INTERVENCIÓ DEBAT ESTAT DE LA
COMUNITAT
Gràcies senyor President, senyories.
Fa un any que esta Cambra em va atorgar la
seua confiança per a ser President de la
Generalitat.
Cap honor pot ser major per a un valencià que,
amb tota la modèstia, però també amb tota
l'energia, ha volgut fer de la seua vida una
vocació de servei al seu poble.
Estic profundament agraït a estes Corts per
haver-me confiat una responsabilitat a la que
m'he estic dedicant amb intensitat, il·lusió i
esperança.
Intensitat en l'esforç, il·lusió en els projectes de
govern, esperança en els resultats i, sobretot,
una fe, una inmensa fe en la capacitat dels
valencians i valencianes per a superar les
dificultats.

1

 Hui, un any després, eixa esperança és ja un
convenciment. El convenciment que tenim la
força necessària per a ser protagonistes del
nostre propi renaixement.
Enguany, he tingut la sort de sentir-me
acompanyat i recolzat per milers de ciutadans
que independentment del partit al que votaren
volien un Govern honrat que donara solucions
als seus problemes.
A tots ells el meu agraïment.
Un agraïment que faig extensiu, d'igual manera,
a aquells grups parlamentaris que compartint l’
Acord del Botànic, han donat suport a les
iniciatives del Consell sense renunciar per això a
totes les aportacions i a la fiscalització
parlamentària.
I gràcies també als qui, malgrat les seues
discrepàncies, han actuat amb lleialtat als
interessos de la Comunitat Valenciana.

2

 Estiguem o no d'acord, Les Corts han recuperat
la centralitat en el debat polític.
És en moments com els actuals quan es posa de
manifest que en la nostra terra hem donat i
donem exemple.
Exemple de capacitat d'enteniment i d'unitat en
punts clau per al nostre futur, com ha succeït
amb el finançament autonòmic.
Exemple de saber governar la diversitat
Exemple d’estabilitat i honradesa.
També vullc fer un reconeiximent a la
Vicepresidenta, a tots els Consellers i
Conselleres i als seus equips pel seu treball i
dedicació durant este apasionant i difícil any.

3

 Fa un any, durant el discurs d’investidura com a
President de la Generalitat Valenciana, vaig
proclamar que la meua prioritat, la primera i
principal, era la nostra gent.
Garantir la igualtat d’oportunitats i millorar les
condicions de vida. I procurar un horitzó de futur
per a la Comunitat Valenciana.
El meu únic compromís, mentre tinga l’honor de
representar als valencians i les valencianes, era,
és i serà la nostra gent.

4

 Senyories,
dividiré la meua intervenció en cinc parts.
La primera descriuré breument el context en què
es produeix aquest debat.
En la segona repassaré la situació en la qual es
trobava la Comunitat Valenciana a l'inici de la
Legislatura.
En tercer lloc faré un balanç de la gestió
realitzada en este primer any de Govern i els
avançaré alguna de les mesures que anem a
impulsar.
En quart lloc insistiré en que per a viabilitzar
l'autogovern és imprescindible una reforma del
sistema de finançament
I, finalment plantejaré els reptes de futur que
tenim com a societat.

5

 Context del debat: Europa, Espanya i la CV.
Senyories,
Les incerteces a Espanya i a la UE condicionen
el marc actual.
Europa es troba en el pitjor dilema des de fa mig
segle. O es reforça fidel als seus principis o
comença una nova decadència.
Per això no podem entendre reaccions que han
oblidat l’humanisme que ha caracteritzat a
Europa com la oferida davant la crisi dels
refugiats.
La vicepresidenta del Consell va visitar Grècia i
el Consell i els Ajuntaments van organitzar un
ampli dispositiu destinat a transportar i
proporcionar llar a un primer contingent, per al
qual ja disposem de la infraestructura
d'acolliment necessaria i d’un vaixell oferit per la
societat civil valenciana.

6

 ¿Com pot ser que el Govern d’Espanya continúe
bloquejant la solidaritat dels valencians?
Però al Consell també li preocupa que el Brexit
haja estat l’expressió de respostes xenòfobes i
de campanyes en les quals i la demagògia ha
guanyat a l’esperança.
Per este motiu he volgut tranquil·litzar a la
comunitat britànica resident a la Comunitat
Valenciana, mes de 100.000 persones, garantint
l’hospitalitat i els serveis públics valencians.
El Brexit no se soluciona amb ajustos de
comptes des de les institucions europees, com
ara la taxa d’entrada que han anunciat.
Manifestem la nostra oposició als entrebancs
comercials i personals amb el Regne Unit.

7

 Senyories,
Perquè ens anima l'esperit dels fundadors de la
Unió Europea, creiem que la reacció del poble
valencià ha de ser d'alerta i denúncia dels
moviments que volen centrifugar Europa, pujar
barreres i despertar antagonismes que crèiem
soterrats per sempre.
Una vegada més, no cal donar per fet que les
llibertats se sostenen soles.
Però l'Europa que necessitem els valencians,
també necessita de canvis en la seua
governança i polítiques enèrgiques per a salvar
les erosions que està patint.
No és amb tecnòcrates de saló i polítiques
restrictives com es reforça Europa.
El feble creixement econòmic europeu, porta
camí de convertir-se en una malaltia crònica, en
clar contrast amb el que succeeix a EEUU.

8

 La feblesa dels mecanismes de suport a la
recuperació econòmica com ara el Pla Juncker
no satisfà les expectatives d'uns ciutadans que,
per a visualitzar la importància d'Europa en les
seues vides, necessiten comprovar que els seus
problemes més urgents adquireixen vida en les
decisions europees.
I per a aconseguir-ho, es precisen reformes:
● Una política fiscal que acabe en els paraïsos
fiscals.
● Polítiques actives d'ocupació eficaces per a
superar la atonia i la desesperança de
milions de europeus aturats,
● Inversions en infraestructures con el corredor
mediterrani per reforçar la competitivitat de la
indústria i del sector agroalimentari,
● I un finançament adequat a les PIMES per la
innovació.

9

 Els valencians volen participar en la construcció
d’eixa nova agenda europea.
Quan arribàrem al Palau de la Generalitat, la
bandera europea ni tan sols s'hissava, fins i tot
formigonaren el foco que li donava llum.
Ara, no només la hissem, sinó que volem
participar dels principis republicans que la
inspirarem i fer efectiva la nostra presencia en
les institucions europees amb tota la força per
aconseguir recursos per a la prosperitat de la
Comunitat Valenciana.

10

 I a Espanya portem 9 mesos de campanya
electoral quasi perpètua i sense govern.
Espanya necessita virar a la bona política. La
que aporta idees i solucions. No la que aporta
problemes per a generar més problemes.
Les coses han canviat. És l'hora de gestionar la
diversitat encara que alguns tossudament no ho
volen vore.
Diversitat territorial, diversitat ideològica,
diversitat en les propostes polítiques. Esta és la
societat del segle XXI.
Ara després de mesos de debats electorals,
campanyes i propaganda. On estan les
qüestions centrals?
Com es finançarà l'estat del benestar?
Què anem a fer amb la Seguretat Social, que
acumula en 2015 un dèficit de 15.000 milions?
Quins criteris tindrem per a negociar amb la
Comissió Europea la reducció d'eixos 8.000
milions d'euros de dèficit?

11

 I a esta incertesa s’afegeix un corrent ideológic
que preten culpabilizar a les CCAA, quan són
precisament les comunitats autónomes les que
estàn mantenint l’arquitectura institucional d’
Espanya.
L'educació, la sanitat, les polítiques industrials...
En definitiva les polítiques que perceben en el
dia a día les persones segueixen funcionant
gràcies a que existeix l'estat autonòmic.
L'Estat del Benestar ni s'entén, ni se sosté,
sense les autonomies.
Fa temps que patim un atac frontal a les CCAA,
a les quals el govern central i les élits centralistes
fan responsables del dèficit públic, construïnt una
gran falàcia.
Una falàcia que amaga que el deute espanyol te
més a vore amb el rescat bancari que amb el
déficit de les autonomíes.
¿Es condonnen més de 26.000 milions per
rescatar els bancs i no es pot reestructurar el
deute valencià?

12

 LA CV FA UN ANY
Senyories,
no vaig a estendre'm en la situació que este nou
govern es va trobar fa un any, però considere
pertinent dedicar-li uns minuts pel seu caràcter
excepcional.
Segurament, cap nou govern autonòmic en tota
Espanya, s’ha trobat en una situació tan
dramàtica com la que ens trobàrem.
Una Comunitat Valenciana sobre la qual
pesaven tres hipoteques: l'econòmica, la social i
la reputacional després de 20 anys.

13

 La hipoteca econòmica.
• En el 2º trimestre de 1995, el deute públic de
la CV es xifrava en 2.511 M€, mentre que en el
2º trimestre de 2015 s'elevava a 40.018 M€, això,
16 vegades més. En el 95 estavem en la mitjana
i ara som líders absoluts. Repetisc, 16 vegades
més.
• En 1995, el PIB per càpita era el 94% de la
mitjana d'Espanya, mentre que en 2015, del
88%. En 20 anys som un 6% més pobres.
• En 1995, el pes de la indústria manufacturera
en la CV era del 22%, i en 2015 del 15%. Una
pèrdua de 7 punts.
• En 1995, teníem una taxa d'atur per baix de
la mitjana d'Espanya, i en 2015, estàvem per
damunt.
• L'any 95, teníem la segona i la tercera caixa
d'Espanya, i ara solament ens queda Caixa
Ontinyent i algunes cooperatives de crèdit.

14

 En el plànol de la gestió la Generalitat era un
camp de mines que hem anat desactivant. Els
donaré només 5 exemples:
Mina número 1. Fira València. Un forat de
1.000 milions d'euros, i una institució bloquejada
per la incapacitat per a posar-se d'acord i
aprovar un pla de viabilitat.
Mina número 2. La SGR. La pèrdua de 400
milions d'euros per no haver estat capaços de
supervisar l'activitat financera de la societat.
Mina número 3. Ciutat de la Llum. 400M€ i una
sentència de la UE per ajudes ilegals.

