Finançament Autonòmic 1 Octubre 2017 SERVEIS PÚBLICS FONAMENTALS: EDUCACIÓ El model de finançament exigeix a la Comunitat Valenciana un major esforç per a mantindre la despesa en educació prop de la mitjana de les comunitats autònomes La despesa en educació per alumne de la Comunitat Valenciana representava en 2015 –últim exercici amb dades comparables- el 96% de la despesa mitjana de les comunitats autònomes, però prop de la mitjana de les comunitats de règim comú. Així s’esdevé a pesar de ser la quarta comunitat que més percentatge dels seus ingressos dedica a aquesta funció. Els menors recursos que el sistema de finançament proporciona a la Comunitat Valenciana condicionen el desplegament dels serveis educatius. El Sistema de Finançament Autonòmic és molt rellevant per a la sostenibilitat de l’Estat de Benestar, el desplegament del qual s’ha vist afectat per la caiguda d’ingressos públics derivada de l’esclat de la crisi econòmica. La insuficiència dels recursos oferits pel model ha condicionat les despeses en educació de les comunitats autònomes de règim comú, que representa la quarta part dels pressupostos d’aquestes. Les dificultats han sigut més grosses en les comunitats més infrafinançades, a pesar de la major prioritat atorgada per algunes a l’educació per a compensar aquest desavantatge. L’esforç major realitzat per aquestes no ha evitat l’existència de notables diferències interregionals en els nivells de despesa educativa per alumne (gràfic 1). Les diferències qüestionen la igualtat d’oportunitats en l’accés dels joves residents en cada comunitat als serveis educatius i presenten dubtes sobre la solidaritat interterritorial existent a Espanya. Gràfic 1. Despesa pública en educació per alumne matriculat en centres públics i concertats. 2015 (Euros per alumne) 7.000 6.000 6.529 Total CC. AA. = 4.691 5.000 4.000 4.572 4.494 CC. AA. Règim comú Comunitat Valenciana 3.000 2.000 1.000 0 CC. AA. Forals Font: IGAE, Ministeri d’Educació, Cultura i Esport i elaboració pròpia. Gràfic 2. Despesa pública en educació de la Comunitat Valenciana. 2003-2015 (2003=100) Gràfic 3. Despesa pública en educació per alumne matriculat en centres públics i concertats. 2003-2015 (Euros constants de 2010 per habitant) 150 8.000 140 7.000 130 120 6.000 110 5.000 100 90 4.000 80 3.000 70 60 2003 2005 2007 2009 Euros corrents 2011 2013 2.000 2015 Font: IGAE, INE i elaboració pròpia 1. 2003 2005 C. Valenciana Euros constants de 2010 2007 2009 2011 CC. AA. Règ. Comú 2013 2015 CC. AA. Forals Font: IGAE, Ministeri d’Educació, Cultura i Esport i elaboració pròpia La despesa pública en educació després del traspàs de competències es confirma quan es considera la despesa en educació per alumne matriculat en centres públics i concertats (gràfic 3). Així s’esdevé també en el conjunt de les comunitats autònomes de règim comú i en les comunitats forals, però les primeres se situen en el conjunt del període un 28 % per davall de les segones. En el cas de En els anys huitanta del segle passat es va iniciar el traspàs de les competències educatives a les comunitats autònomes, i llavors la Generalitat Valenciana fou una de les primeres a assumir-les totalment, el 1985. Però el procés va operar a ritmes molt diferents en altres comunitats i no es va completar fins al 2001, influint en les condicions en què cada comunitat les va rebre, sobretot pel que fa a dotacions d’infraestructures i instal·lacions. En 2015, la despesa en educació de la Comunitat Valenciana en euros constants va ser la mateixa que en 2003 la Comunitat Valenciana, el nivell de despesa per alumne matriculat en centres públics i concertats s’ha mantingut pròxim a la mitjana de les comunitats autònomes de règim comú, però ha perdut el lleuger avantatge que posseïa al principi del període. La distància amb les forals era i és substancial: uns 1.800 euros menys per alumne de mitjana en el període considerat. Des de 2003 –moment en què ja totes les comunitats gestionen la pràctica totalitat dels serveis educatius- la trajectòria de la despesa pública en educació de la Comunitat Valenciana (gràfic 2) ha estat marcada per l’evolució del cicle econòmic. Va experimentar un fort creixement en l’etapa alcista i un intens ajust en els anys de la gran recessió, cosa que comportà retrocedir en euros corrents als nivells d’abans de la crisi. El retrocés és major si s’observa l’evolució de la despesa pública en educació en euros constants, fent la correcció de l’impacte dels preus. Aquesta dada aproxima millor la capacitat de prestar serveis educatius i indica que, després d’un període de creixement i d’un altre d’ajustos, la despesa educativa pública real de la Comunitat Valenciana no ha millorat entre 2003 i 2015. 