qual serà obligatori disposar de 
la  targeta, el  període  de  validesa,  els requisits  per ser­ne titular, i l’organisme 
que s’encarregarà de confeccionar­la. 
  
  
Hi  ha un ​
tercer  bloc  d’actuacions  que tenen prioritat  pel  que  fa  al  seu inici, malgrat 
que  no  és  imprescindible  que  s’enllesteixin  durant  els  mesos  immediatament 
posteriors  a  la  constitució  del  Govern.  Afecten  sectors  respecte  dels  quals  cal 
aprofundir  en  el  treball  preparatori  però  que  no cal  que entrin  en vigor  abans  de la 
desconnexió. 
  
Són  essencialment mesures  de finalització de  redacció d’avantprojectes  normatius i 
d’actuacions  materials  no  formalitzades  en  normes  jurídiques  com  ara:  el  disseny 
d’estratègies  i  cronogrames  adreçats  a  tenir  preparades  les  estructures  d’estat 
necessàries  en  cada  àmbit  material;  l’elaboració  d’estudis  sobre  els  mitjans 
econòmics,  materials  i  humans  necessaris  per  posar  en  funcionament  aquestes 
estructures  –parant  especial  atenció  el  reclutament  i  la  formació  del  personal, 
incloses les posicions directives­; etc. 
 

1) Seguretat pública 
2) Servei d’intel∙ligència 
3) Servei Postal 
4) Medi ambient 
5) Benestar social 
6) Patents i marques 
18 

  

7) Esport 
8) Metrologia 
  
Finalment,  hi  ha  un  ​
quart  bloc  format  per  la resta  d’actuacions,  que  s’han  d’iniciar 
també  immediatament  després de la  constitució del  Govern, malgrat  que en alguns 
casos,  a  la  pràctica,  hauran  de  deixar  passar  al  davant  les  actuacions  dels  dos 
primes  blocs. Com en el cas del tercer bloc, es tracta de mesures de tipus normatiu i 
activitats  materials  no  formalitzades  jurídicament,  abans  esmentades  (disseny 
d’estratègies, previsió dels mitjans necessaris, etc.). 
  
Entre  aquestes  mesures,  cal  destacar aquells  avantprojectes normatius ja redactats 
que caldrà validar i, si s’escau, reformar. Són els avantprojectes de: 
  
­  la Llei fundacional i de la normativa que la desenvolupa (Llei d’adaptació del 
poder  judicial  i  l’Administració  de  Justícia;  el  Decret  llei  d’incorporació  del 
personal  a  l’Administració  del  nou  Estat  i  el  Decret  llei  de  successió  de 
contractes) 
 
­ la Llei d’aigües 
 
­ la Llei de comunicacions 
  
Llistat de les principals actuacions a realitzar ordenades per matèries: 
  
1)  Convertir  les  delegacions  exteriors  en  delegacions  diplomàtiques  i 
consulars i crear 15 delegacions noves, després de la desconnexió. 
  
2) Crear, després de la desconnexió, el ministeri d’Exteriors. 
  
3) Crear el Servei Exterior de Catalunya. 
  
4)  Identificar  els  tractats   internacionals  que  es  pretendrà  continuar  aplicant  i 
preparació “d’adhesió”. 
  
5)  Identificar  les  organitzacions  i  organismes  internacionals  als  quals  caldrà 
incorporar­se i preparació de la incorporació. 
  
6)  Completar  l’estratègia  de  comunicació  i  de  lobby  sobre  el  procés  de 
creació  del  nou  Estat  que  ja  tenim  redactada  i,  sobretot,  cal  realitzar 
efectivament les tasques de comunicació i de lobby que s’hi preveuen. 
  
7) Reforçar la Representació permanent de la Generalitat davant UE. 
  
8) Crear el passaport i visats. 
19 

  

  
9) Delimitar el territori i preparar acords amb estats limítrofs. 
  
10) Preparar l’adhesió al Conveni de Chicago. 
  
11)  Preparar  el  procediment  d’incorporació  de  personal  a l’Administració del 
nou estat; crear  els cossos nous i decidir sobre la integració del personal dels 
cossos  de  seguretat  de  l’Estat  espanyol  que  presta  els  seus  serveis  en  el 
territori de Catalunya. 
  
12)  En relació a la  successió  de  contractes,  caldrà  que,  amb  caràcter  previ a 
la  desconnexió, els  departaments,  especialment els més directament afectats 
–Territori,  Sanitat...­,  iniciïn  els  contactes  per  oferir­los­hi  la  continuïtat  de  la 
prestació dels serveis. També caldrà que preparin els anuncis públics inicials i 
les  fases posteriors  dels  processos  de  subrogació, així com els procediments 
de contractació d’emergència. 
  
13)  Preparar  les bosses d’interins de tots els cossos i preparar l’aplicació dels 
procediments  de  provisió  de  places  en  l’àmbit  del  poder  judicial  i  de 
l’administració de justícia. 
  
14)  Preveure  els  mitjans personals i materials relatius a la toxicologia del futur 
Institut de Medicina  Legal i Toxicologia. 
  
15)  Disposar  des  del  primer  moment  del  Registre  civil;  el  Registre  de  la 
propietat  i  mercantil;  el  Registre  de  la  propietat;  les  dades  del  cadastre;  el 
Registre  d’actes  de  darrera  voluntat;  i  els  Registres  de   penats,  menors, 
violència  domèstica,  dels  aplicatius  sobre  comptes  de  consignacions  dels 
jutjats,  del  sistema  de   productivitat  dels  secretaris  judicials  i  de  la  gestió  de 
subhastes. 
  
16) Redactar un avantprojecte de llei electoral. 
  
17)  Preveure  les  fonts de finançament del  nou Estat durant els primers mesos 
de funcionament. 
  
18)  Preparar  la implementació o aplicació de la Llei que crea el Banc Central i 
la  integració  a  la  zona  única  de  pagament  (SEPA),  al  Banc  de  Pagaments 
Internacionals  de  Basilea,  al  Comitè  de  Supervisió  Bancària  i  al  Consell 
d’estabilitat Financera. 
  

20 

  

19)  Elaborar  els  avantprojectes  de  llei  de  creació  de  l’Agència  Catalana 
d’Inversions  i  Mercats  i  del  Fons  de  garantia  de  dipòsits,  inversions  i 
assegurances;  i  fer  actuacions  per  implementar  aquestes  lleis  i  per  la 
incorporació  del   nou  Estat  en  els  organismes  europeus  i  internacionals 
rellevants en aquestes matèries. 
  
20)  Crear  l’Institut  d’Estadística  i Avaluació  –a partir  de  l’IDESCAT­.  Elaborar 
l’avantprojecte de llei i actuacions per implementar­la. 
  
21)  Preparar  el  repartiment  d’actius  i  passius;  fer  inventari  amb  valor 
patrimonials dels béns i els criteris de negociació. 
  
22)  Crear  l’estructura  organitzativa  d’Hisenda  (Secretaria   d’Hisenda,  ATC  i 
Junta  de  Tributs).  Elaborar  els  avantprojectes  normatius  corresponents  als 
tres  organismes  esmentats  i  dissenyar  i  implementar  les  actuacions 
necessàries  per   tal  que,  en  el  moment  de  la  desconnexió,  les  tres 
organitzacions puguin començar a actuar. 
  
23)  Establir  procediments  de  recaptació  executiva.  Disseny  i  actuacions 
d’implementació. 
  
24)  Crear  una  xarxa  d’oficines  de  recaptació  i  gestió  tributària.  Preparar 
l’aplicació  de  la finestreta  única tributària  a tota  la xarxa i incorporar els grans 
ajuntaments a Tributs de Catalunya. 
  
25)  Establir  el  sistema  de gestió tributària. Completar el  desenvolupament del 
sistema  informàtic  ERP,  i  portar  a  terme  les  actuacions  previstes  en  el 
cronograma ja dissenyat. 
  
26)  Obtenir dades  amb  transcendència tributària. Redactar els avantprojectes 
de  les  disposicions  generals  i  les  ordres  sobre  les  obligacions  d’informació 
tributària.  Dissenyar  i  realitzar  les activitats  materials necessàries  per  aplicar 
aquestes disposicions. 
  
27)  Establir  models  d’autoliquidació  i de declaracions tributàries. Redactar les 
disposicions  generals i  les ordres sobre els  models d’autoliquidació tributària, 
planificar­ne  l’estratègia  d’implementació,  i  realitzar  les   actuacions  materials 
que siguin factibles. 
  
28)  Preparar  la continuïtat provisional  del  Cadastre, així com  la creació de la 
futura Agència Catalana de la Propietat Immobiliària, que el substituirà. 
  
21 

  

29) Establir una estratègia d’implementació del sistema duaner. 
  
30) Crear l’Oficina catalana de fiscalitat internacional. 
  
31)  Crear  el  Consell  Fiscal de Catalunya i  l’Institut  de  recerca  fiscal  i estudis 
tributaris. 
  
32) Crear l’Agència d’internacionalització Empresarial. 
  
33)  Crear  el  Registre  d’inversió  estrangera  a  Catalunya  i  de  Catalunya  a 
l’estranger a partir dels treballs ja realitzats. 
  
34)  Crear  instruments  de  cobertura  de  risc  a  la  internacionalització 
empresarial per compte de la Generalitat. 
  
35) Regular el Fons Català de Garantia Agrària. 
  
36) Exportació i importació d’aliments, animals i vegetals. 
  
37) Control i inspecció de pesca, seguretat marítima.   
  
38)  Modificar  el  marc  normatiu  pel que fa a l’avaluació de titulacions i adaptar 
els sistemes informàtics per a l’acreditació de títols universitaris. 
  
39) Regular l’adscripció del professorat universitari. 
  
40) Preparar l’exercici d’homologació de títols oficials estrangers. 
  
41)  Preparar  l’estratègia  per  assumir  els  centres  del  CSIC,  així  com  les 
infraestructures de recerca. 
  
42)  Establir  un  pla estatal propi  de  programa R+  D  +  I,  i crear  una estructura 
per gestionar el Pla català de R+ D+ I. 
  
43) Regular l’accés al cos d’inspectors d’educació. 
  
44)  Títols  acadèmics  i  professionals  no  universitaris  i  homologació  d’estudis 
estrangers no universitaris. 
  
45) Crear ajuts a l’estudi, el menjador i el transport escolar. 
 

46) Reconeixement i equivalències d’estudis amb altres estats. 
22 

  

  
47) Propietat intel∙lectual. 
  
48)  Determinar  la  coordinació  en  matèria  cultural  entre  les  diverses 
administracions catalanes. 
  
49) Acordar la titularitat i gestió de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. 
  
50) Institut Ramon Llull. 
  
51) Definir la legislació sobre mitjans de comunicació. 
  
52)  Regular  permisos  de  conduir,  el  registres  de  conductor  i  infractors,  i  el 
registre de vehicles i matriculació. 
  
53) Seguretat privada. 
  
54) Establir un protocol d’actuació en grans emergències i seguretat civil. 
  
55) Signar acords de col∙laboració en matèria de seguretat pública. 
  
56)  Reforçar  estructures del  Departament  de  Salut en matèries sensibles per 
tota la població. 
  
57)  Regular  en  matèria  d’abastament  d’aigua  de  caràcter  intern  i 
internacional. 
  
58)  Crear  una regulació complerta  en l’àmbit  del  gas  i l’electricitat, incloent­hi 
lleis  sectorials,  d’operadors,  de  mercat,  de  l’autoritat  reguladora,  de  garantia 
de prestació de serveis, i de participació en organismes internacionals. 
  
59)  Regular  el  transport  ferroviari  a  Catalunya  i  coordinar­se  amb  els 
organismes internacionals. 
  
60) Determinar el model de les infraestructures viàries. 
  
61) Regular ports i aeroports, i l’administració portuària i aeroportuària. 
  
62)  Determinar  la  protecció  del  domini  marítimo­terrestre,  del  litoral  i  de  la 
franja costanera. 
 
 
23 

  
 

3.PLA DE XOC  
 

A.  MESURES  AMB  IMPACTE  PRESSUPOSTARI  A 
COMENÇAR A APLICAR DE MANERA IMMEDIATA  
 

1.  Pobresa  infantil  ​
Atendre  les  necessitats  de  protecció  contra la  pobresa infantil, 
especialment  aquelles  orientades a  garantir­ne l’alimentació amb  un augment  de la 
seva  cobertura,  reforçant  els  diferents  mecanismes  existents  (increment  de  les 
beques  menjador  que  cobreixen  el  100%  del  cost,  mesures  d’estiu  destinades  a 
atendre  infants  i  joves  en  situació  de  vulnerabilitat,  ajuts  d’urgència  social,  suport a 
entitats  socials  per  desenvolupar  actuacions  d’atenció  a  famílies  amb  infants   a 
càrrec). 
 