15

 Mina número 4. L'Administració B. Des de
finals dels 90, un sector públic configurat com a
paradís d’operacions opaques, un cúmul de
«forats» financers, deute centrifugat a futur i
1.000 milions anuals de contractes i serveis que
escapaven del circuit ordinari de l'Administració i
que mancaven del control.
Tot un panorama que evidència que no es va
respectar sistemàticament la normativa sobre
contractació.
Mina número 5. Impagament IRPF dels
empleats públics. La Generalitat Valenciana es
va arribar a finançar a través de les retencions
per IRPF dels seus propis empleats. Així, al
tancament de 2014 es va deixar de pagar més
de 1.100 milions de l'IRPF i de les quotes de la
Seguretat Social dels funcionaris.
S'imaginen que un empresari es quedara amb
les retencions d'IRPF i les quotes a la Seguretat
Social dels seus treballadors? Això passava en
la Generalitat.

16

 Com moltes altres, eixes mines les hem
desactivat
1. Dissenyant un pla de viabilitat per a Fira
València consensuat amb totes les parts. En uns
mesos, hem resolt el que no es va resoldre en
molts anys.
2. Reestructurant la SGR. Prompte, el Consell
presentarà un pla de viabilitat consensuat,
creïble i amb possibilitats reals de retornar
l'activitat a la SGR salvant centenars d’empreses
valencianes.
3. Estem renegociant en la UE per
salvaguardar els diners del valencianes i
transformar la Ciutat de la Llum en nou projecte
audiovisual i d’innovació per a Alacant i per a
tota la Comunitat.
4. Acabant amb l'Administració en B fent una
neteja comptable i provisionant en el Compte
General de 2015 “forats”, deutes i compromisos
de l'anterior Consell no reconeguts per valor de
3.084,57 milions d'euros

17

 5. I cinquena mina desactivada, abonant 52
milions en concepte d'interessos de demora
per les quantitats impagades a la Agència
Tributària.

18

 La segona hipoteca és la social.
Perquè no solament ens trobàrem una Comunitat
a la vora del col·lapse econòmic, sinó també a la
vora del col·lapse social.
Amb xifres del Ministeri d'Educació, la Comunitat
Valenciana liderava el fracàs escolar. Un 37%
dels estudiants de Secundària no obtenia el
graduat, i només ens superava la ciutat
autònoma de Ceuta.
Els serveis sanitaris ocupaven la penúltima
posició, segons el rànquing que elabora la
Federació d'Associacions per a la Defensa de la
Sanitat Pública
I segons l'Associació de Directors i Gerents en
Serveis Socials, la Comunitat Valenciana se
situava en l'últim lloc en el desenvolupament dels
serveis socials.
En definitiva, el resultat global ens parla d'una
taxa de risc d’exclusió social que va arribar a un
màxim del 34,7% de la población.

19

 Novament insistisc, senyories, que, en parlar de
xifres i percentatges, hem de ser conscients que
parlem de persones i de famílies. No es queden
amb la fredor aparent dels números i les
estadístiques.
Parlem de persones, moltes de les quals han
patit i están patint situacions dramàtiques.
El balanç no només fereix a la vista, sinó que
afecta allò més profund de la consciència.

20

 La tercera hipoteca és la reputacional
Una hipoteca acumulativa, que ens ha colpejat
amb cada cas de corrupció i que és resultat
també, de la deficient gestió de les institucions.
No resulta fàcil ni senzill exigir major
finançament, quan en altres llocs s'esgrimeix que
el nostre problema és conseqüència de tant que
s'ha robat a la Generalitat. De tanta fanfàrria, de
tant malbaratament.
I a la càrrega d'eixa reputació s’afegeix que, en
moltes parts d'Espanya, encara es té la imatge
d'una Comunitat Valenciana que viu en
l'abundància, desbordada per la riquesa.
Una Comunitat que els seus propis governants
denominaren el “Levante Feliz”.
Açò pot semblar trivial, però “triar una paraula és
triar un món”, és crear un lloc comú que una
vegada acceptat, delimita què es pot dir i que no,
sobre un assumpte determinat.

21

 Hui, un dels nostres reptes col·lectius és
bandejar els falsos llocs comuns, els tòpics amb
els quals van definir a la Comunitat Valenciana.
Perquè la realitat dels valencians és molt més
que la imatge d'alguns dels seus antics
responsables públics.
Alçarem la hipoteca reputacional significant la
realitat del nostre poble amb un govern decent.
I al costat d'altres institucions i agents socials i
econòmics, presentarem les credencials de una
nova Comunitat amb actes a Madrid i a
Brussel·les.

22

 Senyories,
Els he esmentat les febleses en les quals es
trobava la Comunitat Valenciana.
Només la descripció ja desprén l’alçada de les
barreres que hem de superar.
Afortunadament, la Comunitat Valenciana és una
Comunitat que viu i treballa en positiu.
Perquè fa un any, també estaven ací milions de
treballadors i milers de xicotetes i grans
empreses que han demostrat la seua fortalesa
davant els atacs demoledores de la crisi.
Mestres, metges, personal soci sanitari, jutges,
fiscals, empleats públics que han hagut de
defensar l'administració de vegades dels seus
propis gestors públics.
La Comunitat ha estat sempre capaç de superar
els seus pitjors moments.
I així està començant a succeir, perquè hem
encetat el camí correcte.

23

 “Si no saps on vas, cap camí és bo”, deia un
personatge del nostre enyorat Rafael Chirbes, a
“La orilla”.
L’escriptor que millor ha novel·lat el nostre
passat recent més tumultuós i rocambolesc,
situava també les eixides de socors. Nosaltres,
senyories, estem desfent les males polítiques i
traçant el camí bo.

24

 Ens ho diuen les xifres. Des de l'inici de la
Legislatura,
● La CV ha crescut a un ritme del 3,7%, mig
punt més que Espanya.
● L'ocupació ha augmentat un 2,8%, 52.500
persones. Som la 2ª comunitat que més
ocupació ha generat.
● La taxa d'atur s'ha reduït en 1,7 punts. Ha
passat del 23% al 21,3%.
● Les exportacions de la CV han crescut durant
esta Legislatura, un 13,7%, un creixement
quasi d'11 punts superior a la mitjana
espanyola (3%).
● Som la CCAA on més ha crescut el turisme, i
en el mes de juny la despesa dels turistes
estrangers en la Comunitat va aconseguir la
xifra record dels 1.006 milions d'euros, amb
un increment interanual del 8,7%,

25

 ● La producció industrial en la CV ha
augmentat un 6,2%, mentres que en el
conjunt d'Espanya ha crescut un 3,7%. Un
increment de 2,5 punts superior en la CV.
I no només som nosaltres els que estem dient i
demostrant que hui la Comunitat està millor.
Ens ho estan dient grans empreses
internacionals. Empreses com Thyssenkrupp,
reobrint la seua factoria de Sagunt. Ford,
disposada a enfortir la seu ja densa relació amb
la Comunitat Valenciana. Heineken, en Veles et
Vents.
Són alguns exemples. N’hi ha més i n’hi haurà
més.

26

 Per tant, estem en el camí adequat.
Però no podem estar satisfets perquè la taxa
d'atur és del 21,3%.
I tampoc vaig a caure en la presumpció del
govern anterior que assolia com pròpia qualsevol
xifra positiva.
Per això, els avanços aconseguits des del passat
mes de juliol són patrimoni dels 5 milions de
valencians i valencianes.

27

 Senyories,
Hui podem afirmar que la Comunitat
Valenciana està millor que fa un any.
Fa un any començàrem el camí del canvi.
Un canvi que, com vaig dir en el discurs
d'investidura no seria fàcil, ni tampoc seria ràpid
però que des del primer dia demostraria que són
els ciutadans els que dirigeixen esta Comunitat.
Un camí guiat per els 5 eixos de l’Acord del
Botànic:
● Rescat de les Persones
● Regeneració democràtica i lluita contra la
corrupció
● Governar per a les persones
● Nou model productiu
● Finançament just i auditoría ciutadana.

28

 El camí del canvi l’estem recorrent al costat de la
societat valenciana amb tres objectius:
reparació, reconstrucció i renaiximent.
En primer lloc, el Consell ha atès l'emergència
social, a les persones més castigades per la
crisi. Les persones que ho havien perdut tot i que
havien esta abandonades per les institucions.
I enfront d’eixe panorama, calien polítiques de
reparació i no de caritat.
Blasco Ibáñez, deia que la caritat és el mitjà
d’entretenir la pobresa, de fomentar-la i de
perpetuar-la.
I tenia raó
Calia reparar els drets bàsics. El dret a la sanitat,
a les polítiques inclusives, a la igualtat entre
homes i dones, a l'habitatge, a l'educació i a la
cultura i a superar la fractura generacional.

29

 Reparar el dret a la sanitat:
Som conscients que en primer lloc calia reparar
el consens bàsic en la nostra societat de que
davant de la malatia tots hem de ser iguals.
Poques coses hi ha més inhumanes per part
d'un Govern, que excloure a persones de
l'atenció sanitària per qualsevol motiu.
Només 15 dies després el nou Govern, recuperà
la sanitat universal. A la Comunitat Valenciana ja
no hi ha immigrants i nacionals, hi ha persones. I
hui podem dir que més de 10.300 persones han
recuperat ja l'assistència sanitària integral.
Però no només existeix esta forma d'exclusió
directa, també es pot excloure i vulnerar el dret a
la salut per motius econòmics.
En 2014, la Comunitat Valenciana duplicaba la
mitjana nacional de pacients que havien deixat
de prendre algun medicament per raons
econòmiques.