2. La despesa pública en educació en l’actualitat El nivell de despeses públiques d’una comunitat està condicionat per les necessitats educatives de la regió (volum de població jove, alumnes en cada nivell educatiu), i també per altres factors, com ara la prioritat que atorguen a aquesta funció els governs, l’organització de l’oferta i l’eficiència en produir els serveis, i els recursos financers disponibles. Les despeses en educació per alumne permeten tindre en compte en les comparaci- Aquest semblant nivell al principi i al final del període 2 Gràfic 4. Despesa pública en educació per alumne matriculat en centres públics i concertats. 2015 (Euros per alumne) País Basc Gràfic 5. Esforç financer en educació de les comunitats autònomes. 2015 6.804 Navarra 5.569 Cantàbria Astúries 29,4 C. Valenciana 5.440 28,2 Castella-la Manxa 5.351 Extremadura 32,6 32,3 País Basc 5.552 Galícia Múrcia Andalusia 28,0 Total CC. AA. 5.259 26,4 Aragó 26,3 5.058 Castella-Lleó 26,1 La Rioja 4.989 Extremadura 25,7 Aragó 4.967 Galícia 25,3 Castella-Lleó 5.246 I. Balears Cantàbria 24,9 4.559 Canàries 24,9 Múrcia 4.557 La Rioja C. Valenciana 4.494 Madrid 4.486 Catalunya Total CC. AA. 4.691 Canàries Andalusia Castella-La Manxa 4.298 Madrid 4.109 0 1.000 2.000 3.000 4.000 23,1 Astúries 4.393 Catalunya 23,9 23,1 5.000 6.000 7.000 8.000 21,8 Navarra 21,0 I. Balears 21,0 0 Font: IGAE, Ministeri d’Educació, Cultura i Esport i elaboració pròpia 10 20 30 40 L’esforç financer s’ha considerat com les despeses en educació com a percentatge dels ingressos no financers 1 Font: IGAE i elaboració pròpia ons les distintes necessitats educatives dels territoris, però aquest indicador mostra diferències interregionals molt importants a hores d’ara. aquesta hipòtesi, perquè les comunitats que gasten més per alumne (gràfic 4) no sobreïxen en esforç financer (gràfic 5). La Comunitat Valenciana destina un 28,2% dels seus ingressos no financers a serveis educatius, i realitza, doncs, un esforç financer superior a la mitjana i únicament inferior al realitzat per Múrcia, Andalusia i País Basc. Les diferències entre comunitats autònomes en el nivell de despesa pública en educació per alumne són substancials amb les comunitats forals, però inclús entre les comunitats de règim comú. En 2015 aquestes diferències (gràfic 4) arriben quasi als 2.700 euros entre País Basc (6.804 euros per alumne) i Madrid (4.109 euros per alumne), dues comunitats amb alt nivell de renda però amb molt distints nivells de recursos dels seus sistemes de finançament. A pesar de la major prioritat atorgada a la formació en els pressupostos, la Comunitat Valenciana no realitza una major despesa en educació, sinó menor que la majoria de les comunitats. La raó és que l’esforç en educació resulta més gran no per gastar més, sinó perquè els seus ingressos no financers són menors, com a conseqüència del tracte dolent que rep del sistema de finançament. La Comunitat Valenciana, amb una despesa en educació per alumne igual a 4.494 euros, se situa 4,2 punts percentuals (pp) per davall de la mitjana de les comunitats autònomes, a més de 15 pp d’algunes de les millor dotades pel sistema de finançament de les comunitats de règim comú (Astúries, Galícia, Cantàbria) i a una distància molt superior (34 pp) del País Basc. 3. Sistema de Finançament Autonòmic i despesa pública en educació A pesar del major esforç financer en educació, la Comunitat Valenciana gasta menys que altres territoris Les despeses en SPF (serveis públics fonamentals: sanitat, educació i protecció social) representen un 66% de les despeses no financeres (despeses netes d’amortitzacions) de les comunitats autònomes de règim comú, i l’educació s’eleva a quasi una quarta part de les despeses totals. Tal com ha confirmat l’Informe del Comité d’Experts per a la Reforma del Finançament Autonòmic, l’actual model no proporciona recursos suficients a les comunitats autònomes per a cobrir les despeses en SPF. Un determinant dels majors nivells de despesa en educació per alumne d’algunes comunitats podria ser l’esforç financer que realitzen en aquesta funció, entés com el percentatge que representa en els seus ingressos no financers (ingressos pressupostaris no finançats amb deute). No obstant això, les dades no confirmen 3 Gràfic 6. Recursos del SFA a competències homogènies i despesa pública en educació de les comunitats autònomes. 