El  llindar  de  renda  requerit  per  accedir  a  les  beques  menjador  s’equipararà 
progressivament  amb  els  criteris  establerts  per  l’IDESCAT per  determinar  el  llindar 
de  risc  de  pobresa  (60% del  valor de  la  mediana  dels ingressos  disponibles  anuals 
equivalents de les persones). 
  

2.  Pobresa  energètica​
.  Desplegar  la  llei  24/2015,  de  29  de  juliol  per  afrontar 
l’emergència en l’àmbit de la pobresa energètica, a través de les següents mesures: 
 

i.  Aprovar,  abans  de dos mesos,  els protocols necessaris per a empreses 
subministradores,  serveis  públics  locals  i  de  la  Generalitat,  que  reguli  la 
comunicació  obligatòria  als  serveis  socials  de  les  situacions  de  pròxims 
talls  de  subministrament per impagament i el reconeixement de la situació 
de  vulnerabilitat  econòmica  que  obliga  a  mantenir  els  subministraments 
bàsics. 
 

ii.  Promoure  el  coneixement  dels  drets  de  les  persones  i  les  famílies  en 
situació  de  vulnerabilitat  econòmica  respecte  a   la  garantia de continuïtat 
dels subministraments bàsics d’aigua, llum i gas. 
 

iii.  Fusionar  els mecanismes de participació social i institucional en l’àmbit 
de  l’habitatge  i  de  la  pobresa  energètica  en  una  mateixa  Taula 
d’Emergència  Habitacional  i  Pobresa  Energètica,  atesa  la vinculació dels 
problemes derivats de l’emergència en ambdós àmbits. 
 

24 

  

iv.  Mantenir  en  els   pressupostos  de  la Generalitat  una partida no inferior  
als  10  M€  per a  fer  front  al pagament dels  consums  de subministraments 
bàsics  de  les  llars  en  situació  de  vulnerabilitat  econòmica,  degudament 
reconegudes   pels  serveis  socials.  D’altra  banda,  se  signaran  els  acords 
oportuns  amb  les  empreses  comercialitzadores  per  tal   que  assumeixin 
almenys el 50% d’aquests costos. 
 

v.  El  decret  de  desplegament  de  la  llei  24/2015  es  tramitarà  per  la  via 
d’urgència. 
 

3.  Emergència  habitacional  i política de prevenció de desnonaments per causa 
econòmica i  social​
. Aplicar la  llei 24/2015,  de 29 de  juliol, de mesures urgents per 
a  afrontar  l’emergència en l’àmbit de l’habitatge,  en relació al  reallotjament  adequat 
de  persones  i  unitats  familiars  afectades,  a  través  de  l’adopció  de  les  següents 
mesures: 
 

i.  Desnonaments  zero:  establir protocols d’acció  a  tot  el territori  català  en 
base a determinades bones  pràctiques  que ja  es  duen a  terme en alguns 
municipis,  com  per  exemple  Badalona,  entre  d’altres,   amb  l’objectiu 
d’evitar  que  persones  o  unitats  familiars siguin  desnonades per no poder 
fer front a una situació de dificultat econòmica o social. 
 

ii. Donar  solució  en un termini màxim de nou mesos als casos  pendents a 
les meses d’emergència (actualment hi ha 1.500 casos). 
 

iii.  Modificar  el  Reglament  de  la  Mesa  d’Emergències  de  l’Agència  de 
l’Habitatge  i  promoure  la  modificació  dels  reglaments  municipals  per 
adaptar­los a la Llei 24/2015. 
 

iv.  Prioritzar  la  destinació  dels habitatges públics  de  lloguer  per  als casos 
de  les  meses  d’emergències,  així  com  tots  els  habitatges  adquirits 
mitjançant el tanteig i retracte. 
 

v.  Reforçar  pressupostàriament  la  línia  d’ajuts  urgents  al  pagament  del 
lloguer  per  tal  que  les  famílies  en  risc  de desnonament per impagament 
del lloguer puguin mantenir­se al seu habitatge. 
 

vi.  Establir  un  nou instrument de  captació  d’habitatges  del parc privat per 
a  complir  l’obligació  de  reallotjament  adequat,  en  aquelles  situacions  on 
no es disposi ni de parc públic ni d'habitatges de les entitats financeres. 
 

25 

  

vii. Elaborar,  en  el termini d’un mes, el protocol d’aplicació de l’article 7 de 
la  Llei  24/2015  relatiu a la  garantia  de la  funció social de la  propietat, per 
la seva difusió entre els Ajuntaments. 
 

viii.  El  servei Ofideute  tutelarà davant les entitats financeres l’acompliment 
del  lloguer  social  obligatori  en  els  casos  de  desnonaments  per 
impagaments del lloguer o de la hipoteca. 
 

ix.  Potenciar  el  paper  de  les  entitats  del  tercer  sector  en  la  gestió  dels 
habitatges  públics  provinents  de  la  mesa  d’emergències,  reforçant  els 
ajuts  d’inclusió  adreçats  a  les  mateixes  i  fent  un  seguiment  social  a  les 
famílies d’aquests habitatges. 
 

x.  Adaptar  els  ajuts  implícits   al  pagament  del  lloguer   dels  llogaters  del 
parc  públic  de  la  Generalitat  als  criteris  de  la  Llei  24/2015  respecte  al 
lloguer social. 
 

B. MESURES AMB IMPACTE PRESSUPOSTARI A APLICAR / 
DESPLEGAR  /  IMPLEMENTAR  DURANT  ELS  PROPERS  18 
MESOS 
 

4.  Renda  Mínima  d’Inserció.  ​
Recuperar  la  Renda  Mínima  d’Inserció  com  a  dret 
subjectiu;  ampliar­ne  el  pressupost  per  garantir  el  100%  de  cobertura;  i  garantir  el 
manteniment  en  el  programa  de  la  RMI  a  totes  les  persones  que,  passats  els  60 
mesos  de  permanència,  mantenen  les  circumstàncies  que  van  generar  el  dret  a 
percebre­la.  
 
i.  Previsió pressupostària: 70 M € addicionals al pressupost executat de la 
RMI durant el 2015 (200 M €)​
. 
 

5.  Dependència​
.  Garantir  les  prestacions  econòmiques  i  els  serveis  per  a  les 
persones  en  situació  de  dependència  i  privació  de  recursos  econòmics  que  tenen 
reconegut el dret mitjançant : 
 

i.  el  creixement  de   places  de  residència  amb  finançament  públic, 
especialment  en  aquelles  zones  determinades  d’actuació  preferent 
d’acord amb la Programació Territorial dels serveis socials especialitzats, 
 

ii. el creixement dels serveis d’atenció domiciliària, 
 
26 

  

iii.  del  nombre de  prestacions  econòmiques  vinculades  per  accedir a una 
residència privada 
 
iv. Previsió pressupostària: 50 M € 
 
 

6.  Educació.  ​
Inversió  prioritària  en  centres  d’alta  complexitat  i  en  zones 
socioeconòmicament  més desfavorides  a  partir de  projectes  comunitaris i del treball 
educatiu  d’entorn,  coordinats  amb  els  serveis  socials  de  les  diverses 
administracions, i  especialment  del municipi. Reduir  la  ràtio d’alumnes per aula dels 
centres educatius ubicats en barris amb majors dificultats socials i econòmiques. 
 

i.  Es  facilitarà  l’accés,  en  condicions  d’equitat,  al  serveis  de transport  en 
els  ensenyaments   obligatoris  i  els  declarats  gratuïts,  oferint  ajuts  als 
alumnes que visquin en nuclis de poblacions allunyats o en zones rurals. 
 

ii. Previsió pressupostària: 5 M € 
 

7.  Escoles  bressol.  Impulsar  la  política  de  provisió  de  places  d’escola  bressol 
gestionades  per  institucions  públiques,   entitats  d’iniciativa  social  i  de  concertació  a 
preus  públics,  per  cobrir  la  demanda  insatisfeta  i  per  impulsar  un  programa  de 
beques menjador a les escoles bressol i la provisió d’hores complementàries​
.  
 
i. ​
Previsió pressupostària: 15 M € 
 

ii.  Aquesta  dotació  addicional  es podrà destinar tant  a  ampliar el  número 
de  places  existents  com  a  reduir  la  quota  que  actualment  abonen  les  
famílies,  prioritzant­se  en  tot cas aquells  criteris  que  facilitin  l’accés a les 
places  públiques per part de les famílies amb pocs recursos i la millora de 
l’equitat.   
 

8.  Formació professional​
. Crear una nova línia de beques per aquells alumnes que 
cursen  formació  professional  reglada  i  s’han  de  desplaçar  fora  del  seu  propi 
municipi. 
 

9.  Habitatge.  Augmentar  el  parc  públic  d’habitatge  fins a  taxes més homologables  
amb  la  mitjana  de  la  UE­15,  especialment  el  de  lloguer  social,  incrementant  la 
dotació  pressupostària  en  10  milions  d’euros,  que  permeti  adoptar  les  següents 
mesures: 
 

i.  Aconseguir  la   incorporació  al  Fons  d’Habitatges  de  lloguer  destinats  a 
polítiques  social  dels  habitatges  ocupats  sense  consentiment  que  són 
27 

  

propietat  de  les   entitats  financeres,  a  través  de  la  cessió  a  l’Agència  de 
l’Habitatge per un període mínim de 6 anys. 
 

ii.  Incorporar  els  habitatges  dels  parcs  públics  municipals  al  Fons 
d’habitatges de lloguer destinat a polítiques socials. 
 

iii.  Reforçar  l’exercici del tanteig i retracte, especialment amb la recaptació 
de  l’impost  dels  habitatges  buits,  per  destinar   els  habitatges  obtinguts  a 
les situacions de desnonament que derivin de les meses d’emergència. 
 

iv.  Promoure  la  cessió  obligatòria  dels  habitatges  buits  d’entitats 
financeres per la via de l’article 7 de la Llei 24/2015. 
 

v.  Activar  els  mecanismes  sancionadors  i/o  d’expropiació  temporal  en 
habitatges  pendents  de  rehabilitar,  previstos  als  articles  3  i  4  del  Decret 
Llei  1/2015,  prioritzant  els  habitatges  ubicats  en  barris  amb  major  risc 
d’exclusió residencial. 
 

vi.  Obertura  d’expedients  sancionadors  als grans tenidors d’habitatge que 
tinguin  habitatges  de  protecció  oficial  desocupats  en  municipis  amb 
demanda acreditada d’habitatge social. 
 

vii.  Així  mateix,  el  Govern  de   la  Generalitat  impulsarà  els  ajuts  al 
pagament del lloguer a través de les següents mesures: 
 

1. Ampliar  el  nombre  de famílies amb  dret a  percebre l’ajut  
al  lloguer,  així  com  el   termini   de  presentació  de 
sol∙licituds,  per  millorar  el  sistema  de  les  convocatòries 
d’ajuts. 
2. Incloure  ens  els  ajuts  al  lloguer  les  persones  que  en 
queden  fora  per  tenir  deutes  amb  la  Seguretat  Social  i 
Hisenda  (regles  establertes per  l’Estat en  el Plan Estatal 
de  Vivienda),  assumint­ne  el  cost  amb  fons  propis de la 
Generalitat. 
3. Reforçar  els  ajuts  urgents  a  famílies  en  risc  de  perdre 
l’habitatge  en lloguer, amb un caràcter més preventiu que 
en els  casos  en situació  judicial  de desnonament,  per  tal 
d’evitar  precisament  la  demanda  per  impagament  del 
lloguer. 
 
viii. Previsió pressupostària: 10 M € 
 
28 

  

10.  Pla  de  barris. ​
Impulsar  la cooperació interadministrativa des dels municipis, els 
consells comarcals,  les diputacions i  altres  ens  supramunicipals per impulsar un pla 
d’acció comunitària  als  barris  amb  més dificultats sòcioeconòmiques, dotant amb 10 
milions  d’euros  un  fons  plurianual  per  a  la  legislatura  que  en  prioritzi  l’acció 
comunitària a través de les següents mesures: 
 
i.  Realitzar  convocatòries  destinades  als  barris  amb  risc d’exclusió  per  a 
impulsar projectes transversals que en reforcin la cohesió social. 
 
ii. Prioritzar els  barris  amb  major risc d’exclusió social, amb convocatòries 
específiques  de  rehabilitació  d’habitatges  que  prioritzi situacions de  riscs 
en els elements constructius. 
 
iii.  Impulsar  aquells  projectes  destinats  a  aturar processos de degradació 
urbana. 
 
iv.  Activar  aquells  mecanismes  que  permetin  la  mobilització  d’habitatges 
buits. 
 
v. Previsió pressupostària: 10 M € 
 

C. ALTRES MESURES 
 

11.  Dació  en  pagament.   Aprovar  amb  la  màxima  urgència  el  reglament  de  la 
comissió  de  sobre­endeutament per tal d’iniciar el  sistema de cancel∙lació de deutes 
per sobre­endeutament a persones físiques previst a la Llei 24/2015. 
 
