DISCURS SOBRE L'ESTAT DE LA COMUNITAT 2017 M.E. President, Senyories, valencians i valencianes, Comparec en este Debat de Política General davant de vostès, representants del poble valencià, amb la voluntat decidida de proposar, escoltar i definir junts els pròxims mesos decisius al meu parer per al nostre autogovern. En els darrers dos anys s’ha produït un canvi substancial a la Comunitat Valenciana que afecta l’atmosfera de diàleg, honradesa i cohesió davant els extraordinaris reptes que tenim per davant. I els dic que soc optimista, ho soc, perquè en estos dos anys hem vist la millor cara del nostre poble. Hem vist l’autèntic rostre del poble valencià. Eixe rostre que es composa de cinc milions de persones que han fet dels pitjors moments, les millors oportunitats. Dels treballadors que matinen i s’esforcen tots els dies i d’aquells que encara no tenen treball i que són la nostra gran prioritat, dels empresaris que impulsen els seus projectes i es deixen la pell en fer que funcionen. Dels estudiants que s’esforcen en aprendre i que ens fan millor com a societat. Dels mares i pares, que volen fer d’esta terra el millor lloc perquè cresquen els seus fills o dels nostres majors que han estirat la seua pensió per a que no li faltara res a les seues famílies. Eixos som els valencians, un poble treballador, hospitalari i honest. Un poble que amb el seu esforç està protagonitzant el seu propi renaixement. Tanmateix, senyories, nosaltres no caminen sols. El context influix, quan no determina allò que les institucions valencianes impulsen. A hores d’ara l’escenari actual ens assenyala: • Una crisi social i econòmica que encara es el present de molts ciutadans. • Noves amenaces com el terrorisme global que tristament hem sentit ben a prop este estiu. • I una crisi territorial a Espanya, que va molt més enllà del conflicte català. Totes estes crisis, entre altres, tenen una cosa en comú, cap institució pot solucionar-les completament assoles i les tres ens exigixen treballar concertadament. Ens exigixen solucions a una crisi social i econòmica que passen per un nou pacte social on els beneficis de la recuperació es repartixen també entre 1 els treballadors. Qui més ha pagat la crisi, es just que també siga qui es beneficie de la recuperació. On es demane corresponsabilitat a un sector bancari que hem rescatat tots amb un cost de més 40.000 milions d’euros. I on es comencen a fer les reformes ambicioses que necessitem a Espanya per a que els nostres problemes estructurals no s’obliden fins a la propera crisi. Esta crisi social, no pot mai superar-se sense els nostres valors compartits, sense solidaritat, esforç, sense igualtat. Sobre tot sense la igualtat fonamental que és la de homes i dones. Com deia Michelle Bachelet: “La igualdad de género tiene que ser una realidad vivida” Aconseguir eixa realitat viscuda es un objectiu fonamental i irrenunciable, és una qüestió cabdal de dignitat com a poble. I també des d’eixos valors compartits, hem de donar respostes davant les noves amenaces com el terrorisme global que passen per una col·laboració internacional reforçada i per una actuació local que ens previnga de l’exclusió i l’odi que genera a la fi el fanatisme. Com va escriure este diumenge en un encertat article al respecte Javier Cercas: “Todos sabemos que, adecuadamente envenenados por una de esas ideologías que prometen el cielo y acaban creando el infierno, las mejores personas pueden ser capaces de las peores maldades”. Això no és una guerra de religions. Cal un combat per la seguretat, per la integració i per la civilitat. I respostes també a una crisi territorial a Espanya, que ara s’ha agreujat a Catalunya, però que s’origina en una arquitectura institucional que necessita reformes perquè l’estatus actual no garantix la igualtat dels ciutadans i les singularitats dels territoris. Falta comprensió i respecte. Falta comprendre, 40 anys desprès de la transició, que som un país de ciutadans iguals en drets i diferents en sentiments. Falta donar una resposta institucional a les nostres singularitats i falta una estructura racional de cooperació federal. La setmana passada em vaig reunir amb el President Rajoy i li vaig traslladar una visió de respecte democràtic i, per tant, defensa de l’Estat de dret. Però, també la necessitat inajornable de diàleg. Mai resoldran res aquells que trenquen la convivència, les lleis i oprimixen els 2 drets de qui pensa diferent en nom de les seues pròpies raons. I mai resoldran res aquells que parapetats darrere la llei s’obliden de que la política és la que construix les lleis. És el moment de serenar les diferències, i també d’abandonar l’immobilisme. Som conscients com vostès de la gravetat del moment i de les conseqüències que pot tindre per a la convivència i el progrés de tots, per això, demane una mirada justa, sensata i decididament positiva. Aprofundir en les diferències, sobreactuar, a la cerca de benefici partidista seria un immens error amb greus conseqüències. La via per a superar el problema territorial no és la ruptura, és la reforma. És una reforma amb voluntat de trobar una solució sincera que no genere més greuges. Perquè hi ha que reconnectar a milers de persones en un projecte comú. Estic segur que estem a temps. En política sempre s’està a temps. Senyories, Hem arribat a l'equador de l'actual legislatura. En 2015 el Pacte del Botànic va assumir la voluntat del poble valencià d'obrir un temps nou i el canvi ha tingut tres expressions fonamentals: • La primera que, hui som una Comunitat més justa, més prospera i més respectada. • La segona que, esta terra té un nou projecte de futur que va més enllà de la gestió del present. • I la tercera, és que el poble valencià s’ha unit per superar el problema valencià on ens juguen el nostre autogovern. PRIMERA EXPRESSIÓ DEL CANVI: UNA CV MÉS JUSTA, MÉS PROSPERA I MÉS RESPECTADA Senyories, Este és un debat per a parlar de la Comunitat Valenciana real, de la Comunitat Valenciana d’ara i del país que ja anem fent. Hui la Comunitat està millor que fa 2 anys. No estem immunitzats contra l'errada, ni tenim l’arrogància d’alguns governants de temps passats i que tants problemes ha causat a esta terra. Però, ara podem dir que som una Comunitat més justa, més prospera i 3 més respectada. I això és positiu per a tots els valencians i valencianes. Més justa perquè centenars de milers de valencians viuen millor que al juliol del 2015. Persones amb nom i cognom, que viuen en pobles i ciutats d'Alacant, València o Castelló, famílies que tenien problemes i, al mateix temps, s'enfrontaven al problema de tindre un Govern insensible. Com eren insensibles a les més de 21.000 persones que han recuperat el seu dret a la salut desprès de ser exclosos, diferenciant entre nacionals i estrangers en la salut oblidant-se que tots som persones. O a les famílies, com la d'un jubilat que amb la seua xicoteta pensió veia com havia de decidir entre quina factura deixar de pagar o quin medicament deixar de prendre. I com ell, altres 915.000 pensionistes o 400.000 xiquets i joves que ara ja no paguen les seues medicines i no han d'abandonar els seus tractaments. I, davant d’esta situació, no puc entendre el recurs del Govern central per a tornar a eixe passat. Per això, li dic a qui pretenga fer oposició directa, o per encàrrec, en estos assumptes; a qui la pretenga fer despertant ansietat i incertesa en les persones més vulnerables, que no ho consentirem. I vull dir-li, amb tota la determinació, a tots els possibles afectats, a eixes famílies, a eixos pensionistes que seguiran tenint accés gratuït a les seues medicines. Perquè volem que continuen vivint dignament, volem que visquen millor, com també ho fan les famílies de 370.000 xiquets que no patixen per a enfrontarse als 300 euros de mitjana que suposa comprar els llibres de text quan comença el curs. I els 52.000 xiquets més que ara tenen menjador escolar i dinen ara també en juny i setembre. O les famílies de 56.000 dependents moltes de les quals han de fer sacrificis personals i laborals per a ser cuidadors i que ara cobren puntualment les seues prestacions, el doble dels que hi havia quan vam accedir al govern. O les 5000 persones majors que ja no paguen en els centres diürns, on molts havien tingut que anar-se’n, i ara poden tornar. O més de les 50.000 famílies que conten amb una renda garantida de ciutadania, que tenen una ajuda, que encara insuficient, els permet tindre un últim recurs per a intentar seguir avant cada dia. I les 12.000 famílies que tenen accés a una ajuda contra la pobresa energètica i que ara tenen una cosa tan bàsica com electricitat en les seues cases. Totes eixes famílies, viuen hui millor gràcies a la reparació de drets, que és la primera etapa del camí que estem recorrent junts. I la suma de totes eixes famílies fa que en només dos anys la Comunitat Valenciana haja rebaixat la pobresa en més de 4 punts, mentre que, en 4 el conjunt de l'Estat, s'ha reduït solament en 1,3. Però no sols som una Comunitat més justa,hui som també una terra més pròspera. S'està produint una reconstrucció econòmica que partix d’un escenari polític d’estabilitat, honradesa i diàleg. I vull agrair la presència en este debat dels principals representants dels treballadors i dels empresaris. La concertació, l’acord social es imprescindible. Si una cosa ha canviat és que este Consell sap que no te totes les raons, ans al contrari, vos dic en la casa de tots els valencians que el futur d’esta terra l’hem de definir junts. Parlant, escoltant-nos i arribant a acords compartits. Senyories, esta reconstrucció està donant resultats positius. En 2016 vam créixer un 3,3%, un ritme superior al de l'economia espanyola. I, l'estimació de l’autoritat fiscal, per al primer trimestre del 2017, ens indica que estem creixent a un ritme major que el de la mitjana espanyola. La producció industrial ha augmentat en estos dos anys el doble que en el conjunt d'Espanya. La nostra industria ja representa el 20% del nostre PIB. Les exportacions valencianes