FULL DE RUTA INICIAL PER A EVITAR UN
RETROCÉS EN ELS DRETS QUE LA LLEI 24/2015
PROTEGEIX
Catalunya ha patit durant els últims 7 anys, segons el CGPJ, 68.274
desnonaments, el 15% del total dels desnonaments executats a tot l'Estat
espanyol. Només el 2015 es van produir 15.557 desnonaments, és a dir,
una mitjana de 43 desnonaments al dia.
Al juliol de 2015 el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la
Iniciativa Legislativa Popular de mesures urgents per a fer front a
l'emergència habitacional i contra la pobresa energètica, impulsada per la
PAH, l'APE i l'Observatori DESC. La Llei 24/2015 s'ha mostrat com un eina
útil i eficient per garantir el dret a l'habitatge digne per a les famílies en risc
d'exclusió residencial. Tot i ser una eina útil, des de l'Administració s'ha
reaccionat força lentament i es podria haver fet molt més: convenis amb les
empreses subministradores, cessions obligatòries de pisos buits i sancionar
d'ofici per l'incompliment de la norma.
El 29 d'abril, el Govern de l'Estat, en funcions, del Partit Popular decideix
posar un recurs amb suspensió cautelar al Tribunal Constitucional sobre la
següent part de l'articulat de la norma: l’article 2 (procediment
extrajudicial), l'article 3 (procediment judicial), l'article 4 (extensió al fiador
de la cancel·lació del deute), l'article 5 (lloguer social obligatori), l’article 7
(cessió obligatòria), la disposició transitòria segona (lloguer social pels
procediments en tràmit a l'entrada en vigor de la llei), la disposició final
tercera (sancions per no fer lloguer o no fer-ho d'acord amb la norma), i la
disposició addicional (cessió de crèdits).
Continuen vigents els articles que fan referència a l'obligatorietat de
l'Administració a un reallotjament adequat i els ajuts per evitar els
desnonaments al pagament del lloguer en casos de petits tenidors
d'habitatge i tota la part que fa referència a la pobresa energètica.
La impugnació de la part substantiva de l'articulat referit a l’assumpció de
responsabilitat per part dels bancs i grans propietaris per a revertir
l'emergència en l'àmbit de l'habitatge, implica necessàriament que
l'Administració hagi d'ampliar ara de manera immediata el parc públic de
lloguer social per poder oferir una solució a les necessitats habitacionals
urgents de la població. Com a primera estimació, és perfectament raonable
assenyalar que cal augmentar 16.000 habitatges l'any per donar resposta al

 número de desnonaments anuals. Per a fer-ho, continuem tenint normes
que ens donen eines útils, com la Llei 18/2007.
Pel que fa als articles que cobreixen la part de pobresa energètica, és
imprescindible que la Generalitat entomi el compromís de signar
immediatament els convenis amb les subministradores. Fa dos mesos vam
fer arribar el conveni que s'hauria de signar al President, i no només no
hem tingut cap resposta, sinó que 9 mesos després de la vigència la Llei, no
disposem dels convenis a què l’esmentada llei obliga.
El Grup Promotor de la Llei 24/2015 participa avui a la Cimera
contra la suspensió de la llei 24, no per fer grans declaracions
d'intencions, sinó per extreure compromisos dels diferents actors, per
tal que de forma coordinada aconsegueixin que no es doni ni un pas
enrere en la protecció del dret a l'habitatge que marca la Llei, amb
l’aplicació tant de nous instruments, com amb els ja existents i que
no es fan servir.
Entenem que són necessaris els següents compromisos i accions urgents
dels diferents actors implicats:
Generalitat i Ajuntaments de Catalunya:
Garantir el dret a l'habitatge:
En relació als articles suspesos i que aportaven eines per donar una segona
oportunitat a les famílies, mobilitzar l'habitatge que no està complint la seva
funció social i el lloguer social obligatori: crear immediatament un nou
instrument legislatiu que garanteixi la cobertura que donaven els
articles 2, 3, 4, 5 i 7.
De manera prioritària l'Administració Pública (Generalitat i Ajuntaments) té
l'obligació de garantir el reallotjament adequat. Per poder-ho fer efectiu és
imprescindible actuar utilitzant diferents estratègies combinades:
•

Mobilitzar els pisos buits a través de la imposició de multes com
molt bé permet la Llei 18/2007 (i el Decret 1/2015) i tal i com
reclama la PAH des de 2013. Obrir expedients sancionadors amb
urgència, començant pels habitatges i propietaris que estaven
obligats a pagar l'impost i tots aquells que els Ajuntaments ja tenen
identificats.

 •

Incorporar i/o mantenir als reglaments de totes les Meses
d'Emergències (municipals o de la Generalitat) com a requisits
d'accés, els criteris d'exclusió residencial de la Llei 24/2015
(art. 5.10), per a totes les persones en risc de patir qualsevol
procediment de desnonament.