30

 Estem parlant de quasi 900.000 persones que no
podien pagar les medicines que necessitaven
per a tractar la seua malaltia.
Per això l'1 de gener d'enguany vam dir "no al
copagament".
No al copagament farmacèutic i ortoprótesic per
a pensionistes amb rendes baixes i persones
amb diversitat funcional.
El resultat és que, en solament els 6 primers
mesos, l'abandó dels tractaments s'ha reduït un
27%.
En definitiva, en un any amb mesures com estes,
hem aconseguit millorar el dret a la salut a quasi
un milió de persones a la Comunitat Valenciana.
Lamentablement, estes dos mesures que
enorgulleixen a la societat valenciana han sigut
recorregudes pel Govern d'Espanya als tribunals.

31

 Hui, des d'esta tribuna vull exigir al Govern en
funcions que retire eixos recursos dels
tribunals. Perquè les polítiques que milloren la
vida de les persones haurien d'estar per damunt
de lluites partidistes.
En este primer any, la nostra prioritat ha sigut
recuperar els drets, el dret a la salut. Però també
enfortir la Sanitat Pública Valenciana.
Per això anem a desenvolupar el Pla de
qualitat, equitat i eficiència en la Sanitat
Pública Valenciana.
En este primer any ja s'han anat donant els
primers passos estalviant costos amb mesures
com: el nou concurs d'hemodiàlisi, la compra
centralitzada de medicaments o el rescat
de les ressonàncies privatitzades amb un estalvi
de 35.7 M€.

32

 També estem enfortint la Sanitat Pública
Valenciana a través de:
• El Pacte per l'Estabilitat en l'Ocupació en
Sanitat, signat amb tots els sindicats. La
convocatòria, després de 9 anys, de 4.039
places sanitàries amb l'objectiu de reduir la
temporalitat al 25%.
• L’augment d’un 7% del pla de vacances. El
que ens ha permés obrir de nou els centres de
salut a Alacant i Elx a les vesprades en els
mesos d'estiu.
• De la posada en marxa de les primeres
actuacions del Programa de dignificació
d'Infraestructures sanitàries com la compra de
l'accelerador lineal de l'hospital Provincial de
Castelló.
• I del Projecte de l'Espai Sanitari de Campanar
Ernest Lluch, una aposta de futur per a
l'atenció a la cronicitat i la salut mental.

33

 També és enfortir la Sanitat Pública, ocupar-se
de parcel·les històricament oblidades. No en va,
el Síndic de Greuges denunciava que el sistema
de salut mental es trobava a la vora del
col·lapse. Per això vull anunciar, que este
mes, presentarem l'Estratègia de Salut Mental
de la Comunitat Valenciana.
Però sens dubte la zona més fosca que hem
heretat de la gestió anterior, és la privatització
del 20% de la sanitat valenciana. 5 departaments
de salut sense un control rigorós del servei i la
despesa pública.
En paraules del propi Sindic Major de Comptes
fa uns mesos: "Mai vam tenir la possibilitat
d'auditar el model Alzira".
Ara estem controlant les concessions que
gestionen els departaments de salut privatitzats.
Respecte al 2014 les inspeccions realitzades des
de la Conselleria de Sanitat a les concessions
han augmentat en un 194%.

34

 I la Intervenció General i la Sindicatura de
Comptes estan auditant un model que mai va ser
revisat en profunditat en 16 anys.
Però anem més enllà. I si tot va segons el
previst, acabarem la legislatura amb la
tornada a la gestió pública directa de dos
departaments de salut, el departament 13 de
Dénia i el departament 11 de la Ribera.
Per raons d'eficiència, qualitat i
transparència.
Raons que es veuen clarament en el cas de la
comarca de la Marina.
Plataformes ciutadanes i la majoria dels
Ajuntaments, que representen a més del 70% de
la població de la comarca, ens han demanat que
el seu hospital torne al sistema públic i anem a
fer-ho.

35

 En estos moments, les Conselleries de Sanitat i
d'Hisenda estudien com procedir a la reversió
anticipada amb la màxima seguretat jurídica i el
mínim cost per als valencians i valencianes.
Quant a la concessió de la Ribera, la primera a
véncer el contracte de la privatització, els
anuncie que esta setmana iniciem els tràmits de
la recuperació.
Comunicarem formalment a l'empresa que no
es renovarà la concessió a partir de març de
2018.
Ho farem seguint un procés que serà
transparent, que garantirà la qualitat del servei i
l'estabilitat del personal del departament.
No vull finalitzar este apartat sense reiterar el
suport del Consell per a què Alacant siga la seu
de l'Agència Europea del Medicament.

36

 Reparar el dret a les polítiques inclusives:
La Vicepresidenta ha hagut de realitzar una gran
labor davant la situació de caos i defenestració
en la qual es trobaven les polítiques socials en
iniciar la legislatura.
Dos xifres il·lustren fins a quin punt les polítiques
restrictives impactaren en la vida de les
persones.
Més de 45.000 persones en situació de
dependència que, tenint dret a prestacions es
trobaven fora del sistema.
Igual que 19.000 persones estaven en situació
d'empobriment econòmic i exclusió social sent
sol·licitants de renda garantida de ciutadania.
Han sigut unes de les polítiques més retallades i
sempre oblidades de l' antic Govern que va
deixar milers de persones damnificades per la
seua indolència.
Així, el Consell va tenir en la reparació d'estes
ferides el seu primer objectiu.

37

 En 2015 amb pressupost de l'antic govern, es va
fer una modificació pressupostària de 3,5 milions
per al pagament d'endarreriments de la Renda
Garantida.
També es va prioritzar a les persones en situació
de dependència de manera que se'ls abonava
íntegrament la retroactivitat en el primer
pagament.
A 31 de març de 2016 s'havia abonat tota la
retroactivitat pendent de l'antic govern.
Una altra de les prioritats va ser neutralitzar el
Decret que eliminava els serveis socials dels
nostres barris i pobles traent-los la competència
als ajuntaments.
De no haver sigut presa esta mesura, la
demolició dels serveis socials municipals
haguera sumit a la nostra Comunitat en un
complet caos davant l'absència de xarxa i
estructura per a prestar serveis socials i
comunitaris als valencians.

38

 En contraposició el Consell ha augmentat el
finançament dels serveis socials especialitzats
en un 25%.
El disseny de polítiques estratègiques i
l'execució de mesures socials s'han convertit en
un dels grans reptes per a totes les
Administracions Públiques compromeses a
treballar per una societat més inclusiva i
cohesionada.
Per això, el Consell va a portar a estes Corts el
Decret-Llei d'agilitació de la tramitació de la
Renda Garantida de Ciutadania.
Així mateix tal com va anunciar la Vicepresidenta
s'està treballant en una nova llei perquè la
Renda siga l'únic instrument eficaç de lluita
contra l'empobriment, evitant duplicitats,
burocràcia.

39

 En esta línia també presentarem en breu el Pla
d'Inclusió i Cohesió Social que reuneix objectius,
mesures, accions, responsabilitats i assignacions
pressupostàries per a les administracions
públiques i privades que es dediquen als sectors
més desfavorits de la nostra societat.
Instruments que han de servir perquè la pobresa
no seguisca sent transmesa de generació en
generació, que el lloc de naixement o
residència no determine el nivell econòmic o
comprometa les possibilitats d'una vida
digna.
En definitiva, transformar el mapa de les
desigualtats en un mapa d'oportunitats.
Estes polítiques han aconseguit:
● que paguem la dependència en els 5
primers dies hàbils de cada mes.
● Que s'haja reduït un 20% el tap en
dependència.

40

 ● Que 4.669 persones puguen estalviar una
mitjana d'1.656 euros a l'any per no haver
d'abonar el copagament en centres diürns.

En resum, s'ha restaurat la gratuïtat dels centres
de dia i centres ocupacionals i s'ha treballat per a
rescatar a les persones que no podien fer front al
copagament, recuperant quasi un terç dels
usuaris que van haver d'abandonar estos
recursos.
També s'ha millorat la situació de les persones
usuàries de centres residencials: s'ha suprimit la
confiscació de les pagues extra i s'ha augmentat
els diners per a una vida digna. La devolució de
la paga extra permet un estalvi mitjà d'1.305
euros anuals a 12.482 persones que viuen en les
nostres residències.
Amb esta mateixa fi s'ha acabat amb els retards
en els pagaments a les persones depenents.

41

 Mentre l'antic Govern venia abonant les
prestacions amb 3 mesos de retard, el Consell
ha aconseguit posar al dia els pagaments de
manera que totes les persones cobren la seua
prestació de l'1 al 5 de cada mes.
A més s'ha acabat amb el deute d'aquelles
persones depenents a les quals l'antic Govern va
ajornar i va fraccionar el seu cobrament fins a
2019, cobrant íntegrament al març del present
any.
Un altre problema que hi ha hagut que gestionar
enguany ha sigut afrontar les conseqüències del
model residencial d'accessibilitat conegut com
Blasco-Cotino muntat per al benefici d'algunes
empreses i no per a atendre a les persones
vulnerables.
De fet el Tribunal Superior de Justícia de la
Comunitat Valenciana va dictaminar que la
manera en què es gestionava aquest model no
era legal.

42

 Per a afrontar les conseqüències d'esta
sentència s'ha desenvolupat un pla de
reestructuració del sector que incorporará un
concurs públic obert i transparent per a les
empreses on s'inclouran clàusules socials i
criteris de contractació que prevalguen la qualitat
del servei.
Tot açò, a més, garantint la igualtat i joc net a
totes les empreses del sector.
Però no solament s'ha desenrunat sinó que
s'està dissenyant el canvi complet del model.
Treballem per un sistema d'autonomia amb
recursos suficients per a atendre la diversitat
funcional i les situacions de dependència.
En un any s'ha ampliat 526 places noves en
centres per a persones amb diversitat funcional i
malaltia mental crònica.

