Eleccions al ParlamenT 2017 Programa electoral la democracia sempre guanya ñfemrepública Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral ÍNDEX I. GUANYAR LA REPÚBLICA II. COMPROMÍS PER LA REPÚBLICA III.QUÈ HEM FET PER LA REPÚBLICA a) El mandat democràtic b) La repressió a la democràcia IV. FER REPÚBLICA 1. 50 mesures republicanes de govern 1.1. Enfortiment econòmic i productiu per augmentar la competitivitat, la sostenibilitat i la projecció de l’economia catalana 1.2. Cohesió social, benestar, igualtat d’oportunitats i reducció de les desigualtats. 1.3. Enfortiment democràtic, drets i llibertats civils 2. Gran diàleg de país V. LA REPÚBLICA QUE FAREM 1. Una República emprenedora i amb treball digne 1.1. Una República emprenedora de prosperitat compartida 1.2. Un sector agrari fort per una alimentació de qualitat i saludable 1.3. Economia blava i un sector pesquer sostenible, modern i competitiu 1.4. L'empresa, motor d'una economia productiva, innovadora i solidària 1.5. Un model comercial equilibrat 1.6. Un turisme sostenible i de qualitat 1.7. Un mercat més democràtic i conscient 1.8. Una universitat capdavantera per a una República avançada 1.9. La recerca com a impuls econòmic i social de la República 1.10. La transferència de coneixement com a generadora d'oportunitats en un món globalitzat 1.11. La innovació al servei de la ciutadania 1.12. Una República amb treball digne i pensions sostenibles 1.13. Un model català de relacions laborals 1 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral 2. Una República de benestar amb drets i oportunitats per a tothom 2.1. Una ciutadania lliure i compromesa 2.2. Una justícia independent, garantia dels drets i les llibertats per a tothom 2.3. Una República feminista amb igualtat efectiva entre dones i homes 2.4. Una República emancipadora del jovent 2.5. Una República catalana per a una societat diversa 2.6. Una República respectuosa amb la diversitat sexual i de gènere 2.7. La República del benestar 2.8. Un sistema de salut i social integrat i universal 2.9. L'esport per una societat saludable i cohesionada 3. Una República educadora que aposti per la cultura 3.1. Catalunya, República cultural 3.2. Un projecte educatiu de país 3.3. El català, llengua vertebradora d'una societat plurilingüe 3.4. Un espai de comunicació per a una ciutadania lliure i responsable 3.5. Una República amb memòria: veritat, justícia i reparació 4. Una República sostenible i amb equilibri territorial 4.1. Una administració pública republicana: propera, eficient i transparent 4.2. Un model de seguretat integral al servei de la ciutadania 4.3. Un territori equilibrat i ben connectat 4.4. Un model mediambiental sostenible, innovador i integral 5. Una República oberta al món compromesa amb la pau 5.1. Una República europea implicada en la governança global 5.2. Una República solidària compromesa amb la pau i els drets humans 2 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral I. GUANYAR LA REPÚBLICA Després d’una legislatura tan excepcional com la que hem viscut, nascuda amb el mandat democràtic sorgit dels comicis del 27S de 2015 i tancada amb un episodi de repressió institucional, judicial i policial per part de l’Estat amb pocs precedents en la nostra història més immediata, ens trobem abocats a una convocatòria electoral que té poc a veure amb la que ens hauríem proposat celebrar si les conseqüències del referèndum de l’1 d’octubre s’haguessin pogut materialitzar. Ben al contrari, els comicis del 21D, conseqüència directa de l’arbitrària aplicació de l’article 155 de la Constitució, s’emmarca en una ofensiva del Govern espanyol en la qual s’ha posat en perill, fins i tot, la continuïtat de les institucions catalanes i estan sota amenaça alguns dels seus elements referencials més emblemàtics; cas de l’escola catalana, els Mossos, els mitjans de comunicació públics i, en darrer terme, el mateix model català de convivència. Esquerra Republicana acudeix a aquestes eleccions en coalició amb Avancem, Catalunya Sí, Demòcrates de Catalunya, Moviment d'Esquerres, Socialisme Catalunya Llibertat i amb la companyia de persones independents, representant un ampli ventall de la pluralitat política i del conjunt de forces democràtiques i progressistes partidàries de la República Catalana. I ho fa ben conscient de les seves responsabilitats i del moment històric que viu Catalunya, amb un programa que inclou, en primer lloc, el Compromís amb la ciutadania per la República Catalana. I que presenta, a continuació, quin és el camí que cal seguir si volem fer realitat els nostres objectius: una bateria de mesures republicanes de Govern (profundament socials, per revertir els efectes del 155 i amb voluntat d’implementació immediata); un gran diàleg de país en clau constituent, deliberatiu i amb vocació àmpliament participativa, per definir el model de República pel qual optem; i, finalment, un seguit línies d’actuació de caràcter sectorial definidores del nostre model de República Catalana, concebudes com la nostra plataforma de sortida per acudir a aquest gran diàleg i, alhora, com a marc d’orientació general per a la nostra actuació des de l’endemà del 21D. Si bé és cert que el 21D és una imposició del Govern espanyol, també ho és que en els darrers anys ha quedat demostrat que l’expressió democràtica de la ciutadania constitueix el terreny de joc més favorable per als partidaris de la República Catalana. Ara toca, doncs, guanyar novament a les urnes i constituir un Govern fort que aturi els peus a l’ofensiva de l’Estat, defensi les nostres institucions, impulsi polítiques republicanes amb voluntat social i potenciï aquells àmbits de decisió a partir dels qual avançarem cap a la República Catalana. Si és veritat que la democràcia sempre guanya, que ningú no dubti que la candidatura d’ERC, i amb ella tota aquella gent que s’ha mobilitzat en els darrers anys i que va participar al referèndum de l’1 d’octubre, està ben preparada per guanyar, ara, a favor de Catalunya. 3 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral II. COMPROMÍS PER LA REPÚBLICA La coalició d'Esquerra Republicana, Avancem, Catalunya Sí, Demòcrates de Catalunya, Moviment d'Esquerres i Socialisme Catalunya Llibertat, volem fer públics cinc grans compromisos amb vista als comicis del 21 de desembre vinent, convocats il·lícitament pel Govern espanyol. Volem que aquests cinc compromisos, que orientaran la nostra tasca política, parlamentària i institucional, siguin coneguts en primer lloc per la ciutadania de Catalunya però també per part del Govern de l’Estat i les forces polítiques espanyoles. Prèviament, però, reclamem que Govern espanyol garanteixi davant les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional el seu respecte escrupolós als resultats de les eleccions del 21D, sigui quin sigui el seu signe. I, cas que s’hi confirmi novament una majoria de caràcter independentista, que l’assumeixi de manera democràtica i no torni a actuar, il·legítimament i abusant de la seva posició de força, contra les iniciatives que es desenvolupin en compliment del mandat de les urnes. En aquesta línia, cal també que el Govern espanyol acordi la retirada de tots els recursos d’inconstitucionalitat que ha presentat durant la darrera legislatura contra normes i acords emanats del Parlament de Catalunya. Compromís amb la ciutadania per a la República Catalana 1. Treballar per fer efectiu el reconeixement del dret a l’autodeterminació exercit pel poble de Catalunya al referèndum de l’1 d’octubre i reivindicar l’alt valor polític de la mobilització de país del 3 d’octubre en defensa dels drets democràtics i les institucions catalanes i en contra de la repressió de l’Estat espanyol. 2. Exigir l’alliberament dels presos polítics, la retirada dels efectius policials responsables de la repressió del referèndum de l’1 d’octubre i la finalització de la pressió policial i judicial que coarta l’exercici de les llibertats públiques de la ciutadania i els càrrecs electes de Catalunya. I, en aquest mateix sentit, reclamar l’assumpció de les responsabilitats pertinents als responsables polítics i policials de l’operació repressiva contra el referèndum de l’1d’octubre, que va provocar més de 1.000 ferits. 3. Defensar les institucions de Catalunya davant l’agressió que representa la suspensió del nostre autogovern arran de l’arbitrària aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, reclamar la seva retirada immediat i acabar amb la intervenció de les finances de la Generalitat. I, alhora, comprometre’ns en la defensa de l’escola catalana i la dignitat dels seus treballadors, de la funció social i nacional dels mitjans de comunicació públics i a revertir els efectes de la campanya contra l’economia catalana orquestrada pel Govern espanyol amb la intenció de perjudicar la productivitat de les nostres empreses. 4. Impulsar un gran diàleg de país, que amb vocació constituent i voluntat democràtica, eixampli encara més, per mitjà d’instruments i processos participatius de deliberació social, l’àmplia majoria ciutadana a favor de fer realitat la República Catalana. I això, acompanyat de 4 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral desenvolupament de polítiques per avançar cap a la sobirania financera, cultural, social, energètica i judicial del poble de Catalunya. Unes polítiques, en definitiva, orientades a fer possible una República Catalana amb uns serveis públics dignes, que representi una millora de la qualitat de vida del conjunt de la ciutadania i que sigui un model a seguir pel que fa a la lluita contra la pobresa estructural i en la creació de mecanismes de transparència institucional que permetin detectar i castigar les pràctiques de corrupció. 5. Emplaçar l’Estat espanyol, i alhora les institucions europees, per assolir una negociació bilateral a través de la qual, en peu d’igualtat i sense cap renúncia prèvia per part del Parlament i el Govern, es faci possible l’accés de Catalunya a la plena independència i l’efectiva i pacífica articulació democràtica de la República Catalana. 