•

Utilitzar com a barem per al càlcul del preu del lloguer en els
reallotjaments els percentatges límit que marca la llei
24/2015 (art.5.7), fent efectiu alhora l'art. 8, el qual no ha estat
impugnat.

•

Realitzar un cens per detectar tots els habitatges que no estan
complint amb la funció social tal i com estipula la Llei 18/2007 per tal
de poder actuar en conseqüència i activar-la, sense que això
produeixi cap retard en l'aplicació de les sancions que obliga la Llei
18/2007.

•

Aplicar el principi de solidaritat urbana de la Llei 18/2007 per
ampliar el parc públic de lloguer social, és a dir, fins a disposar d'un
parc mínim d'habitatges destinats a polítiques socials del 15%
respecte del total d'habitatges.

•

Mobilitzar els immobles en mal estat de conservació, és a dir,
aplicar l'article 32 i 40 de la Llei 18/2007 i l’article 4 del
Decret 1/2015 que permeten l'expropiació o ús temporal per fer
complir el deure de conservació i rehabilitació.

•

Ampliar la relació de municipis que es consideren àrees de demanda
residencial forta i acreditada.

Per evitar desnonaments de lloguer de petit tenidor és imprescindible
augmentar la partida pressupostària pels ajuts al pagament de
lloguer. Cal obrir urgentment la convocatòria de nous ajuts de lloguer per
aquest any i posteriors en forma de convocatòria oberta permanentment.
Subministraments bàsics garantits:
•

Signar de manera immediata els convenis amb les companyies
subministradores per tal que facin les aportacions de diners a fons
perdut. Adjuntem el model de Conveni que vam fer arribar al
President fa dos mesos i del qual encara no hem tingut resposta.

 •

Sancionar a les subministradores per tots aquells talls que
executin sense haver aplicat rigorosament el principi de precaució,
amb actuació d'ofici i sense esperar les denúncies formals de les
famílies que pateixen talls, com s'ha fet fins ara, temps en què s’ha
presumit que tothom coneix els seus drets quan des de
l'Administració no s'ha informat prou a la ciutadania de l'existència de
la Llei 24/2015 i els drets que confereix.

Atesa la interposició del recurs, el ciutadans estem en situació de
desprotecció, la qual cosa demanda de les Administracions Públiques obrar
amb veritable determinació per a revertir l'emergència habitacional. Això
requereix que els diferents nivells de l'administració treballin de forma
coordinada i d'acord amb els principis de subsidiarietat, responsabilitat,
eficiència i racionalitat. En aquesta mateixa línia demanem que s'exigeixi a
les entitats financeres i als grans tenidors d'habitatge que segueixin aplicant
els mecanismes i criteris que estableix la Llei 24/2015
Al Parlament de Catalunya:
•

Exercir més que mai la seva capacitat legislativa per a garantir de
forma eficaç el dret a l'habitatge.

•

Exercir el control sobre el Govern en l'aplicació tant de la Llei
24/2015, de les eines esmentades que ens brinda la Llei 18/2007 i
d'altres vigents en la matèria, així com d’altres eines legislatives de
nova creació que tinguin per objectiu protegir el dret a l'habitatge de
la població.

•

Aprovar una partida extraordinària destinada a ajuts al pagament del
lloguer que permetin obrir una convocatòria d'ajuts oberta
permanentment.

Als partits polítics que concorren a les eleccions del 26J:
Materialitzar l'acord signat amb el Grup Promotor de la ILP, és a dir, desistir
i retirar el recurs en cas de formar Govern, i no posar impediments al seu
total desenvolupament. A més els partits es van comprometre a ampliar la
cobertura de drets que dóna la Llei 24/2015 a tot l'Estat, actuació que
també fiscalitzarem.

 Els partits que van signar el compromís son els següents: Democràcia i
Llibertat, IU-Unidad Popular, PSOE, PNV,
ERC, Bildu, Compromís,
Ciutadans, En Comú Podem, Podemos i En Marea.
Aquest compromís ha d'anar lligat a donar resposta a la interpel·lació que la
PAH ha fet a tots ells amb la campanya de "Las 5 de la PAH", i s'ha de veure
reflectit als seus programes electorals, amb concreció, explicant els
mecanismes que utilitzaran per assolir els objectius d'acabar amb els
desnonaments, els deutes de per vida, garantir el lloguer assequible, els
subministraments bàsics i l'habitatge social.
Per últim, cal tenir molt present que ens trobem davant d'una situació
excepcional degut a una impugnació que genera desprotecció greu de la
població, motiu pel qual totes les actuacions es regiran sota els criteris
d'urgència i de prioritat. En qualsevol cas i en conseqüència, totes les
actuacions assenyalades addicionals a les que marca la Llei 24/2015 i que
no comportin crear un nou instrument legislatiu que garanteixi la cobertura
que donaven els articles 2, 3, 4, 5 i 7, han d'activar-se immediatament i
abans de 15 dies.

Grup Promotor de la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents
per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica

A Barcelona, 2 de maig de 2015