43

 Així per exemple centres que portaven més de 7
anys tancats com el de Xàtiva, ara donen servei
a 110 persones que ho necessiten.
També s'ha obert el centre ocupacional de
Tavernes de la Valldigna que ha permés acabar
amb la llista d'espera de persones amb diversitat
funcional de La Safor.
En breu està prevista també l'obertura de Quart
de Poblet i en els pròxims mesos Ontinyent i
Torrevella. A més es calcula un impacte de
creació d'ocupació de 222 llocs de treball.
I com a marc normatiu que arreplegue totes
estes polítiques i blinde els drets socials dels
valencians, s'ha iniciat a principis del present any
el procés de participació per a l'elaboració d'una
nova llei.

44

 Una nova llei de serveis socials que supere la
concepció assistencialista basada en
subvencions i ajudes per a construir un Sistema
basat en el reconeixement de drets subjectius i
serveis socials de qualitat.
En l'àmbit de la igualtat en la diversitat, s'ha
treballat en el reconeixement de drets
reivindicats històricament com és el
reconeixement a la identitat de gènere impulsantse recentment l'Avantprojecte de la Llei Integral
del reconeixement del Dret a la Identitat i
l'Expressió de Gènere de la CV.
S'ha visibilitzats a col·lectius invisibilitzats com
el poble gitano celebrant el 8 d'abril, dia
internacional del poble romaní en record de les
víctimes del genocidi nazi.

45

 A més, en col·laboració amb les associacions i
entitats gitanes, s'està preparant l'Estratègia
Valenciana per la Inclusió i la Igualtat del Poble
Gitano.
També s'han fet grans avanços en la igualtat
dins de la diversitat familiar. Totes les famílies i
tot tipus de famílies són valuoses.
Un exemple paradigmàtic d'este nou enfocament
és l'equiparació de drets de les famílies
monoparentals als drets de les famílies
nombroses.

46

 Reparar el dret a la Igualtat entre homes i
dones.
Senyoríes,
No podíem reparar drets sense comprometre'ns
a reparar els drets negats a la meitat de la
població solament pel fet de ser dones.
Este és el primer Govern paritari de la història de
l'autogovern, el que ha creat Unitats d'Igualtat en
cadascuna de les Conselleries i el que ha posat
en marxa la taula per l'educació i l'eradicació de
les actituds masclistes.
La Comissió Interdepartamental per a combatre
la violència de gènere portava cinc anys sense
reunir-se. Indolència i abandonament de la lluita
contra les desigualtats entre homes i dones.
La comissió es proposa modificar la Llei Integral
contra la Violència sobre la Dona de la
Comunitat Valenciana amb l'objectiu de protegir
millor a les dones que estan en situació de
violència masclista però que encara no han
presentat denúncia.
47

 Durant este any també s'ha aconseguit parar el
doble maltractament que patien les dones en
situació de violència de gènere.
El maltractament per part de l'agressor i el
maltractament institucional de no poder cobrar
les ajudes si tenien deutes amb la Seguretat
Social o amb l'Administració Tributària.
Hui les dones en situació de violència masclista
reben les ajudes independentment de la seua
situació econòmica.
Aixì mateix s'està remodelant la xarxa pública
d'atenció a la dones víctimes de violència
masclista.
Es reforçarà tota la xarxa de protecció amb nous
recursos i més mitjans com per exemple en els
pròxims mesos es posarà en marxa el centre
Dona 24 hores a Torrevieja
Combatre la violència de gènere des de la
infància és el que ha motivat la decisió que cada
centre escolar compte amb persones
coordinadores de la igualtat i la convivència.
48

 I és que la lluita contra la violència de gènere
comença per la promoció de valors d'igualtat des
de l'escola.
Però no solament el Consell posa tots els mitjans
al seu abast per a garantir el dret a la vida i la
llibertat de les dones sinó que aposta per passar
de la igualtat formal a la real, a la del dia a dia.
En eixa direcció, s'ha constituït la Taula per la
igualtat laboral i salarial i contra la feminització
de la pobresa, de la qual formen part els grups
d'estes Corts.
S'establirà una clàusula per a afavorir la igualtat
salarial de manera que les empreses que
apliquen un tracte igualitari tindran més punts en
els contractes públics i més possibilitats de rebre
subvencions per part de l'Administració Pública.
I en este sentit, vull reconeixer la tasca de les
empresàries, directives, professionals i
treballadores que, en el seu dia a dia i amb la
seua acció individual i col·lectiva, contribueixen a
generar riquesa a l'economia valenciana i a fer
de la nostra Comunitat, una societat millor.

49

 Reparar la fractura generacional
I no podem reparar esta Comunitat sense acabar
amb l'exclusió generacional.
Una generació formada i amb capacitat,
imprescindible per a aportar impuls democràtic i
canvis polítics.
Per això, per a impulsar que els joves siguen
part activa de les decisions:
Impulsarem una Llei de Joventut consensuada
amb el Consell de la Joventut que incorpore un
enfocament integral a la participació juvenil.
El Consell proposarà que en les consultes dins
del marc competencial de la Generalitat tinguen
dret a participar a partir dels 16 anys.

50

 Reparar el dret a l'habitatge:
La Comunitat Valenciana ha sigut una de les
autonomies més castigades pels desnonaments.
Cal combatre el drama social que suposa que
una família perda el seu sostre i probablement la
major inversió de la seua vida.
Esta és una situació dramàtica que tenim
l'obligació de reparar, com a societat i com a
govern.
Fins a fa un any el parc públic d'habitatge estava
en una situació d'abandó, hui s'han rehabilitat i
adjudicat 250 habitatges a famílies en risc
d'exclusió social.
En esta mateixa direcció, en col·laboració amb
els ajuntaments s'han adoptat diverses mesures
com les ajudes al lloguer, destinant 3,1 M€ a
les persones en situació d'emergència social.

51

 S'està tramitant un conveni de col·laboració
entre la Generalitat i el Consell General del
Poder Judicial, que habilitarà als jutges a frenar
els llançaments d'inquilins o propietaris
desnonats del seu habitatge habitual quan es
troben en risc d'exclusió social.
A més, la Conselleria d'Habitatge s'ha reunit
amb les entitats financeres per a instar-los a
que establisquen una moratòria en els
desnonaments per a les persones que es
troben en una situació d'especial
vulnerabilitat.
El dret a l'habitatge no està complet sense
l'accés a aigua i energia.
Fins fa un any l'11,2% de les persones a la
Comunitat patien privació material severa, no
podien pagar els subministraments bàsics. Hui
12.000 famílies poden acollir-se a les ajudes
contra pobresa energètica.

52

 No solament obrim noves línies d'ajuda al lloguer
sinó que paguem les que l'anterior Govern va
deixar en el calaix.
Hem pagat els 240 milions de deute en ajudes a
habitatge. I hem començat a pagar les
resolucions 501 que l'antiga consellera es va
deixar en el calaix.
I després de l'auditoria i dels informes pertinents
articularem pagament dels 60 milions que es van
deixar de tramitar.
Amb els drets de les persones no es juga.
I, pensant també en les persones, vull recordar
que el Consell ha aprovat les normes
urbanístiques transitòries d'urgència aplicables al
PEPRI Cabanyal-Canyamelar.
A partir d’ara ja es poden atorgar llicències en
estos barris i iniciar la seua regeneració i
rehabilitació urbana després de tants anys de
lluita ciutadana.

53

 I per a garantir que l'habitatge és un dret efectiu
el Consell ha aprovat el projecte de Llei per la
Funció Social de l'Habitatge de la Comunitat
Valenciana.
Espere que siga debatuda, enriquida i aprovada
en els pròxims mesos per estes Corts. Una llei
pionera que ens situara a l'avantguarda en
matèria de reconeixement de drets a l'habitatge.

54

 També era necessari reparar el dret a
l'educació:
En el meu discurs d'investidura em vaig
comprometre a que tots els valencians i
valencianes tingueren les mateixes oportunitats
d'aconseguir l'èxit.
Complir este compromís requereix corregir les
desigualtats d'origen. Requereix que a ningú se li
tanque el pas, que a ningú se li neguen els seus
projectes vitals per motius econòmics,
L'educació és l'eina més important que té un
Govern per a construir igualtat de oportunitats.
Amb eixe fi:
● Hem impulsat la gratuïtat dels llibres de text
per a tots els xiquets i xiquetes amb el
programa Xarxa Llibres. Ho hem fet a més
creant un banc de llibres perquè tenim la
voluntat que l'educació ensenye a compartir
en igualtat.

55

 Un programa que malgrat les dificultats
d'aplicació ha sigut un èxit amb 360.000
participants en tota la Comunitat.
● Hui la Generalitat destina un 40% més de
pressupost a beques i ha creat noves
modalitats, com les Beques Salari i de No
Abandó.
● S'ha duplicat el pressupost per a les
beques Erasmus. I s'ha augmentat fins a
3.000 euros per estudiant les beques
d'excel·lència acadèmica per a formació
en centres nacionals i internacionals.
● Hui som l'única Comunitat Autònoma que ha
establit a Espanya les Beques Salari. Fins a
6.000 euros a l'any per a que els que mai han
pogut plantejar-se accedir a la Universitat ho
puguen fer.
Durant este curs, a més de la política de beques
i ajudes a l'estudi assenyalada anteriorment,
l'increment en el pressupost d'ajudes a la recerca
per al 2016 ha sigut de quasi un 21%.

56

 Som conscients que les Universitats valencianes
necessiten un marc de finançament estable, un
marc de finançament que els permeta planificar
la seua actuació en cadascuna de les seues
funcions bàsiques: la docència, la recerca i la
transferència del coneixement.
Per a això, anem a elaborar un nou Pla de
finançament que s'ajuste a les necessitats de
les diferents Universitats.
S’establiran línies prioritàries d'actuació i un
marc temporal acompassat amb el canvi de
model de finançament que necessita la nostra
Comunitat.
Tots coneixem el que ha ocorregut a la
Comunitat Valenciana amb les infraestructures
educatives.
Per a solucionar-ho hem presentat un Pla
d'infraestructures educatives 2016-2019 que
suposa la construcció de 124 centres i
l'eliminació de barracons en altres 116.