van batre l'any passat el seu rècord històric superant els 28.500 milions i també vam aconseguir les millors xifres fins ara en turisme internacional amb 7,8 milions de visitants. Tots els nostres indicadors econòmics, sense excepció han millorat. No només això, en tots ells, la nostra millora està per damunt de la que s'ha produït a la resta d'Espanya. I això ha fet que la nostra taxa d'atur siga la més baixa des del 2009. Des de l'inici de la legislatura hi ha més de 120.000 valencians que han trobat treball gràcies al gran esforç conjunt d'empreses i treballadors. I, com els deia, la Comunitat Valenciana és ara més respectada. Després em referiré a la confiança empresarial que ha tornat a la Comunitat, però potser ú dels intangibles més rellevants que hem aconseguit com a poble en estos dos anys és haver tornat a Europa i al debat polític espanyol. Som una terra oberta, europea i europeista, amb vocació internacional i que aporta al projecte conjunt de la Unió. No obstant això, el nom de la Comunitat Valenciana a Europa era sinònim d'irregularitats i, per això, ha costat recuperar la confiança d'unes institucions que ara tornen a percebre la vertadera naturalesa dels valencians. I encara que la confiança no puga mesurar-se en un únic indicador sí que es pot mesurar en realitat concretes. Es comprova en el fet de que ostentem la presidència de la delegació espanyola en el Comité de les Regions, en la relació amb els comissaris i el propi President Juncker, o en què este mateix matí m’he reunit amb el president del Banc Europeu d'Inversions al Palau de 5 la Generalitat . I de la mateixa manera que estàvem absents d'Europa, ho estàvem del debat polític espanyol. Els nostres interessos, les nostres problemàtiques no formaven part de l'agenda política. Ara la veu dels valencians comença a escoltar-se. No només hem trencat la nostra invisibilitat sinó que hem liderat propostes de reforma en la Conferència de Presidents o en les conferències sectorials. Hem fet propostes que no només són per a la Comunitat Valenciana, sinó que es formulen des de la Comunitat Valenciana per al conjunt d'Espanya. Però més enllà de la consideració exterior que despertàrem i que sens dubte ha millorat, la nostra pròpia sensació de reconeixement col·lectiu ha canviat. Hui hi ha valencians i valencianes que estaran d'acord o en desacord amb les decisions que pren el seu Consell; però cap valencià ha d'abaixar el cap o sentir vergonya perquè les seues institucions protagonitzen la corrupció política. Per tant, senyories esta primera expressió del canvi es pot resumir en què: • En només dos anys esta Comunitat ha passat d'estar a la cua en tots els indicadors a estar liderant el seu desenvolupament. • Ha passat d'estar absent d'Europa, a recuperar la confiança perduda. • I ha passat de ser invisible a Espanya a ser un actor important en el debat. Però, tot i que els resultats són positius, mai caurem en l'autocomplaença. No pot existir cap triomfalisme quan encara hi ha 398.877 valencians i valencianes en atur o quan el salari mitjà d'un treballador valencià és encara el 90 % del salari mitjà espanyol. Ara bé, ja no contemplem estes xifres des de la desesperança, sinó que ens animen a seguir treballant per a cada vegada estar més prop de la Comunitat que podem i volem ser. Segona expressió del canvi: Tenim un projecte de futur per a la CV Senyories, com els he dit la segona expressió del canvi és que esta Comunitat té un projecte de futur que va més enllà de la gestió del present. Més enllà dels canvis produïts, dels positius resultats actuals, hem d'estar preparats no solament per al curt o mitjà termini. Crec que malgrat ser este un debat de l'estat actual de la Comunitat és necessari elevar el focus i comprendre que estem accedint a una etapa 6 històrica que ens plantejara nous reptes. Reptes com el futur d'un Estat del Benestar sostingut pels recursos públics en un món global, en el qual l'esperança de vida augmenta provocant noves necessitats, on l'educació necessita adaptar-se a una època d'habilitats i aptituds, més que a una de coneixements. Una època on els nous tractaments ens obliguen a repensar els nostres sistemes de salut. El repte del futur de l'ocupació per a fer compatible el dret a un treball digne amb l'extensió de la robotització i la intel·ligència artificial. L'ombra del canvi climàtic i la del límit dels recursos naturals, que posa de manifest la nostra limitada empatia cap al mitjà que ha de protegir la vida de les generacions que ens succeïsquen. Tot canvi d'època, tot canvi de paradigma, genera incertesa. En els qui se senten insegurs o desprotegits davant els canvis; entre els qui temen ser perdedors d'uns canvis que sovint són inevitables. Perquè el canvi no s'identifique amb temor. Perquè que la transformació no es relacione amb reaccions extremistes i antidemocràtiques. El proteccionisme i la divisió no són les respostes. La resposta és la reforma. Reformes del segle XXI sense renunciar a les conquestes assolides durant el segle XX. Reformes en eixe camí del canvi que estem recorrent junts. Reformes que els propose com un projecte per a què cap valencià se senta fora del futur. El projecte de futur que estem impulsant es basa en cinc pilars bàsics. • El primer, preparar la Comunitat per als reptes socials. • El segon, preparar la Comunitat per als reptes econòmics. • En tercer lloc, preparar la Comunitat per als reptes del canvi climàtic. • En quart lloc, enfortir els afectes col·lectius dels valencians que donen cohesió al nostre poble, • I finalment, impulsar les necessàries reformes democràtiques i institucionals. Senyories, Estem impulsant un projecte, assumint els acords del Botànic, que respon a les qüestions inajornables en el món actual. 7 És un projecte que va més enllà dels temps electorals i pensa en l’horitzó d’una generació. Tot i fugint del curtplacisme, que ha sigut un dels mals que ha afectat a la política valenciana els darrers 20 anys. 1. Com els he dit el primer pilar d'eixe projecte de futur que estem impulsant consisteix en construir una Comunitat preparada per als reptes socials. Reptes com el canvi demogràfic o l'aparició de noves desigualtats associades a una economia en constant canvi. Treballem perquè el nostre estat de benestar ens protegisca no solament de forma conjuntural en temps de crisi, sinó que garantisca la dignitat i la seguretat per a tots i totes de forma permanent. Precisament per això, i malgrat, les dificultats que travessem, destinem més recursos. Cada dia dediquem prop de 33 M€ a inversió social per a garantir els serveis bàsics fonamentals. El total de la inversió social suposa el 86% del pressupost i per primera vegada; la inversió, supera la xifra de 1.000 M€ en polítiques inclusives i 6.000 M€ en Sanitat. I els puc avançar que en el Pressupost de 2018 seguirem incrementant la inversió social. Però destinar més recursos no és suficient. Cal que impulsar un nou model i millorar la gestió. Per impulsar eixe nou model aprovarem una nova llei de serveis socials que permetrà garantir-los com a drets subjectius i fixarà les bases d'un model propi del segle XXI. Un nou model social que aposta per la remunicipalització amb una inversió de 36,8 milions d'euros, un 118% més que en 2016. Esta inversió permetrà als ajuntaments passar de les 352 persones que tenen contractades per a serveis socials a prop de 1.400 treballadors i treballadores per millorar la resposta social. Eixe nou model comptarà amb una potent xarxa per a la recerca i innovació social per a la qual es constituiran tres laboratoris socials en col·laboració amb les diputacions i universitats, dels quals ú ja està en funcionament a la Ribera Alta. I en 2018 se signaran els protocols per a engegar un laboratori social en la comarca de l'Alcalatén, i un altre a Alacant. Senyories, en este nou model no cap l’exclusió. Una societat avançada i inclusiva, com volem que siga la Comunitat Valenciana, no pot deixar que ningú caiga del sistema com a conseqüència de les crisis o dels efectes indesitjats de la globalització. Per això s’ha aprovat el projecte de Llei de Renda Valenciana d’Inclusió, que incrementarà les quanties de les prestacions, augmentarà les modalitats i les farà perdurables en el temps. Estic segur que esta cambra aprovarà eixa norma per a que tots els 8 valencians i valencianes compten amb una xarxa de seguretat, perquè precisament les persones més vulnerables són les que necessiten uns poders públics que les protegisquen. Respecte al repte demogràfic, hem de començar a dissenyar un Estat del Benestar que atenga a un nombre creixent de persones majors i que garantisca el seu envelliment actiu. Esta promoció de l'envelliment digne es combina amb l'aposta per un nou model residencial que amplia el nombre de places a 3.300. És a dir, 1.000 més que formaran part de la xarxa pública de centres. Com els deia, cal un nou model, però també una millora continua de la gestió. Ara per primera vegada gestionem prop de 30 M€ del Fons Social Europeu 2014-2020 per a polítiques d'inserció laboral que beneficiaren a més de 20.000 persones. Hem sigut la primera comunitat autònoma que va veure aprovats aquests fons i ja s'estan aplicant per a la inserció laboral de joves, dones i col·lectius en risc d'exclusió social. En matèria de dependència, com saben, les CCAA estan sostenint la major part del sistema mentre l'administració central no compleix amb les seues obligacions. També en això, la nostra Comunitat patix una discriminació injusta, inacceptable i injustificada. L'administració central hauria d'aportar a les comunitats autònomes el 50% del total del sistema de dependència i en canvi solament aporta el 18% com a mitjana. De nou en açò la Comunitat Valenciana bat un rècord: en el nostre cas, l'Estat ens aporta un 12,9%, sent la tercera per la cua. Malgrat això, segons dades fetes públiques ahir per la Asociación Estatal de Directores y Gerentes de Servicios Sociales, la Comunitat Valenciana és la comunitat que més ha incrementat la inversió pública en atenció a la dependència del conjunt de les comunitats autònomes, amb un augment del 14,6% respecte del 2015. Senyories, el sistema de dependència ha millorat substancialment, passant d'estar en el furgó de cua a ser la tercera comunitat autònoma que més millora en el conjunt d'indicadors avaluats en l’informe de l’any passat. Això significa que, s'han incorporat al sistema més de 30.000 persones noves i amb el Decret que va aprovar el Consell el passat mes de maig, s'ampliarà el número de personal valorador, passant de 18 a 450 professionals en tota la Comunitat Valenciana. Així evitarem l’agònica espera d’aquelles famílies que rebien resposta inclús quan la persona en situació de dependència ja havia mort. Queda molt treball per fer, moltes situacions difícils que atendre. Una de les més dolentes és la relacionada amb les valoracions de discapacitat. 