5 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral III. QUÈ HEM FET PER LA REPÚBLICA A) El mandat democràtic La posada en marxa cap a la sobirania El resultat de les eleccions del 27 de setembre de 2015, amb una majoria absoluta independentista al Parlament de Catalunya , esdevé un mandat democràtic per iniciar el procés polític per a esdevenir un estat independent en forma de república i obrir un procés constituent no subordinat. La Resolució 1/XI, del 9 de novembre, concreta que el procés que s’inicia no pot estar supeditat al bloqueig polític i judicial per part de l’Estat espanyol i que té també com a finalitat blindar la protecció als drets fonamentals afectats pel bloqueig com poden ser mesures contra la pobresa energètica, en l’àmbit de l’habitatge, l’accés universal a l’atenció sanitària i la garantia dels drets socials amb un pla de xoc social. Alhora que declara la voluntat d’iniciar negociacions per tal de fer efectiu el mandat democràtic posant-ho en coneixement de l’Estat espanyol, la Unió Europea i el conjunt de la comunitat internacional. Seguint la Resolució, el Parlament de Catalunya va estudiar, en el marc d’una comissió d’estudi, com hauria de ser el procés constituent de la República Catalana. I va concloure iniciar un procés constituent propi de base social, vinculant i amb el suport de les institucions catalanes en tres fases: la primera de base ciutadana amb un procés participatiu amb vocació constituent (Fòrum social constituent); la segona de desconnexió amb l’aprovació de lleis i la convocatòria d’eleccions constituents; i la última fase on l’assemblea constituent concreti el text per ser ratificat mitjançant referèndum. El bloqueig polític a cop de suspensions del TC Els últims anys i més intensament aquesta darrera legislatura hem presenciat una persecució de les lleis aprovades al Parlament de Catalunya via recursos del govern espanyol al Tribunal Constitucional que han estat suspeses automàticament i posteriorment anul·lades en el seu articulat. Han estat recorregudes, suspeses i anul·lades una àmplia llista de lleis de caràcter social, que amb l’excusa de les d’invasió de competències, no ens permeten fer avançar socialment el nostre país ni ajudar a aquelles persones més vulnerables. Els recursos de l’Estat van començar amb el Decret Llei de denominació del Departament d’Afers Exteriors, i es van anar succeint sobre la simplificació administrativa dels governs locals i altres normes d’àmbit local i territorial, diferents impostos creats en les dues últimes legislatures, diversos llibres del codi civil i finalment amb els recursos a la Llei de voluntats digitals, la llei de Comerç, el Decret Llei contra l’intrusisme en el sector del taxi i la Llei contra el canvi climàtic. Però els casos més impactants són la suspensió de diferents articles de la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones 6 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral i homes sobre plans d’igualtat i altres de l’àmbit laboral i la ILP de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. La renda garantida de ciutadania Malgrat tot, la llei estrella de la XI legislatura ha estat, aprovada per unanimitat, la ILP per una renda garantida de ciutadania. Mostrant el desig per una societat on la igualtat d’oportunitats està al centre, com a base de cohesió i progrés social conquerint un nou dret social que representa la creació d’un terra social, assegurant els mínims vitals per poder viure amb dignitat i evitar l’exclusió social. És una resposta a situacions de vulnerabilitat però també d’empoderament de les persones i contempla una prestació complementària vinculada al treball entorn de la idea que l’exclusió social sovint comença per la precarització i exclusió laboral. El gran repte és la seva implementació i garantir els recursos necessaris pel desplegament total de la Llei. Un país preparat per assumir la sobirania El bloqueig polític recau especialment en les lleis sobre la protecció social catalana, l’administració tributària catalana i el règim jurídic català. Malgrat l’oposició política al Parlament es nega a participar en la seva redacció, són aprovades en aquesta legislatura i suspeses després pel TC. La Llei del codi tributari relativa a l’administració tributària catalana, suposa avançar cap a una administració moderna i eficient al servei de les persones. La Llei de l’Agència de protecció social, crea una agència de gestió de les prestacions unificada, fiscalitzada, més eficient i especialitzada en la protecció social, amb un model redistributiu eficaç a través d’una agència moderna i participada, on Govern, Parlament, el món local i la societat civil en són corresponsables. Aquest bloqueig i la negativa constant de l’Estat al diàleg i a acordar una solució política, no dóna cap altra sortida per fer efectiu el mandat democràtic del 27S que apel·lar als drets fonamentals que emanen del dret internacional. Així com la Llei del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, que ha de fer possible que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin exercir el dret a decidir sobre el futur polític de Catalunya en referèndum sota la pregunta “Voleu que Catalunya esdevingui un Estat independent en forma de República?” i n’estableix les garanties democràtiques. I per últim la Llei de Transitorietat jurídica i fundacional de la República permet a la ciutadania conèixer la vinculació del Sí al Referèndum alhora que dota de seguretat jurídica el període transitori cap a l’Estat independent, sense condicionar-lo políticament ni ideològicament. La llei empara els ciutadans i també les persones jurídiques, entitats i empreses amb vincles amb l’administració, garantint la integració del personal funcionari. Manté la mà estesa a la negociació i acord amb l’Estat espanyol en matèries fonamentals com la nacionalitat, el deute públic i les pensions. 7 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral Un Govern doblement compromès El Govern de Junts pel Si ha protagonitzat una legislatura particularment intensa: el compromís assumit a partir dels resultats del 27 de setembre del 2015 mandataven al Govern a garantir les millors condicions per poder fer els passos per esdevenir un estat independent al cap de 18 mesos, a la vegada que s’executava un ambiciós pla de Govern amb l’objectiu d’aconseguir un país més just, amb més i milllor feina i compromès amb els principis de regeneració democrática. El reforç de l’actual cartera de serveis socials, la reducció de les llistes d’espera sanitàries, reduir a la meitat el termini mitjà de pagament a proveïdors, millorar l’ocupabilitat de col·lectius vulnerables, millorar la competitivitat del sector primari o tancar el Centre Penitenciari La Model de Barcelona són només alguns exemples dels objectius en els que ERC hem estat directament implicats al Govern. Així mateix, el compromís d’assolir les millors condicions possibles per tal que els catalans poguéssim decidir lliurement el nostre futur guiaren també bona part de l’obra de Govern. Per tal d’aconseguir un major reconeixement de la nostra realitat fora de l’Estat, s’intensificà l’agenda internacional del Govern a través del Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència i el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT). La publicació de l’informe d’una comissió d’experts internacionals defensant la legitimitat del dret a decidir dels catalans resumeix el contingut de bona part de les accions dutes a terme fins a finals l’octubre del 2017. Els nous escenaris polítics que s’obrien a partir de l’1 d’octubre de 2017 també demanaven d’estructures institucionals preparades per assumir nous reptes. En aquest sentit, l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha anat internalitzant les funcions que li són pròpies i garantint una major presencia directa a tot el territori, generant a la vegada un estalvi de costos pels contribuents catalans. De la mateixa manera, la modernització dels sistemes d’informació tributària de l’ATC no només fan posible gestionar nous impostos sinó que han ajudat a fer aflorar en els últims dos anys més de 360 MEUR en la lluita contra el frau fiscal. Els mateixos principis que perseguia la creació l’Agència de Protecció Social: estructures publiques preparades pels reptes que haurà d’assolir la societat catalana al segle XXI i a la vegada més eficients. El compromís del Govern es ratifica el 6 de setembre, quan se signa col·legiadament el decret de convocatòria del referèndum d’autodeterminació de Catalunya per l’1 d’octubre de 2017. 8 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral B) La repressió a la democràcia L'atac a les llibertats civils i la vulneració de drets fonamentals Davant la convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre, el govern espanyol va afirmar reiteradament que no es produiria i va engegar una estratègia d’intimidació i amenaça posant en entredit les llibertats civils i vulnerant drets fonamentals. L’ofensiva policial contra la seva celebració va començar setmanes abans i es va intensificar durant la campanya, intimidant alcaldes i alcaldesses per la cessió dels col·legis electorals, escorcollant empreses a la recerca d'urnes i paperetes, intervenint mitjans de comunicació per la publicitat de l'1O, negant la cessió d'espais públics per a actes polítics, requisant cartells electorals i material de campanya... i, sobretot, el 20 de setembre amb l’entrada de la Guàrdia Civil a diferents Departaments de la Generalitat per obtenir informació i la detenció de càrrecs públics presumptament vinculats a l’organització del referèndum. Després de la intervenció política de les finances de la Generalitat per controlar despeses relacionades amb el referèndum, l'Estat va afegir una intensa pressió policial i judicial contra treballadors públics, càrrecs electes i contra la societat civil que es manifesta davant d’un atac a la llibertat d’expressió, de reunió i manifestació en forma de tancament de pàgines web relacionades amb el referèndum i d’identificacions de persones que encartellaven pels carrers. A aquests atacs, la ciutadania va respondre cívicament i pacífica amb rèpliques de webs i encartellades massives a diferents municipis de Catalunya. Aquest nivell de repressió, amenaça i intimidació només mostrava la voluntat de l’Estat espanyol per imposar-se i la incapacitat de donar una resposta política per resoldre el conflicte per la via democràtica. Malgrat la brutal, violenta i desproporcionada repressió policial de la mateixa jornada del 1 d’octubre, el referèndum es va dur a terme amb un gran èxit de participació, especialment gràcies a la implicació de la ciutadania per defensar l’organització i el dret de vot. A partir d’aquell moment, sorgeixen veus internacionals discrepants amb la repressió del govern espanyol i comparacions amb règims de tall autoritari que perjudiquen la imatge d’Espanya, alhora que creix l’interès de mitjans de comunicació d’arreu del món pel procés polític que es vivia a Catalunya. I altre cop, el 3 d’octubre, Catalunya torna a demostrar la seva capacitat d’organització amb una aturada de país sense precedents. Amb els resultats publicats, d’acord amb la llei de Referèndum d’autodeterminació de Catalunya, el 10 d’octubre el Parlament de Catalunya va assumir els resultats i els diputats i diputades van signar formalment la declaració d’independència de Catalunya. Una declaració que el President de la Generalitat va demanar suspendre per tal d’estendre, altre cop, la mà al diàleg i a la mediació internacional amb l’Estat espanyol per a concretar-ne els efectes, davant d’una gran expectació per part de la ciutadania de Catalunya i els mitjans internacionals. Aquesta mà estesa al diàleg no va 9 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral ser resposta per part del govern espanyol, reiterant la negativa al diàleg i a la mediació internacional. Lluny d’això, va respondre amb més repressió instant a la fiscalia a l’empresonament dels líders de les dues entitats socials sobiranistes, Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, que havien participat en les mobilitzacions per defensar els drets fonamentals i les llibertats apel·lant sempre a la via cívica i pacífica. Aquest és un fet sense precedents en un estat democràtic dins la Unió Europea. El 155, cop d’estat a les institucions catalanes Després de l'aprovació del Senat, mitjançant un acord entre el PP, el PSOE i C's, el Govern espanyol va ratificar en Consell de Ministres l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Aquest article, mai aplicat abans, es va fer a mida pel cop d’estat a les institucions catalanes i sense cap garantia legal ni constitucional. La intimidació repressiva de l'Estat va continuar mantenint les forces i cossos de seguretat de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional desplegades a Catalunya arran del referèndum. L’Estat estava disposat a suspendre la democràcia i les llibertats per mantenir intacte la unitat d'Espanya, ni que fos a costa de fer créixer la catalanofòbia. Davant d’aquest escenari, el Parlament de Catalunya va fer efectiva la declaració d'independència i va proclamar, el 27 d’octubre, la República Catalana. Amb l'aplicació del 155 la repressió continua, no només amb el cessament del govern legítim, sinó amb l’empresonament del vicepresident Oriol Junqueras i 7 consellers i conselleres i amb l’exili forçós del president Puigdemont i altres quatre consellers i conselleres. L’atac no acaba amb les institucions d'autogovern i la dissolució il·legítima del Parlament de Catalunya, sinó que s'estén al model d’escola catalana, als mitjans de comunicació públics, al cos de mossos d'esquadra i a tot allò que fa referència a la cohesió social de Catalunya, consensos que són permanentment qüestionats i atacats. La involució democràtica i la recentralització són un objectiu clar de la majoria que conforma el bloc del 155, que alhora és una minoria parlamentària i social a Catalunya. El seu atac és contra la societat catalana oberta, inclusiva, pacífica, diversa i democràtica, però també contra els drets i llibertats de tota la ciutadania de l’Estat espanyol, en un clar objectiu de mantenir l’status quo i les estructures de poder del règim del 78 vigent a Espanya. La repressió econòmica no aconsegueix frenar el país La repressió de l’Estat no únicament ha tingut una vessant policial o judicial sinó també econòmica. En aquesta conjuntura política, el govern espanyol ha aprofitat per iniciar accions dirigides a la recentralització i a la desestabilització de l’economia catalana. Encara que això posés en risc la pròpia estabilitat de l’economia espanyola. El govern espanyol ha prioritzat el control polític al preu que sigui, també posant en risc l’estabilitat econòmica. A part de l’actuació policial i de les diferents actuacions de la justícia espanyola, tres mesures exemplifiquen aquesta política. 