57

 I els anuncie que sol·licitarem al Banc
Europeu d'Inversions que participe finançant
el nostre programa d'infraestructures
educatives en el marc del Pla Junker.
I el dret a l'educació no s'entén sense els
professionals de l'educació. Sense els mestres i
professors que en els últims anys s’havia
denigrat.
En els últims anys es retallà en 5.000 el número
de docents. En només un any hem ampliat el
nombre de mestres i professors en més de
2.800.
El major increment que s'ha produït en un sol
curs en la història de la Comunitat.
Creiem en l'educació, en l'educació de qualitat i
par això es necessiten molts i bons professors.
S'ha reduït el nombre d'alumnes per aula en
totes les etapes educatives per a millorar
l'atenció educativa a l'alumnat.

58

 S'ha posat en marxa un projecte experimental
d'escolarització en centres d'Educació Infantil i
Primària de xiquets de 2-3 anys.
1.242 xiquets i xiquetes de 2 anys, que abans no
estaven escolaritzats, gaudeixen hui d'una plaça
pública i gratuïta
I hem incrementat el bo infantil per a facilitar que
més famílies puguen portar als seus fills a una
escola infantil, prioritzant el curs de 2 a 3 anys.
En Formació Professional el curs pròxim hi haurà
més de 3.000 noves places en diferents
especialitats i hem engegat els programes de 2ª
oportunitat per a joves fins a 29 anys sense
qualificació professional.
Una reparació que no es deté, i que va
acompanyada d'una millora contínua de la
qualitat de la nostra educació:

59

 

En esta línea, vull assenyalar-los el treball
sobre Plurilingüisme. S'ha encarregat un
estudi als principals experts en pedagogia
lingüística per a tenir les bases d'un nou
decret de model plurilingüe. Un model que
garantisca el domini real tant del castellà, del
valencià, com de l'anglès i nocions d'una
segona llengua estrangera.

 Senyories, convoque a tota la comunitat
Educativa i als partits polítics a un Acord
per l’Educació Valenciana per aconseguir
una Llei Integral de l'Educació Valenciana.
En definitiva, la política educativa del Consell
garanteix la igualtat d’oportunitats, la cohessió
social i el bon ús dels diners públics.

60

 I juntament amb l'educació havíem de reparar
el dret a la cultura:
La cultura, deia André Malraux, converteix la
persona en alguna cosa més que un accident de
l’Univers.
Una cultura que havia sigut arraconada pels
anteriors Consells, i que va sumar a la falta de
promoció autonòmica un tipus d'IVA
desproporcionat per part del Govern central.
Mesures que només s'entenen si es pretén
ofegar a un sector que és inspirador de tots els
altres.
I no solament açò: mesures que només
s'entenen si es pretén limitar la capacitat crítica
de la societat.
Una societat culta és més igualitària, més lliure,
més rica. Una societat que comprèn que l'accés
a la cultura és un bé de primera necessitat, és
una societat millor.

61

 Revertir en un any esta dinàmica no és tasca
fàcil, i molt menys en estos moments
d'insuficiència econòmica. Però com deia
Machado, “solo el necio confunde valor y precio”.
La cultura és una prioritat per a este govern. Cal
recolzar les indústries culturals que estan en una
situació més que dramàtica –recordem la
lamentable taxa de desocupació en les arts
escèniques, per exemple, que se situa en el
90%–.
Hem iniciat a través de Fes Cultura més de 6
programes per reactivar els sectors culturals i
creatius valencians.
Entre ells destaquen el Pla de Xoc de les Arts
Escèniques en el que hem duplicat el pressupost
fins arribar als 3,2 milions d'euros o el Pla
Valencià d'Internacionalització de les Indústries
Culturals i Creatives per a que els nostres
creadors puguen exportar la nostra cultura.

62

 El Consell ha fet una aposta ferma pel Pla
Valencià de Foment del Llibre i la Lectura amb
l'objectiu d'incrementar en 200.000 el nombre de
lectors per a aconseguir, així almenys, la mitjana
espanyola.
Som el territori europeu amb més músics per
habitant i per a continuar-ho sent hem
desenvolupat el Mapa d'Ensenyaments Musicals.
També en breu els presentarem un acord amb
Bankia per afegir 1 milió d'euros més per les
societats musicals.
A més comencem a obtindre els primers
resultats d'aquest treball estratègic:
S'ha augmentat el consum cultural al nostre
territori en 37'7 Milions d'euros i el del sector del
llibre en 30 Milions. Molt per damunt de la
mitjana espanyola. Per fi els valencians i les
valencianes tornem a ser motors de recuperació
cultural.

63

 I no podem deixar de recordar l'efecte que
l'apagó de RTVV va tenir sobre la cultura
valenciana, eliminant el canal bàsic de difusió de
la nostra autonomia i generant una invisibilitat
amb la qual hem d'acabar.
Necessitem per a això una nova televisió pública,
de, i per a tots els valencians. Plural i
independent, que permeta conèixer-nos millor,
valorar el que fem i el que tenim.
Una televisió pública que fomente la nostra
indústria audiovisual. Que vertebre el territori,
que el cohesione. Que mostre la nostra realitat.
Que entretinga i forme als nostres fills i filles en
la seua pròpia llengua.
Per això, vull demanar-los acord. Acord que ens
permeta consolidar l'edifici de la cultura
valenciana, un edifici que serà sòlid perquè té
unes bases sòlides, construïdes entre totes i tots.
Acord per a reparar el dret a la cultura d'un
poble, com un element que ha d'estar allunyat de
les discussions partidistes.

64

 Senyories, i també cal reparar Afectes:
Com veuen s'ha fet molt per reparar drets en un
sol any, hui som sense dubte una societat més
justa.
Però per construir una societat més justa no
només calia reparar drets. També calia
reparar afectes.
Reparar afectes amb aquells que havien estat
injustament tractats per la Generalitat.
Per açò el primer que vaig fer quan vaig ser triat
President de la Generalitat és demanar perdó a
les víctimes de l'accident de metro.
Unes víctimes a les quals vull reconèixer una
vegada més la seua tenacitat en la cerca de
justícia.
Una dignitat recuperada, a la qual ha contribuït
esta Cambra, molt especialment, amb la
Comissió d’ Investigació de l'accident de Metro.

65

 Gràcies pel vostre treball, perquè sens dubte hui
la casa del poble valencià és un motor de la
reparació ètica d'esta terra.
A més complint amb el nostre compromís
prosseguirem amb la tramitació de la nova
Llei de Seguretat Ferroviària per a evitar que
una situació tan greu puga tornar a produir-se,
Una reparació d'afectes que és també una
reparació ética.
Una reparació que hem posat en marxa amb la
regeneració democràtica.
Hui, la Generalitat és un exemple de
transparència: qualsevol diputat i qualsevol
ciutadà pot saber qui i com s´usen els diners
públics.
Els alts càrrecs hem signat un Codi de Bon
Govern. Una norma de rang reglamentari, que
combina normes de carácter jurídic amb criteris
de conducta i principis ètics.

66

 I estem col·laborant amb entitats i organismes
per estendre la cultura de la transparència.
Amb tots estem dissenyant mecanismes de
prevenció i denúncia que garantisquen una
Administració honesta i la creació d'un clima
anticorrupció que aïlle les males pràctiques i
neutralitze les temptacions.
I per a seguir aprofundint en açò, en els
següents mesos impulsarem una Llei de
regulació de grups d'interès i pressió a la
Comunitat Valenciana.
No solament tenen el compromís que no es
tolerarà mai en este Consell cap síntoma de
corrupció, sinó que la Generalitat ha deixat de
ser el lloc on estaven els que s'aprofitaven dels
recursos de tots.
Per citar exemples la Generalitat està personada
com a acusació en casos com Valmor, Blasco,
Emarsa o Nóos i anem a seguir treballant per a
recuperar els diners dels Valencians.

67

 Com al cas Blasco on ja hem recuperat més de
260.000 euros.
Un cas paradigmàtic, on es robà als mes pobres.
Hui hem tornat a recuperar la cooperació com
una política pública, augmentant el seu
pressupost en un 90%.
Ara institucions com Nacions Unides reconeixen
el paper de lideratge que està realitzant la
Comunitat Valenciana per al desenvolupament i
compliment dels Objectius de Desenvolupament
Sostenible.

68

 Señorías,
Reparar los derechos, los afectos y la ética.
Superar las debilidades y las hipotecas nos tiene
que conducir a una etapa de reconstrucción.
Reconstrucción cómo Comunitat y
reconstrucción como pueblo que se marca
nuevas y ambiciosas metas.
Cómo señalé en el discurso de investidura el
objetivo era ir cimentando las bases para
avanzar hacia un nuevo modelo de crecimiento,
basado en el conocimiento y la investigación,
articulado sobre el principio de la sostenibilidad
medioambiental y obsesionado con crear empleo
de calidad
Queremos reconstruir nuestra economía para
generar desarrollo.
Un desarrollo que como decía el premio Nobel
Joseph Stiglitz

69

 “El desarrollo consiste en transformar la
sociedades mejorando la vida de los que menos
tienen y permitiendo que todos tengan la
oportunidad de salir adelante”
Ese es el modelo de desarrollo que queremos.
Lo hacemos con la convicción de que el primer
paso para reconstruir la economía, es
reconstruir el diálogo.
Hemos constituido la Mesa de Diálogo Social
porque queremos que la voz de los agentes
sociales impregne todas nuestras actuaciones.