 

12.  Foment  de l’economia  social i  cooperativa.  ​
Dedicar  un  20%  de  l’actual Fons 
d'ocupació  de 95,8  M€  perquè  el  Servei Públic d'Ocupació implementi un pla de xoc 
a través  d’Aracoop,  que es dedicarà  a:  promoure la  creació de noves cooperatives i 
societats  laborals  per  part,  en  especial,  de  joves  i  persones  aturades,  sobretot 
majors  de  cinquanta  anys,  a  través de garantir  l’exempció dels tributs  autonòmics  i 
municipals durant  els  primers tres  anys  d’activitat de la cooperativa; assegurar­ne el 
finançament  dels   costos  de  constitució,  així  com  l’assessorament  relatiu  a  l’estudi 
del  projecte  empresarial  i  de  viabilitat;  i  garantir, durant  el primer any de  vida de la 
cooperativa, un servei d’acompanyament i suport destinat a consolidar el projecte. 
 

S’establirà  un   Consell  Assessor  del  programa,  del  qual  formaran  part  totes  les 
entitats  i  plataformes  representatives  de  l’economia  social  i  cooperativa.  Aquest 
29 

  

Consell  tindrà,  entre  d’altres  funcions,  la  de  validar  els  objectius  del  programa, 
establir  els  indicadors  que permetin avaluar­ne  la  implementació, així  com fer­ne  el 
seguiment i l’avaluació dels resultats 
 
 

13.  Banc  públic.  ​
Accelerar   i  completar  la  reconversió  de  l'ICF  en  banc  públic  de 
desenvolupament, inserit  en  l'entramat  del suport institucional financer europeu, que 
aporti  més  competència  al  sector  i  garanteixi  el  finançament  al  sector  productiu, 
centrat en les  petites  i mitjanes  empreses i  en  l'orientació  per  a  la  inversió de grans 
projectes estratègics (infraestructures, recerca, etc.) 
 

En el  seu consell assessor, es garantirà l’adequada representació de la societat civil 
i dels agents socials, atenent molt particularment a la seva diversitat. 
 
 

14.  Salari  mínim.  Cap a  un  nou  salari  mínim  català​
,  d’acord amb els  estàndards 
que defineix la Carta social europea (equivalent al 60% del salari mitjà).  
 
i. Equivalència aproximada: 1.000 €/mes 
 

ii.  Les  institucions   públiques  impulsaran  aquest  objectiu  per  mitjà  de  tres 
polítiques complementàries: 
 

1) En  el  marc  de  l’acord   pel  diàleg  social  permanent  que  reculli  el 
compromís  de  les  parts  d’implementar­lo  en  l’àmbit  de  les  seves 
respectives actuacions, de manera gradual i en diversos àmbits.  
2) Per  mitjà  d’una  nova  llei  de  contractació  pública,  que  reculli  els 
principis  rectors  establerts  en  les  normatives  comunitàries,  i  aquells 
que s’hagin establert en el marc del procés constituent. 
3) Per  mitjà  de  la  normativa  laboral  pròpia  de  la  República  catalana,  un 
cop aquesta sigui plenament aplicable. 
 

iii.  Durant  el  període  de  la  transició  nacional  previ  al  ple  exercici  de  la 
sobirania  per part de les institucions catalanes, el Govern i el Parlament, en el  
marc  del  diàleg  social,  faran  tots  els  treballs  de  preparació  de  la  legislació 
laboral i de contractació pública esmentada en el punt anterior.  
 

15.  Cànon  de  l’aigua.  ​
En  l’àmbit  del  cànon  de  l’aigua,  es  portaran  a  terme  les 
actuacions següents: 
 

i.  Derogar  el  Decret  llei  2/2014,  del  10  de  juny,  de  modificació  de  la  Llei 
31/2010,  del  3  d’agost,  de  l’Àrea  Metropolitana  de  Barcelona,   referent  a  la 
cessió d’una part del cànon de l’aigua. 
30 

  
 

ii.  Dissenyar un  nou  model de cànon  que tendeixi  a la  recuperació  del  100% 
dels  costos  necessaris  per  al  compliment  de  la  Directiva  Marc  de  l’Aigua 
2000/60/CE,  que  millori  el  tractament  per  a  les  famílies  en  funció  de  la 
dimensió  de les  llars i  incorpori l’impacte ambiental  com  a criteri per al cànon 
sobre usos industrials. 
 

16.  Energia.  ​
Primar l'autoconsum d'energies renovables: la regulació dels oligopolis 
en favor  dels consumidors, les  famílies  i  les  empreses ha  de  ser un tret distintiu del 
nou  país.  Cal  abandonar  la  política  en  favor  dels  oligopolis  energètics  del  govern 
espanyol  i  avançar  en  la  direcció  europea  de  primar  l'autoconsum  d'energies 
renovables.  Caldrà  revocar  la  reforma  elèctrica  espanyola  i  dissenyar  marcs 
favorables  a  les  inversions  i  incentius  a  les  energies  renovables,  incentivant 
l'autoconsum  en  habitatges  i  centres  de  treball,  com  a  forma  més  neta,  sostenible  i 
cooperativa per a un món més net. Facilitar la  instal∙lació d’energia solar tèrmica en  
els  edificis  construïts,  així  com  l’expansió  de  l’energia  geotèrmica  i  d’altres 
tecnologies d’estalvi i aprofitament. 
 
Promoure  una  auditoria  pública  sobre  la   legitimitat  dels  costos  de  transició  a  la 
competència i  del dèficit de tarifa que paguem els usuaris de Catalunya. Celebrar un 
pacte  nacional entre  les institucions i els agents econòmics i socials per tal d’assolir, 
l’any 2050,  una producció  energètica 100% renovable.Tenint en compte  que per  tal 
d’abastir­nos  només  amb  energies  renovables  cal també  reduir  el consum,  s’ha  de 
promoure  l’estalvi  energètic  i  la  reducció  de  les  emissions  de  gasos  d’efecte 
hivernacle,  sobretot  la  que  prové  de  fonts  difuses  (transport,  empreses  i  llars), 
ajudant  a  les  llars  a  fer  la  transició  energètica   amb  el  suport  de  les  entitats  i  les 
institucions públiques. 
 

17.  Moratòries.  ​
Durant   el  període  de  la  transició  nacional  previ  a  l’inici del  procés 
constituent  i  mentre aquest s’estigui portant a terme, la Generalitat s’abstindrà de fer 
qualsevol actuació en els següents àmbits: 
 

i.  Reducció dels  salaris  dels treballadors  de  l’administració  pública  i de  la 
resta del sector públic. 
 
ii.  Venda  d’actius  mobiliaris  vinculats  a  empreses  públiques  o  noves 
vendes  d’actius  immobiliaris.  S’exceptuen  d’aquesta  prohibició  aquells 
processos  de  venda  d’actius  immobiliaris  que  s’hagin  iniciat  amb 
anterioritat,  així  com  aquells relatius  als programes de foment i impuls del 
sector  productiu  (com  el  programa Avança, Icaen i  d’altres  de naturalesa 
similar). 
 
31 

  

18.  Barcelona World​
.  El programa  electoral de  Junts pel Sí estableix el compromís 
de  “revisar  i  impulsar  el  projecte  de  complexos  turístics  integrats  del  camp  de 
Tarragona,  per  concretar  l'aposta  de  captació  de  mercats  llunyans  i  de  protecció 
econòmica  del  territori,  en  el  segment  del  turisme  familiar  i  dels  esdeveniments  i 
convencions,  en  un  marc  de  compromís  amb  el  turisme  de  qualitat,  responsable   i 
sostenible”​
. Tanmateix,  es deixa  en suspens  la  tramitació  del PDU. Es crea un grup  
de  treball  per   abordar  una  possible  revisió  del pla  entre  el Govern, Junts  pel  Si i  la 
CUP. La vigència de la suspensió del PDU es mantindrà fins que no hi hagi un acord 
per consens. 
 
19.  Aigües  Ter  Llobregat.  La  decisió  sobre  la  titularitat  de  la  gestió  de  l’aigua  en 
alta  vindrà  determinada  per  allò  que  s’hagi  acordat  sobre  el  model  de  gestió  de 
l’aigua  en  el   si  del  procés  constituent,  en  el   marc  del  qual  es  defensarà  el  model 
públic de gestió. 
 
 

D. MESURES ESPECÍFIQUES RELATIVES A SALUT 
  
 

20.
Reducció  d’un  50%  del  temps  mig  de  les  llistes  d’espera  de  primera 
visita  a  especialista  i  proves  diagnòstiques  així  com  del  10%  de  les  llistes 
d’espera quirúrgiques. 
  
i.  Per fer­ho efectiu,  aquesta  activitat  addicional  es  farà en els centres del 
SISCAT públics o sense ànim de lucre, a partir dels següents criteris: 
  
­  es  garantirà  que  es  maximitza  la  capacitat  operativa  dels 
centres de l’ICS i altres centres de titularitat pública. 
 
­  es  garantirà  l’equitat  en  el  propi  territori  en  l’accés  als 
centres  del  SISCAT  per  tal  d’atendre  les  necessitats  de 
proximitat  dels  ciutadans,  en  la  mesura  que  l’equitat 
territorial  és  una de les  condicions bàsiques per a garantir la 
qualitat social del sistema sanitari públic. 
  
ii. Previsió pressupostària: 
 
­ Primera visita a l’especialista: 13.600.000 € 
­ Proves complementàries: 8.400.000 € 
­ Intervenció quirúrgica: 74.000.000 €/any 
32 

  
 

iii.  Calendari:  el  procés   de  reducció s’iniciarà  immediatament  després  de 
l’aprovació  dels  pressupostos,  de  tal  manera  que  la  reducció  s’haurà  fet 
plenament efectiva al cap de 12 mesos des de la seva aprovació. 
 
 

21.
Garantir  que  la  llista  de  centres  hospitalaris  integrats  en  el  SISCAT 
només inclogui centres de titularitat pública o sense ànim de lucre i no centres 
hospitalaris privats amb ànim de lucre. 
  
i. Calendari: el termini d’implementació de la mesura serà de18 mesos 
  
  
22.
Reobertura  dels  CAP  i/o  dels  CUAP  –durant  24  hores  i tots  els  dies  de 
l’any en el cas dels CUAP­ que compleixin els següents requisits: 
  
i. Requisits 
­ Nivell d’activitat mínim observat abans del seu tancament 
­  Nivell  socioeconòmic  de  la població  de referència,  atenent el cost 
de l’eventual desplaçament 
­ Limitació en l’atenció domiciliària 
  
ii. Impacte pressupostari: no és possible de determinar a priori. 
 

­

Estimació  de  l’impacte  per  a  cada  CAP:  entre  450.000  €  i 
470.000 € / any 

  
iii. Calendari: condicionat a l’aprovació dels pressupostos 
  
  
23. 
Garantir  l’accés  als  tractaments  mèdics  i  farmacològics  de  forma 
universal  i gratuïta  a totes  les persones afectades per Hepatitis C, les persones 
trasplantades  i/o en tractaments oncològics o derivats, així com qualsevol  altra 
malaltia que posi en perill la vida de les persones malaltes. 
  
i.  Els  tractaments per  a l’Hepatitis C, tractaments oncològics i tractaments 
per  a  trasplantats,  s’atenen fonamentalment  mitjançant  la dispensació  en 
els  serveis  de  farmàcia  dels  hospitals  com  a  medicació  hospitalària  de 
dispensació  ambulatòria. Aquesta medicació és gratuïta per al pacient i es 
dispensa  sempre  que  existeixi  la  prescripció mèdica  corresponent,  per  la 
qual cosa el seu accés està garantit. 
  