10 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral 1. El 15 de setembre el Consell de Ministres aprova l’Ordre HFP/878/2017 que limita la disponibilitat del pressupost de la Generalitat amb el pretext de garantir el compliment dels principis d’estabilitat pressupostària i de la Sentència del Tribunal Constitucional que impedia destinar recursos públics a la celebració del referèndum. Amb aquest pretext, es bloquegen els pagaments de tots aquells serveis que no són considerats essencials, amb les excepcions que vulgui fer el Ministeri d’Hisenda. D’aquesta manera, no només es limita l’acció política del Govern Generalitat sinó que s’inhabiliten polítiques tant importants pel desenvolupament econòmic del país com són la de suport a la recerca, a la innovació o a la internacionalització de l’empresa catalana. 2. El 6 d’octubre el Consell de Ministres aprova el Real Decret-Llei 15/2017 per facilitar la mobilitat de la seu social de les empreses dins del territori estatal davant del “riscos que plantejava una declaració d’independència unilateral”. D’aquesta manera no només s’està convidant a més empreses a canviar de seu social innecessàriament – només les entitats bancàries podien tenir raons de caràcter objectiu – sinó que, tal i com denuncià la patronal CECOT, es va en contra dels interessos dels accionistes de les empreses i, a més, s’afavoreix les grans companyies i perjudica les pimes. A aquesta mesura s’hi sumen les pressions rebudes per part del govern espanyol per canviar de seu social com la denunciada pel president del comitè d’empresa de SEAT. 3. Finalment, el 28 d’octubre Mariano Rajoy anuncia l’aplicació de l’article 155 a través del Real Decret 244/2017 en el que el Consell de Ministres assumeix les competències del Govern de la Generalitat, que és cessat de forma immediat. A efectes pràctics, s’acaba de paralitzar l’acció política i s’alenteix la gestió ordinària, que inclou aspectes tant importants com la compra pública. Admetent els efectes adversos que té la incertesa política sobre decisions que afecten a l’activitat econòmica, l’actuació del govern espanyol ha procurat convertir la possible incertesa en pànic de manera totalment irresponsable. No obstant, aquesta política de la por, tal i com ha demostrat l’enquesta elaborada per PIMEC de finals d’octubre, afecta a les decisions d’un univers gens menyspreable però limitat d’empreses: un 2% de les empreses catalanes s’estaven plantejant un canvi de seu. I és que, malgrat tot, l’economia catalana ha mostrat una solidesa admirable davant dels atacs. Les exportacions segueixen registrant màxims històrics, el trànsit aeri i les reserves hoteleres han seguit creixent respecte l’any passat – dades del mes d’octubre - i l’ocupació indefinida aquest tercer trimestre registra el major creixement des de 2008. El proper Govern de la Generalitat de Catalunya, independentment de quins siguin els seus objectius polítics, ha de recuperar les seves plenes facultats i suprimir les tuteles imposades pel govern espanyol. Qualsevol altre escenari seria del tot inadmissible per qualsevol demòcrata a més de lesiu pel desenvolupament econòmic del país. 11 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral IV. FER REPÚBLICA El primer objectiu electoral és, ara i aquí, després de l’aplicació arbitrària de l’article 155 de la Constitució, restaurar un Govern i un Parlament legítims i defensar les institucions catalanes. Ens cal un Govern que actuï com a primera línia de defensa contra els atacs que estan patint l’escola catalana, els mitjans de comunicació públics i tota la resta d’ens que ens cohesionen com a país. Alhora, que es comprometi activament en la denúncia de la repressió i l’alliberament dels presos polítics i que sigui el garant que es farà justícia a les víctimes de les agressions policials del referèndum de l’1 d’octubre. I finalment, també, que preservi les empreses, els treballadors i els consumidors de la campanya de la por impulsada pel Govern espanyol amb l’objectiu de generar un clima d’inseguretat pública. Catalunya necessita un Govern fort per abordar una etapa políticament tan complexa i exigent com l’actual. I aquest Govern, sorgit d’un Parlament que serà previsiblement molt plural, podrà desplegar tota la seva eficàcia en la mesura que sàpiga aplegar al seu voltant totes aquelles voluntats favorables a l’exercici del dret a decidir i contràries a l’aplicació de l’article 155. Només a partir d’aquí es podrà avançar per a fer realitat la República Catalana com una opció legítima després dels resultats del referèndum de l’1 d’octubre. 1. 50 MESURES REPUBLICANES DE GOVERN L’aposta de “fer República” requereix d’una majoria al Parlament i d’un Govern fort que lideri la implementació de polítiques republicanes per exercir la sobirania i eixamplar els drets i llibertats de les persones. Significa enfortir l’economia i les finances públiques, potenciar tots els sectors productius i situar la cohesió social, la justícia social i la igualtat d’oportunitats en la raó de ser de l’acció política. Significa reduir les dependències vers les arbitrarietats de l’Estat, vers la banca, els grans lobbies de l’economia regulada. Significa també plantejar horitzons propis en matèria de drets socials i d’enfortiment democràtic. Cal deslliurar-nos de les forces de l’immobilisme que frenen qualsevol reforma necessària, que temen la innovació, actuen al servei de l’estatu-quo i perpetuen les desigualtats. L’acció institucional i la mobilització social ha de ser la protagonista en la creació d’espais de sobirania social, cultural i econòmica que configuren el nou mosaic de la República Catalana. Finalment, els grans consensos de país cal bastir-los amb la majoria social favorable al dret a decidir i a l’autodeterminació. Més enllà dels favorables al Sí a la independència l’objectiu és propiciar un gran acord de país en base a uns diàlegs nacionals i fundacionals de la República catalana. Volem interpel·lar al conjunt de la societat civil organitzada que, a través de les institucions públiques i privades intervé en la vida quotidiana del país, i que aspira a desenvoluparse lliurement. També volem interpel·lar a totes les forces catalanistes, col·lectius en defensa de drets civils, moviment veïnal, món cooperatiu, sindical, patronal, acadèmic, associatiu, etc. que contribueixin a impulsar projectes de país, projectes per fer República. 12 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral 1.1. Enfortiment econòmic i productiu per augmentar la competitivitat, la sostenibilitat i la projecció de l’economia catalana Fer República en termes econòmics significa garantir el dret a una feina digne amb un salari digne i l'obligació de contribuir al bé comú. I això, en un món globalitzat on feina i capital flueixen on resulta més rendible, demana un alt nivell d'eficiència col·lectiva i productivitat del treball. No casualment, aquells països amb què sovint ens emmirallem, on hi ha major equitat i justícia social, són alhora altament eficients. Quan diem independència, i diem que és més un mitjà que un fi en sí mateix, allò que reclamem és disposar de les competències i els recursos per garantir el binomi equitat/eficiència. Perquè avui molts dels nostres recursos es malmeten en un sistema de finançament pervers que, en nom de l'equilibri territorial, acaba congelant i fins i tot augmentant les disparitats regionals. Des de la restauració democràtica, només Madrid ha guanyat pes econòmic a costa de la resta de regions espanyoles, les suposades beneficiàries de les nostres transferències fiscals. Tot i l’enormitat d’aquestes, Catalunya ha resistit l'embat, mantenint el seu pes econòmic al voltant del 20%, però a un cost social i mediambiental enorme. La mancança d'inversió pública de l'Estat a Catalunya s'ha hagut de compensar amb la participació privada i d’iniciativa social per fer escoles, centres sanitaris i infraestructures vàries. Una major dotació de capital privat que cal remunerar i que fa que, en percentatge, els salaris siguin inferiors que a qualsevol regió europea amb PIB similar i fins i tot inferiors que a Espanya. A sobre, el dèficit fiscal suposa una menor capacitat de redistribució, impedint que Catalunya tingui una relació de despesa social respecte el PIB en la mitjana de les economies europees. Com a resultat, avui Catalunya té una taxa d’ocupació al mateix nivell que els països de l’eurozona malgrat tenir un problema de baixos salaris i precarietat laboral. De fet,; fins i tot dels que la tenen més alta, si tenim en compte el seu superior nivell de treball a temps parcial voluntari. En canvi, aquí tenim un superior nivell d’atur, atès que els nostres baixos salaris aboquen a cercar feina a qui estaria millor d’allargar la seva vida formativa, millorant la nostra taxa de població amb estudis enllà dels obligatoris, o a qui voldria tenir més cura dels seus infants o, fins i tot, poder tenir-los. No renunciarem a l’objectiu que tothom pugui dur a terme el seu projecte vital ni permetrem que hi hagi qui es pugui considerar exclòs del bé comú. Ni a l’hora de rebre ni a la de contribuir-hi. Tothom és imprescindible i cadascú h a de poder ser lliure per decidir el seu futur sense condicionants d’origen, condició, salut i parla. El projecte de sobirania reclama disposar dels nostres recursos i de la capacitat política per satisfer les nostres necessitats. Al mateix temps treballarem perquè el nostre sistema productiu millori en innovació, sostenibilitat, qualitat i eficiència, per tal de fer possible l’augment simultani del valor afegit dels nostre productes i serveis i dels salaris d’uns treballadors millor qualificats. 