70

 Y con diálogo estamos reconstruyendo:
1. Las políticas de ocupación
2. El impulso público a los sectores productivos
3. La gestión del territorio.
4. La Administración Pública

71

 1.

Reconstruir las políticas de ocupación.

El nuevo Consell se encontró el Servef en un
estado lamentable, y más teniendo en cuenta los
alarmantes niveles de paro.
Por ejemplo, tras detectar irregularidades la
Comisión Europea había bloqueado fondos por
valor de 80 millones de euros destinados a
fomento de la ocupación y formación. Hoy lo
hemos conseguido solucionarlo y esos fondos se
han desbloqueado.
La nueva política de empleo tiene 5 pilares,
negociados y acordados con los agentes
sociales:
1. La puesta en marcha del AVALEM JOVES,
con un presupuesto de 205 millones y 80.000
jóvenes parados como potenciales beneficiarios.
2. El programa AVALEM TERRITORI. Con un
presupuesto de más de 93 millones, gestionado
por las entidades locales.

72

 3. El programa AVALEM EXPERIENCIA.
Programa dirigido a personas paradas de larga
duración de entre 30 y 65 años, que permitirá
que personas sin trabajo obtengan una
acreditación oficial de su experiencia laboral
previa.
4. El Programa de Iniciativa Social del SERVEF
en colaboración con las diputaciones y
ayuntamientos.
5. Y la creación de la Cátedra para la mejora del
modelo de formación en colaboración con las
universidades y la revisión del Plan Estratégico
del SERVEF.
Y para ordenar estructuralmente el Sistema
Valenciano de Empleo estamos elaborando una
nueva Ley.

73

 Y no podíamos hablar de ocupación sin
hablar de autónomos.
Ellos son una pieza fundamental para la
economía valenciana. Los más de 300.000
autónomos representan cerca del 20% del PIB
valenciano.
Son un motor de crecimiento y progreso para
esta tierra, y desde el Consell vamos a apoyar su
esfuerzo.
Por eso, nos proponemos:
 Subvencionar las cotizaciones a la
Seguridad Social en los años cuarto y
quinto, no cubiertos por el Ministerio que
subvenciona los tres primeros años.
 Impulsar líneas de financiación de
proyectos innovadores iniciados por
empresas con menos de 5 años de
antigüedad.

74

  Y crear una nueva Línea de emprendimiento
social dirigida a apoyar a proyectos que se
desarrollan en nuestro territorio, y que sean
financieramente sostenibles.

75

 2. Reconstruir el impulso público a los
sectores productivos
Señorías,
El turismo, el sector agroalimentario y la industria
han sido pilares sobre los que se ha asentado la
prosperidad de la Comunidad Valenciana.
Ahora necesitan reconstruirse para adaptarse a
los desafíos de la globalización.
El turismo es una auténtica locomotora que
gestionada en términos de sostenibilidad
favorecerá una nueva prosperidad a los
valencianos y valencianas.
Los datos son incuestionablemente positivos,
pero la complacencia es incompatible con un
sector en renovación constante.
Un sector que sufría problemas operativos y de
planificación.

76

 El nuevo Consell ha reorientado la política
turística de la Generalitat Valenciana desde tres
grandes esos estratégicos:
Primero, trabajar por el incremento de la
rentabilidad del sector, desde la diversificación
de productos y desestacionalización.
Segundo, trabajar para vertebrar el territorio
desde una nueva concepción del espacio
turístico.
Tercero, mejorar la imagen reputacional en la
Comunidad Valenciana.
Las cosas funcionan mejor cuando siendo
diversos trabajamos juntos. Cuando todos los
esfuerzos van en la misma dirección.

77

 Queremos que el diálogo permanente con el
sector a través del Consell de Turisme, las
mesas de trabajo o la formalización de convenios
de colaboración con las asociaciones
empresariales sea la tónica habitual.
Porque en turismo, sumar es multiplicar.
Por eso, juntos, todos los actores, todos los que
realmente pueden decir algo en turismo,
estamos impulsando un gran número de
medidas entre las cuales quiero destacar la Ley
de Turismo, Ocio y Hospitalidad de la
Comunitat Valenciana que nos haga
aprovechar mejor y de forma sostenible un
sector básico para nuestra economía.

78

 El sector agroalimentario, que muchas veces se
ha dicho que era un sector simplemente
subsidiario, es fundamental para nuestra tierra.
Y no lo es sólo por el volumen en términos
económicos sino también por su valor
estratégico.
En términos puramente económicos el sector
representa:





Más del 16% del PIB
El 14% del empleo de nuestra comunidad.
Representa el 20% de las exportaciones
Y en distribución las empresas valencianas
lideran el mercado en España.

79

 Para impulsar el sector, quiero destacar tres
medidas:
Primero: La elaboración del Plan Director del
Cooperativismo Agroalimentario, que
impulsará y desarrollará el sector, con especial
atención al envejecimiento de la base social, la
captación de valor y cuota de mercado.
Segundo: La ejecución del Plan de fomento de
la producción ecológica.
Tercero: Y la Ley de Ordenación y
Modernización de Estructuras Agrarias, que
pretende incrementar la competitividad en la
producción agraria valenciana, mejorar la renta
de las personas que trabajan en la agricultura y
la ganadería, así como articular mecanismos
para conseguir explotaciones de dimensiones
económicas viables.

80

 Finalmente hay que destacar el papel
fundamental es la industria.
No hay país desarrollado sin un sector industrial
potente.
Por eso el Consell pretende revertir la progresiva
pérdida de peso que el sector ha tenido en
nuestra economía. Y lo hace partiendo de un
planteamiento básico:
Tenemos que pasar del “yo te lo hago más
barato y sin IVA” al “yo te lo hago mejor y con
IVA”, “te lo hago con más diseño, te lo hago con
más innovación, con mejor servicio al cliente y a
un precio competitivo”.
Si lo hacemos sólo más barato seguiremos
bajando los salarios y empobreciéndonos.

81

 No puede haber más empleo si no ayudamos a
nuestras empresas a competir de manera
solvente en el mercado, y no habrá ocupación de
calidad si no elevamos nuestra productividad.
Esta es la realidad que hay que afrontar, sin
rodeos.
Cómo ya saben, una de las medidas prioritarias
que el Consell ha acordado, en el marco del
transformación del nuevo modelo económico que
pretende impulsar, es la creación de la Agencia
Valenciana de Innovación.
Una institución que trabajará estrechamente con
los otros instrumentos de apoyo a la
competitividad empresarial, como el IVACE, las
Universidades Públicas y los institutos
tecnológicos, que pretendemos sea un referente
en el conjunto de España.

82

 Su principal objetivo será el de poner toda
nuestra capacidad innovadora, hasta ahora
dispersa entre varias instituciones, al servicio de
nuestras empresas y de nuestros servicios
públicos.
El proyecto de Ley de la Agencia ya se
encuentra en esta Cámara.
Junto a la Innovación, otro objetivo clave es la
atracción de inversiones.
La implantación de grandes proyectos
empresariales que pretendían situarse en la
Comunitat Valenciana y que necesitaban
alteraciones de ordenaciones urbanísticas,
medioambientales o burocráticas no han sido
exentos de polémica y dificultades.
Como consecuencia de esto los procedimientos
desincentivan la inversión en la Comunidad
Valenciana.

83

 Para superar esta situación y facilitar la atracción
de inversiones les anuncio que el Consell va a
modificar la legislación vigente mediante la
regulación de una nueva figura denominada de
Proyectos de Inversión Económica
Sostenible (PíES).
Y lo hará con plena seguridad jurídica, respecto
al medio ambiente y con transparencia en el
procedimiento.
Complementariamente y como ya hemos
anunciado aprobaremos una la Ley de impulso a
la inversión que creará la Oficina de atracción de
inversiones extranjeras.

84

 Y junto a la Agencia Valenciana de la Innovación
y la mejora de los instrumentos para captar
inversiones, tenemos que garantizar el acceso
de las empresas al crédito.
El IVF, el Banco de la Generalitat, emerge hoy
sobre las cenizas del antiguo IVF, hundido por la
mala gestión y los peores episodios de injerencia
política de nuestra historia reciente.
Desde la nueva entidad ya hemos empezado a
promover actividades económicas compatibles
con nuestro modelo de desarrollo.
Por eso, hemos empezado su refundación.
Este año el IVF va a poner ya 150 millones a
disposición de las pymes y empresas para
financiar la modernización de la planta hotelera,
a las cuales se sumarán iniciativas para mejorar
el rendimiento de las explotaciones agrarias,
facilitar la investigación industrial, apoyar el
emprendedurismo de los jóvenes y avanzar las
ayudas para el sector agroalimentario.

85

 El Banco público de la Generalitat será un banco
que luchará, además, contra la exclusión social
mediante microcréditos para parados en
colaboración con el Servef, un programa para
autónomos y microempresas y anticipos de
subvenciones para las residencias de la tercera
edad.
Finalmente, reitero el apoyo de la Generalitat a la
creación de un sello de calidad europeo de
productos no agroalimentarios relacionados con
el modelo industrial y productivo valenciano
como el juguete, el calzado,la cerámica o el
mueble…

86

 Y también tenemos que, reconstruir la gestión
del territorio.
La Comunidad Valenciana, desgraciadamente
durante mucho tiempo ha sido asociada
precisamente con la destrucción del medio
ambiente y la depredación del territorio.
Y en este punto quiero reconocer el trabajo de
todos los que han combatido y comabaten los
incendios. Bombreros, polícias, UME, Brigadas
Forestales, Voluntarios…
A todos gracias en nombre del pueblo
valenciano.