33 

  

ii. Calendari: aplicació immediata 
  
  
24.  Garantir  l’accés als  tractaments farmacològics  de  forma  universal a totes 
les  persones, amb independència de la seva situació administrativa i revisar 
–amb  l’objectiu  d’ampliar­los per  aquells col∙lectius en situació  de fragilitat 
econòmico­social­  els  criteris  de  la  gratuïtat  i  de  reducció  del  percentatge 
d’aportació. 
  
i.  Actualment,  els  col∙lectius  exempts  d'aportació  són  les  persones   i  els  
seus beneficiaris que estiguin en alguna de les situacions següents: 
 

­  Persones afectades de síndrome tòxica. 
­  Persones  amb  discapacitat  en  els  supòsits  que  preveu  la  seva 
normativa  específica.  Es  refereix  al  col∙lectiu  de  beneficiaris  de  les 
prestacions  econòmiques  i  socials  de  la  LISMI  (Llei  13/1982,  de  7 
d'abril, d'integració social de les persones amb discapacitat). 
­   Persones perceptores de rendes d'integració social. 
­   Persones perceptores de pensions no contributives. 
­  Persones en atur  que  han perdut  el  dret a percebre el subsidi d'atur, 
mentre continuï aquesta situació. 
­  Persones  que  reben  tractaments  derivats  d'accidents  de  treball  i 
malaltia professional. 
  
ii.  L’any  2014, mitjançant la  instrucció 03/2014,  el CatSalut reconeix  amb  
caràcter  excepcional  i  de  forma  temporal,  la  reducció  del  percentatge 
d’aportació  de  l’usuari  en  la  prestació  farmacèutica  ambulatòria  a  càrrec 
del  CatSalut  a  determinats  pacients  amb  situacions  sanitàries  i 
econòmico­socials  fràgils,  amb  la  voluntat  de  coadjuvar  a  garantir  unes 
condicions  mínimes  d’equitat  en  l’accés  a  la  prestació  farmacèutica 
ambulatòria,  amb  la finalitat de garantir el dret a la salut, com a dret inclòs 
en el dret a la dignitat de la persona. 
  
iii. Calendari: condicionat a l’aprovació dels pressupostos 
  
  
25.  Pla  de  rescat  de  les  persones  afectades  per  Síndromes  de  Sensibilitat 
Central. 
  
i.  Aplicar  el  pla  d’actuació  a  curt  termini  derivat  de  la  revisió  del  model 
d’atenció  a  la  Fibromiàlgia,  Fatiga  Crònica  i  Síndrome   de  Sensibilitat 
Química  Múltiple,  realitzada  d’acord  amb  professionals  experts  en  la 
34 

  

matèria  i  associacions   d’afectats  de  major  implantació.  Aquest  pla 
d’actuació a curt termini té els objectius següents: 
 
1. Realitzar  una  campanya  de  sensibilització  de  la  població 
adreçada a incrementar  el coneixement  d’aquestes malalties i a 
la seva comprensió. 
2. Realitzar  una  formació  específica  adreçada  als  metges 
d’atenció  primària  i  als  referents  de  cada  equip  en  dos  nivells 
d’aprofundiment. 
3. Dissenyar  i implementar una  sistemàtica  d’avaluació permanent 
del  funcionament  de  les unitats d’expertesa,  a través de la seva 
acreditació,  l’adequada  accessibilitat,  continuïtat  assistencial  i 
qualitat en la prestació del servei. 
4. Establir  criteris  i  indicadors  d’estructura,  procés  i  resultats  que 
permetin  monitorar  els  aspectes  claus de  l’atenció  prestada  als 
afectats  des  del  punt  de  vista  de  l’efectivitat   de  la  qualitat  de 
l’equitat  i  l’eficiència,  tant  a  nivell  de  l’atenció   primària  com  de 
les unitats d’expertesa. 
 
ii.  Fins  ara,  s’han  avaluat  dues  unitats  d’expertesa,  corresponents  als 
territoris  de  Girona  i  Lleida,  i  està  previst  la  realització  de   les  altres 
avaluacions al llarg del 2016. 
 

iii.  Les  avaluacions  i  el  procés  d’acreditació  es  realitzen  amb  mitjans 
propis del Departament de Salut.  
  
26. 
Revisió  dels  criteris d’aplicació  de la  Resolució del 23 de  juliol de 
2013  de  la Secretaria  General Tècnica  per  part  de  l’ICAM amb l’objectiu de 
garantir  que  es  mantenen  els  criteris  mèdics  de  gestió  de  la  incapacitat 
temporal  utilitzats  durant  els  dos  primers  anys  d’aplicació  del  “Convenio 
de  colaboración  con  la  Generalitat  de  Cataluña  para  el  control  de  la 
incapacidad temporal durante el periodo 2013 a 2016” que es va signar amb 
l’INSS. 
  
i. Calendari: primer trimestre del 2016 
 

  
 
27.
Dotar  les  Comarques  del  Tarragonès  d’un  nou  Pla  de  Coordinació 
Territorial  que,  de  forma  transparent,  estableixi  els  criteris  de  contractació 
anual  de  serveis  sanitaris  per  part del CatSalut entre els  diferents  proveïdors 
del  SISCAT  del  territori,  d’acord  amb  les  necessitats  de  la  població.  Es 
35 

  

garantirà  que la  governança  de les  organitzacions públiques  responsables de 
l’execució d’aquest Pla respondran exclusivament al criteri d’interès públic. 
  
i. Calendari: primer semestre del 2016 
 
  

28.  Aliança  estratègica  de  l’ICS  i  l’IAS  de  Girona  per  Créixer,  Innovar  i 
Millorar en Salut (CIMS Girona): 
  
i.  Revisar  i  eventualment revertir,  si no  es  justifiquen  guanys  d’eficiència, 
els processos d’externalització de serveis clínics. Aquest procés de revisió 
s’iniciarà amb la revisió del servei d’al∙lergologia. 
 
ii.  Garantir  la plena  transparència dels  convenis  i  concursos duts  a  terme 
fins al moment en el marc del projecte CIMS i de qualsevol actuació 
derivada. 
  
iii. Calendari: primer semestre del 2016 
 
  

29.
Establir una  moratòria  en el  Consorci  Sanitari de Lleida per garantir que 
el  seu  desenvolupament  el  configuraran  únicament  entitats  públiques,  no 
incorporarà  ni  podrà  incorporar  cap  entitat  privada,  i  que  tindrà  la  finalitat 
d’assolir  un  Pla  d’Atenció  Integral  i  Integrada   que  simplifiqui  la  gestió, 
incrementi el  nivell  de resolució  i  redueixi la  mobilitat dels pacients dins i fora 
la  Regió Sanitària, amb transparència en  relació a la disponibilitat i distribució 
entre  els  centres  i nivells del Consorci de la totalitat de recursos assignats pel 
CatSalut a la  Regió i  sense  ajustar plantilles  ni  afectar les condicions laborals 
dels  seus  professionals.  Tot  això  sens  perjudici  per  cap  de  les  condicions 
contractuals i/o laborals dels seus treballadors ni pel volum de la plantilla.  
  
i. Calendari: primer semestre del 2016 
 
  

30.
D’acord  amb  diverses  resolucions  aprovades  pel  Parlament,  no  es 
duran a terme nous concursos per a la gestió de centres d’atenció primària 
 

  
31.  ​
L’assistència  sanitària  privada  en  centres,   serveis  i  establiments  del 
SISCAT  és  una  font  d’ingressos  pel  sector  sanitari  públic  que  –si  es  regula 
adequadament­  té  un  impacte positiu en la reducció de les llistes d’espera. Cal 
tenir en compte que, si es prohibeix aquesta activitat en centres del SISCAT, la 
36 

  

sanitat  pública  renunciaria  als  recursos  financers  procedents  d’aquesta 
activitat,  que  tendirien  a  dirigir­se  als  centres  hospitalaris  i  sanitaris   privats 
amb  afany  de  lucre,  motiu  pel  qual  la  patronal  dels  centres  hospitalaris  i 
sanitaris privats  amb  afany  de lucre ha defensat històricament la prohibició de 
l’assistència sanitària privada en centres, serveis i establiments del SISCAT. 
 

Partint  d’aquesta  premissa,  es  proposa  regular  l’assistència  sanitària  privada 
en  centres,  serveis  i  establiments  del  SISCAT  a  través  d’una  instrucció  que 
asseguri que: 
  
i. Es garanteix el tractament equitatiu dels serveis assistencials. 
 
ii.  Es  prioritza  i  maximitza  la  realització  d’activitat  pública  en  aquests 
centres. 
 
iii.  Amb  la  introducció  d’activitat  privada  en  aquests  centres,  el  principi 
d’equitat  d’accés es compleix, aportant millores en l’atenció sanitària per a 
tota  la  ciutadania  respecte  a  la  situació  vigent.  És  a  dir,  que  s’assegura 
que tots els pacients en surtin beneficiats, i ningú es vegi perjudicat. 
 
iv.  Les  llistes  d’espera  i  els  circuits  estan  clarament  diferenciats  entre 
l’activitat pública i la privada, així com la dedicació dels professionals. 
 
v.  S’estableix una  única llista d’espera  pública centralitzada per a tots els 
centres  del SISCAT (no una  llista  centre a centre),  que sigui transparent i 
basada  en  criteris  clínics  i  socials  consensuats  amb  els  agents  del 
sistema de salut. 
 
vi.  El  pacient  està  ben  informat  de  les  condicions  i  implicacions  de  les 
diferents  vies  (activitat  pública  o  privada),  i  de  les  opcions  de  tractament 
públic que  té tant en la seva zona de referència com en d’altres d’arreu del 
territori,  de  manera  que  pugui  analitzar  les  diverses  opcions  que  té  i 
escollir de manera informada. 
 
vii.  Les  instal∙lacions,  els  accessos i  els horaris  de  prestació  de  l’activitat 
privada estiguin clarament diferenciats dels de la pública. 
 
viii.  Es  realitza  un  control, per part  del Departament  de  Salut, dels  fluxos 
entre  l’activitat  privada  i  la  pública  de manera  que quan  s’inicia  el procés 
assistencial  a  través  de  l’activitat  privada,  en  els  casos  en  què  aquesta 
està  finançada a través  de mútues, i durant el contínuum assistencial, tots 
els actes assistencials es financen per la cobertura privada. 
37 

  

 
ix.  El  Departament  de   Salut  realitza  una  avaluació  continuada  dels  
resultats  de  l’activitat  privada,  per  tal  d’assegurar  que  no  hi  hagi 
infraactivitat  pública  o  pèrdues  de  qualitat,  d’equitat  o  tractament 
discriminatori  de  l’activitat  pública  com  a  conseqüència  de  la  introducció 
d’activitat privada. 
  
x. Calendari: primer trimestre del 2016 
 

  
32.
Promoure un  programa públic  de “Big  Data”  sanitari  que  garanteixi que 
els  únics  destinataris  de   dades  sanitàries  del  SISCAT  siguin  els  centres  de 
recerca  de titularitat  pública  o sense ànim de lucre acreditats pel CERCA i  que 
realitzin  projectes de  recerca  avalats per un CEIC. En tots els casos, les dades 
que  proporcionarà  el  programa  seran  anonimitzades.  En  cap  cas  estarà 
permesa  la  venda  de  dades  sanitàries  dels  pacients  a  empreses  privades, 
essent  l’única  entitat  gestora  l’Agència  de  Qualitat  i  Avaluació  Sanitàries 
(AQuAS) 
 

i. Calendari: primer semestre del 2016 
 
 

33.  Garantir  la  igualtat  d’accés  de  totes  les  dones  lesbianes  i/o  dones  sense 
parella  masculina  i/o   dones  soles  a  la  reproducció  assistida,  eliminant  del 
protocol actual de la Generalitat de  Catalunya l’impediment d’accés a aquestes 
tècniques a dones sense parella masculina. 
  
i. Pressupost: 
­ Cost estimat de la fecundació in vitro: 400.000 € 
­ Cost estimat de la inseminació artificial: 1.500.000 € 
  
ii.  S’estima  un  nombre  de  dones  soles  i/o  lesbianes  a  partir  de  l’aplicació, 
sobre  el  total  de   dones  soles  i/o  lesbianes,  d’un  percentatge  similar  a  la 
cobertura actual per la sanitat pública en parelles heterosexuals estèrils. 
  
iii. Calendari: condicionat a l’aprovació d’uns nous pressupostos.  
  

38 

  

E. MESURES FISCALS 
34.  Fiscalitat:  ​
Per  tal  d’obtenir  més  ingressos  per  a  contribuir  a  dotar  el 
present  Pla  de  Xoc  i  Emergència  Social,  així  com  les  mesures  amb  impacte 
pressupostari  a  desplegar  durant  els  propers  18  mesos,  es  portaran   a  terme 
les accions següents: 
 
i.  ​
Aprofundir  en  la  fiscalitat  ambiental mitjançant  la  defensa de l’aplicació 

de  les  actuals  figures  impositives  recorregudes  al Tribunal Constitucional 
(impost  sobre  producció d'energia  elèctrica d'origen nuclear, impost sobre 
l'emissió  de  gasos  a  l'atmosfera  per  la  indústria,  impost  sobre  emissió 
d’òxids  de  nitrogen  per  l’aviació  comercial)  i  la  modificació  per  a  millorar 
l’impacte  fiscal  i  ambiental   del  cànon  sobre  la  disposició  del  rebuig  dels 
residus  municipals  i  del  cànon  sobre  deposició  controlada  de  residus 
industrials. S’estudiarà la creació de noves figures de fiscalitat ambiental. 
 

ii. Incrementar les  actuacions de control i inspecció per a prevenir i actuar 
contra  el  frau  fiscal  per  part  de  l’Agència  Tributària  de  Catalunya, 
especialment  en  el  cas  de  nous  tributs  com  l’impost  sobre  estades  en 
establiments turístics. 
 

iii.  D’acord  amb  el  punt  novè  de  l’annex  de  la  Resolució  1/XI  del 
Parlament de Catalunya, sobre l’inici del procés  polític a Catalunya com a 
conseqüència  dels  resultats  electorals  del  27  de  setembre  de  2015,  
impulsar  la  renegociació  de  tots  els  finançaments  estructurats,  separant 
els  pagaments  que  compensen  un  servei   (inversió  i  manteniment) 
d’aquells  que  constitueixen  un  pagament  excessiu  respecte  als  tipus 
d’interès  i  a  les  taxes  d’inflació  actuals.  Així  mateix,  instar  els 
concessionaris  o  superficiaris  a  redefinir  els  contractes  estructurats, 
transformant  l’amortització  de  les  inversions  en  finançament  ordinari 
mitjançant deute  públic i  eliminant  el cost excessiu del capital. I finalment, 
establir  un  calendari  de  reunions  amb  els  responsables  de  la  banca 
resident  per  a  estudiar  la  possibilitat  de  renegociació  del  pagament  dels 
interessos amb finalitats socials. 
 