13 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral Cal garantir una renda mínima a tothom, però sobre tot cal garantir que la feina de cadascú sigui la millor manera d’obtenir-la; puix que a més de diners tots volem sentir-nos útils i rebre el reconeixement social propi de qui contribueix socialment. La crisi global iniciada el 2008 ha deixat una factura social que cal acabar de curar sense incórrer en els desequilibris que van fer que aquí fos més greu que a d’altres indrets. Cal vetllar per un creixement resilient, que vol dir social i mediambientalment sostenible. I que demana un conjunt de mesures que es proposa al voltant dels següents reptes: • • • • • • • • • • • • Una economia innovadora, oberta, atractiva i internacionalitzada , generadora de productes i serveis d’alt valor afegit i susceptibles de ser exportats arreu per fer front a la importació de tants recursos com a Catalunya ens manquen. Un sistema català d’innovació proper a les necessitats empresarials i generador de noves oportunitats de negoci. Una força de treball adequadament qualificada i justament retribuïda , recuperant i qualificant d’immediat tots aquells que avui són fora del mercat de treball. Un sistema de formació professional i continuada que afavoreixi la resiliència cognitiva; és a dir, la capacitat d’assumir nous coneixements al ritme que ho demana un entorn econòmic en ràpida transformació. Un sistema d’ocupació que protegeixi els treballadors, com el de salut, i en tingui cura així que perdin la feina o arribin al mercat de treball, per tal de diagnosticar i adoptar les mesures necessàries per a la seva incorporació en les millors condicions. Un salari català de referència adaptat al major cost de la vida i la més alta productivitat a Catalunya, i unes negociacions salarials que prenguin com a referència l’increment de la productivitat a Catalunya. Un sistema fiscal més just per a les rendes més baixes, pimes i treball autònom, sense fuites, eradicant el frau, l’evasió i l’elusió fiscal, i en línia amb els dels països més avançats. Generar un clúster de serveis financers i generar una banca pública orientada a l’activitat productiva amb més capacitat de superar la dependència de la banca generalista. Una transició energètica transversal, a la llar, la indústria i el transport, fomentant l’eficiència energètica i l’ús i magatzematge d’energies renovables. Un creixement econòmic territorialment ben distribuït, aprofitant els recursos propis de cada comarca; entre els quals la seva gent com el recurs més preuat. Una ordenació del sector turístic a fi d’internalitzar els seus costos i augmentar els seus beneficis. Aposta per les formes de democràcia econòmica , el treball autònom i el cooperativisme com a formules de polítiques actives i emprenedoria social. Mesura 1. RECERCA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ: Creació d’un Fons Nacional d’Innovació dotat amb 50 MEUR per a que el Govern inverteixi en les empreses innovadores del país amb major capacitat de creixement Les empreses més innovadores del país, que assumeixen un major risc, sovint tenen dificultats per trobar finançament pel seu creixement i la seva consolidació. L’entrada de capital públic en aquestes empreses complementa i incentiva els inversors privats, amb els quals es co-inverteix i es 14 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral comparteix el risc. D’aquesta manera, el Govern es posa al costat dels que arrisquen, compartint els riscos però també els beneficis d’aquests projectes empresarials. El Fons Nacional d’Innovació consistiria en una evolució del programa Innova Global, engegat el 2016 per la conselleria d’Empresa (AVANÇSA i ACCIÓ) i inicialment dotat amb 25 MEUR – dels quals 11 ja estan compromesos amb els primers 8 projectes aprovats -. El programa ha demostrat que hi ha una demanda i necessitats reals en la mesura que hi ha 65 projectes elegibles esperant a ser avaluats. El Fons no només incrementaria la dotació d’Innova Global sinó que estudiaria entrar en fases més inicials en aquells projectes sorgits de les universitats, centres de recerca i tecnològics catalanes. Mesura 2. INTERNACIONALITZACIÓ: Pla d’acceleració de la internacionalització de l’empresa catalana Aquest 2107 l’empresa catalana ha tornat a batre rècords: les exportacions catalanes fins el mes de setembre han augmentat més d’un 8 per cent respecte l’any anterior. Això ha implicat que disminuïm la dependència respecte el mercat espanyol en els últims anys: gairebé 2/3 de les vendes de les empreses catalanes són internacionals i la resta fora de l’Estat. És necessari accelerar aquest ritme d’internacionalització (assolir el 75% de vendes internacionals) com a condició per tenir un teixit productiu més competitiu i un país econòmicament més sobirà. Les vies per accelerar aquesta internacionalització, en bona mesura recollides al Pacte Nacional per la Indústria aprovat aquest 2017, impliquen garantir la dotació de recursos previstos fins el 2020 i les següents mesures: • • • Ajudar a que més empreses iniciïn el camí cap a l’exportació. Programes de mentoring que incorporin personal d’ACCIO temporalment a les pimes catalanes per tal d’obrir nous mercats, així com divulgar els casos d’èxit que en resultin. Incrementar el nombre d’empreses que avui exporten de manera regular – avui aproximadament 15.000 -. Per fer-ho es proposa un programa que incentivi a la incorporació de talent jove a les pimes catalanes format en comerç internacional. Estimular la diversificació de mercats de les empreses catalanes que ja exporten regularment. Per aconseguir-ho es recomana que la xarxa d’oficines internacionals d’ACCIÓ intensifiquin la recerca proactiva d’oportunitats de negoci a l’exterior. Mesura 3: SECTORS PRODUCTIUS INNOVADORS: Un Pla d’atracció d’empreses intensives en coneixement Entre els anys 2013 i 2016 Catalunya ha concentrat el 35% de la inversió estrangera directa (IED) a tot l’Estat. L’any 2016 es van superar els 5.000 MEUR d’IED assolint el rècord històric a Catalunya. No obstant, encara queden molts aspectes per facilitar la inversió exterior, particularment a aquelles empreses més intensives en coneixement. Es proposa: 15 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral • • • • Creació d’un certificat d’e-residencia per a empreses de tot el món que vulguin operar a Catalunya Creació d’una unitat d’identificació de barreres administratives a la inversió exterior amb l’objectiu de reduir en 100 dies els tràmits (urbanístics, ambientals, etc) per aprovar una nova inversió Fer participar la industria del territori en l’atracció de noves inversions. Vincular les ajudes existents de suport a l’R+D (nuclis tecnològics, comunitats d’innovació) a la tasca de captació d’inversions: atraure empreses amb capacitat de liderar o coliderar innovacions tecnològiques. Mesura 4. FINANÇAMENT PÚBLIC: Consolidació de la banca pública catalana Aquesta legislatura l’Institut Català de Finances (ICF) ha fet passos decidits per evolucionar cap a un banc de promoció econòmica. D’aquesta manera es consolidaria un nou actor per facilitar el crèdit a inversions estratègiques pel país o d’un major nivell de risc que estan insuficientment finançades per la banca tradicional. La banca pública aportaria més competència al sector i garantiria el finançament al sector productiu, centrat en les petites i mitjanes empreses i en la col·laboració per a la inversió en grans projectes estratègics (infraestructures, recerca, etc.). Mesura 5. FINANÇAMENT EMPRESARIAL: Estructurar un clúster de serveis financers de Catalunya El sector financer a Catalunya està format per unes 450 empreses que ocupen, globalment (no sols a Catalunya), quasi bé 100.000 treballadors. A banda dels bancs, el sector assegurador, l’asset management, la gestió de patrimonis i el capital risc, són alguns dels segments més importants. Catalunya té l’oportunitat d’esdevenir un hub europeu en asset management, potenciar el desenvolupament del capital risc o ser un referent de les empreses fintech a Europa. Aquestes iniciatives no només són claus per tal de reforçar una de les principals “indústries de serveis” del país sinó per disminuir la dependència del crèdit empresarial de la banca generalista: actualment els 5 primers bancs de l’Estat concentren el 60 per cent del crèdit empresarial. Finalment, amb la voluntat manifesta de diversificar i millorar la competència financera es pretén crear les condicions per a l’Impuls al crèdit cooperatiu, afavorint l’estructuració de serveis potents i competitius de cooperatives de crèdit amb capacitat de penetrar en segments generalistes orientats a famílies i pimes. Mesura 6. FISCALITAT JUSTA: Una redistribució més justa de la pressió fiscal Rebaixa de la tributació a les rendes personals més baixes 16 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral El tractament fiscal de les rendes més baixes a Catalunya és avui un dels més desfavorables de tot l’Estat: el tipus marginal mínim de l’IRPF és del 12% mentre la mitjana de l’Estat se situa a l’11%. No podem permetre que l’infrafinançament estructural de la Generalitat suposi una major pressió fiscal per aquells que guanyen menys. Es proposa reduir el tipus marginal mínim de l’IRPF del 12 a l’11 per cent. Aquesta rebaixa no només afectarà a les rendes més baixes sinó que suposarà una rebaixa de pressió fiscal al conjunt de contribuents que superin els 12.000 euros de rendes anuals (important tenint en compte que Catalunya és la 3ª en pressió fiscal en IRPF). La mesura no només pretén fer l’impost més progressiu sinó també ser un estímul al consum en una fase de recuperació econòmica. Increment de la tributació sobre les rendes immobiliàries Per altra banda, el mercat immobiliari a Catalunya ja ha començat a mostrar símptomes de reactivació. L’impost sobre transmissions patrimonials, de gestió totalment cedida, és un bon indicador de l’activitat de compra-venda d’immobles i grava les rendes que se’n generen. De fet és, amb diferència, l’impost més important que gestiona la Generalitat. Per intentar atemperar una nova onada especulativa i també per generar nous ingressos pels pressupostos de la Generalitat es proposa incrementar els tipus, particularment per aquelles transmissions immobiliàries de major valor. Mesura 7. PIMES: Instar a l’Adopció d’un Règim simplificat de l’Impost de Societats per a pimes Malgrat no es tracta d’un impost la competència de gestió de la qual sigui actualment assumida per la Generalitat, es considera necessari impulsar un règim simplificat de l’Impost de Societat (IS) a les pimes. Malgrat les diferents reformes, encara hi segueix havent una diferència notable entre el tipus nominal i el tipus efectiu a causa de l’existència de múltiples deduccions. Una diferència que, segons dades de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) és creixent per nivell d’ingressos. Això significa que pel mateix tipus nominal vigent (25%), les empreses més grans paguen un tipus efectiu molt més baix. Aquest règim tributari per a empreses de petita dimensió que tingui en compte les característiques de les micro, petites i mitjanes empreses: tipus únic del 20 per cent sense possibilitat d’acollir-se a deduccions, que sovint requereixen obligacions addicionals que la pime no pot satisfer. Mesura 8. TREBALL AUTÒNOM: Programar una reforma del marc fiscal pel treball autònom Permetre a emprenedors i autònoms, per ampliar la base de cotització, reduir càrregues inicials, tarifa plana, vacances fiscals i activitat a temps parcial. En concret, establir una cotització reduïda per tots aquells autònoms que estiguin per sota del salari mínim interprofessional i possibilitat de 17 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral diferiment de l’IRPF en els primers anys d’activitat. No és una competència de la Generalitat però forma part de la República que farem, i es pot vehicular mitjançant negociació bilateral. 1. • • • • Mesures específiques de finançament per als projectes empresarials: Ajuts en forma de garantia per al finançament de projectes que afavoreixin la posada en marxa i la consolidació dels seus negocis. Accedir a sistemes alternatius de finançament a través d’àngels inversors dels cercles més propers als treballadors autònoms. Ajuts perquè joves acollits al Programa de Garantia Juvenil es constitueixin com a treballadors autònoms i ajuts per a majors 50 anys Ajuts als treballadors autònoms que contractin joves acollits al Programa de Garantia Juvenil. 