87

 Combatir los incendios forestales tiene dos
vertientes: su prevención y su extinción.
Por lo que se refiere a las políticas de
prevención, hay que evitar los incendios
provocados por causas humanas, puesto que el
80% de los incendios se deben a imprudencias,
negligencias o son directamente intencionados.
En esta línea, vamos a modificar el Programa
de Desarrollo Rural que contemple una orden
de subvenciones dirigida a los ayuntamientos
para la elaboración de los planes de prevención
de incendios locales y una reorientación de las
tareas de restauración y gestión forestal para
defender los bosques ante futuros riesgos y
proteger nuestros suelos ante la desertificación.
En cuanto a las líneas concretas de actuación en
materia preventiva, el Plan de Vigilancia Contra
Incendios Forestales cuenta este año con 441
personas y las horas de presencia de recursos
en el territorio se han incrementado cerca de un
9% respecto a la campaña anterior.

88

 Les anuncio que vamos a prolongar la
presencia de las brigadas forestales hasta
diciembre.
Además, se encuentra en tramitación
parlamentaria el proyecto de Ley de creación
de la Agencia de Seguridad y Respuesta a las
Emergencias, que por primera vez reconoce un
Servicio de Bomberos Forestales.
Pero hay que dar pasos adicionales.
Uno, con mayor concienciación y educación
ambiental. Y en esto agradezco desde esta
tribuna la campaña #STOPALFOC que todos los
medios están impulsando y que se suma a la
campaña que ya realizaba el Consell.
Y otro, evitar la especulación con el terreno
quemado. Ya dimos un primer paso el año
pasado modificando la Ley forestal a través de la
ley de acompañamiento.

89

 Y ahora lo blindaremos modificando la LOTUP
con el fin de contrarrestar la disposición que el
actual Gobierno español ha establecido que
posibilita la reclasificación de suelo forestal
existente y no urbanizable ante la concurrencia
“por razones de interés público”.
Señorías, se lo digo con toda la contundencia:
Ninguna iniciativa especuladora va a
beneficiarse de los bosques quemados. Esto se
ha acabado para siempre
Y para redoblar los esfuerzos contra el fuego,
vamos a crear un grupo específico de la policía
autonómica, para investigar y detener a quienes
los provocan.
Un grupo que se sumará al trabajo pericial que
realizan los Agentes Forestales de la Generalitat
y que trabajará en coordinación con la Guardia
Civil, la Policía Nacional y las policías locales.

90

 Otra parte de la nueva política territorial es la
reconstrucción de las políticas
medioambientales y el impulso transversal de
la sostenibilidad.
La protección de los espacios naturales de gran
valor medioambiental es una prioridad de este
Consell. De hecho, en mayo ya anuncie que la
Serra Escalona iba a ser el próximo Parque
Natural, figura de máxima protección
autonómica.
Para ello, quiero anunciarles que la conselleria
está preparando una nueva ley de Espacios
Naturales Protegidos.
En en cuanto a la lucha contra el cambio
climático hemos recuperado la Comisión de
Coordinación de políticas de Cambio Climático
porque es el ámbito donde involucrar al conjunto
del Consell en políticas integrales y coherentes.

91

 Estamos trabajando en la incorporación de las
políticas energéticas en la Estrategia valenciana
de Cambio Climático, impulsando decididamente
el ahorro, la eficiencia y las energías renovables.

92

 Y una pieza fundamental de la reconstrucción de
la gestión del territorio es impulsar una nueva
política del agua.
La Comunidad Valenciana sufre una sequía que
dura ya tres años, con todas sus consecuencias,
tanto económicas como ambientales, ya no
estamos en una situación de excepcionalidad
sino en un escenario que cada vez será más
habitual.
Así, vamos hacia una situación de estrés hídrico
continuo y, por lo tanto, de carencia de agua.
No podemos caer en la irresponsabilidad de
gestionarla como si fuera un bien ilimitado.
Defendemos el cumplimiento del trasvase TajoSegura y estaremos vigilantes en el
cumplimiento del “memorándum”.

93

 En buena parte de Alicante todo su
abastecimiento depende de las desalinizadoras,
tan criticadas hace unos años, y tan
demostradamente útiles ahora.
Este Gobierno no buscará ni confrontación, ni
polémicas. Las batallas demagógicas y
electoralistas para encender las bajas pasiones,
aquí no tienen lugar.
Los criterios de nuestra gestión del agua se
basan en el rigor, el diálogo, el ahorro y la
eficiencia.
Estamos convencidos de que la solución a
nuestros problemas hídricos vendrá de una
adecuada gestión de los recursos que tenemos,
si somos capaces de ponerlos todos
coordinadamente en funcionamiento.
La modernización de regadíos, la reutilización de
las aguas y el uso de las desalinizadoras son
clave si hablamos de aprovechamiento de
recursos.

94

 Hay cuatro de iniciativas que hay que destacar y
con las cuales nos comprometemos de manera
clara:
1. Reclamar al Gobierno Central como ha hecho
la Consellera de Agricultura que incremente la
capacidad de producción de agua desalinizada
subvencionada en las plantas de Torrevieja y
Mutxamel.
2. la reutilización de aguas de las depuradoras.
En estos momentos, hay cerca de 200 H3 de
aguas depuradas que no se usan.
3. La finalización del trasvase Xuquer-Vinalopó,
el conocido como “postrasvase”, que este
Gobierno ya tiene en marcha.
4. Las ayudas a las comunidades de regantes
para ahorrar agua mediante la modernización del
uso de aguas regeneradas.

95

 Y gestionar mejor el territorio también es
mejorar la movilidad de las personas.
Por eso el Consell ha impulsado el transporte
metropolitano e interurbano.
Aunque parezca increíble, la tercera y la quinta
ciudad de España no tenían planes de movilidad.
Ni Valencia ni Alicante tenían planes de
transporte metropolitano.
Solamente por la falta de Autoridad de
Transporte Metropolitano de Valencia hemos
perdido 375 millones de euros consignados en
los Presupuestos Generales del Estado.
En 2017 recuperaremos esta autoridad
permitiéndonos acceder a esta financiación,
cumpliendo así la declaración institucional
firmada por 60 alcaldes del área.

96

 Pero no esperamos a 2017, ya se está
avanzando a solucionar el problema del
transporte metropolitano en colaboración con el
Ayuntamiento de Valencia el resto de
ayuntamientos del área metropolitana y la
Diputación.
Se están recuperando líneas y se va a crear un
abono único de transporte para unir a 40
municipios y más de 1'5 millones de personas
En definitiva, se están haciendo las cosas que
impone la lógica y que impidió el partidismo y el
personalismo.
También en los próximos meses se aprobará el
Plan de Movilidad Metropolitana del área de
Alicante-Elche que tiene como finalidad implantar
formas de desplazamiento más sostenibles.

97

 En la provincia de Alicante también hemos
invertido en la línea 9, que es prioritaria y el
objetivo de legislatura es modernizar toda la
línea hasta Dénia.
Los vecinos de las comarcas de Les Marines
necesitan un sistema de transporte digno, y lo
vamos a garantizar.
Es una línea con más de 100 años de historia y
de plena vigencia.
Una línea que tiene unos 700.000 viajeros al
año, y un importante potencial turístico y que
llevaba sin recibir inversiones más de 20 años.
Hoy, y a pesar de las dificultades económicas
por las cuales atraviesa la Generalitat ya se han
invertido más de 14 millones de euros.

98

 Y demostrando que este Consell escucha a las
personas, en Castellón se ha asumido el
compromiso que el TRAM no pasará por el
interior del Parque Ribalta.
Además ya se ha invertido en mejorar los
servicios del tramo, este verano, con la conexión
directa a la playa, que ha duplicado el número de
usuarios.

99

 Y tenemos que reconstruir la Administración
Reconstruir nuestra economía tiene que venir
acompañado de una nueva forma de gestionar
los recursos públicos.
Conseguir una administración autonómica ética y
eficiente para los valencianos constituye una de
las asignaturas pendientes de la Generalitat.
Por eso la introducción de un nuevo clima de
gestión, persigue un uso eficiente de los
recursos públicos y un marco tanto legal como
ético.
En 2015, la Generalitat contaba con 24
empleados públicos por cada 1000 habitantes.
Una cifra menor a la media española, situada en
28.

100

 Una plantilla que arrastra problemas
estructurales desde hace muchos años.
Solamente un 55% está en situación estable y
cerca del 40% del personal supera los 54 años.
Por eso hemos firmado un importante acuerdo
entre los sindicatos y la Generalitat para la
renovación de la Función Pública y
aprobaremos una nueva Ley de ordenación y
gestión de la función pública valenciana.

101

 Y reconstruir la Administración también és
garantizar el acceso a la justicia.
Y así lo hemos garantizado con el derecho de
asistencia jurídica gratuita dignificando la tarea
de los profesionales elevando sus
remuneraciones e impulsando su especialización
y formación.
Además, estamos terminando la creación de
una nueva red de oficinas de asistencia y
protección a las víctimas del delito, cuyo
decreto será aprobado en breve por el consell,
mediante equipos multidisciplinares que puedan
ofrecer una atención integral a las victimas del
delito y especialmente las mas vulnerables como
las de violencia de genero y centrada en sus
verdaderas necesidades y demandas.

102

 Adicionalmente, hemos tomado medidas para
mejorar el control del gasto como la creación
de una Viceintervención General de Control de
Fondos Comunitarios y Subvenciones o la
implantación de la Ley de Cuentas Abiertas.
También hemos tomado medidas para mejorar
la eficacia en el gasto impulsando un
macroconcurso para el suministro eléctrico,
abriendo estas convocatorias a las pymes
valencianas o un Plan de Implantación de la
Administración Electrónica para hacer realidad
una Generalitat sin papeles a lo largo de esta
legislatura.
Dos medidas que supondrán un ahorro de casi
18M€
Y para consolidar y avanzar en estas mejoras
aprobaremos una nueva Ley de la Hacienda
pública valenciana que incorpore mecanismos
que mejoran la eficiencia administrativa, la
calidad de los servicios públicos y la acción del
Gobierno.