Paral∙lelament,  en   els  treballs  emmarcats  en  el  full  de  ruta  cap  a  la  República 
Catalana, es prepararan les actuacions següents en l’àmbit fiscal: 
 

39 

  

iv.  Reduir  l’impost  sobre  les rendes del  treball,  especialment  en  els trams 
més baixos, i simplificar les deduccions actualment existents. 
v.  ​
Diferir  la   fiscalitat  d’emprenedors,  autònoms  i  petits  empresaris  a 

resultats  (reduint  les  càrregues  inicials  i  facilitant  un  marge  de flexibilitat 
amb  les  cotitzacions  socials  dels  autònoms  en  funció  de  l’activitat 
generada). 
 

      vi. ​
Reinstaurar l’impost sobre dipòsits bancaris. 
 

 35. Lluita contra el frau fiscal 
 

i.  Crear  una  Policia  Fiscal  especialitzada  en  el  frau  fiscal  de  major 
transcendència,  i  que  col∙laborarà amb  les  autoritats judicials i el Ministeri 
Fiscal en la persecució de la delinqüència econòmica. 
 

ii.  Perseguir  el  frau  fiscal   i  l’elusió  fiscal,  especialment  la  realitzada  a 
través  de  l’enginyeria  fiscal,  evitant  que  grans  empreses  amb  seu 
tributària  en  països  amb  molt  baixa  tributació  deixin   de  tributar  per  les 
vendes dins del país. 
 

iii.  Durant  el  període  de  la  transició  nacional  previ  al  ple  exercici  de  la 
sobirania  per  part  de  les  institucions  catalanes,  el  Govern i  el Parlament 
faran  tots  els  treballs  de  preparació  de  la  legislació  relativa  a  la  lluita 
contra el frau i l’elusió fiscal esmentada en el punt anterior.  
 
 
 
 
 
 

 

40 

  
 
 

4.PROCÉS CONSTITUENT 
 
 

A. METODOLOGIA 
  
1.  ​
Fase  pre­constituent​
:  durant  els  mesos  posteriors  a  la  investidura  i  previs  a  la 
Declaració  d'Independència,  el  que  es  desenvoluparà  no serà el  procés  constituent 
estrictament  parlant,   sinó  una  fase  prèvia  de  debat  ciutadà.  Les  conclusions 
d'aquesta  fase  serviran  de base pel procés constituent, que  començarà després  de 
la Declaració d'Independència. 
  
2.  ​
Campanya  pedagògica​
:  durant  els  primers  mesos  de  la  fase  pre­constituent, 
s'impulsarà,  des  de  la  societat  civil,  una campanya pedagògica  per explicar què  és 
un procés constituent, així com altres punts necessaris  per a iniciar el debat (què és 
una Constitució, quins tipus de Constitució existeixen...). 
  
3.  ​
Comissió  del  Procés  Constituent​
: la  fase  pre­constituent  haurà de ser coordinada 
per  una  Comissió  dedicada  a  la  seva  planificació,  organització i  execució. La seva 
composició  serà  institucional (parlamentària/governamental) i en garantirà la dotació 
pressupostària necessària pel seu bon funcionament. 
  
4.  ​
Calendari de la  fase pre­constituent​
: la fase pre­constituent es desenvoluparà des 
de la investidura del president de la Generalitat fins a la Declaració d'Independència. 
Durant  els  dos primers mesos d'aquesta fase, es conformarà la Comissió del Procés 
Constituent  i  es  durà  a  terme  la  campanya  pedagògica  especificada  al  punt  2. 
L'elaboració  de  la  resta  del  calendari,  així  com  el  disseny  del   desenvolupament 
concret  de  la  fase  pre­constituent,  queden  a  càrrec  de  la  Comissió  del  Procés 
Constituent. 
  
5.  Índex  temàtic  de  la  fase  pre­constituent​
:  a  la  fase  pre­constituent  es  discutiran, 
entre d'altres possibles temàtiques, les següents: 
  
(1) Tipus de Constitució. 
  

41 

  

(2)  Principis  i  elements  constitutius  de  l'Estat  (forma  d'Estat,  objectius o fins 
essencials  de   l'Estat,  titularitat  popular  de  la  sobirania,  territori  i  llengües 
oficials de l'Estat, formes d'adquisició de la nacionalitat catalana...). 
  
(3)  Drets  (tipus  de  drets  a  incloure,  contingut,  principis  d'interpretació  i 
aplicació...). 
  
(4) Deures. 
  
(5) Garanties constitucionals. 
  
(6)  Participació  ciutadana  i  organització  política  de  l'Estat  (participació 
ciutadana  i  control  democràtic, separació  de poders,  composició  i atribucions 
dels diferents poders, control de constitucionalitat...). 
  
(7) Organització territorial de l'Estat. 
  
(8)  Funcions  de  l'Estat  en  l'economia  (objectius  de  l'Estat  en  l'economia, 
sistema  econòmic  i  política  econòmica,  política  financera  i  banca  pública, 
sectors  estratègics  i  d'interès  públic,  política  fiscal  i  tributària,  política 
monetària...). 
  
(9) Recursos naturals, medi ambient i territori. 
  
(10) Reforma de la Constitució i poder constituent. 
  
(11) Forma i desenvolupament del procés constituent. 
  
6.  ​
Llei  de  Transitorietat  Jurídica​
:  immediatament  després  de  la  Declaració 
d'Independència,  cal  que  el  Parlament  aprovi  una  Llei  que  estableixi  que,  en 
absència  de  legislació  catalana  que  les  substitueixi  o  derogui,  les  lleis  espanyoles 
són  les  vigents  a  Catalunya  (en  el  benentès,  establert  des  de  la  Declaració,  que 
passen a ser executades i guardades per les institucions catalanes). 
  
7.  ​
Llei  de  Procés  Constituent​
:  immediatament  després  de  la  Declaració 
d'Independència,  cal  que  el  Parlament  aprovi  una  Llei  que  estableixi  que  en  els 
mesos  posteriors  a  la Declaració  es  durà  a  terme  un procés constituent, del  qual  la 
Llei  especificarà  els  mecanismes  i  fases.  Per  tant,  caldrà  que  aquesta  llei  estigui 
acordada  entre  JxSí  i la  CUP  des de molt abans  de  la Declaració  d'Independència. 
Malgrat  aquesta  preparació  prèvia,  els  continguts  de  la  llei  podran  modificar­se 
abans  d’aprovar­la,  de  consens  entre  JxSí   i  la   CUP,  com  a  resultat  del  debat a la 

42 

  

fase  pre­constituent. Es  valorarà  la  possibilitat  que la  Llei  de Transitorietat Jurídica i 
la de Procés Constituent siguin una mateixa llei. 
  
8.  ​
Caràcter  mixt  del  procés  constituent​
:  el  procés  constituent  es  desenvoluparà 
mitjançant  una  mixtura  de  procediments  representatius  i participatius. L'Assemblea 
Constituent tindrà un rol central, bé que no exclusiu o definitiu. 
  
9.  ​
Principis  marc  del  Procés  Constituent​
: a aquest acord s'adjunta  un  document  de 
principis  marc  del  procés  constituent,  que  servirà  de  base  per  elaborar  la  Llei  de 
Procés Constituent. 
 
 

B. PRINCIPIS MARC DEL PROCÉS CONSTITUENT 
 

1.  El titular del  Poder Constituent a la  República  Catalana  serà el conjunt del poble 
de Catalunya en tant que sobirà. 
 

2.  El  poble  de   Catalunya  exercirà  el  Poder  Constituent  a  través  de  diferents 
mecanismes  previstos  a  la  Llei  de  Procés  Constituent.  El  mecanisme  central  en 
aquest exercici serà l'Assemblea Constituent (AC). 
 

3.  Denominem  AC  a  la  reunió  de  representants  constituents  que  tindran  com   a 
principal finalitat  la redacció, de  manera democràtica i participativa, d’un projecte de 
Constitució per a la República Catalana.  
 

4.  L’AC  serà  escollida  en  eleccions  lliures  i  democràtiques  segons  el  sistema 
electoral previst en la Llei de Transitorietat Jurídica.  
 

5.  Des de la  seva conformació,  l’AC redactarà, aprovarà i  sotmetrà a referèndum un 
projecte de Constitució per  a la  República  Catalana en un termini no inferior a 6 i no 
superior  a  12   mesos.  El  període  de  sessions de  l’AC serà continuat i  ininterromput 
entre  el  moment  de   la  seva  constitució  i  el  moment  en  què  es  convoquin   les 
primeres eleccions legislatives ordinàries. 
 
6.  En  constituir­se,  l’AC  assumirà  en  exclusiva  la  funció  legislativa  a  la  República 
Catalana.  Cap  altre  òrgan  o  institució  podrà  reclamar  poder  legislatiu  sobre  el 
territori de la  República  fins que l'AC hagi conclòs la seva tasca i s'hagin dut a  terme 
les primeres eleccions legislatives ordinàries. 
 
7.  L’AC  tindrà  jurisdicció  sobre  tot  el  territori  i  sobre  tots  els  ciutadans  de  l’actual 
Comunitat  Autònoma  de  Catalunya.  Entre  d’altres  funcions,  l’AC  hi  assumirà  les 
43 

  

atribucions  que  avui  en  dia  hi  exerceixen  les  Corts  espanyoles  i  el  Parlament  de 
Catalunya.  Les  que  tenen  a veure  amb  nomenar  un  cap de l’executiu  es  referiran a 
l’elecció del  president  del  govern  provisional de la  República Catalana, que exercirà 
de  cap  d’Estat   i  de  govern  fins  que  l’adopció  de  la  Constitució  precisi  la  forma   de 
govern de la República i es convoquin les primeres eleccions ordinàries. 
 
8.  A  més  de  les atribucions esmentades al punt 7 i en el marc del procés constituent 
que obriran  les  Lleis de Transitorietat  Jurídica  i de  Procés Constituent, l'AC exercirà 
el  Poder  Constituent  en  representació  del  poble  de  Catalunya  amb  plens  poders  i 
amb  ple  respecte  als  drets  establerts  en  la  Carta  Internacional  de  Drets  Humans. 
Les  decisions   de  l’AC  en  el  marc  de  les  seves  funcions  seran  d’obligatori 
compliment  i  hauran  de  ser  respectades  per  a  totes  les  persones  físiques  i 
jurídiques, així com per tots els poders públics. 
 
9.  La  Llei  de  Procés  Constituent  i/o  la  Llei  de  Transitorietat  Jurídica  establirà/n els 
mecanismes  de  garantia  de  drets  que  circumscriuran   l'activitat  i  les  decisions  de 
l'AC,  de  forma  tal  que  aquests   mecanismes  esdevinguin  realment  garants  de drets i en cap 
cas mitjans d'obstrucció al correcte i ple desenvolupament del procés constituent. 

 
10.  En  compliment  de  la  seva  finalitat  principal,  l'AC  tindrà, entre  d'altres  facultats, 
les  de: (1)  formar  la  Comissió redactora  del projecte de  Constitució de  la República 
Catalana; i (2) aprovar el Projecte de Constitució.  
 

11.  La  comissió  redactora  estarà  formada  per  representants  dels  diferents  grups 
parlamentaris  en  proporció  a  la  seva  importància  numèrica  en  el  Ple  de  l’AC.  Els 
membres  de  la  Comissió  elaboraran  un  projecte  de  Constitució  respectant  els 
mandats  i  recomanacions  fixats  prèviament  per  la  ciutadania  i  organitzacions  de  la 
societat  civil en un  Fòrum Social Constituent. La Llei de Procés Constituent regularà 
la  composició  i  funcionament  del  Fòrum  Social  Constituent  i  de  la  Comissió 
redactora.  La  composició  de  tots  dos  òrgans  respectarà en qualsevol  cas  la  paritat 
de gènere.  
 

12.  En  les  disposicions  transitòries  del  nou  text   constitucional,  l’Assemblea 
Constituent  regularà  el  procés  de  transició  cap  a  la  conformació  de  la  República 
Catalana i la plena vigència de la nova Constitució. 
 

13.  El  Projecte  de  Constitució  aprovat  a  la Comissió,  s'enviarà a  l’AC per  a la  seva 
discussió, esmenat (si s’escau) i aprovació. 
 