2. Programa de suport a la creació d’auto-empreses com a política activa d’ocupació: • Continuïtat i millora del programa Consolida’t per a la consolidació, enfortiment i reinvenció del treball autònom. Elaboració d’un programa pilot de coworking per a treballadors autònoms que impulsin programes de cooperació amb altres autònoms com a fórmula de creixement dels seus negocis Revisió i constitució del Consell del Treball Autònom com a fòrum de debat i discussió dels aspectes clau per a la millora del treball autònom a Catalunya. • • Mesura 9. UNS PRESSUPOSTOS SOSTENIBLES. Compromís per a uns pressupostos equilibrats i una gestió responsable del deute. Aquesta legislatura s’ha caracteritzat per una gestió pressupostària que ha tendit cap al dèficit zeroa reduït de forma molt important el dèficit (del 2,83% el 2015 al 0,93% el 2016): de fet, la Generalitat es trobava fins i tot en superàvit (0,06% PIB) en el moment en que el govern espanyol va intervenir les seves finances, al setembre de 2017, fet que augura que es tancarà l’any 2017 probablement complint amb els objectius de dèficit, malgrat que aquests estan mal repartits entre l’Estat i les comunitats autònomes. Alhora, la gestió econòmica liderada per ERC ha permès una millora de la tresoreria de la Generalitat, reduïnt el Període Mitjà de Pagament a proveïdors (PMP) al meitat, situant-se per sota dels 30 dies. No hi ha millor manera de reduir la dependència exterior i garantir els màxims nivells de sobirania econòmica nacional que du una gestió pressupostària equilibrada. Per aquesta raó, cal seguir apostant per assolir l’equilibri pressupostari, combinant mesures en l’àmbit dels ingressos i una gestió acurada de les despeses, amb d’entre altres mesures, l’aplicació del pla d’eficiència als departaments de la Generalitat ,portant a terme una revisió de la despesa (spending review) permanent als departaments de la Generalitat, planificada i avaluable; i continuar els processos d’actualització, revisió i, en el seu cas, renegociació dels finançaments estructurats, per tal de reduir els compromisos financers heretats. 18 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral Mesura 10. UNA MILLOR REGULACIÓ I REGULACIÓ DE LA COMPETÈNCIA: Potenciar l’Autoritat Catalana de la Competència per una regulació justa contra la posició dominant dels oligopolis i implicar els agents econòmics en la recerca d'una regulació més favorable a l'activitat econòmica. Volem enfortir l’Autoritat catalana de la Competència per fomentar la lliure i justa competència mitjançant regulacions justes, simples i eficients, amb l’objectiu d’eliminar barreres d’entrada, lluitar contra els oligopolis i els abusos de posició dominant. Per altra banda, cal garantir el ple desplegament de la Llei 16/2015 de Simplificació Administrativa, posant en marxa el Consell de Facilitació de l'Activitat Econòmica amb la implicació del món local i del conjunt de representants empresarials per tal que es converteixin en col·laboradors de la Generalitat per detectar i eliminar traves i restriccions no justificades a l'hora de posar en marxa noves activitats econòmiques. Mesura 11: FISCALITAT JUSTA: Accions per restaurar els impostos impugnats sobre dipòsits de les entitats de crèdit, l’Impost sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear i l’impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques El finançament de la inversió social en salut, educació, serveis socials, renda garantida o cultura requereix dels ingressos de figures tributàries impugnades pel TC que representarien ampliar els pressupostos de la Generalitat en 650 milions d’euros. Les accions passen per reformular jurídicament les normatives impugnades i plantejar a nivell parlamentari, polític i social la conveniència d’augmentar la coresponsabilitat fiscal dels sectors que més poden contribuir al bé comú. Mesura 12. EMPRESA I INDÚSTRIA: Programa de promoció de la nova Industria 4.0 en el teixit empresarial amb la creació del programa PIMESTIC 4.0 Catalunya és un país d'ampla base industrial, aconseguint nivells percentuals d'aportació de PIB superiors a la mitjana europea i alineats amb les millor expectatives a assolir per l'UE a 2020. Els països de clara base industrial, amb Alemanya al capdavant, han volgut fixar una nova estratègia orientada a mantenir i engrandir la seva presencia industrial en l'escenari empresarial mundial. Aquesta estratègia ha estat anomenada com Indústria 4.0, alineada amb l'anomenada 4ª Revolució Industrial. Tal escenari ens situa en la producció mitjançant les fàbriques intel·ligents: processos digitalitzats i autònoms, maquinària connectada amb la Internet de les Coses i la generació de coneixement amb l’explotació massiva de dades (big data). Assumim el repte d’introduir les tecnologies digitals a la indústria i a la pime per transformar els processos de producció cap a la capacitat de resposta, la sostenibilitat i la flexibilitat. Sens dubte és l’estratègia per augmentar les funcionalitats dels productes, fer aparèixer en el teixit productiu nous serveis avançats i nous models de negoci. 19 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral Aspirem a nous models industrials on la transformació digital pugui incidir en tota la cadena de valor, aportant mecanismes per fer avançar a les seves empreses en l'adopció de la Indústria 4.0. Davant aquest repte, cal considerar l'estructura i dimensió de l'empresa tradicional catalana, basada en un model PIME amb grans vincles amb el territori on opera. En aquest sentit, es proposa reeditar el model PIMESTIC en versió 4.0 (PIMESTIC 4.0), com aquell que basat en una metodologia específica ja va assolir impacte en la digitalització de les empreses catalanes ara fa deu anys. Aquest programa contemplaria les diverses fases que han de permetre avaluar i autoavaluar les capacitats pròpies, aconseguir assessoria, acompanyament i finançament, així com establir plans de formació i pautes d’actuació a les empreses. L'objectiu últim serà incidir de forma clara en aquest nou paradigma empresarial que integra les industries en cadenes de valor globals a través de l'enginyeria i la digitalització. Mesura 13. INFRASTRUCTURES: El Corredor Mediterrani, un programa operatiu per afrontar els incompliments Els compromisos i calendaris incomplerts per part de l’Estat espanyol i l’Estat francès, malgrat l'aprovació europea de prioritzar el Corredor Mediterrani, són una amenaça pel desenvolupament econòmic degut a la paràlisi de les obres licitades i pendents d’execució. La manca de voluntat política i la urgència d’invertir 5.600 milions per a les actuacions prioritàries fins a 2020 presideixen el panorama actual. Des de la creació a l’abril de 2016 de la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani la paràlisi i la incertesa continua amb estudis i licitacions sense pressupost. Tenim una Agenda Catalana del Corredor Mediterrani que determina les actuacions prioritàries fins a 2020 amb la incertesa com a protagonista. Les mesures a l’abast del Govern de Catalunya són: 1. 2. 3. 4. Determinar un calendari cert i creïble, una agenda d’inversions possibles sobre el terreny. Cal un lideratge operatiu i tècnic a través d’un Programa de Govern específic per actuar sobre el terreny de caràcter interdepartamental que coordini de forma executiva les accions institucionals, la coordinació directa amb la UE, la coordinació amb el Govern espanyol i la relació amb els agents i inversors involucrats. Orientar les inversions a la demanda real i als serveis. Per sobre de les infraestructures hi ha els serveis que s’han de prestar i els beneficis que obtindran les empreses en termes de competitivitat. Del que es tracta no és només de fer la infraestructura, sinó saber quins serveis transcorreran per sobre d’aquesta infraestructura. Aprofitar el Pla Juncker de la Unió Europea, fomentant el partenariat publico-privat. Només a Catalunya hi ha a l’entorn de 150 milions d’euros amb possibilitats de ser invertits ja per empreses privades que estan encallats perquè no hi ha Corredor Mediterrani. Actuacions a fiscalitzar i dur a terme fins a 2020: 1. • 2017-2018: La doble via entre Vandellòs i Tarragona i la implantació de l’ample estàndard europeu entre Vila-seca i Castellbisbal. També s’ha fixat com a prioritat la represa de les obres de l’estació de la Sagrera en aquest període. 20 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral 2. • • • • • • • Fins a 2020: Els accessos ferroviaris al Port de Barcelona i al de Tarragona La implantació d’ample estàndard al tram Castelló – nus de Vila-seca (a les dues vies) El tercer fil Reus – nus de Vila-seca Tercer fil Saragossa – Lleida / Reus – Sant Vicenç de Calders El tercer fil Vilamalla – Portbou La connexió entre la línia convencional i la d’alta velocitat al Penedès. Les connexions a les terminals intermodals de Vilamalla i la Llagosta i a les de viatgers de Reus Central, Baix Llobregat, aeroport de Girona i connexió a la T1 de l’aeroport del Prat. 3. • Per al 2020: Es considera prioritari tenir redactats al 2020 els estudis informatius i els projectes constructius de la variant ferroviària de Martorell, la rehabilitació de la línia Reus – Roda de Berà i la connexió a la zona turística i recreativa de Salou a la línia d’alta velocitat. Mesura 14. COMERÇ: Una Llei per a l’impuls del comerç urbà mitjançant les Àrees de Promoció Econòmica Urbana El Govern seguirà desenvolupant la Llei de Comerç 18/2017 prioritzant estratègicament l’aprovació d’una Llei sobre les Àrees de Promoció Econòmica Urbana juntament amb el món local. Es tracta d’implantar els anomenats BID (Bussiness Improvement Districts) en els principals centres comercials de les ciutats del país, amb l’objectiu d’estructurar i planificar els eixos comercials mitjançant la implicació de les associacions de comerciants sota un estatut jurídic propi, amb capacitat inversora i opció de proveir serveis als comerços, bo i complementant serveis públics de seguretat i neteja, entre d’altres. La salvaguarda i promoció del model comercial català requereix d’una acció pública equilibradora en matèria de formats comercials que posi en valor la funció social del comerç en la seva vessant convivencial, integradora i de prosperitat per als barris, viles i ciutats, Mesura 15: ALIMENTACIÓ, AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA: Programa d’accions per convertir Catalunya en un país d’excel·lència alimentària El repte de la República és convertir Catalunya en un país d’excel·lència alimentària passa per dur a terme un conjunt d’actuacions concretes: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Desenvolupament del Consell Català de l’Alimentació i del Fòrum de Qualitat com a òrgans institucionals de referència per posar en valor l’alimentació del país i tots els sector productors. Extensió a tots els sectors de l’observatori de preus i ampliar l’àmbit d’actuació. Definir l’estratègia integral de fertilització orgànica. Aprovació i desplegament del decret de dejeccions ramaderes. Aprovació de la llei d’espais agraris. Consolidar el desenvolupament web de la Declaració Única Agrària - DUN WEB. Consolidar un pressupost fix per les obres de modernització de regadius. Reforçar l'estratègia de biomassa de Catalunya dins el pla de l'energia renovable del govern. 21 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral 8. Definició de la política forestal estratègica del país de manera consensuada amb els agents implicats i amb visió innovadora incloent l'adaptació i mitigació del canvi climàtic, els riscos naturals -en especial els grans incendis forestals- i la gesió de la biodiversitat. 