9 Per açò vull anunciar que aquest pròxim anys es reforçaran els centres de valoració de la discapacitat amb 6 nous equips: 3 a València, 2 a Alacant i 1 a Castelló. Amb aquest impuls reduirem el temps d'espera per a la valoració de la discapacitat que en aquest moment resulta angoixant per a les persones que l'esperen. I en relació a les persones amb problemes de salut mental, moltes vegades estigmatitzades o invisibilitzades, s'ha augmentat el finançament de centres d'atenció a persones amb diversitat funcional mental un 40%. Este major esforç pressupostari ha permès la creació de 201 noves places amb l'obertura de 7 nous centres. Millor gestió, està sent igual a més drets. I, senyories vull detenir-me per a parlar de la que és l'expressió de la pitjor desigualtat, la violència de gènere. No es tracta d'un fet inevitable. La violència de gènere és la conseqüència extrema d'un masclisme que cal combatre en l'origen. La violència de gènere ens interpel·la a totes i a totes. Quan una dona és agredida totes les persones decents som agredides. Per això la resposta també ha de ser col·lectiva. Per això este govern no abandonarà mai a les dones víctimes de violència, amb múltiples mesures que afecten tota l'acció del govern, des de les educatives fins a les laborals o pròpies de la funció pública. Però a més s'han dignificat les instal·lacions a les quals moltes d'estes dones acudixen, ben canviant-les d'ubicació o ben millorant les seues prestacions. Així, per exemple, de manera imminent entrarà en funcionament un centre d'emergència a València, que algunes de les seues senyories van tenir ocasió de visitar la setmana passada acompanyades per la Vicepresidenta, que substituirà ú que estava en unes condicions indignes. Saben que el Consell convocà a tota la societat valenciana a treballar en un pacte valencià contra la violència de gènere. Hui em complau poder anunciar que el pròxim 18 de setembre se signarà d'este pacte, que marcarà una fita històrica en la defensa de la llibertat i la igualtat de totes les dones a la Comunitat Valenciana. Sanitat: El repte sanitari Senyories Necessitem un sistema públic de salut universal, sostenible i de qualitat per a garantir l’Estat de Benestar del segle XXI. Un sistema preparat per a l'augment de l'esperança de vida i l’atenció de la cronicitat, que siga capaç de facilitar l'accés a nous tractaments que en molts 10 casos poden comportar un alt cost. Durant esta legislatura, en relació amb els nous tractaments, he tingut l'oportunitat de recordar una frase del nostre volgut Ernest Lluch, que deia: “La salut té un cost però no té preu”. La vaig recordar ú dels dies que més m'he emocionat des que començarem a canviar junts aquesta societat. El dia que vaig poder rebre a l'associació de malalts d'hepatitis C i vaig poder anunciar-los que ací, a la Comunitat, fera el que fera el Govern Central anàvem a tractar la seua malaltia. Eixe dia hi havia persones que durant un temps van veure com hi havia un tractament per a la seua malaltia, però no se’ls donava perquè era car. Ara a la Comunitat la salut té cost, però ha deixat de tenir preu i som la primera autonomia que atén a tots els afectats. Avui crec que tots ens sentim més orgullosos de pertànyer a aquesta terra. En menys de 2 anys s'ha tractat a més de 10.000 pacients. Som la comunitat que més pacients tracta, i per tant, la que més vides salva. Volem garantir que davant la malaltia les persones som iguals, i per això, cal enfortir la sanitat pública amb més eficiència. Hui la Sanitat pública valenciana ha aconseguit ser 220 M€ més eficient a l’any. S'ha aconseguit reduir despesa sense afectar a l'activitat assistencial ni els drets dels treballadors. Però cal fer més. Per això, impulsarem un nou model de prestació farmacèutica en les residències de majors que suposarà la creació d'un centre logístic pioner a Europa. Ara tots els majors tindran atenció farmacèutica individualitzada independentment si estan en un centre públic o privat. Un model que produirà un estalvi anual als usuaris d'1,4 M€ i de 13 M€ a la Generalitat. S’està assumint l’obligació de la fiscalització de les concessions i s’ha encetat una nova política de comptes en els contractes públics per millorar la despesa. En 2018 recuperarem la gestió del Departament de la Ribera, mantenint la seua cartera de serveis i treballadors. Una recuperació que es produeix en acabar la concessió, per motius d'eficiència i eficàcia. Per a millorar la qualitat del servei i gestionar millor els recursos dels valencians. I els anuncie que al costat de la reversió impulsarem un Pla Ribera d’inversió sanitària que escometrà millores en l'atenció primària, les instal·lacions dels centres de salut dels pobles d'esta àrea ara pendents, i també en atenció especialitzada a l’hospital. I un altre departament de salut on hem d’intervindre perquè així ens ho 11 demana la societat i els ajuntaments de diferent signe polític, és la de La Marina. Per això, els anuncie que anem a iniciar els tràmits necessaris per a resoldre la concessió. Es tracta d’una intervenció motivada i la voluntat és fer-ho des del diàleg i atenent la màxima seguretat jurídica. La recuperació de concessions no implica la finalització de la col·laboració publico-privada. Este Consell no està en contra de la col·laboració publico-privada, està en contra del descontrol, de la ineficàcia i del amiguisme. Estem a favor de la fiscalització adequada dels recursos públics, la competència lleial entre les empreses i des la transparència. Treballem en noves i renovades aliances amb el sector privat per a millorar el nostre sistema i els seus resultats: En esta línia com saben, hem adjudicat provisionalment a l’IVO l’assistència oncològica i que en les pròximes setmanes està prevista la finalització del procés. Volem la millor sanitat pública valenciana possible i per a eixe objectiu entenem també la complementarietat de la sanitat privada. Senyories, un dels problemes més grans que té el nostre sistema sanitari, que trenca la igualtat i genera incertesa, son les llistes d’espera. Durant estos dos anys hem detectat un falsejament de dades que ocultaven les xifres reals de les llistes d'espera que eren de 120 dies. Malgrat que la situació millora lentament, les xifres segueixen sent inacceptables i per això estem impulsant un pla integral per a la reducció de les llistes d'espera prioritzant en l’utilització de l’auto-concert, l'obertura a les vesprades, i l'obertura de quiròfans els dissabtes. Estem parlant d’augmentar el rendiment de l’activitat quirúrgica amb 103 nous contractes i un pressupost de1,5M€. Comencem este dissabte en els quatre primers departaments: Requena, Gandia, Elx i Sant Joan. Una millor sanitat demana les millors Infraestructures i és, per això, que hem aprovat el Pla de Dignificació d'Infraestructures Sanitàries, amb una més de 350 M€ inversió. I que inclou centenars d’intervencions i noves infraestructures a més d’actuacions com: • el nou hospital d’Ontinyent, • l’espai de salut campanar Ernest Lluch on començaran les obres a principis d’any, 12 • el centre de salut integral Santisima Faz/Carrer Girona d’Alacant • les inversions tan necessàries en els dos centres de salut en Vinaròs, entre altres. I els anuncie que el Consell acabarà amb 15 anys de promeses incomplides d'anteriors Governs i ampliarà l'Hospital Clínic de València. Acabarà amb la paràlisi dels mals gestors. En conseqüència se signarà abans que acabe l'any un nou conveni amb la UPV per a adquirir l'antiga Escola d'Agrícoles. La nostra contribució, el nostre treball no és més que tractar de posar el sistema sanitari a l'altura de l'excel·lència dels seus professionals i sobre tot, d’allò que mereix la salut dels valencians i les valencianes. Habitatge: una resposta estructural Senyories, si hem de garantir els drets socials i el dret a la salut, sens dubte, també hem de vacunar-nos contra l’especulació reparant el dret a un habitatge digne. La crisi va revelar com l'especulació amb un bé essencial com és l'habitatge podia generar un greu problema social. Enfront d’això és obligació dels poders públics abordar l'habitatge com un dret independentment del cicle econòmic. Per això, impulsarem la Llei per la Funció Social de l'Habitatge per a fer efectiu el dret a un habitatge assequible, digne i adequat, ampliar el parc públic i evitar els desnonaments dels sectors més desfavorits. D’acord amb la Llei desenvoluparem un Pla Plurianual de rehabilitació i ampliació del Parc Públic d’Habitage Autonómic; I els anuncie que eixe Pla es presentarà el 2018, avançant-nos un any al mandat legislatiu i que inclou: - Ampliar el Parc Públic d’Habitatges de la Generalitat Valenciana; que ja hem augmentat en quasi 600 vivendes. - Crear un sistema voluntari d’obtenció d’habitatges privats per a la posada en lloguer per a les famílies en risc d’exclusió social o emergència habitacional, concertant l’assegurament dels riscos, que garantisquen el cobrament de la renda i els desperfectes causats, - I facilitar per primera vegada, un lloguer solidari de vivendes buides que necessiten algún tipus de rehabilitació i que els propietaris no poden dur a terme. Però més enllà d’este Pla, també impulsarem ajudes directes d'urgència per a fer front al pagament de la renda de l'habitatge i de la quota hipotecària en 13 situacions d'especial emergència. Encara queda molt camí per recórrer però el resultat d'estes mesures comença a veure's, a la Comunitat Valenciana. Els desnonaments per execucions hipotecàries s'han reduït en un 15,6%, 3 punts més que la mitjana d'Espanya. Això es tradueix que quasi 1.700 famílies no han perdut el seu habitatge en estos dos anys. En síntesi, per a evitar que els nous reptes signifiquen noves desigualtats ara som una Comunitat que ha augmentat ja la seua inversió social, ha millorat la gestió i que està posant les bases d’un nou model social. 