2015 (Total comunitats autònomes de règim comú=100) Quadre 1. Alumnes matriculats per cada 100 habitants menors de 25 anys. 2015 Alumnes matriculats per cada 100 hab. menors de 25 anys 140 per habitant ajustat1 =100 CANT GAL CL EXT 120 AST AND ARA RIO =100 100 VAL CAN MUR CAT CLM BAL MAD 80 80 100 120 140 Recursos SFA per habitant ajustat La població ajustada per a educació s’ha estimat a partir de la metodologia establida en la Llei 22/2009 considerant únicament la variable associada a les necessitats educatives (població entre 0 i 16 anys) i les variables geogràfiques, amb un ajust de la ponderació de les primeres 1 Alumnes matriculats en centres públics i concertats per cada 100 hab. menors de 25 anys Andalusia 80,3 76,5 Aragó 80,4 74,5 Astúries 81,5 77,4 I. Balears 67,4 63,7 Canàries 76,0 70,8 Cantàbria 80,4 78,0 Castella-Lleó 84,6 80,2 Castella-La Manxa 73,7 71,4 Catalunya 79,4 73,2 C. Valenciana 79,9 73,6 Extremadura 75,2 73,7 Galícia 83,7 79,4 Madrid 85,3 71,1 Múrcia 78,4 72,9 Navarra 76,8 71,5 País Basc 86,1 83,2 La Rioja 76,2 73,3 Total CC. AA. 80,3 74,3 Font: Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, INE i elaboració pròpia Font: Liquidacions SFA (MINHAFP), IGAE i elaboració pròpia La suma de tots els recursos que el sistema actual aporta per a SPF no cobreix les despeses efectives en aquestes funcions ni tampoc les despeses que permetria atendre les necessitats de SPF al nivell de prestacions de 2oo9. En global, la insuficiència de recursos del sistema per al total de funcions de despeses s’estima en 13.343 milions d’euros el 2015. necessitat de les comunitats autònomes. També poden incidir en l’accés i generar diferències en la prestació dels serveis educatius per raons que no tinguen a veure amb l’exercici de l’autonomia, i pareix que així succeeix. Es pot observar (quadre 1, columna 1) que les comunitats amb més recursos se situen majoritàriament per damunt de la mitjana en el grau d’escolarització de la seua població jove en el conjunt de nivells educatius, Aquesta insuficiència no afecta per igual totes les coi les de menors ingressos per davall. En les primeres munitats de règim comú, perquè els seus ingressos no comunitats, a més, un major persón els mateixos. En general, les centatge de la població accedeix a comunitats que compten amb reLes comunitats autònomes serveis d’educació finançats amb cursos del SFA per habitant ajustat amb menors recursos del fons públics (quadre 1, columna superiors a la mitjana (índex del SFA són les que menys 2), encara que és important advergràfic 6 superior a 100), realitzen tir que ambdós indicadors poden una despesa per habitant ajustat gasten en educació dependre també d’altres factors, en educació també superior a la com el nivell de renda o de formació de les famílies. mitjana. La distància a la mitjana és evident a Cantàbria, Extremadura, Castella i Lleó, Astúries i Galícia, i l’única excepció significativa a aquesta regla és Illes Balears. Entre les situades per davall de la mitjana en finançament algunes s’aproximen o arriben a la mitjana de despesa, mitjançant un major esforç (Andalusia, Comunitat Valenciana, Múrcia), però la resta no. Gràcies al major esforç financer realitzat per la Generalitat, destinant un percentatge més elevat dels seus recursos a l’educació, l’accés dels joves valencians als serveis educatius està pròxim a la mitjana. A pesar d’això, està allunyat de les oportunitats de què gaudeixen els ciutadans que resideixen en les comunitats que compten amb més recursos dels sistemes de finançament, comú o foral. Les diferències en els nivells de recursos condicionen, doncs, els nivells de despesa en educació per unitat de 4