9. Aprovació del Pla Estratègic del Cos dels Agents Rurals (PECAR). 10. Desenvolupament del Decret de governança de la pesca professional: establiment de plans de cogestió pesquera juntament amb el sector i altres actors tot al llarg del territori marítim del País. 11. Adopció de l’Estratègia Marítima de Catalunya i impuls a les línies estratègiques de promoció de l’economia blava. 12. Desenvolupament d’estratègies de desenvolupament local participatiu en les comunitats marítimes, tot emfatitzant la generació de valor afegit i la producció local. Mesura 16. TURISME: Una taxa turística per a la competitivitat, la sostenibilitat i la projecció de les destinacions turístiques de la marca Catalunya L’èxit de la taxa turística ha permès una millora en la promoció de les activitats turístiques a Catalunya. Cal ampliar l’abast de la taxa turística com un factor regulador de la capacitat de càrrega en determinats productes, serveis i territoris, així com per al finançament de la inversió en el foment i millora de productes, serveis i espais turístics. Així mateix, el posicionament de Catalunya com a marca país d’excel·lència turística, amb Barcelona al capdavant i amb un patrimoni natural i cultural de primer ordre, requereix d’un nou enfocament estratègic que permeti la integració en el mercat de destinacions turístiques d’alt valor i logísticament pròximes entre sí. La planificació sectorial, la intel·ligència de mercat, la promoció i la millora d’infraestructures turístiques, ha de veure’s impulsades a partir de la taxa turística. Destinacions com el Delta de l’Ebre, Pirineus, Costa Brava, Costa Daurada, la Catalunya Central o el Penedès, amb les ciutats de Girona, Tarragona, Vic o Lleida generen una capacitat de teixir experiències, productes i un potencial de fidelització important. La reformulació de la taxa turística és una oportunitat per ampliar la capacitat d’estructurar un discurs internacional innovador que posi en valor un país líder, permeti situar les capitals del país en el circuït europeu, i creï sinergies entre destinacions. Mesura 17. COOPERATIVISME: Inversió per a una Xarxa territorial d’Ateneus Cooperatius per a la emprenedoria social i cooperativa Després de la posada en marxa aquest 2016 dels primers 10 Ateneus Cooperatius de Catalunya en el marc del programa aracoop, distribuïts per tot el territori, s’han activat com a antenes i altaveus de l’economia social amb l’objectiu d’identificar les necessitats i les oportunitats de l’economia social i cooperativa. Treballem per dinamitzar, multiplicar i estimular les iniciatives i les potencialitats de l’economia social i cooperativa per crear riquesa al territori i ocupació estable i de qualitat. El repte a assolir és el de l’articulació cooperativa de nous sectors productius, tecnològics i socials arrelats als territoris de referència. La Xarxa d’Ateneus Cooperatius entrarà en les estratègies d’innovació RIS3Cat actuant com a veritables espais de coworking per a emprenedors i autònoms, 22 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral incubadores de noves cooperatives i com a eina de desenvolupament social i empresarial dels territoris. Proposem generar 10 nous ateneus cooperatius dins la Xarxa durant els propers dos anys (Penedès, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Baix Llobregat, L’Hospitalet, Badalona Maresme, Catalunya Central, Segrià, Ebre) amb mesures de finançament a projectes, per ampliar la capacitat de crear llocs de treball, noves empreses socials, empreses d’inserció, cooperatives, societats laborals i noves expressions cooperatives de base tecnològica. La Xarxa d’Ateneus juntament amb el Programa ARACOOP - Programa de foment de l’economia cooperativa permetrà: 1. Donar suport a la intercooperació i a la internacionalització, promoure de l’economia cooperativa en l’àmbit educatiu i universitari 2. Dotar de recursos específics de finançament empresarial a l’economia cooperativa. 3. Impulsar un protocol de continuïtat empresarial basat en l’article 154.5 de la llei de cooperatives que permeti la continuïtat com a cooperativa d’empreses que tinguin la seva continuïtat amenaçada per jubilació del propietari o per situació de crisi. 4. Ajuts a la incorporació de socis i a la contractació de joves acollits a la garantia juvenil per part d’empreses de l’economia social. 5. Potenciar la creació de cooperatives per joves acollits a la garantia juvenil. 6. Dotar de recursos específics i finançament empresarial a l’economia cooperativa. 7. Garantir, durant els tres primers any de vida de la cooperativa, un servei d’acompanyament i suport a destinar el projecte. Mesura 18. TREBALL DIGNE: Garantir el dret subjectiu a l’ocupabilitat de les persones Establir el Salari català de referència i lluita contra la precarietat laboral El treball ha de ser digne i sostenible. Treball digne per a una societat que pretén tenir quotes de benestar equiparables a les societats més avançades, però alhora, treball sostenible que a partir de la productivitat permeti projectes empresarials que siguin viables. La dicotomia entre sostenibilitat empresarial i treball digne s’ha de resoldre a partir d’avançar en un marc de concertació social avançat que permeti avançar en la lògica de models de treball sostenibles econòmicament i social. 1. 2. 3. 4. 5. Avançar en el salari català de referència com a salari mínim propi tant en el marc de la concertació social, en la negociació col·lectiva com a les clàusules socials en la contractació pública. Desplegar la concertació de polítiques actives al territori a través dels ens locals. Fixar les condicions laborals mínimes del Marc Català de Relacions Laborals en el marc de la concertació social. Pla de xoc contra la temporalitat i precarietat laboral. Definir un model de treball amb suport per a persones amb discapacitat que afavoreixi la seva integració real al mercat de treball per a una millor inclusió social en l’empresa ordinària. Serveis i formació per apoderar les persones en el mercat de treball 23 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral Dotarem Catalunya d’un sistema d’ocupació que pugui donar-hi resposta efectiva. La nova regulació del sistema d’ocupació de Catalunya situa reptes i oportunitats per avançar en els grans eixos que han de tenir les polítiques actives els propers anys: 1. 2. 3. 4. Millora del pes de polítiques actives versus les passives més assistencials. Orientació com a eix clau pel desplegament d’un sistema eficaç, adoptant un model tendent a l’existència de l’orientador de capçalera. Segmentació de la programació de polítiques per millorar les possibilitats dels col·lectius més desafavorits però també, la traçabilitat i avaluació de les polítiques implementades. Territorialització de les polítiques actives, desplegant un sistema que apropi les polítiques als municipis, barris, territoris, per a una millor connexió amb les oportunitats territorials i una més eficient connexió entre oferta i demanda de treball. Les mesures i propostes per assolir-ho: 1. 2. 3. 4. 5. 6. Impulsar el sistema d’ocupació i el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya com a ens de referència per combatre l’atur, millorar l’ocupabilitat de les persones, crear ocupació de qualitat, vetllar per la cohesió social, contribuir al desenvolupament sostenible dels territoris i fomentar la competitivitat i la productivitat de les empreses. Implementar un sistema de qualificació i formació professional per a l’ocupació que promogui la formació al llarg de la vida, que millori l’ocupabilitat de les persones treballadores, tant desocupades com ocupades, que els hi proporcioni les competències professionals que requereixen les empreses. Establir un model d’orientació professional en l’àmbit laboral que esdevingui un instrument eficient i de referència per a les persones en les seves transicions escola-treball i entre llocs de feina. Prioritzar els col·lectius més vulnerables en el disseny i l’accés als serveis i programes d’ocupació, especialment als joves no qualificats, als aturats de llarga durada, als més grans de 45 anys, a les dones i, en el seu conjunt, a les persones amb menys recursos. Aprofundir en la vinculació entre polítiques actives i passives d’ocupació, tant en l’àmbit de la Renda Garantida de Ciutadania, com també reclamant el traspàs a la Generalitat de les competències en la gestió de les prestacions d’atur i altres ajuts i subsidis estatals. Implementar progressivament el model de la concertació territorial com a instrument eficaç perquè les polítiques passin a ser dissenyades des dels territoris, evitant així duplicitats d’administracions, millorant la seva eficàcia, afavorint la col·laboració dels diversos agents econòmics, socials, comunitaris i educatius del territori, adaptant bé les polítiques a les necessitats i a les oportunitats del món local. Mesura 19: FORMACIÓ PROFESSIONAL: Implantar el model català de FP integrada L’experiència acumulada sobre els obstacles a l’efectiva implementació de la Formació professional, requereix d’un impuls institucional decidit per acostar-nos als estàndards europeus de millora de l’ocupació dels joves i facilitar la transició del món formatiu al laboral. Posarem l’accent en la governança de la concertació social com eix central del model més que en la gestió merament 24 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral administrativa. Es proposa avançar en els instruments creats per la Llei del 2015, en el model i elements claus de la seva competitivitat, per posteriorment dotar tant la Comissió Rectora com l’Agència creades per la referida Llei. La FP és clau per la competitivitat del país i les empreses, i per tant, cal que el sistema i governança, entès també com la prospecció i connexió del sistema amb el model productiu i teixit empresarial, necessiten de la corresponent dotació pressupostària: 1. 2. 3. Definir el model de concertació del sistema d’FP dual territorialment i sectorial, garantint la coordinació dels consells territorials i sectorials amb la participació i el consens dels interlocutors socials i de l’administració educativa i laboral. Impulsar els instruments de concertació social i els específics de la governança del sistema que promou la Llei actual de forma que el diàleg social esdevingui el principal instrument d’orientació del sistema. La formació dual, en alternança, i altres models proposats pels interlocutors socials seran un referent pel futur de la formació professional. Desplegar de manera immediata la Llei 10/2015, de 19 de juny, de formació i qualificació professionals i els òrgans de govern que aquesta preveu, a partir dels consensos amb els interlocutors socials, i en coordinació amb el sistema d’ocupació de Catalunya esdevingut de la Llei de 13/2015, del 9 de juliol, d'ordenació del sistema d'ocupació i del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya. 2. Cohesió social, benestar, reducció de les desigualtats. igualtat d’oportunitats i Mesura 20. RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA: Ple Desplegament i compactació de rendes i prestacions socials Desplegar i implementar la Llei de Renda Garantida de Ciutadania ampliant progressivament els drets de les persones i llars destinatàries: 1. 2. 3. 4. 5. Redacció i aprovació del Reglament de la Renda Garantida de Ciutadania. Manteniment i enfortiment de les polítiques actives d’inserció sobre el col·lectiu de persones destinatàries de l’RGC com a estratègia principal d’apoderament, activació i sortida de la situació d’exclusió en què es troba la persona. Consolidar les mesures actives d’inserció especialitzades per a persones destinatàries de la RGC. Crear un programa per millorar l’ocupabilitat de joves destinataris de la RGC, en el marc del Programa de Garantia Juvenil. Fer un seguiment per a la compactació de rendes del sistema de protecció de Catalunya. Mesura 21. SERVEIS SOCIALS: Estratègia d’enfortiment i universalització de l’atenció primària de Serveis socials des del Contracte Programa. 