2. Senyories, el segon gran pilar del projecte de futur que estem impulsant és preparar a la Comunitat Valenciana per als reptes econòmics. Fer del nostre país un espai d’oportunitats, on cada persona puga arribar tan lluny com li ho permeta, no l’herència o els recursos familiars; sinó el seu talent, la seua voluntat i el seu esforç. Estem preparant-nos per a competir en la quarta transformació econòmica, que ens exigix una millora de la productivitat. El nostre gran repte econòmic del S.XXI és crear més treball i que siga de millor qualitat. Eixe es el nostre primer objectiu i la finalitat de totes les polítiques que impulsem. Per a aconseguir-ho el pla que els propose passa per: • Invertir en talent fent de l'educació, la nostra primera política econòmica. • Impulsar el capital productiu, ajudant a les empreses a fer millor el que fem bé. • I aconseguir millors infraestructures per a fer de la Comunitat Valenciana un espai més atractiu per a invertir. L’educació no està només al servei de la capacitació per al treball, representa molt més per la conformació social de la persona. Tots som el que som en gran part per l’educació que rebem, pels nostres mestres i professors. De fet el propi Albert Camus, va escriure una carta al seu mestre després de rebre el Nobel de literatura. En ella arreplegava la importància d'eixa empremta que els bons mestres sempre deixen en els alumnes. Deia: “els seus esforços, treball i el cor generós que vostè va posar en açò continuen sempre vius en un dels seus xicotets escolars, que, malgrat els anys, no ha deixat de ser el seu alumne agraït”. Coneixem l’esforç, el treball i el cor generós que els nostres mestres i 14 professors fiquen en els xiquets i xiquetes. I per això, som i serem un Consell sempre agraït per eixa feina. L’educació ens fa millors persones i senyories, estem segurs que amb millors persones sempre aconseguirem millors resultats. I per això, el primer aspecte del projecte econòmic i social de la Comunitat Valenciana és l'aposta pel talent. Senyories, en eixa aposta per l’educació, pel talent estem introduint molts canvis. Inclús n’hi ha qui vol fer de l’educació la seua trinxera política, però l’únic objectiu de les reformes es la millora de la qualitat i els resultats educatius. Perquè el fracàs escolar a la Comunitat Valenciana era del 23,4%, i fa unes setmanes el mateix Ministeri d'Educació reconeixia que la Comunitat Valenciana era una de les CCAA que més havia retallat, fins a 2015, la seua inversió per alumne. La falta d’inversió ha tingut conseqüències. Per a canviar esta situació estem impulsant un pla per a la millora de l'educació valenciana que es concreta en: • Menors ràtios. Ja s'ha aconseguit un descens mitjà de 5 alumnes per aula. • Més docents. En dos anys ja hi ha 4.000 docents més en l'educació valenciana. • Millors infraestructures i l'eliminació de barracons per a solucionar una situació d'extrema gravetat on dels 1.391 centres educatius públics, 703 necessiten algun tipus d'actuació. Hi ha dos casos singulars, el del Cremona d’Alaquàs i el del 103 de València. Com saben, el primer l’hem recuperat i ja s’han adjudicat les obres. Respecte al 103 i esta mateixa setmana s’obriran les pliques econòmiques i que abans de que acabe el mes s’haurà adjudicat la construcció. En total durant el curs 2016-17 ja es va iniciar el procés de construcció de 26 centres educatius. Però queda molt treball per fer i els nostres xiquets i xiquetes no han de pagar més temps la factura de les gestions passades. La factura dels barracons o de Ciegsa. Hem d’anar més ràpid. Per això, els anuncie un nou impuls. Un Pla que serà la major iniciativa de construcció, reparació i millora de centres escolars des de la constitució de l’autogovern. Un pla que impulsarem en col·laboració amb els ajuntaments que vullguen sumar-se i que estarà dotat de més de 700 Milions d'euros. 15 Un pla on col·laborarem amb els ajuntaments que són els qui millor coneixen les necessitats educatives dels seus pobles i ciutats i que podran avançar la tramitació dels expedientes per a que comencem quan abans a construir o millorar els centres educatius. El decret s’aprovarà en les pròximes setmanes i suposarà accelerar tots els terminis per a que els nostres estudiants tinguen després de molts anys, els col·legis i instituts que mereixen. Senyories, no podem encara donar-nos per satisfets, però amb la suma d'estes mesures, en només un curs escolar hem aconseguit reduir el fracàs escolar en 2 punts. Dins de la millora de l’educació, cal actuar amb urgència en un dels aspectes que pitjor ha funcionat del nostre sistema, el coneixement d’idiomes. El 99'5 % de la població domina de forma oral el castellà, el 33% el Valencià i sols el 6'6% anglès. Per això, basant-nos en les indicacions pedagògiques dels experts hem aprovat un model que permetrà que els alumnes puguen aprendre castellà, valencià i anglés. Senyories, em negue a pensar que existisquen partits polítics que estiguen en contra d'este objectiu. Per això, sense acritud, els dic que mai és tard per a rectificar i deixar de fer mala política amb les oportunitats de futur dels xiquets i xiquetes valencians. El decret de plurilingüisme s'acompanya este curs d'un Pla per a la formació del professorat i un nou pla 1.000 Auxiliars de conversa en anglès que prestaran els seus serveis en tots els centres públics de la Comunitat Valenciana. Som la primera autonomia on tots els estudiants de l’escola pública podran tindre este reforç. Teníem un problema de fracàs escolar i estem millorant-lo, teníem un problema de coneixement d’idiomes i hem impulsat una solució i també teníem un problema d’equitat en el accés en l’educació. Famílies que no podien proporcionar-li una educació temprana als seus fills i per això, hem posat en marxa la creació d'aules de 2 a 3 anys dins del sistema públic i en el curs que acaba de començar comptarem ja amb un total de 96. Mentre a tota Espanya es reduix l’alumnat de 0 a 3 anys escolaritzats en la Comunitat Valenciana ha augmentat en 3000 en dos anys. Hi havia gent que no podia estudiar formació professional per a millorar el seu futur, per no haver places suficients i en només dos anys ha augmentat el nombre de titulacions en 29, s'han incorporat més de 750 professors i el nombre de places ha augmentat per primera vegada per damunt de 130.000. I n’havia gent que era expulsada de la universitat per no poder pagar-la. Ara, hem augmentat les beques en l'últim any un 24% o este mateix curs que 16 comença les taxes universitàries s’han reduït un 7% i ho faran un 8% en el següent. Cada vegada la nostra educació, les nostres oportunitats depenen menys dels diners de la família dels estudiants i això es un orgull com a societat. Perquè l’educació es patrimoni de tots i totes i per això, els demane als grups polítics i a la societat en el seu conjunt participació en la nova Llei d’educació que estem impulsant. Una participació sincera i constructiva per a fer de la política educativa, allò que ha de ser, una política d’estat. Senyories, com saben, alguns dels nostres millors joves han hagut de marxar a altres parts. Volem i necessitem que, puguen tornar. Perquè el seu talent és tan intens com per a què el MIT situe a cinc valencians de menys de 35 anys entre els 10 joves innovadors més destacats d'Espanya. Per a això, impulsem el Pla Gent, on la Generalitat invertirà 61,6 M€, amb una primera convocatòria ja en el pròxim gener. Un Pla en que donarà oportunitat als joves investigadors de desenvolupar el seu talent i a les empreses valencianes d'aprofitar-ho per a créixer junts. Juntament amb la recuperació del talent emigrat no podem permetre que hi haja treballadors i treballadores que queden excloses del mercat laboral. Així, s'ha ampliat el Pla Avalem Joves on l’anterior Consell no va executar els fons, amb la introducció de Avalem Joves Plus que ha permés l'accés a un treball en ajuntaments, diputacions i mancomunitats a prop de 4.000 joves. I les anuncie que després de la nova assignació de fons de garantia juvenil a Espanya, anem a sol·licitar al ministeri que siguem els serveis públics d’ocupació autonòmics qui els gestione per a duplicar la partida del Pla Avalem Joves Plus i aplegar als 8000 joves beneficiats el proper any. 8.000 joves més tindran l’oportunitat d’incorporar-se al mercat laboral. I senyories, esta es una transformació econòmica que aposta per les persones, això significa no deixar que cap col·lectiu es quede arrere, per això a l’Avalem Joves es suma AVALEM EXPERIÈNCIA. Amb este Pla, abordarem un altre dels col·lectius més afectats per l'extensió i intensitat de la crisi: els aturats majors de 45 anys. Persones que estan patint en moltes ocasions una situació injusta a la fi de la seua vida laboral, que pot afectar greument a la seua futura jubilació. Per això, els anuncie que dins dels plans d’ocupació dirigits als aturats de llarga durada anem a prioritzar aquells que, precisament, s’apropen a la jubilació per incrementar les seues cotitzacions i que puguem tindre una pensió digna. Senyories, el segon aspecte de la preparació econòmica per als nous reptes que proposem és generar un entorn on les empreses puguen millorar el 17 seu capital productiu. La Generalitat esta acompanyant a les empreses en la innovació, la