14.  Un  cop  aprovat  el  projecte  de  Constitució  a  l’AC, aquest se sotmetrà  a  votació 
pel poble de Catalunya en referèndum. 
 
44 

  

15.  Un  cop  ratificada  la  Constitució  en  referèndum,  es  procedirà  a  conformar  la 
institucionalitzat  de  la  nova  República  Catalana  d’acord  amb  els  procediments 
establerts  en  la Constitució,  i es convocaran  les primeres  eleccions ordinàries  de la 
República. 
 

 

45 

  
 
 

5.ORGANITZACIÓ DEL GOVERN  
 

A.  Atribucions  del  President  de  la  Generalitat  de  Catalunya  i 
regulació de la seva delegació a l’EAC i a la Llei 13/2008, del 5 
de novembre, de la presidència i del Govern 
 
 

1. A l’Estatut d’Autonomia: 
 

1.1 Atribucions del President: 
 

­  Té  la  més alta representació de la Generalitat i dirigeix l’acció del Govern (art. 67.1 
EAC) 
 

­ Té la representació ordinària de l’Estat a Catalunya (art. 67.1 EAC) 
 

­  Als efectes  de  precedències  i protocol a  Catalunya,  té  la posició preeminent que li 
correspon  com  a  representant  de  la  Generalitat  i  de  l'Estat  a  Catalunya.  (art. 67.5 
EAC). 
 

­ Com a representant ordinari de l'Estat a Catalunya, li correspon: 
 

­
­
­
­
­

Promulgar,  en  nom  del rei, les  lleis,  els decrets  llei i  els decrets legislatius de 
Catalunya i ordenar­ne la publicació. 
Ordenar la  publicació  dels nomenaments  dels  càrrecs institucionals de l'Estat 
a Catalunya. 
Demanar  la  col•laboració  a  les  autoritats  de  l'Estat  que  exerceixen  funcions 
públiques a Catalunya. 
Les altres que determinin les lleis. (arts. 65 i 67.6 EAC) 
Amb la  deliberació prèvia  del Govern  i sota  la  seva  exclusiva  responsabilitat, 
pot  dissoldre  el  Parlament.  Aquesta  facultat  no  pot  ésser  exercida  quan 
estigui  en  tràmit una moció de censura i tampoc si no  ha transcorregut un any 
com  a  mínim  des  de  la  darrera  dissolució  per  aquest  procediment.  (art.  75 
EAC)  

 

­

La  delegació  de  funcions  del  president  o  presidenta  de  la  Generalitat  no 
l'eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament (art. 74.2) 

 
 

1.2  Delegacions previstes: 
 
46 

  

En el conseller primer: 

a)
 

Art.  69:  El  president  o  presidenta  de  la  Generalitat  per  decret pot  nomenar  i 
separar  un  conseller  primer  o consellera primera, de la qual cosa ha de donar 
compte  al Parlament.  El  conseller primer o consellera primera és membre del 
Govern.  El  conseller  primer   o  consellera  primera,  ​
d'acord  amb  el  que 
estableix  la  llei,  té  funcions  pròpies,  a  més de  les delegades pel  president o 
presidenta​
. 
 

En un altre conseller:  

b)
 

Art.  67.9:  El  president  o  presidenta  de  la  Generalitat,  si  no  ha  nomenat   un 
conseller  primer  o  consellera  primera,  pot  delegar  ​
temporalment  funcions 
executives en un dels consellers. 
 
 
 
 

2.  A la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència i del Govern: 
 

2.1 Atribucions del President: 
 

a)

Atribucions del President de la Generalitat de Catalunya ​
delegables​
: 

 

Article 12. Atribucions en exercici de la direcció de l'acció del Govern:  
(...) 
b) Desplegar les directrius generals de l'acció de govern. 
j)  Impulsar  i  coordinar  l'activitat  dels  departaments  per  a  l'aplicació  de  les 
directrius  generals  de  l'acció  de  govern  i  establir,  sempre  que  calgui, 
1
estratègies de planificació i d'acció conjunta ​
. 
k)  Encomanar  a  un  conseller  o  consellera  que  s'encarregui  del  despatx 
ordinari  dels  assumptes  i  les  funcions  pertocants  a  un  altre  conseller  o 
consellera  en cas d'absència,  malaltia  o  impediment o en  cas de vacança del 
càrrec. 
l)  Encomanar  a  un  conseller  o  consellera  que  s'encarregui  del  despatx 
ordinari  dels  assumptes  i  les  funcions  pertocants  a  un  altre  conseller  o 
consellera en un supòsit d'abstenció o recusació. 
m)  Rebre  informació  sobre  els   avantprojectes  de  llei,  projectes  de  decret 
legislatiu,  projectes  de  decret  llei  i  projectes  de  decret  elaborats  pels 
departaments abans que no siguin sotmesos a l'aprovació del Govern. 
(...) 
 

b)
Atribucions  del  President  de la  Generalitat de Catalunya per a les quals la 
Llei 13/2008 ​
no preveu la delegació​
: 
 

­

1

Té  la  més  alta  representació  de la  Generalitat i  la representació ordinària de 
l’Estat a Catalunya (art. 2) 

Només en el cas que el President no sigui titular d’un departament. 

47 

  

­

Dirigeix i coordina l’acció del Govern (art. 2) 

 

­

Atribucions ​
en exercici de la direcció de l'acció del Govern​
 (art. 12) 

 

a) Representar el Govern. 
b) Establir i assegurar­ne la continuïtat. 
c) Convocar i presidir les reunions del Govern. 
d)  Acordar  el  nomenament  i  el  cessament  dels  membres   del  Govern  i  dels 
alts càrrecs de la Generalitat que les lleis determinen. 
e)  Resoldre  els conflictes  d'atribucions,  positius  o  negatius,  entre consellers i 
entre òrgans o organismes dependents de diferents departaments. 
f)  Plantejar  al  Parlament,  amb  deliberació  prèvia del  Govern,  una qüestió  de 
confiança. 
g) Sol∙licitar la convocatòria d'una sessió extraordinària del Parlament. 
h) Sol∙licitar la convocatòria d'un debat general al Parlament. 
i)  Coordinar  el  programa  legislatiu  del  Govern  i  l'elaboració  de  disposicions 
reglamentàries. 
(...) 
n)  Exercir,  com  a  titular,  la  direcció  superior  del  Departament  de  la 
Presidència, si no ha nomenat un conseller o consellera de la Presidència. 
o)  Acceptar,  per  mitjà  d'un  decret,  la  transferència  o  delegació  de 
competències de l'Estat, i atribuir­ne l'exercici a l'òrgan competent. 
p)  Les  altres  que l'Estatut  i les  lleis li atribueixen expressament i totes les que 
assignen  a  la  Generalitat  i  no  atribueixen  a  un  òrgan  o  una   institució 
específics.” 
 

­

Atribucions ​
en representació de la Generalitat​
 (art. 10): 

 

a)  Mantenir  les  relacions  amb  les  autoritats  de  les  institucions de l'Estat,  de 
les  comunitats  autònomes  i  dels  ens  locals,  i  de  llurs  administracions 
públiques, i també amb les autoritats de l'àmbit internacional. 
b)  Signar  els  convenis  de col∙laboració i  els acords de cooperació amb altres 
comunitats  autònomes  que  aprova  el  Govern​
,  llevat que aquest n'autoritzi la 
signatura a un  membre  o  una membre  del Govern  o  a  un alt càrrec  al servei 
de la Generalitat. 
c)  Convocar les  eleccions  al  Parlament  i decretar la dissolució anticipada o la 
fi de la legislatura. 
d)  Convocar,  dins  els  vint dies  següents  a  la  data de  les eleccions,  la  sessió 
constitutiva de la legislatura. 
e) Nomenar els membres del Consell de Garanties Estatutàries. 
f) Convocar el referèndum per a l'aprovació de la reforma de l'Estatut. 
g) Presidir la junta de seguretat a què fa referència l'article 164.4 de l'Estatut. 
h) Les altres que determinen l'Estatut i les lleis. 
 

­ Atribucions en ​
representació de l’Estat​
 (art. 11): 
 

a)  Promulgar,  en  nom  del  rei  o  reina,  les  lleis,  els  decrets  legislatius  i  els 
decrets  llei  de  Catalunya  i  ordenar­ne  la  publicació  en  el  Diari  Oficial  de  la 
Generalitat de Catalunya i en el Boletín Oficial del Estado. 
48 

  

b)  Ordenar la  publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya dels 
nomenaments  del president o  presidenta  del Tribunal  Superior de Justícia de 
Catalunya,  del  fiscal  o  la  fiscal  superior  de  Catalunya  i  dels  altres  càrrecs 
institucionals  de  l'Estat  a  Catalunya  que,  d'acord  amb  les  lleis,  escaigui  de 
publicar. 
c)  Demanar  la col•laboració a les autoritats de l'Estat que exerceixen funcions 
públiques a Catalunya. 
d) Les altres que determinen l'Estatut i les lleis. 
 
 

1.2  Delegacions previstes: 
 
a)

En el conseller primer: 

­

Atribucions pròpies​
 (art. 14.3): 

 
 

a) Desplegar les directrius generals de l'acció de govern. 
b) Convocar i presidir el Consell Tècnic del Govern. 
c) Coordinar i supervisar l'activitat de les delegacions territorials del Govern. 
d)  Suplir  i substituir el  president  o presidenta de  la Generalitat, en els termes 
que determina l'article 6. 
e)  Rebre informació de  la Secretaria del Govern sobre els projectes de decret 
elaborats pels  departaments  abans que  no  siguin incorporats a l'ordre del dia 
del Consell Tècnic. 
f) Complir les  funcions  de caràcter administratiu  i executiu que li assignen les 
lleis. 
 

­

Atribucions que li poden ser delegades pel President​
 (art.14.4) 

 

El  president  o  presidenta  de  la  Generalitat  pot  delegar  en  el  conseller  primer  o 
consellera  primera, enterament o  en  part, les atribucions a què fan referència les 
2
lletres j ​
, k, l i m de l'article 12.1.  
 

Són les següents: 
 

j)  Impulsar  i  coordinar  l'activitat  dels  departaments  per  a  l'aplicació  de  les 
directrius  generals  de  l'acció  de  govern  i  establir,  sempre  que  calgui, 
estratègies de planificació i d'acció conjunta. 
k)  Encomanar  a  un  conseller  o  consellera  que  s'encarregui  del  despatx 
ordinari  dels  assumptes  i  les  funcions  pertocants  a  un  altre  conseller  o 
consellera  en cas d'absència,  malaltia  o  impediment o en  cas de vacança del 
càrrec. 
l)  Encomanar  a  un  conseller  o  consellera  que  s'encarregui  del  despatx 
ordinari  dels  assumptes  i  les  funcions  pertocants  a  un  altre  conseller  o 
consellera en un supòsit d'abstenció o recusació. 

2

En tot cas, el president o presidenta de la Generalitat únicament pot delegar les atribucions a què fa referència
la lletra j si no és titular de cap departament 

49 

  

m)  Rebre  informació  sobre  els   avantprojectes  de  llei,  projectes  de  decret 
legislatiu,  projectes  de  decret  llei  i  projectes  de  decret  elaborats  pels 
departaments abans que no siguin sotmesos a l'aprovació del Govern. 
 
 

En el vicepresident 

b)
 

Atribucions pròpies​
 (art.15.3): 
 

­ les funcions pròpies de direcció del departament del qual és titular. 
­ les de les lletres b, c, e i f de l’art. 14.3 (relatives al conseller primer): 
 

b) Convocar i presidir el Consell Tècnic del Govern. 
c)  Coordinar  i  supervisar  l'activitat  de  les  delegacions  territorials  del 
Govern. 
d)  Suplir  i  substituir  el  president  o presidenta de  la Generalitat, en  els 
termes que determina l'article 6. 
e)  Rebre informació de  la Secretaria del  Govern sobre els projectes de 
decret  elaborats  pels  departaments  abans  que no siguin  incorporats  a 
l'ordre del dia del Consell Tècnic. 
f)  Complir  les  funcions  de  caràcter  administratiu  i  executiu  que  li 
assignen les lleis. 
 

Atribucions que poden ser delegades en el vicepresident​
: 
 
­ el desplegament de les directrius generals de l'acció de govern, i 
3
­ enterament  o en part, les  atribucions  a què fan referència les lletres j ​
, k, l i m 
de l'apartat 1. (art. 12.2), és a dir: 
 

j)  Impulsar  i  coordinar  l'activitat  dels  departaments per a l'aplicació  de 
les  directrius  generals  de  l'acció  de  govern  i  establir,  sempre  que 
calgui, estratègies de planificació i d'acció conjunta. 
k)  Encomanar  a  un conseller o consellera que s'encarregui del despatx 
ordinari  dels assumptes  i les  funcions pertocants  a  un  altre conseller o 
consellera  en  cas  d'absència,  malaltia  o  impediment  o  en   cas  de 
vacança del càrrec. 
l) Encomanar a un  conseller  o  consellera  que  s'encarregui del despatx 
ordinari  dels assumptes  i les  funcions pertocants  a  un  altre conseller o 
consellera en un supòsit d'abstenció o recusació. 
m)  Rebre  informació  sobre  els   avantprojectes  de  llei,  projectes  de 
decret  legislatiu,  projectes  de decret  llei i  projectes  de decret elaborats 
pels  departaments  abans  que  no  siguin  sotmesos  a  l'aprovació  del 
Govern. 
 
 
c)

En un conseller (no vicepresident ni conseller primer) 

 
3

Ídem nota anterior. 