25 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral Inversió publica per a l’estructuració d'una atenció primària i integrada de serveis socials, universalitzada i amb professionals de referència per a totes les famílies. Un cop aconseguit el pressupost plurianual de 39M d’euros perquè les plantilles professionals dels equips bàsics d’atenció social puguin créixer un 35% entre el 2018 i el 2019, el nou Pla estratègic 2018-2021 de Serveis Socials ha de generar un nou sistema d’atenció primària en serveis socials que consolidi noves eines de cribatge, millori els protocols d’atenció, estableixi el professional de referència i reconegui la funció directiva dins els Serveis Socials. Els equips bàsics d’atenció social han de reforçar-se amb la col·laboració de serveis especialitzats en els àmbits del treball amb la infància en risc (els Serveis d’Intervenció Socioeducativa), les famílies i la gent gran, així com amb la interacció amb el sistema de primària de Salut i una major coordinació amb Educació. Mesura 22. INFÀNCIA: Crear l’Agència de l’Acolliment i la Protecció a la Infància Crear un nou model d’atenció integral a la infància i l’adolescència de base comunitària a partir de la refundació de la DGAIA i el procés de tuteles, amb una Agència de l’Acolliment i la Protecció a la infància amb la participació activa del món local i les entitats del tercer sector del món de la Infància i Adolescència. Pla de xoc a la crisi migratòria de menors no acompanyats sense referents familiars des de la coordinació interdepartamental, els serveis socials bàsics dels ens locals i l’acollida i dispositius adients als perfils de refugiats juvenils i en edat laboral. Proposem potenciar l'acolliment familiar com a recurs i mesura protectora bàsica dels menors en situació de desemparament. Mesura 23. ACCIÓ CÍVICA: Un Pla social d’Acció Comunitària Inclusiva per abordar l’exclusió social mitjançant el treball comunitari Impulsar l’Acció Comunitària Inclusiva com a nova estratègia d’abordatge comunitari de l'exclusió social des de la proximitat, amb les entitats del tercer sector i la coordinació dels serveis socials. Es proposa crear un Pla social d’Acció Comunitària Inclusiva dotat amb 8M d’euros que refongui els Plans d’Inclusió Social i els Plans d’Acció Comunitària en una nova eina a l’abast de les 107 Àrees Bàsiques del territori de Catalunya. El treball comunitari ha de ser una eina adaptada a la realitat de cada comarca i ciutat de més de 20.000 habitants per lluitar contra l’aïllament de les persones vulnerables, i reforçar les oportunitats, els vincles i la seva capacitat de desenvolupar-se en l’entorn social, en cooperació amb l’ecosistema d’entitats del tercer sector social i els equipaments i serveis públics del propi territori. 26 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral Mesura 24. FAMÍLIES: Creació d’una xarxa pública de Serveis d’Orientació i Atenció a les famílies coordinada amb els Serveis Socials. Crear una xarxa pública territorial de Serveis d’Orientació i Atenció a les Famílies (SOAF) per al suport a la marentalitat, la prevenció i mediació en violències familiars, suport a la criança positiva d’infants de 0 a 6 anys, o l‘atenció psicològica i treball preventiu en salut mental per evitar situacions de risc en les adolescències. Actualment s’han vertebrat fins a 15 SOAF pilot mitjançant els Contracte Programa amb els ens locals, i es financen amb subvencions fins a 300 iniciatives disperses d’entitats d’arreu del territori. Es proposa vertebrar una veritable xarxa pública SOAF d’atenció a les famílies amb intervenció sistèmica capaç de dur a terme un treball social preventiu i descongestionar els serveis socials bàsics amb una atenció primerenca universal en situacions de risc lleu per a infants, adolescents, mares i persones grans. Amb l’objectiu de proveir de serveis per a la conciliació familiar, personal i laboral: 1. Aprovarem el 2018 el Decret de llars de criança, en què la regulació simple de l’activitat de mares de dia contribueixi a una millor conciliació en els usos dels temps. 2. Abordarem la regulació dels espais familiars de criança positiva de 0 a 3 anys. Mesura 25. PERSONES GRANS: Llei marc de l’adaptació de la societat catalana a l’envelliment i posada en marxa de serveis d’acompanyament Crear la Llei marc de l'adaptació de la societat catalana a l'envelliment per superar la fragmentació normativa i establir els drets bàsics de les persones grans en matèria de protecció contra el maltractament, la promoció, acompanyament i participació en la vida comunitària. Creació del Programa pilot d’atenció, protecció i acompanyament a les persones grans, dut a termes per equips multidisciplinars, amb participació de voluntariat expert i en coordinació amb els Serveis socials, per abordar les diverses formes de maltractament a la gent gran (solitud no volguda, aïllament, espoli econòmic, abús i violències). Mesura 26. PROTECCIÓ SOCIAL. Una nova Llei d’Autonomia personal de Catalunya per garantir el dret a l’autonomia de les persones grans i persones amb discapacitat. Impuls a la nova Llei d’autonomia personal amb la inversió publica necessària per a potenciar les capacitats i garantir el dret a decidir de les persones a viure dignament en situació de dependència, de limitacions funcionals i discapacitats, sempre que es pugui a casa seva. El fracàs de la LAPAD (Llei espanyola d’atenció a la dependència) en termes de manca de finançament estatal, burocratització i llistes d’espera, genera la necessitat de canviar de paradigma per atendre les limitacions funcionals de totes les persones des de la prevenció, la creació de contextos inclusius i amb una nova cartera de serveis i suports més flexible i adaptada a les necessitats. Actualment es destinen uns 1.570 M d’euros a la dependència, dels quals més de 27 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral 1.000 son aportats per la Generalitat, uns 250 els aporta l’Estat, i altres 250 són contribucions de co-pagament dels usuaris. La resta de 70 milions són aportats pels ens locals, bàsicament en copagament de serveis d’atenció domiciliària i teleassistència. La inversió pública de la Generalitat ha permès que 157.000 usuaris siguin atesos avui, havent creat durant el darrer any 3.500 noves places públiques residencials. La nova llei haurà d’agilitzar els procediments, augmentar i reorganitzar el finançament dels serveis de l’atenció per l’autonomia, i haurà de ser capaç d’organitzar, en cooperació amb el món local i l’atenció primària de salut un ecosistema de serveis de proximitat per l’autonomia, des del domicili fins a l’atenció diürna, passant per formules comunitàries (pisos amb serveis, habitatges tutelats,...) que evitin la institucionalització residencial innecessària. Crear un servei públic de teràpia ocupacional i ajudes tècniques a l'entorn domiciliari, desplegar la figura de l’assistent personal per a la discapacitat, posar en marxa la teleassistència avançada i potenciar una xarxa comunitària de serveis de proximitat i atenció diürna en l'entorn domiciliari. Mesura 27. POBRESA ENRGÈTICA: Creació d’un Programa de Govern contra la pobresa energètica, desplegar i complementar la Llei 24/2015 i restituir les impugnacions del TC. Urgeix un desplegament normatiu que estableixi els drets als subministres bàsics dels consumidors, reconegui la treva hivernal, restitueixi el Fons català per a la pobresa energètica i instrumenti de forma efectiva el bo social català amb la coresponsabilització de les pròpies del companyies. Les impugnacions del Tribunal Constitucional contra el Decret de pobresa energètica de Consum, i la recent aprovació del RD 897/2017 de l’Estat sobre la regulació del bo social i el consumidor vulnerable, deixen un panorama de confusió i desprotecció alarmant respecte els dret als subministraments bàsics de les 150.000 llars que viuen en situació de pobresa material severa a Catalunya. El Govern de Catalunya, compromès amb la Llei 24/2015 que ha evitat desenes de milers de talls de subministrament a famílies vulnerables, ha de desenvolupar la normativa necessària i les sinergies entre la protecció social, la protecció dels consumidors, l’habitatge i la relació amb les companyies subministradores perquè des dels serveis socials i de consum es compti amb un marc clar de suport a la intervenció per abordar la pobresa energètica. Des del Departament de Treball i Afers Socials ens comprometem a impulsar un “Programa d’Intervenció integral per a la pobresa energètica” des del Govern, que permeti planificar, prevenir, acompanyar els afectats, intervenir a les llars, instrumentar ajudes d’urgència, formar als professionals de les xarxes d’atenció i que posi en marxa plans d’ocupació amb els ens locals per formar treballadors procedents de barris afectats per intervenir i acompanyar a les famílies i llars afectades. 28 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral Mesura 28. BENESTAR: Estratègia catalana integral d’abordatge dels sense llar per garantir el dret a l’habitatge per a les persones sense sostre i sense habitatge, implantar el Housing First i el Housing Lead a Catalunya. El Govern treballa actualment, juntament amb les Diputacions i les entitats de referència del tercer sector l’Estratègia catalana de sensellarisme 2018-2021 per tal d’abordar el sensellarisme a Catalunya. Els objectius són els de lluitar contra la cronificació de la pobresa, garantir el dret a l’habitatge als sense sostre, reduir el nombre de persones que viuen al carrer, reduir els temps d’estada en albergs i allotjaments d’urgència i innovar amb noves fórmules com el Housing First, juntament amb els recursos i metodologies existents. Es durà a terme un pla pilot a la ciutat de Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, Badalona, Sabadell, El Prat de Llobregat, Reus, Terrassa i Tortosa, que permetrà dissenyar dispositius comunitaris per atendre la complexitat social associada com són la salut mental o les addiccions, o la violència masclista en cas de les dones. Es durà a terme un treball intensiu pluridisciplinar des d’Afers Socials, conjuntament amb Habitatge, Salut i Interior, en coordinació amb les àrees bàsiques de serveis socials. El compromís és el de dotar l’Estratègia 2018-2021 amb un pla operatiu, la dotació d’habitatge i el finançament necessari per assumir el repte de restaurar el projecte de vida que afecta avui a 10.700 persones a Catalunya que no tenen sostre ni habitatge. Mesura 29. SALUT: Pla de Garantia de l’estabilitat laboral per millorar de les condicions professionals Les condicions dels professionals contemplen aspectes relacionats amb l’estabilitat laboral, però també amb l’equilibri entre l’oferta i la demanda, planificant la necessitat es garanteix una assignació adequada als serveis. Un altre element a tenir en consideració quan s’aborden les condicions, és la definició dels rols i competències dels professionals. En aquest sentit el desenvolupament de polítiques de recursos humans de sistema, que contemplin la planificació, formació i desenvolupament professional, són imprescindibles per garantir la qualitat del sistema sanitari. Conscients d’aquesta importància, està previst dissenyar i desplegar actuacions en tots aquests àmbits. 1. 2. 3. 4. 5. 