finançament empresarial i el foment de la internacionalització. Una innovació que ha de ser transversal i ha d’aprofitar tots els seus recursos, tota la capacitat que tenim els valencians. Com saben, este mateix any, ha entrat en funcionament l'Agència Valenciana d'Innovació que servirà per sumar sinèrgies d’investigadors i agents econòmics en la transició cap a un nou model econòmic. I els anuncie que promourem en el complex l’actual Ciutat de la Llum el “Districte Digital”. El gran espai de digitalització i intel·ligència artificial de l’economia valenciana. Un espai que es centrarà en l’impuls a l’internet de les coses i les ciutats intel·ligents, la industria digital de l’educació, la gamificació, el comerç electrònic o el turisme digital, i que tindrà com a objectiu atraure a la Comunitat Valenciana talent i empreses per configurar un espai referent en Europa. La innovació es l’eix transversal de la nova economia, així ho hem definit en la nova estratègia RIS3CV amb la participació d’empresaris i treballadors i que suposa la definició del nostre horitzó de creixement intel·ligent. Un creixement intel·ligent que ha d’arribar a tots els sectors. En la industria on hem impulsat un Pla de I+D+i dotat de 34,7 milions amb iniciatives per a la digitalització, la contractació de personal investigador i inversions innovadores. En el turisme potenciant el treball d’INVATUR està realitzant un treball fonamental desenvolupant projectes tan pioners com el de platges intel· ligents, i que els anuncie que per primera vegada tindrà una seu en cada província. En l’agricultura amb una nova llei del Institut Valencià d’Investigacions Agràries que ja estem preparant per que els nostres agricultors tinguen millors ferramentes per a enfrontar un mercat cada vegada més competitiu. I en les pròpies administracions públiques estem impulsant el Pla estratègic TIC 2016-2020 amb un pressupost de 560 milions i el Pla de transformació digital que ja ha aconseguit un creixement de les xifres de presentació electrònica de sol·licituds de quasi un 200%, 100.000 usuaris més en dos anys. Però senyories, este procediment de transformació econòmica necessita instruments financers que donen suport les iniciatives empresarials. La Comunitat ha patit la pèrdua de la major part del seu sector financer i, precisament per això, ha resultat prioritari evitar que també desaparegueren l'Institut Valencià de Finances i la SGR. 18 L’1 de gener de 2018 tindrem el nou Banc Públic valencià de la Generalitat. Mentrestant l’IVF ja ha creat en 2017 noves línies de crèdit. Només en els crèdits a tipus 0, l’IVF posarà a disposició de les empreses 150 milions d’euros en els dos pròxims anys. A més els anuncie que el nou Fons de fons que impulsarà l’IVF, estarà dotat inicialment de 70 milions d’euros i inclourà dos noves vies d’inversió. Una primera inversió social, innovadora en tota Espanya, que finançarà la creació de nous negocis per part de persones aturades i que a més acompanyarà el projecte en la seua gestió en col·laboració amb els centres europeus d’empreses innovadores (CEEIS) I una segona part dels fons destinada a l’economia productiva que tindrà per una banda fons d’inversió en start-ups o de capital risc i per altra, préstecs participatius en col·laboració amb el sistema d’emprenedors ja existent a la Comunitat Valenciana. L’IVF ha passat de ser una estructura en fallida, part de l'espiral del malbaratament i l’amiguisme, a ser un dels instruments que impulsen la transformació del model econòmic. I la SGR a la que varem tindre que rescatar per una gestió que no sols s’ha demostrat equivocada sinó també interessada, ja ha tornat a donar avals amb criteris de solvència per ajudar a les Pimes i als autònoms. A més de la innovació i el finançament. Estem fomentant la internacionalització. En sols dos anys ha augmentat la quantitat d’empreses valencianes exportadores en 1000. I per a que cada vegada siguen més, la Generalitat està augmentant la xarxa IVACE exterior, que quan acabe la legislatura haurà multiplicat per cinc la seua presència o estem reprogramant el pla de promoció exterior per a obrir més oportunitats a mercats com EEUU i Regne Unit on hem de compensar l’efecte Brèxit. I senyories hem d’impulsar específicament els nostres sectors productius. Fer-ho per aconseguir que on fem les coses bé, puguen fer-les cada dia millor. Sectors com l’agricultura, el turisme o l’indústria. En matèria d’agricultura la nostra terra ha tingut sempre un pes determinant en el conjunt d’Espanya. Els nostres llauradors han sigut exemple d’esforç i innovació. Com be saben al camp valencià ja eren exportadors, quan l’exportació era una excentricitat a Espanya. Creiem en el sector agroalimentari com un sector viu i bàsic de l’economia valenciana i per això, estem impulsant la reforma estructural, les exportacions i la qualitat. 19 En primer lloc, una reforma estructural que impulsarem amb la nova llei d’estructures agràries que arribarà a estes Corts abans de que acabe l’any. Una llei que millorarà l’associació dels agricultors per a millorar la competitivitat i els joves es plantegem el sector com un projecte de vida. I en la mateixa línia per a que el nostre sector siga cada vegada més competitiu hem impulsat ajudes a inversions per a millorar les explotacions agràries, per valor de 25M€. Més del triple que l’anterior convocatòria i els anuncie que en el present semestre presentarem el Pla de suport i foment del cooperativisme. Estem recolzant el sector i ajudant-lo a reproduir eixe esperit transformador innat, explorant nous mercats acompanyant les empreses amb fires internacionals com hem fet per exemple a la fira de Berlin. Però, a més anem a exigir al govern d’Espanya que agilitze els tràmits dels protocols d’exportació per a que els nostre sector deixe de perdre mercats per culpa dels tràmits burocràtics. I en tercer lloc, apostant per la qualitat amb el pla de foment de l’agricultura ecològica. Abans de la posada en marxa del pla, només un 6% de la superfície agrària valenciana era de caràcter ecològic; gràcies al pla, s’ha incrementat en dos anys fins a quasi un 8%. O impulsant les figures de qualitat per a que el producte valencià siga reconegut com allò que és, un producte de màxima qualitat. Preocupant-nos per la sanitat vegetal com hem fet actuant amb l’aparició de la Xylella. On vull dir, als agricultors afectats, que no els abandonarem. I hi ha un pla d’ajudes per compensar la seua desfeta. El futur del nostre sector passa per millors estructures, més exportació i incentivar per la qualitat. I la Generalitat es compromet a impulsar-ho. En matèria de turisme vull dir clarament que este Consell aposta pel turisme. Creu en el turisme per a generar treball i riquesa. I precisament perquè creiem en el sector volem treballar perquè tinga un futur sostenible i allunyat dels conflictes que s'han produït en altres territoris. Som una terra hospitalària on no cap la turismofòbia. Una terra que aposta per la sostenibilitat, la qualitat. I eixos criteris son els que impulsarà la llei de turisme oci i hospitalitat, que abans de finals d’any remetrem a estes Corts. Estem en una línia positiva i és molt revelador que després de la temporada d'estiu les previsions d'ocupació al setembre siguen del 80% o que el turisme d'interior haja crescut aquesta temporada un 8,5%. Per a seguir eixe camí, perquè el turisme cresca en aquells mesos i en aquelles zones fins ara no turístiques, aprovarem el pla de desestacionalització, consolidarem els plans de governança turística i el 20 programa Creaturisme. I per a donar resposta als nous reptes del sector com els apartaments turístics, estem impulsant una campanya per al control de la oferta il·legal i competència deslleial. Durant la campanya d'inspecció duta a terme entre els mesos d'agost i setembre s'han aconseguit aflorar un total de 2.556 nous habitatges turístics, que ja han passat a formar part del registre i que es poden comercialitzar amb garanties per al sector i per a l'usuari. No estem en contra de cap producte turístic, tot al contrari, estem a favor de la seua regularització. Tots han de competir dins de les regles. Sabem bé que durant molts anys l’única promoció foren allò que deien “los grandes eventos”. Això ha canviat i no, no estem en contra dels esdeveniment, tot el contrari estem a favor d’aquells que generen un impacte positiu en la societat valenciana. Els donaré dos exemples, hem prorrogat la VOLVO dos edicions i el gran premi de Cheste, cinc anys més. I ho hem fet estalviant més de 12M€ als valencians i valencianes. Com veuen senyories esdeveniments en la Comunitat ja no es sinònim de malbaratament i corrupció. En indústria, a més, de les mesures d’innovació, finançament i internacionalització esmentades hem impulsat ajudes específiques per a la renovació de maquinària dels principals sectors industrials de la CV. Sectors com el calcer, la ceràmica, el metal·lúrgic i mecànic, tèxtil, joguet o moble. En 2017 el pressupost ha sigut de 10M€ i els anuncie que en el pròxim any estes ajudes als sectors industrials van a duplicar-se i aplegar als 20M€ incloent a tres sectors més: químic, plàstic i automòbil. I el tercer aspecte de la política econòmica es aconseguir millors infraestructures per fer de la Comunitat Valenciana un espai més atractiu per a invertir. Per a això, hem elaborat el Mapa de Sòl Industrial de la Comunitat Valenciana i hem aprovat l'avantprojecte de Llei de Promoció, Gestió i Modernització de les Àrees Industrials de la Comunitat, que millorarà el valor i estimularà els més de 700 parcs industrials existents. Al costat d'estes iniciatives generals, en determinades àrees s'han produït importants avanços en el Parc Logístic de València on s’ha multiplicat per 14 la superfície adjudicada o a Elx Parc Empresarial en procés d’una nova ampliació. I com no, en PARC Sagunt que ha passat de ser, en menys d'un any, un projecte paralitzat i quasi en fallida per la mala gestió a un dels exemples de parc industrial més reeixits