50 

  

­

Atribucions ​
pròpies​
 (art.15.3) de conseller 
 

­

Atribucions que li poden ser ​
delegades​
 (igual que vicepresident):  
 

En  cas  que  no  hagi  nomenat  conseller   primer  o  consellera  primera,  el 
president  o  presidenta  de  la  Generalitat  pot  delegar  en  el  vicepresident  o 
vicepresidenta, si ha estat nomenat, ​
o altrament en un conseller o consellera​
: 
 

­ el desplegament de les directrius generals de l'acció de govern, i 
4
­  enterament  o  en  part,  les  atribucions a què  fan referència les  lletres j ​
, k,  l i 
m de l'apartat 1. (art. 12.2), és a dir: 
 

j)  Impulsar  i  coordinar  l'activitat  dels  departaments per a l'aplicació  de 
les  directrius  generals  de  l'acció  de  govern  i  establir,  sempre  que 
calgui, estratègies de planificació i d'acció conjunta. 
k)  Encomanar  a  un conseller o consellera que s'encarregui del despatx 
ordinari  dels assumptes  i les  funcions pertocants  a  un  altre conseller o 
consellera  en  cas  d'absència,  malaltia  o  impediment  o  en   cas  de 
vacança del càrrec. 
l) Encomanar a un  conseller  o  consellera  que  s'encarregui del despatx 
ordinari  dels assumptes  i les  funcions pertocants  a  un  altre conseller o 
consellera en un supòsit d'abstenció o recusació. 
m)  Rebre  informació  sobre  els   avantprojectes  de  llei,  projectes  de 
decret  legislatiu,  projectes  de decret  llei i  projectes  de decret elaborats 
pels  departaments  abans  que  no  siguin  sotmesos  a  l'aprovació  del 
Govern. 
 
 

B.  Decret  X/2015,  de  XXX,  pel  qual  es  creen  en  el  si  del 
Govern  de la Generalitat de Catalunya, la Comissió de Govern 
d’Economia  i  Ocupació,  la  Comissió  de  Govern  d’Afers 
Exteriors,  Institucionals  i  Transparència,  i  la  Comissió  de 
Govern per a l’Estat del Benestar 
 

DECRET  ​
XXX/2015,  de  XXXX,  pel  qual  es  creen  en  el  si  del  Govern  de  la 
Generalitat  de  Catalunya  la  Comissió  de  Govern  d'Economia  i  Ocupació,  la 
Comissió  de  Govern  d’Afers  Exteriors,  Institucionals  i  Transparència,  i  la 
Comissió de Govern per a l’Estat del Benestar. 
  
L’article  31  de  la  Llei  13/2008,  del  5  de  novembre,  de  la  presidència  de  la 
Generalitat  i del  Govern preveu la  possibilitat que el Govern pugui crear en el 
4

Ídem nota anterior. 

51 

  

seu  si  comissions  de  Govern,  de  caràcter  temporal  o  permanent,  les  quals 
tindran les funcions que específicament els atribueixi o els delegui. 
  
La  creació  d’aquestes  comissions  té  per  objecte  coordinar  l’actuació  dels 
departaments  afectats  i  reforçar  la  presa  de  decisions  col∙legiada,  tot 
delegant  a  aquests  òrgans  un  seguit  de  competències  que  són  pròpies  del 
Govern. 
  
En  aquest  sentit,  raons  d’eficiència  i  de  coordinació  política  i  administrativa 
aconsellen   la  creació  de  tres  Comissions de  Govern,  que  afecten als  àmbits 
dels  afers  exteriors,  institucionals  i  de  la  transparència,   de  l’economia  i 
l’ocupació  i de  les  polítiques  relacionades  amb  l’Estat del  Benestar  i que  són 
presidides,  respectivament,  pel  vicepresident  del  Govern,  si  ha  estat 
nomenat,  i  per  les  persones  titulars  dels  Departaments  ​
d’Afers  Exteriors  i 
Relacions  Institucionals​
,  i  per  la  persona  titular  del  Departament  de  la 
Presidència.  En  el  cas  que  no  hagi  estat  nomenat  un/a  vicepresident/a  del 
Govern,  presideix  la  Comissió  de  Govern  d’Economia  i Ocupació  la persona 
titular del Departament ​
d’Economia i Hisenda​
. 
  
D’acord  amb  el  que  estableix  l’article  26.e)  de  la  Llei  13/2008,  del  5   de 
novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern; 
  
  
Article 1 
Creació 
  
Es  creen  en  el  si   del  Govern  de  la  Generalitat  de  Catalunya,  amb  caràcter 
permanent,  la  Comissió  de  Govern  d'Economia  i  Ocupació,  la  Comissió  de 
Govern  d’Afers  Exteriors,  Institucionals  i  Transparència,  i  la  Comissió  de 
Govern per a l’Estat del Benestar. 
  
Article 2 
Composició 
  
2.1  Formen  part  de  la  Comissió  de  Govern  d'Economia  i  Ocupació  el/la 
vicepresident/a  del  Govern,  si  ha  estat  nomenat/da,  que  la  presideix,   i  les  
persones  titulars  del  Departament ​
d’Economia​
, del  Departament ​
d’Empresa  ​
i 
Coneixement​
,  del  Departament  ​
d’Agricultura,  Alimentació,  Ramaderia  i 
Pesca​
,  del  Departament  de  ​
Territori  i  Sostenibilitat  i  del  Departament  de 
Treball  i  Afers  Socials.  ​
En  el  cas  que  no  hagi  estat  nomenat  un/a 
vicepresident/a  del  Govern,  presideix  la  Comissió  la  persona  titular  del 
Departament ​
d’Economia. 
52 

  

  
2.2  Formen  part  de  la  Comissió  de  Govern  d’Afers  Exteriors, Institucionals  i 
Transparència  la persona titular del Departament  ​
d’Afers Exteriors i Relacions 
Institucionals​
,  que  la  presideix  i  les  persones  titulars  del  Departament  ​
de 
Governació​
, del Departament ​
d’Interior​
 i del Departament de ​
Justícia​
. 
  
2.3  Formen  part  de  la  Comissió  de  Govern  per  a  l’Estat  del  Benestar  la 
persona  titular  del  Departament  de  la  Presidència,  que  la  presideix  i  les 
persones titulars del Departament de ​
Salut​
,  del Departament ​
d’Ensenyament i 
del Departament de ​
Cultura​
.   
  
2.4  Assisteix  també  a  les  reunions  de  les  comissions  previstes  als  apartats 
anteriors  qualsevol altre  membre del Govern que no formi part de la Comissió 
quan així  s'hagi previst a la  convocatòria  per  raó  de  les  matèries a tractar en 
l'ordre del dia de la reunió. 
  
2.5  La  presidència  de  la  Comissió,  a  proposta   de  la  persona  titular  del 
Departament  corresponent,  pot autoritzar  l'assistència  a la  sessió,  amb  veu  i 
sense vot, del secretari general i dels secretaris sectorials. Excepcionalment, i 
pel  mateix  procediment,  es  pot  autoritzar  l'assistència  d'altres  càrrecs 
directius del Departament. 
  
2.6  Exerceix  la  secretaria  de  cadascuna  d'aquestes  comissions,  amb  veu 
però  sense  vot,   la  persona titular de la  Secretaria  del  Govern i  el secretari  o 
secretària  general  del  Departament  la  persona  titular  del  qual  ostenti  la 
presidència  que  substitueix  el  secretari  o  secretària  titular  en  la  seva 
absència. 
  
  
Article 3 
Funcions de la Comissió de Govern d'Economia i Ocupació 
  
3.1  A  la  Comissió  de  Govern  d'Economia  i  Ocupació  li  corresponen  les 
funcions següents: 
  
a)  Coordinar  l'elaboració i  l'execució de directrius i de disposicions en matèria 
econòmica,  d’ocupació  i  territori  i  en  especial  debatre,  en  l'inici  de  la  seva 
tramitació,  les  línies  bàsiques  dels  projectes  de  llei,  així  com  dels  decrets 
d'especials rellevància en l'àmbit propi de la Comissió. 
b)  Programar  les  activitats   interdepartamentals  en  matèria  de  política 
econòmica, d’ocupació  i territori prenent en consideració, si s’escau, els plans 
d'actuació abans de sotmetre'ls al Govern per a la seva aprovació. 
53 

  

c) Examinar assumptes d'interès comú dels departaments que la integren. 
d) Preparar les reunions del Govern en l'àmbit propi de la Comissió. 
  
3.2  Es  deleguen  en  la  Comissió  de  Govern  d'Economia  i  Ocupació,  i  en 
l'àmbit dels  departaments que en formen part, les següents competències del 
Govern: 
  
a)  L'autorització  prèvia per a la  concessió  de  subvencions  i  ajudes,  quan per 
raó de l'import sigui competència del Govern. 
b) La resolució d'expedients sancionadors. 
c)  Els  acords  d'ocupació  urgent  dels  béns  en  el  procediment  d'expropiació  i 
els acords pels quals es reconeix la reversió. 
d)  L'autorització,  quan  així  s'exigeixi  per  la  normativa  aplicable,  de  les 
operacions  de  préstec,  endeutament  i  aval  de  les  entitats  que conformen  el 
sector públic de la Generalitat. 
e)  L'aprovació o l’autorització, segons correspongui, dels convenis i acords de 
col∙laboració als  quals fa referència  l’article 26.k)  de  la Llei 13/2008, del  5 de 
novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern. 
f)  L'autorització per a la  celebració  i,  quan s'escaigui, per a altres actuacions 
en  relació  amb  els   contractes  de  l'Administració  de  la  Generalitat  que,  per 
aplicació de la legislació vigent, requereixin l'aprovació del Govern. 
g)  La  creació,  modificació,  divisió  o extinció  d’entitats  i organismes  públics  o 
privats  que depenguin o  que  hi siguin vinculats i aprovar­ne els estatus, si els 
acords  esmentats  no  requereixen  una  llei  del  Parlament,  i  d’acord  amb  la 
política general del Govern en matèria de sector públic. 
h) L'aprovació de tarifes d'empreses públiques. 
i)  L'adquisició,  l'acceptació,  la  constitució  i  la  cessió  d'immobles  i  de  drets 
reals. 
j) Les altres competències que  el Govern  li  delegui expressament, mitjançant 
acord. 
  
Article 4 
Funcions  de  la  Comissió  de  Govern  d’Afers  Exteriors,  Institucionals  i 
Transparència 
  
4.1 A la Comissió de Govern d’Afers Exteriors, Institucionals i Transparència li 
corresponen les funcions següents: 
  
a)  Coordinar  l'elaboració i  l'execució de directrius i de disposicions en matèria 
d’afers  exteriors,  institucionals  i  de  transparència  i  en  especial  debatre,  en 
l'inici  de  la  seva  tramitació,  les  línies bàsiques dels  projectes  de llei, així com 
dels decrets d'especial rellevància en l'àmbit propi de la Comissió. 
54 

  

b)  Programar les activitats  interdepartamentals en matèria de política exterior, 
institucional  i  de  transparència prenent  en  consideració,  si s’escau,  els  plans 
d'actuació abans de sotmetre'ls al Govern per a la seva aprovació. 
c) Examinar assumptes d'interès comú dels departaments que la integren. 
d) Preparar les reunions del Govern en l'àmbit propi de la Comissió. 
  