103

 Y no nos detendremos en el gasto. Hay que
abordar medidas para mejorar la eficacia en
los ingresos.
La Intervención de la Generalitat concluyó que
durante el periodo 2012-2014 se anularon
liquidaciones tributarias por valor de 322 millones
de euros.
Una amnistía fiscal provocada por la
incompetencia, la negligencia o la mala fe.
Para que esto no se repita hemos puesto en
marcha algo que no se había hecho nunca: Un
Plan de Choque contra el Fraude Fiscal, a través
del Instituto Valenciano de Administración
Tributaria.
Así, ya hemos detectado a 539 defraudadores y
recuperado más de 2 millones de euros para los
servicios básicos de los valencianos.

104

 Y respecto al sector público empresarial, el
nuevo modelo se plasmará en una Ley que
eliminará las que resulten superfluas y
reformulará otras sociedades para adaptarlas a
las nuevas prioridades.
Mientras, Hacienda ya ha extremado el
cumplimiento de las normas de control paar los
entes públicos y se ha aprobado el decreto
mediante el cual se regula, limita y otorga
transparencia al personal que ocupa lugares de
carácter directivo.
Además, aprobaremos la Ley de Fomento de la
Responsabilidad Social. La norma pretende
extender el concepto de la responsabilidad social
a la Generalitat.
Una Ley que introducirá conceptos asumidos por
el sector y que regulará la contratación pública
socialmente responsable mediante la
introducción de las cláusulas sociales en los
contratos de las administraciones.

105

 Y este Consell no solamente piensa en la
Administración de la Generalitat, actúa
colaborando con todas las AAPP de nuestro
territorio: Diputaciones, Mancomunidades y
Ayuntamientos.
La Generalitat se ha coordinado de forma
eficaz con las Diputaciones provinciales,
buscado sinergias y evitando duplicidades.
Así ha sido con los Decretos de Turismo y
Deportes. También en el programa Xarxa Llibres
y en políticas de empleo.
En definitiva los recursos son de los ciudadanos
independientemente de las administraciones que
los gestionan.
En el caso de los Ayuntamientos, después de
seis años de vigencia de la ley de Régimen Local
de la Comunidad Valenciana resulta necesario
impulsar una reforma encaminada a su
modernización.

106

 Y para conseguiro resulta prioritario dotar a los
ayuntamientos de los recursos económicos
suficientes.
Así que les anuncio que por primera vez en los
presupuestos de la Generalitat va a figurar la
dotación del Fondo Autonómico de
Cooperación Municipal con al menos 80
Millones de € para la financiación de servicios,
infraestructuras y equipamientos básicos de
nuestros municipios.
En este sentido, quiero anunciarles también que
vamos a trabajar con la Federación Valenciana
de Municipios para aprobar un Ley de
Haciendas Locales de la Comunidad
Valenciana.
Y para ser más eficaces es necesaria una
adecuación de la normativa en materia de
mancomunidades de municipios para que se
conviertan en estructuras estables y sólidas para
la mejora de los servicios ofrecidos a los
ciudadanos

107

 Nueva regulación, más recursos y más eficacia.

108

5. PUNT ZERO: REPOSICIONAR LA CV:
FINANÇAMENT I INVERSIONS
Senyories, el punt zero per a garantir
l’autogovern es reposicionar a la Comunitat
Valenciana en un el finançament i unes
inversions justes.
L’infrafinanciació i la infrainversió ha constituït un
dels treballs centrals d'esta Cambra, la qual cosa
vull agrair-los expressament.
I aixina ha de seguir sent una questió central en
la nostra activitat política.
El Ministeri d'Hisenda va comunicar les dades de
la liquidació definitiva de l'exercici de 2014, el
primer exercici amb el model de finançament ja
caducat.
Unes dades que tornen a repetir el mateix i injust
escenari.

109

 Els valencians som la segona autonomia pitjor
finançada del conjunt d'Espanya, cadascun
de nosaltres rep 258 euros menys a l'any que
la mitjana espanyola.
Per esta situació els valencians deixem
d'ingressar 1290 milions d'euros a l'any.
Estem 10,8 punts per baix de la mitjana.
Lluny de resignar-nos al lament i la impotència,
hem elaborat i posat a disposició del govern
central i de la resta de comunitats autònomes
una proposta de reforma del actual model de
finançament autonòmic.
Una proposta que no és per a la Comunitat
Valenciana, és una proposta des de la Comunitat
Valenciana.
Una proposta que ja vaig presentar en esta
Cambra i que no vaig a reiterar.
Però la discriminació que patim té més d'una
cara.

110

 També som víctimes d'una infrainversió
alarmant. Durant el període 2012-2016, la
Comunitat Valenciana ha patit una infrainversió
de l'Estat d'1.980 M€ respecte a la mitjana
espanyola.
Este any les licitacions del Ministeri de Foment a
la Comunitat Valenciana durant els cinc primers
mesos son de només el 2,32% del conjunt de
contractes licitats
Per este motiu hem preparat una proposta de
inversions en infraestructures prioritàries per
a la Comunitat Valenciana que presentarem al
nou govern.
L'import total d'estes obres ascendeix a 1.053
M€ i suposarien el 11% de la inversió de l'Estat
d'acord amb el PIB i població de la Comunitat
Valenciana. Per tant, allò que ens pertoca.

111

 Les inversions hauran de tenir en compte:
La xarxa viària: N-232, N-340, N-332...
La ferroviària:
● Soterrament de les vies a València i Alacant i
construcció de dos grans parcs,
● Arribada de l'alta velocitat a Castelló i Elx,
● Connexió ferroviària en alta velocitat i ample
estàndard València-Alacant,
● Rodalies a les grans ciutats, accessos als
ports principals,
● El tren de la Costa...
I la contribució de l'Estat a les despeses de
funcionament d'una Autoritat de Transport
Metropolità de València, o les ajudes a
l'habitatge i la rehabilitació urbana, entre unes
altres.
I sobretot el Corredor Mediterrani.

112

 Les quatre comunitats autònomes del corredor
mediterrani -Catalunya, Andalusia, Múrcia i la
Comunitat Valenciana- aportem quasi el 50% de
la població espanyola, el 45% del PIB, el 47%
del teixit productiu, el 46% de l'ocupació i el 51%
de les exportacions de bens i el 63% del tràfic
total de mercaderies portuàries.
No hi ha cap criteri racional que recolze al
menyspreu constant mantingut per l'Estat
respecte a esta infraestructura.
Com a conseqüència de tot l'anterior, ara hi ha
cuitadans de primera, de segona i de tercera:
i ja saben vostés on estem nosaltres.
Per açò enfront de la situació d'asfíxia financera
s'ha aconseguit un consens històric polític,
institucional i social.
Un consens que necessitem que es mantinga
viu, governe qui governe a Espanya.

113

 Un consens que ampliarem i enfortirem si resulta
necessari i que exposarem allà on calga
visibilitzar el problema valencià.
Un consens que ens donarà força per a negociar
i per a combatre els estereotips que sobre el
valencià existeix en altres parts d'Espanya.

114

 6. RENAIXEMENT.
Senyories,
Els he descrit grans febleses i hipoteques. Els he
expressat la meua admiració per la capacitat de
recuperació de la Comunitat Valenciana.
Els he explicat part del que hem fet en l'últim any
per a reparar danys passats i algunes de les fites
que ens proposem per a passar de la reparació
a la reconstrucció i d'esta a un nou
renaixement.
La meua intervenció d'hui, per més que siga
necessàriament reivindicativa, és també el
discurs de qui aspira a compartir un millor futur.
Un futur integrat per nous i grans reptes.
El repte de desenvolupar entre tots, i amb la
gran energia dels nostres treballadors i
empresaris, un nou model econòmic que
permeta millors salaris, i més i millor ocupació.

115

 Un model que capte inversions estrangeres, per
la seua capacitat per a generar estabilitat
econòmica i rendibilitat.
El repte d'avançar en l'equitat, reduint les
desigualtats econòmiques i les noves
desigualtats que tenen el seu origen en l'avanç
tecnològic o en el fet d'habitar en una zona rural
allunyada de les grans ciutats.
El repte de recuperar i invertir en el talent de
les nostres universitats, instituts de recerca i
d'animar les capacitats de tots els que esperen
una oportunitat. No podem mantenir hipotecat el
futur de la nostra societat, per la fugida del talent
dels joves.
El repte de reforçar el pacte
intergeneracional, garantint la conservació del
patrimoni mediambiental i lluitar contra el canvi
climatic.
El repte de cosir la Comunitat Valenciana,
aprenent tots de tots, i sentint que si destaquem,
és perquè sabem crear aliances en la nostra
diversitat.

116

 I tenim el repte de liderar una nova idea
d'Espanya, de l'Espanya que fa seua la igualtat
de les persones i s'identifica amb la seua
pluralitat.
Perque en el fons del nostre poble segueix
bategant la rebel·lia que li porta a no
resignar-se, que li porta a desitjar la cerca d'aire
fresc, que li porta a superar-se.
Fa un any, des d'esta mateixa tribuna, vaig
demanar la seua confiança per a construir una
societat amb valors i una política amb principis.
Hui, un any després podem dir que, entre tots i
totes, hem retornat la normalitat democràtica a la
Comunitat Valenciana.
Esta torna a ser una terra de diàleg i de consens.
Ja no hi ha valencians roïns i valencians bons,
perquè la pluralitat ha deixat de ser considerada
perillosa per a ser enriquidora.
Junts estem demostrant que la vertadera
estabilitat no consistia en la uniformitat, sinó en
l'honrada convivència dels diversos.
117

 Este poble té el talent per a reconstruir les eines
que li permeten afrontar els seus reptes i l'altura
ètica per a comprendre que les metes
col·lectives només s'aconsegueixen si treballem
junts.
I ara, si els valencians i valencianes volem,
podrem afirmar que este només és el primer any
del renaixement.
Moltes gràcies.

118