d'Espanya. S'ha passat d'una ocupació del 30% a una altra del 85% i de la pràctica paràlisi a una inversió privada que sols en els dos pròxims anys superarà els 21 100 milions d’euros. Una bona notícia per a la Comunitat que justifica que hui els anuncie formalment la construcció de Parc Sagunt II. Una iniciativa de 6 milions de metres quadrats que ens permetrà ampliar l’oferta d’espais de gran dimensió a empreses que volem atraure després de les noves perspectives del Port de València. Eixa millor gestió del sòl, al costat d'altres característiques de l'economia i la societat valenciana, està permetent elevar l'atractiu de la Comunitat com a territori per a la inversió. El Consell ha aprovat l'avantprojecte de Llei de creació del Punt d'Atenció a la Inversió i el projecte de la Finestra Única d'Atenció a l'Inversor, (VID – Valencian Investment Desk).que tramitarà els expedients d'aquells projectes que aporten un valor afegit en matèria social i mediambiental, a més d'incidir en la creació d'ocupació. Encara que es tracta d'una variable amb un alt grau de variabilitat, crec que podem alegrar-nos que, en el primer trimestre del 2017, la inversió estrangera en la nostra Comunitat s'haja multiplicat per 5. Senyories les empreses tornen a confiar en la CV. N’hi ha exemples molt significatius de multinacionals que s’havien anat i han tornat, altres que augmenten la seua inversió i centenars de nous projectes que ja son una realitat. I els dic que tot aquell que vinga a la Comunitat a invertir, no sols es benvingut, sinó que trobarà en el Consell un aliat per a que tinga èxit. Perquè eixa serà una bona notícia per a tots i totes. Senyories, les empreses, els treballadors i en la part que li correspon el Consell, estem fent els deures. Però ens frena una injusta falta d’inversió pública, tal i com arrepleguen informes com el de BBVA, i que necessitem perquè estes bones dades siguen cada vegada millors. Som la Comunitat amb la menor inversió per habitant d'Espanya: 119 euros, enfront dels 185 de la mitjana estatal. I, entre 2004 i 2017, sempre se'ns ha situat entre les cinc últimes. Inversions que no només són rendibles per a la Comunitat, són algunes de les més importants que ha d'escometre Espanya. En el cas del Corredor Mediterrani, no em cansaré de repetir les dades que fan incontestable esta infraestructura. Les quatre comunitats autònomes del corredor mediterrani aportem quasi el 50% de la població espanyola, el 45% del PIB, el 47% del teixit productiu, el 46% de l'ocupació i el 51% de les exportacions de béns. I els seus ports canalitzen el 78% de tot el trànsit de mercaderies i el 82% del moviment de contenidors d'Espanya. El 10 d’octubre tindré ocasió de defensar els corredors europeus al ple del Comité de les Regions a Brussel·les. Agraïsc el treball dels empresaris 22 valencians i dels agents socials per impulsar aquesta infraestructura vital per als valencians. Perquè senyories, este no és un debat del centre contra la perifèria, sinó de com podem deixar de ser la perifèria econòmica d'Europa. No sols la Comunitat Valenciana, Espanya sencera. Per això, senyories els valencians no plorem, només demanem racionalitat i sincerament els dic que agraïm les promeses, però exigirem que es convertisquen en fets. Per això, exigirem concreció al Ministre de Foment en la pròxima reunió que mantindrem perquè l’Estat assumisca l’Agenda Valenciana d’Infraestructures. Que l’assumisca i la incloga en els pressupostos de 2018. Demanarem que s’incloga, per suposat, el Corredor Mediterrani, però també altres, lel finançament del transport metropolità, l’ample de línia CastellóTarragona, el tren de la Costa o la connexió de rodalies amb l’Altet. El primer aeroport de la CV no pot estar aïllat per tren. Ningú s’imagina que l’aeroport de Barajas o el de El Prat estigueren aïllat i ningú pot defendre que ho estiga l’Altet. I entre eixos compromisos que demanarem, els anuncie que començarem els tràmits perquè el Govern Central reconega la connexió aèria entre Castelló i Madrid com de servei públic. D’eixa manera les administracions podràn impulsar que s'establisquen vols que connecten les dos ciutats donant més operativitat a l’aeroport de Castelló. I senyories, els propose i els demane que si les necessitats valencianes no estan als pressupostos tots junts firmen les esmenes valencianes als PGE 2018. Mirem per damunt dels partits, per a què deixen de mirar per damunt dels valencians. Senyories, com veuen estem impulsant mesures per tal que la Comunitat afronte des de ja els reptes econòmics del futur. Mesures per a formar part dels canvis i no sols per a seguir-los. • Per a utilitzar tot el nostre talent, que és molt. • Per a ajudar a les nostres empreses, els nostres sectors, que han demostrat en els pitjors moments les seues grans virtuts. • i sobre tot per a que la transformació es traduïsca en treball. En treball de qualitat. 3. Preparar a la Comunitat per als reptes del canvi climàtic. 23 Senyories El tercer pilar del pla que els propose es preparar la Comunitat per als reptes del canvi climàtic. Totes les politiques que desenvolupem no poden donar l’esquena al territori. Hem de tornar a posar en valor al nostre entorn en un escenari indiscutible de canvi climàtic. El canvi climàtic ens obliga a ser mes eficients, a usar millor eixos recursos. El nostre objectiu prioritari és reduir les emissions de l’efecte hivernacle i adreçar els passos de la Comunitat Valenciana cap una economia baixa en carboni, al temps que mitigar els efectes que està provocant l’escalfament global en un territori tant vulnerable com el valencià. Per això, hem de protegir els nostres ecosistemes, combatre la sequera, garantir l’aigua i fomentar l’eficiència energètica. Com deia és imprescindible protegir els nostres ecosistemes, fer-ho pel seu propi valor con a medi on es desenvolupem, com eixe entorn que forma part de nosaltres i perquè són els principals aliats per disminuir les riscos naturals. Per a protegir-lo hem impulsat noves línies en la gestió forestal centrades en la sostenibilitat del nostre bosc mediterrani amb ajudes per valor de 22 milions o en actuacions de repoblació i millora ecològica després d’incendis en 4800 ha. I precisament per evitar eixos incendis hem ampliat els recursos contra incendis en més brigades i hem involucrat a la societat amb la col·laboració cívica dels mitjans de comunicació en la campanya “stop al foc”. Perquè, senyories, com a generació no tenim dret a deixar esta terra pitjor que la trobarem. Com saben la sequera és una de les conseqüències del canvi climàtic i més en un clima mediterrani com el nostre on patim la sequera climatològica i hidrològica. Ací la mitjana dels pantans de la conca del Xúquer es troba al 35 %, una situació en la qual no es trobaven des de fa pràcticament una dècada. Els del Segura estan encara pitjor, al 25%. Les dos són els que menys aigua emmagatzemen d'Espanya. Per això, estem actuant sobre les dos sequeres, sobre la climatològica ajudant als cultius de secà amb aportacions de 25M€ per a segur, préstecs subvencionats i línies d’ajuda. I, en segon lloc estem actuant sobre la sequera hidrològica. Els dic clarament no volem la guerra de l’aigua, no volem confrontacions estèrils, no volem que l’aigua siga un objecte de desig electoral. Els criteris de la nostra gestió es basen en el rigor, el diàleg, a cercar l'estalvi i l'eficiència recolzant a les comunitats de regants per a modernitzar els seus regadius i a compatibilitzar la defensa dels sectors econòmics amb polítiques responsables d'aigua. 24 Però hi ha una realitat inqüestionable hi ha àrees com el sud de la Comunitat que necessiten recursos addicionals i per això, este Consell està actuant: Primer, en el transvasament Xúquer-Vinalopó que estarà operatiu en esta legislatura. Segon, en la defensa sense complexos dels usuaris del transvasament TajoSegura que és necessari per a solucionar un dels dèficits estructurals més importants d’Espanya. I per últim, les anuncie que anem a demanar al Govern Central una nova tarificació de l’aigua de dessaladores perquè els nostres regants paguen el preu que poden assumir per als seus cultius. D’altra banda, prioritzarem les energies renovables i l’ecoeficiència. És una peça central que ha d’implicar també la transformació del nostre model productiu. En este sentit, hem impulsat el Pla d’Energia Sostenible de la Comunitat Valenciana 2020 que inclou préstecs a tipus 0 per a que les empreses puguen escometre inversions d’eficiència energètica. Per a la edificació i en les vivendes de particulars, com el Pla Renhata, per a la potenciació d’energies renovables. Un pla que està sent un èxit i que per això, els anuncie que tindrà una segona convocatoria que augmentarà el número de beneficiaris. Estem impulsant també ajudes per al canvi dels sistemes d’enllumenat públic en els municipis, a la mobilitat sostenible i, com a pla d’un futur que ja està ací, este any anem a posar en marxa les ajudes a la construcció infraestructures de recàrrega per a vehicles elèctrics. Senyories, l’expresident d’ONU Ban-Ki Moon va dir en un discurs sobre canvi climàtic una asseveració que compartisc. Deia que: “Ja no podem permetre’ns el luxe de la indecisió”. Així, és senyories, estem fent una societat més justa, més prospera que sap on es direigix social i econòmicament. Però hem de creure que tot allò no pot existir, no es possible si no protegim el nostre entorn. No esperarem a que siga tard. 4. Treballant pels afectes dels valencians Senyories, el quart gran pilar del projecte de futur que impulsem és treballar per reforçar els afectes dels valencians. Durant dos dècades es va diferenciar per raons de sectarisme partidista entre valencians bons i valencians roïns, es va establir un model únic i es va negar la diferència i la diversitat amb tota la riquesa que comporta. Tanmateix, acceptant el pluralisme social i polític la realitat valenciana és precisament molt més diversa, plural i rica. I sense por a la diferència volem 25 reivindicar un