4.2  Es  deleguen  en  la  Comissió  de  d’Afers  Exteriors,  Institucionals  i 
Transparència,  i  en  l'àmbit  dels  departaments  que  en  formen  part,  les 
següents competències del Govern: 
  
a)  L'autorització  prèvia per a la  concessió  de  subvencions  i  ajudes,  quan per 
raó de l'import sigui competència del Govern. 
b) La resolució d'expedients sancionadors. 
c)  Els  acords  d'ocupació  urgent  dels  béns  en  el  procediment  d'expropiació  i 
els acords pels quals es reconeix la reversió. 
d)  L'aprovació o l’autorització, segons correspongui, dels convenis i acords de 
col∙laboració als  quals fa referència  l’article 26.k)  de  la Llei 13/2008, del  5 de 
novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern. 
e) L'aprovació de l'oferta d'ocupació pública. 
f)  L'establiment  de  les  directrius  per  a  l'aplicació  del  règim  retributiu  dels 
funcionaris, així com l'aprovació d'acords de meses sectorials de negociació. 
g)  La  resolució  de  procediments  disciplinaris  que  preveu  la  legislació  de  la 
funció pública, quan estigui atribuïda al Govern. 
h)  La  declaració  d’interès públic pel desenvolupament d’un altre lloc de treball 
al sector públic. 
i) El reconeixement de les comunitats catalanes a l'exterior. 
j)  La  creació,  modificació,  divisió  o  extinció  d’entitats  i  organismes  públics o 
privats  que depenguin o que hi siguin vinculats i aprovar­ne els estatuts, si els 
acords  esmentats  no  requereixen  una  llei  del  Parlament,  i  d’acord  amb  la 
política general del Govern en matèria de sector públic. 
k)  L'autorització  per  a  la celebració  i,  quan  s'escaigui,  per  a altres actuacions 
en  relació  amb  els   contractes  de  l'Administració  de  la  Generalitat  que,  per 
aplicació de la legislació vigent, requereixin l'aprovació del Govern. 
l) Les altres competències que  el Govern  li  delegui expressament, mitjançant 
acord. 
  
  
Article 5 
Funcions de la Comissió de Govern per a l’Estat del Benestar 
  
5.1  A  la  Comissió  de  Govern  per  a  l’Estat  del  Benestar  li   corresponen  les 
funcions següents: 
55 

  

  
a)  Coordinar  l'elaboració i  l'execució de directrius i de disposicions en matèria 
de  salut,  ensenyament  i  cultura  i  en  especial  debatre,  en  l'inici  de  la  seva 
tramitació,  les  línies  bàsiques  dels  projectes  de  llei,  així  com  dels  decrets 
d'especials rellevància en l'àmbit propi de la Comissió. 
b)  Programar les  activitats  interdepartamentals en matèria de disposicions en 
matèria  de  salut, ensenyament i cultura prenent en consideració, si escau, els  
plans d'actuació abans de sotmetre'ls al Govern per a la seva aprovació. 
c) Examinar assumptes d'interès comú dels departaments que la integren. 
d) Preparar les reunions del Govern en l'àmbit propi de la Comissió. 
  
5.2  Es  deleguen  en  la  Comissió  de  Govern  per  a  l’Estat  del  Benestar,  i  en 
l'àmbit dels  departaments que en formen part, les següents competències del 
Govern: 
  
a)  L'autorització  prèvia per a la  concessió  de  subvencions  i  ajudes,  quan per 
raó de l'import sigui competència del Govern. 
b) La resolució dels procediments sancionadors. 
c)  Els  acords  d'ocupació  urgent  dels  béns  en  el  procediment  d'expropiació  i 
els acords pels quals es reconeix la reversió. 
d)  L'aprovació o l’autorització, segons correspongui, dels convenis i acords de 
col∙laboració als  quals fa referència  l’article 26.k)  de  la Llei 13/2008, del  5 de 
novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern. 
e)  La  creació  d'equipaments  en  els  àmbits  materials  de  competència 
d'aquesta Comissió. 
f)  La  declaració   de  béns  culturals  d’interès  nacional  i  les  declaracions 
relatives al patrimoni festiu de Catalunya. 
g) La creació i supressió de centres educatius  
h)  La  creació,  modificació,  divisió  o extinció  d’entitats  i organismes  públics  o 
privats  que depenguin o que hi siguin vinculats i aprovar­ne els estatuts, si els 
acords  esmentats  no  requereixen  una  llei  del  Parlament,  i  d’acord  amb  la 
política general del Govern en matèria de sector públic. 
i)  L'autorització  per a la  celebració  i,  quan s'escaigui, per  a altres  actuacions  
en  relació  amb  els   contractes  de  l'Administració  de  la  Generalitat  que,  per 
aplicació de la legislació vigent, requereixin l'aprovació del Govern. 
j) Les altres competències que  el Govern  li  delegui expressament, mitjançant 
acord. 
  
Article 6 
Funcionament 
  

56 

  

6.1  Les  comissions  de  Govern  es  reuneixen  convocades  per  la presidència. 
La  convocatòria   anirà  acompanyada  de  l'ordre  del  dia  preparat  per  la 
presidència a qui assistirà el/la secretari/ària de la Comissió. 
  
6.2  Per  a  la  validesa  de  les  deliberacions  i  dels  acords,  cal  que  hi  siguin  
presents  la  persona  que  exerceix  la  presidència  i  la  meitat  més  un  dels 
titulars dels departaments convocats. 
  
6.3  En  cas  d'absència  del  president  o  presidenta,  la  presidència  de  les 
reunions  correspon  a  la  persona  titular  del  Departament que  ocupi el  primer 
lloc en l’ordre de prelació protocol∙lària. 
  
6.4  La  presidència  de  cada  comissió  podrà   establir  les  normes  internes  de 
funcionament.  
  
6.5  Els  acords  de  les comissions de Govern  han de constar  en una acta que 
ha d'estendre la persona que exerceix la secretaria. 
  
6.6  Els  membres  de  les  comissions  han  de  guardar  secret  de  les 
deliberacions o de les opinions i els vots que cadascú hi emet. 
  
6.7  Tots  els  acords  de les  comissions  que preveu aquest Decret  que tinguin 
implicacions  pressupostàries  o  patrimonials,  hauran   de  disposar  prèviament 
de  l'informe  favorable  del  Departament  ​
d'Economia  i  Hisenda​
.  En  especial, 
aquesta  disposició  serà  d'aplicació  en  relació  amb  actuacions  de  foment, 
política  d'ocupació  i  funció  pública  o  signatura  de  convenis  amb  d'altres  
administracions. 
  
6.8  Sense perjudici  de  la necessària notificació als interessats, no serà precís 
un  acte  formal  d'avocació  per  part  del  Govern,  quan,  per  raons  d'urgència,  
sigui sotmès  a  la seva aprovació un acord que, en els termes d'aquest Decret 
i per delegació, hauria d'aprovar una comissió. 
  
6.9  El  president/a de  la comissió  pot  sotmetre al Govern l'aprovació  d'aquells 
assumptes  que  per  la seva  naturalesa  o  transcendència consideri oportú que 
siguin decidits per aquest òrgan. 
  
6.10  Les  convocatòries  amb  els  ordres  del  dia  i les  actes de  les comissions 
de Govern  es  traslladaran a tots els membres del Govern i s'acompanyaran a 
l'ordre del dia de la següent sessió del Govern. 
  

57 

  

6.11  A  les  convocatòries  es  farà  constar  si  algun  dels  assumptes  de  l'ordre 
del  dia  afecta  els  departaments  els  titulars  dels   quals  no  formen  part  de  la 
respectiva comissió de Govern. 
  
6.12  El  suport administratiu a  les funcions  de  la secretaria  de les  comissions 
de Govern l'exerceix l'Oficina del Govern. 
  
Disposicions finals 
  
Primera 
Els  acords  que,  per  delegació  del  Govern,  siguin  sotmesos a  les comissions 
creades  per  aquest  decret,  són  objecte  d’examen  i  deliberació  prèvia  del 
Consell  Tècnic,  en  els  termes  que  preveu  l'article  8  del  seu  Reglament, 
aprovat  pel Decret 413/2011,  de 13 de desembre i es tramiten d’acord amb el 
procediment general establert per a aquest tipus d’iniciatives. 
  
Segona 
Aquest  Decret  entrarà  en  vigor  el  mateix  dia  de  la  seva  publicació  al  Diari 
Oficial de la Generalitat de Catalunya. 
 
 

 

58 

  
 
 

6.MECANISMES DE SEGUIMENT I 
MONITORITZACIÓ DEL COMPLIMENT DEL 
PACTE DE TRANSICIÓ NACIONAL 
  
  
Aquest  annex  té  com  a  objectiu  establir  els  mecanismes  per  al  seguiment  i  la 
monitorització  del  compliment  del  pacte  entre JxS  i  la  CUP, l’objectiu  dels  quals és 
l’assoliment  de  la  independència  de  Catalunya  en  un  període  de  18  mesos.  Així 
mateix, esdevé un instrument al servei de l’eixamplament de la base social de suport 
al procés. 
  
  
1.­ TREBALL PARLAMENTARI 
 

Ambdós  grups  parlamentaris  acorden  que  la  seva  actuació  parlamentària  serà 
coherent  en  la   concreció  dels  continguts  dels  acords  que  formen  part  d’aquest 
document  així  com  amb   les  prioritats  que  siguin  debatudes en  els mecanismes de 
seguiment i monitorització que s’estableixen en aquest apartat. 
  
  
2.­ COMPROMÍS DE TRANSPARÈNCIA 
 

S’acorda  la celebració de  compareixences amb  l’objectiu  de  presentar l’estat  de  les 
mesures polítiques i parlamentàries adreçades al compliment dels acords assolits. 
  
3.­​
 ​
GESTIÓ DELS DESACORDS 
 

En tots  aquells  aspectes  no recollits  en  els acords assolits que formen part d’aquest 
document  o  que facin referència a decisions  sobre  àmbits en què no s'hagi arribat  a 
un  consens  en  els  mecanismes  de  seguiment  i  monitorització  del compliment  dels 
acords  per  a  l’assoliment  de  la  independència  de  Catalunya,  ambdós  grups 
parlamentaris acorden exercir plena llibertat d'acció i posicionament polític. 
 
 
 
  
4.­ MECANISMES DE SEGUIMENT I MONITORITZACIÓ 
59 

  
 

Per  tal  de  garantir  el  seguiment  i  la  monitorització  del  compliment  de  les  mesures 
acordades  entre  ambdós  grups  parlamentaris  i  l’actuació  del  Govern  de  la 
Generalitat de Catalunya, s’acorda la configuració dels següents òrgans: 
  
a) Comissió de Coordinació dels Grups Parlamentaris. 
 
Objectiu​
:  Fer  el seguiment del compliment en l’àmbit parlamentari dels acords i de la 
monitorització  de   l’acció  de  govern,  i  fer  les  propostes  i  els  suggeriments  que 
s’escaiguin.  Fer  seguiment,  resoldre  i  acordar  totes  les qüestions  del  dia a dia  de 
l’activitat parlamentària per a l’assoliment dels objectius acordats. 
Periodicitat​
: Setmanal (Cada dilluns). 
Participants​
:  Presidents  i  portaveus  dels  grups  parlamentaris.  També  hi  podran 
participar  aquells   diputats/des  d’ambdós  grups  parlamentaris,  membres  en 
representació  del  govern  o  tècnics  de  JxS  i  la  CUP  que,  per  raó  de  la  temàtica  a 
tractar, sigui d’interès que hi participin. 
Funcions  addicionals​
:  Aquesta  comissió  tindrà  la  funció  de  resoldre  aquelles 
situacions  crítiques provocades  per  circumstàncies  sobrevingudes o no previstes en 
aquests acords. 
Procediment de decisió​
: Les decisions es prendran per consens dels seus membres. 
  
b) Grup  de Treball Pressupostari. 
 
Objectiu​
:  Estudiar  els  continguts  dels  pressupostos  de  la  Generalitat  de  Catalunya 
de  l’any  2016  i  analitzar  l’evolució  de  l’execució  pressupostària  (ingressos  i  
despeses),  l’estat  d’execució dels  acords en aquesta matèria i l’evolució i estat de la 
tresoreria.  
Periodicitat​
: Mensual, en funció de les necessitats. 
Participants​
:  Responsables  del  Departament  d’Economia  i  representants  (diputats 
i/o tècnics) dels dos grups parlamentaris. La composició del Grup serà paritària. 
  
c)  ​
A  banda  dels  anteriors  òrgans,  es  podrà  decidir  la  creació  d’un  o  més 
Grups  de  Treball  Sectorials​
,  amb  l’objectiu de  consensuar  les mesures sectorials 
que  s’estimin  oportunes.  En  tot cas la  seva  composició  serà  paritària  entre  JxS  i la 
CUP. 
  
5.­ FINALITZACIÓ DE L’ACORD 
 
Atès  que  la  configuració  dels  acords  continguts  en  aquest  document  tenen  una 
finalitat  en  si  mateixa  que  és  facilitar  la  concreció  de  les  mesures  polítiques  i 
parlamentàries  que  permetin  assolir  la  plena  independència  de   Catalunya  en  un 
termini  de  temps  no  superior  als  18  mesos,  i  atès  que  el  mandat  democràtic  se 
60 

  

cenyeix  únicament  a  aquest  fet,  seran  moments  clau  de  la  finalització  del  present 
Acord els següents: 
 
a) Pel  decurs  d’un  màxim   de  18  mesos  des  de  la  investidura  del  MHP  de  la 
Generalitat i la formació del Govern de la Generalitat. 
 
b) Per la  denegació  de la qüestió de confiança a la que el MHP de la Generalitat 
de  Catalunya  presenti  per  a  avaluar  el  compliment  d’aquests  acords  en  el 
decurs del segon semestre de 2016. 

61