valencianisme obert, integrador, on cabem tots i totes. Volem generar afectes mitjançant la cultura, coneixent-nos millor a nosaltres mateixos, cohesionant el nostre territori i defenen la llibertat i la tolerància. En primer lloc, impulsant la nostra cultura com un dels grans pilars que sostenen la nostra identitat. La cultura, eixa “fàbrica de significats” que diu el professor Ariño, ens defineix i és resultat de la nostra expressió com a societat. El major pressupost ara existent en cultura ha permès incrementar les ajudes directes als sectors culturals en el període 2015-2017: en arts escèniques un 75%; el suport a les indústries musicals valencianes ha augmentat un 100%, i, en cinema i audiovisuals, s'ha impulsat un sistema d'ajudes triennals de fins a 5 M€. Com saben este Consell té la ferma voluntat de practicar la descentralització i per aconseguir-ho es rellevant la difusió cultural. Els anuncie que en les pròximes setmanes, està prevista la firma del Conveni del CADA, el Centre d’Art d’Alcoi, un Conveni entre la Generalitat, l’Ajuntament d’Alcoi i la Fundació Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM), per establir una seu de l’IVAM a la província d’Alacant. Un altre contenidor que traguem de l’oblit i que acostarà els fons museogràfics a la ciutadania en una proposta descentralitzada i sumatòria d’un espai valencià públic i privat de l’art. Es tractarà del primer museu de la Generalitat a la província d’Alacant. I per impulsar la internacionalització del nostre sector cultural, hem presentat recentment el Programa Cultura Resident. Un programa pioner en el nostre país que posarà a disposició de creadors o creadores la possibilitat de desenvolupar els seus projectes en una estància en Castelló, Valencia o Alacant. Una cultura que valora totes les seues cares. Per això, enguany, hem impulsat les Declaracions del 2017 com a Any Blasco Ibáñez, Any Azorín, i l'Any Miguel Hernández, en el 75 aniversari de la seua mort. I este novembre commemorarem el 80 aniversari del Congrés d’Escriptors en defensa de la cultura que va convertir Valencia en la capital de la cultura contra el feixisme. I la Generalitat i l'Ajuntament de Sueca difondran del llegat de Joan Fuster després de l'obertura de l’espai que porta el seu nom. A sa casa. Perquè els valencians no triem entre els uns i els altres. Som de Blasco Ibáñez, d'Azorín, d'Hernández i de Fuster. De Gil-Albert o de Francisco Brines. Estem orgullosos de tots. I l'any que ve ens centrarem a recordar al cartellista, muralista i dissenyador Josep Renau, un dels valencians més universals en la defensa de la Cultura i 26 la Democràcia. Un valencià del que ens sentim orgullosos, i al que mitjançant la celebració d’este any retornem simbòlicament de l’exili que mai tinguera que haver patit. Però senyories, per a conéixer-nos millor a nosaltres mateixos l'enfortiment de la nostra cohesió i la cultura valenciana del segle XXI no poden completarse sense la presència d'un espai audiovisual propi. El tancament de RTVV va constituir un dur colp per a l'autoestima dels valencians, la promoció de la seua llengua i el desenvolupament d'una indústria audiovisual. L'actual Consell ha volgut, des del primer moment, recuperar una radiotelevisió pública autonòmica, com a element de promoció de la nostra llengua, de la cultura, de la cohesió i pensada per a una societat valenciana democràtica que mereix un mitjà independent i plural. El Consell ha fet tot el necessari perquè la nova radiotelevisió siga una realitat. Ahir la directora general anuncià que la radio serà una realitat abans de que acabe l’any i la televisió ho serà en el primer trimestre de l’any que ve. Tot el suport al consell rector i a la directora general per a posar en marxa Àpuntmedia des de l’ independència i l’autonomia. Proposem un ecosistema comunicatiu valencià, públic i privat, arrelat al territori i capaç de projectar-nos dins d’Espanya i al món. Per això s'han ordenat les llicències de TDT i estem en el procés de regularitzar les de ràdio consolidant un nou espai de proximitat en tota la Comunitat i anem a signar un acord amb RTVE per a que s’instal·len en el centre de producció audiovisual de Burjassot. Un ecosistema comunicatiu valencià que servirà per a cohesionar un territori valencià que ha de cosir-se tant de nord a sud, com des del litoral cap a l'interior. Perquè cosir el nostre territori és fonamental per a la superació de les desigualtats i els desequilibris. És una fita irrenunciable per a la Comunitat Valenciana. La despoblació d’una comarca es una realitat negativa per al conjunt del territori valencià i per raons ambientals, socials o culturals. Hem d’abordar eixe combat difícil però volem comarques i pobles vius. Com diu Paco Cerdà: “Ningú hauria de gaudir de la catàstrofe etnològica, de la mort d'un poble i de la seua reducció a evocadores ruïnes” Precisament per això, hem impulsat l'elaboració de l'Agenda Valenciana Antidespoblament (Avant) per a combatre la despoblació que afecta determinades comarques de l'interior de la Comunitat. Plantejarem propostes de discriminació positiva, incentius fiscals, ajudes i 27 millors serveis públics. Amb plans com l'impulsat per l’IVF contra l'exclusió financera que pateixen molts municipis de la nostra Comunitat. Però probablement la distància més gran que separa a estos municipis actualment, siga la bretxa digital. Per això els anuncie que anem a impulsar un pla dotat de 3 milions d’euros per a acabar amb la bretxa digital i eixos municipis tinguen accés a Internet com un element fonamental per a fixar població i noves empreses. I senyories, com els deia el nostre objectiu és reforçar una Comunitat Valenciana lliure, solidaria, inclusiva i tolerant. Per a això, hem de partir del coneixement i respecte a la nostra pròpia memòria democràtica. Fa un parell de mesos vaig tindre l'ocasió de visitar la fossa 103 a Paterna, vaig poder parlar amb familiars, alguns d'ells molt majors i vore la seua il·lusió per trobar la pau. Quan escoltes la seua història te n’adones que no pot haver una societat decent si no sap tancar bé les seus ferides que son les de tots i totes. I vull dir-los, que la Generalitat estarà al seu costat per a poder enaltir persones i vides arrancades pel fanatisme aprovant la llei de memòria democràtica. Es qüestió de valors compartits. Valors com la solidaritat valenciana que s’ha demostrat en que en només dos anys hem multiplicat per 5 les ajudes al desenvolupament. I ho hem fet recuperant ací també l’honradesa. Eixa Comunitat lliure, solidaria, inclusiva i tolerant que defensem es construeix amb el permanent treball per la igualtat. Sense igualtat d’oportunitats no hi ha llibertat real. No es pot donar mai per conclosa, com estem comprovant en els últims temps amb ressorgiment de vells estereotips. Ho hem comprovat quan els intolerants han volgut fer màrqueting de l'odi o més recentment en episodis d'agressions homòfobes com el que va patir una parella que tornava d'una boda fa unes setmanes. No hi ha moderació ni relativisme possible amb l'odi, perquè és precisament la nostra convicció de tolerància, la que ens impedeix tolerar-ho. Per això la futura Llei LGTBi, garantirà la igualtat efectiva de drets i la no discriminació perquè com a societat diguem alt i clar, que els únics que sobren són els intolerants. En definitiva, la cultura, el nostre territori i la nostra forma de ser, els nostres valors, són els grans pilars que impulsen els nostres afectes cap a la Comunitat Valenciana i este poble necessita estimar-se per fer d’allò que és, la millor eina del seu futur. 5. REFORMA DEMOCRÀTIQUES I INSTITUCIONALS 28 Finalment, el quint pilar del projecte de futur que estem impulsant consisteix en introduir les necessàries reformes democràtiques i institucionals tant en l'àmbit autonòmic com en el conjunt d'Espanya. Una agenda que aborde la transparència, la representativitat democràtica, la prevenció de la corrupció, el reforçament de la nostra administració, de la nostra justícia i dels nostres municipis. La transparència i la prevenció de la corrupció és un dels eixos fonamentals del canvi que està impulsant el Consell. En només dos anys l'Índex de transparència de la Generalitat s'ha situat en el 94,4%, per damunt de la mitjana del conjunt d'autonomies. Ara la Comunitat es reconeguda internacionalment per les seues polítiques i som pioners a l’Estat aprovant el primer reglament de transparència. Esta volem que siga la nostra imatge exterior i no la de la corrupció. Precisament, per a continuar millorant la nostra transparència en els pròxims mesos aprovarem l'avantprojecte de la Llei de Lobbies de la Comunitat Valenciana i, en el plànol instrumental, es treballa en la posada en marxa d'un sistema d'alertes primerenques per a la prevenció de la corrupció utilitzant mecanismes informàtics. Per a impulsar la reforma institucional necessària el nostre segon objectiu és aconseguir una administració reforçada i eficient. Com saben la valenciana és l’autonomia amb menys quantitat de treballadors públics autonòmics de tot l’Estat i la tercera amb menys empleats públics. Una administració, on més del 60 per cent dels empleats públics tenen cinquanta o més anys; i solament 58 persones de l'Administració del Consell tenen edat inferior als 30 anys. Per a revertir esta situació el Consell farà tot el possible per a recuperar la nostra administració estem: • Impulsant una oferta d'ocupació en administració general de 5.286 places entre 2017 i 2019. • Impulsant en Educació l'oferta d'ocupació més important de la història de la Generalitat, amb 15.000 places entre 2018 i 2021. • I tornant a obrir una oferta d'ocupació en sanitat després de 9 anys amb la incorporació de 17.000 places en el conjunt de la legislatura. En este sentit, vull reiterar al Govern central que han d’eliminar les taxes de reposició. 29 I de manera urgent, les que afecten els sectors bàsics que no poden veure's minvats com és el cas de serveis públics fonamentals, la seguretat o mobilitat com en el nostre cas, els maquinistes de Ferrocarrils de la Generalitat. I dins de la nostra reparació institucional, este Consell considera fonamental la millora de la Justícia com un assumpte prioritari, perquè sols des de la justícia podem construir un país de drets. Per això, impulsem un nou model de justícia gratuïta, que és, sense dubte, el de millor cobertura de l’Estat. Hem dignificat el torn d’ofici, augmentant un 30% les retribucions dels advocats i pagant en temps i forma, acabant així amb els retards que arribaven fins a un any. I seguirem incrementant les retribucions del torn d'ofici en el pròxim any. Junt amb això hem augmentat la cobertura a un major nombre de persones en risc d’exclusió social, sent la primera autonomia que atorga la justícia gratuïta a les persones amb diversitat funcional. Esta tardor entrarà en funcionament la nova xarxa d’oficines d'atenció a les víctimes del delicte que garanteixen una assistència multidisciplinària. Xarxa que serà pionera en tota Espanya. També entraran en funcionament els equips psicosocials comarcals. I abans de final d'any, presentarem el pla digitalització dels jutjats de la comunitat valenciana. En quart lloc, la nostra agenda de reformes ha d'abordar la situació dels ajuntaments. La Generalitat és una administració municipalista, front a un Govern d’Espanya que tracta als ajuntaments com a menors d’edat retallant-los competències i recursos. Per a este Consell, els ajuntaments com bé saben els alcaldes i alcaldesses que hui ens acompanyen, són també Generalitat. Hem passat de les paraules als fets i hem aprovat el Fons de Finançament local del qual ja hem abonat el 50% i els anuncie que abonarem l’altre 50% abans del 9 d’octubre. Com ja els he dit, confiem en els ajuntaments per a gestionar serveis socials, per a gestionar infraestructures educatives i amb este fons incondicionat per a que el destinen a allò que més necessiten els seus veïns. També els anuncie que els propers dies aprovarem la segona part del Fons, a subvencionar projectes locals en infraestructures culturals, turístiques i de mobilitat urbana, susceptibles de cofinançament pel programa operatiu FEDER i que podrà mobilitzar prop de 95M€. Senyories, com veuen no sols impulsem reformes si no que ens les apliquen a la d’administració. Però ens les apliquen de forma molt diferent a aquells que nomenen 30 reformes a les retallades. Es preguntava l’economista Anton Costas en un article d’opinió fa un temps: Quin és el criteri per a jutjar la desitjabilitat o no d'una reforma concreta? I responia que eren: “els seus efectes sobre la desigualtat. Si una reforma augmenta la desigualtat, no és una bona reforma. Ni per a la societat ni per a l'economia. No hi ha volta de fulla.” Eixa es la reforma que defensem, la que ens apliquen: • sent més transparents per a no pagar la factura de la corrupció, • reforçant la nostra administració per a que siga més eficaç, • millorant la justícia per a que tots tinguen accés • i apostant pels nostres ajuntaments que es la millor forma d’atendre les necessitats. Tercera expressió del canvi: Unitat per a solucionar el problema valencià. El finançament dels drets dels valencians Però senyories, com saben totes les reformes que necessita la Comunitat Valenciana no poden ser impulsades només des de la Comunitat Valenciana. Hi ha múltiples reformes pendents en el conjunt d'Espanya, algunes bàsiques com les que afecten el mercat laboral o a la retallada de drets i llibertats que hem patit en els últims anys. Però si hi ha una reforma que és inajornable per als valencians és la reforma del sistema de finançament. Per això, la nostra unitat com a poble per solucionar el problema valencià es una expressió fonamental del canvi que ja anem fent. Senyories, existeix un fet incontrovertible que només la insolidaritat o la ceguesa interessada pot negar: la igualtat a Espanya depén que 5 milions de valencians i valencianes tinguen les mateixes possibilitats que els d’altres territoris. Possibilitats per a, com a mínim, aspirar a la mateixa salut, a la mateixa educació, a la mateixa atenció en suports socials, a les mateixes polítiques per a la creació d'ocupació. Així ho han entés i compartit en la nostra Comunitat, la societat, els grups polítics, sindicats i empresaris, universitats i ajuntaments. Les organitzacions i entitats de l'àmbit de l'economia, el sector financer i el sector agrícola i ramader. Mai, des de la reivindicació de l’Estatut, tants valencians i valencianes 31 havíem units la nostra força entorn d'un objectiu. Com coneixen les seues senyories, el passat 26 de juliol es va lliurar al Ministre d'Hisenda el dictamen elaborat per la Comissió d'Experts constituïda per l’acord de la Conferència de Presidents. I vull aprofitar l'ocasió per a agrair públicament al professor Francisco Pérez que, com a representant de la Comunitat en esta Comissió, haja realitzat un extraordinari esforç per a explicar i defensar els arguments continguts en la proposta valenciana per a Espanya. S'han realitzat diverses valoracions del dictamen. Certament, punts com el tracte a l'endeutament acumulat a causa de l'infrafinançament no ens satisfà i així figura en el vot particular manifestat pel nostre representant en la Comissió. No obstant això, els aspectes fonamentals s'han inclòs. Així ocorre amb el desmantellament progressiu del statu quo que vam anar els primers a defensar, o els criteris de suficiència i d'equitat. Tanmateix, ara és l’hora de la política i la política no pot validar més la injustícia. En la reunió que vaig mantindre la setmana passada amb el President del Govern li vaig transmetre que la reforma del finançament, i la fi de la infrainversió no poden esperar. I cada dia que passa es un dia més de desigualtat i falta d’oportunitats que no podem assumir. L’acord de la conferència de presidents s’ha de complir. Per això, continuarem una agenda de contactes entre la Generalitat i el Govern que inclourà reunions amb el Ministre d’Hisenda i el Ministre d’infraestructures. Tanmateix, també anem a intensificar els nostres contactes amb altres CCAA per enfortir els consensos sobre els que edificar un nou acord. Hem de seguir sostenint una posició compartida que tots mantinguem en els pròxims mesos amb tenacitat i fins a tossuderia si és necessari. Deia un liberal de veritat, Isaiah Berlin, que: “els pitjors enemics de la llibertat eren la desigualtat i l’uniformisme” i compartim eixa reflexió. Volem un sistema d’igualtat de drets, permetent-nos convergir amb la mitjana espanyola en finançament per càpita. I que no tracte igual les situacions que no ho són. Possibilitant la reducció del deute, tenint en compte l'acumulació històrica de la nostra insuficiència financera. Igualtat entre ciutadans i singularitat entre territoris. Senyories que, en definitiva, el finançament, a part del seu valor instrumental, també és un mitjà per a recuperar la fi que justifica l'entitat política de la 32 Comunitat Valenciana: la seua plena autonomia, d'acord a l’Estatut i les lleis. I no l'autonomia amputada que se'ns ha imposat aprofitant la nostra feblesa financera. Per això, finançament no és només igual a més recursos. També és igual a una cosa més important, a més dignitat per al poble valencià. Fa 40 anys el poble valencià varem protagonitzar la nostra història unint-nos per a reclamar la nostra transició a l'autogovern. Hui els anime a continuar protagonitzant la nostra història refundant eixa unitat per a, quatre dècades després, aconseguir la nostra transició a l’autogovern just. Perquè senyories, esta no és una reivindicació de part, és la reivindicació d'un tot i de tots. Esta no és la reivindicació d'un Consell, és la reivindicació del poble valencià. Cada vegada que hem posat per damunt els interessos dels valencians als nostres propis, ens hem acostat un pas més a la solució justa que mereixem. Els demane que, seguim construint un espai per damunt del partidisme. Els demane unitat en el període per afrontar este moment històric. Conclusió Senyories, tenim per davant una etapa política de gran transcendència. Amb els nostres propis reptes, i amb els reptes que compartim amb Espanya i Europa. Res serà fàcil; però per als valencians no mai res ha sigut fàcil. Portem amb nosaltres l'esforç, l'honradesa i el respecte a la paraula donada. Perquè, amb la tenacitat acumulada al llarg de la nostra història, hem aconseguit formar part dels primers territoris d'Espanya en indústria, exportacions i turisme gràcies a les nostres empreses i treballadors. Perquè la creativitat forma part del nostre ADN. Perquè la nostra llengua, el valencià, és ara una llengua activa, amb futur i creadora de nova riquesa cultural i cívica. Perquè les nostres universitats figuren en llocs destacats dels rànquings internacionals. Perquè, malgrat la forta immigració de la passada dècada, cap xenòfob ha trobat ressò en la nostra societat. Perquè des de l’estabilitat, l’honradesa, al diàleg i la Comunitat Valenciana va substancialment millor. Perquè ens sentim profundament solidaris amb les persones que pateixen o no troben ocupació i traem recursos de baix les pedres per a facilitar-los una 33 ruta d'esperança. I, amb eixes i altres fortaleses, estem millorant les expectatives dels valencians, la seua qualitat de vida i benestar, i obrint oportunitats als joves perquè no siga veritat que la seua generació viurà pitjor que la nostra. Amb eixes i altres fortaleses, estem iniciant el nostre renaixement a través d’un camí del canvi que ha desplaçat la improvisació i dibuixa una estratègia amb què preparar-nos per als reptes del futur. Una camí en el qual es reflecteix l'autèntica Comunitat Valenciana la que és exemple de fets positius i que lluny d'espantar-se davant els grans canvis es mostra confiada en les seues possibilitats. És una operació ambiciosa. Un projecte de treball, justícia social i d’igualtat d’oportunitats. Els oferisc que el debatim junts, l’impulsem junts i el visquem junts. Senyories, tenim un pla. Este és el pla. Moltes gràcies. 34