6. El principal instrument per millorar l’estabilitat del professionals que caldrà continuar desplegant és el Pla de garantia de l’estabilitat laboral que es concreta en les següents línies: Estabilització laboral a través de la contenció i reducció de la temporalitat entre tots els proveïdors (ICS i no ICS) a través de l’oferta pública de places. Reducció de l’eventualitat (ICS i no ICS a través de la reconversió d’eventuals en interins. Conciliació familiar i laboral, amb el disseny i desplegament del Pla de conciliació i una guia de bones pràctiques Creació de l’observatori de la qualitat de la contractació laboral en el sistema sanitari públic. Definició d’actuacions de planificació de recursos humans a partir del diagnòstic de necessitats. 29 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral Mesura 30. SALUT: Consolidació de polítiques de lluita contra les desigualtats en salut Les desigualtats en salut són un fenomen complex que requereix actuar a través de diferents línies vinculades amb l’accés als serveis sanitaris, les actuacions de salut pública i l’abordatge comunitari de les necessitats de salut. A continuació es detallen les més destacades: 1. 2. 3. 4. 5. Desplegament de la llei d’universalització de la Salut. Continuar desplegant el nou model d’assignació de recursos que integra l’indicador socioeconòmic compost, que correlaciona les diferències socioeconòmiques amb les necessitats de salut. La implementació s’ha iniciat l’any 2017 als 155 equips d’atenció primària en un entorn desfavorable. El preveu que el desplegament progressiu s’allargui 5 anys. Els àmbits prioritaris per a l’abordatge de les desigualtat en salut són l’atenció primària, com el nivell més proper a la ciutadania i més coneixedor del seu entorn, l’atenció a la salut mental, la salut pública, mitjançant intervencions de prevenció de la malaltia i promoció de la salut. Continuar desplegant l’estratègia de salut comunitària: priorització del desplegament de l’estratègia en els territoris més vulnerables per la seva situació socioeconòmica. Estratègia de Cronicitat: desplegar models integrats de salut i serveis socials especializats per dotar de més eficiència i sostenibilitat sota paràmetres d’atenció centrada en la persona. Mesura 31. SALUT: Inversió territorial en Salut i millora dels equipaments. Les inversions en infraestructures i equipaments sanitaris van quedar congelades per la reducció del pressupost de salut. En aquest context, és imprescindible invertir en els centres del SISCAT. A continuació es detalles les principals actuacions a desenvolupar en els propers anys: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. Transformació de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron: nou edifici de recerca, un nou edifici de consultes externes i usos ambulatoris i la reforma integral dels edificis hospitalaris i de l'entorn. Nou Hospital Joan XXIII: enderroc dels edificis funcionalment més obsolets i la construcció de nous equipaments augmentant la superfície hospitalària en un 30% respecte l’actualitat. Reformes i nou Hospital Josep Trueta: ampliació i reforma del servei d’urgències, ampliació bloc quirúrgic i ampliació de l’àrea de l’hospital de dia d’oncologia, segona fase reforma UCI Pediàtrica i heliport de del SEM i bombers. El nou hospital és un projecte a llarg termini. Ampliació de l’Hospital de Viladecans: disposarà de 152 llits, 7 quiròfans, 2 quiròfans de cirurgia y 12 para cirurgia sense ingrés, i també de 4 sales per a procediments i endoscòpies. També acollirà 66 consultes, 21 places d’hospital de dia i 54 punts d’atenció d’urgències. Ordenació de l’Hospital Blanes – Calella: elaboració del pla funcional. Transformació del complex hospitalari Clínic Nou Hospital del Garraf a Vilanova i la Geltrú Pla d’inversions en equipaments tecnològics Mesura 32. CULTURA: Treball digne i protecció social per als artistes i professionals de la cultura 30 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral Els creadors i creadores de la cultura necessiten d’un marc laboral i fiscal adaptat a la dinàmica del sector cultural. El 2014, el CoNCA va presentar el document 36 propostes per a la millora de la condició professional en el món de la cultura on es recullen les principals propostes de caire fiscal i laboral que cal introduir en la legislació. La UNESCO reconeix el dret de tot artista i creador a ser considerat, si així ho desitja, com un treballador cultural i a poder accedir a tots els avantatges jurídics, socials i econòmics corresponents a aquesta condició de treballador, tenint en compte les particularitats de la seva condició d’artista. Paral·lelament el sector cultural és força precari, amb un alt grau d’externalització de serveis que fa que una bona part dels treballadors culturals tinguin un ingressos força inferiors a allò que seria desitjable d’acord amb els seus coneixements i feines desenvolupades. En aquest sentit cal que les contractacions que realitzin les administracions públiques directament o a través d’empreses garanteixin un ingressos dignes a les persones que finalment desenvoluparan les tasques. La lluita contra la precarietat en els sectors culturals, la complexitat de les relacions contractuals intermitents o la manca d’encaix dels paràmetres del dret a l’atur o de prestacions de protecció social en unes professions especials genera la necessitat d’aplicar mesures com: 1. Assumpció de l’Estatut de l’Artista com a marc laboral de contractació obligatòria per al Govern de la Generalitat i els seus organismes i també per als beneficiaris d’ajuts del govern català en matèria cultural. 2. Elaboració del Cens de Professionals. 3. Control i inspecció de treball específica en la contractació realitzada sota frau de llei, i en l’abús de contractació mercantil en situacions de treball per compte aliena. 4. Treballar amb els sectors un marc adequat per a la representació sindical 5. Instar i promoure canvis en l’accés a la seguretat social dels artistes i professionals de la cultura. Mesura 33. CULTURA: Garantir el dret d’accés a la cultura i lluita contra l’exclusió cultural Més del 40% de les persones adultes viu exclosa de l’accés a la cultura, sigui per motius econòmics associats als preus, de mancança d’equipaments i infrastructures, o motius de poc interès derivats del baix nivell educatiu en determinats segments de població adulta. El consum cultural es correlaciona fins i tot amb l’esperança de vida de les persones, al marge de la conseqüent generació de capital social, cohesió social i salut pública com a bens preuats per a qualsevol comunitat. Els compromisos amb el foment i la inversió cultural es sintetitzen amb el següent decàleg: 1. 2. Consolidar el finançament de cultura seguint els estàndards europeus fins assolir els 60€/any/habitant de manera progressiva fins el 2021. Creació d’un Programa Interdepartamental de Difusió Cultural. 31 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral 3. Recuperar la dotació econòmica que permeti seguir la implantació del Sistema Públic d’Equipaments Escènicomusicals. 4. Desplegarem en tota la seva amplitud els plans integrals del circ, la dansa i l’espectacle familiar i el Pla de Museus 2030. 5. Activarem un pla de xoc de suport a la programació cultural dels municipis, incrementant els recursos econòmics que es destinen al món local, creant i consolidant una xarxa territorial de centres de creació, producció i difusió escènica i musical. 6. Reforçarem la projecció social i el prestigi de les lletres catalanes i dels seus autors i autores llançant el Pla Nacional del Llibre i la Lectura. 7. Garantir el desplegament de les principals accions del Pla de Lectura 2020 incidint especialment en aquelles accions destinades al públic infantil i juvenil. 8. Recuperar els ajuts econòmics als municipis per tal de continuar amb el desplegament del Mapa de la Lectura Pública de Catalunya, creant noves biblioteques i millorant les existents i reforma de la Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya per tal d’adaptar-la al nou entorn sociocultural. 9. Defensar a la Unió Europea l’establiment d’un IVA cultural superreduït per a tots els serveis i productes culturals. 10. Garantir la dotació pressupostària necessària per al sector audiovisual malgrat l’anul·lació de l'impost als operadors de comunicacions electròniques per al foment del sector i dels continguts digitals en general. Mesura 34. EDUCACIÓ: Mai més direm “l’escola no és per a tu”. Un Pla de xoc contra l’abandonament escolar prematur i la segregació. La construcció del model educatiu propi de la República catalana ens ha de permetre avançar en un canvi profund de paradigma educatiu, bo i situant l'alumnat, considerat en tota la seva complexitat i diversitat, en el centre del sistema. La qualitat d’un sistema educatiu hauria d’avaluar-se per la seva eficàcia en garantir més i millors oportunitats per a tots, i per tant, també per als més fràgils. Està prou estudiat, també, la relació directa que s’hi estableix entre exclusió lingüística i exclusió social, entre desigualtat social i fracàs escolar. Sabem a bastament que la llengua, la competència lingüística comunicativa, és el ciment que permet la construcció del coneixement. La llengua és fonamental tant en l’evolució i construcció del procés cognitiu com de la capacitat de convivència i participació social. I és per això, que l’objectiu lingüístic de l’escola catalana no és altre que aconseguir que al final de l’escolarització obligatòria tot l’alumnat, sigui com sigui i vingui d’on vingui, tingui capacitat d’emprar diferents llengües, en funció del context i dels seus interessos comunicatius. Això vol dir, el ple domini del català, del castellà i un domini suficient de l’anglès i si pot ser d’una altra llengua, juntament amb una actitud d’obertura i de respecte de la diversitat lingüística i cultural. En una altre ordre de coses, també cal destacar la necessitat que el Govern de la Generalitat posi totes les eines necessàries per donar suport i seguretat als mestres i professors. Uns professionals de l’educació que han estat clarament compromesos amb una educació que contribueix a fer dels 32 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral alumnes ciutadans capaços d’intervenir activament i crítica en una societat plural, diversa i en continu canvi. Mesures: 1. 2. 3. Un pla de xoc contra la segregació escolar i l’abandonament escolar prematur, centrant la inversió en els centres d’alta complexitat social. Articular un Pla d’interacció Educació i Treball, Afers Socials i Famílies per articular respostes en base a escoles d’oportunitats que potenciïn el retorn educatiu o la inserció socioprofessional. Potenciar projectes d’educació inclusiva en coordinació amb el treball social comunitari d’Afers socials i les entitats de tercer sector. Mesura 35. HABITATGE: Parc públic d’habitatge per lluitar contra l’exclusió social residencial. El dret d’accés a l’habitatge es una peça clau de l’Estat del Benestar. La homologació de les polítiques públiques que el facin possible i el seu finançament, amb els referents europeus que puguin ser equiparables a Catalunya, es una necessitat i una obligació. El Govern de la Generalitat ha fet un gran esforç la darrera legislatura en un context de sanejament dels comptes públics per recuperar la despesa pressupostària en polítiques d’habitatge, fins arribar als 440 MEUR al pressupost del 2017, un 0,2% del PIB, el que ha permès per exemple iniciar les primeres promocions d’habitatge protegit des del 2014, i evitar durant el 2016 més de 4.400 desnonaments. Aquesta xifra està lluny de la despesa necessària per donar compliment tant al mandat de solidaritat urbana (15% dels habitatges de 1ª residència amb protecció pública en 20 anys), com pel que fa als programes d’ajuts directes d’accés a l’habitatge i de garantia de l’accés als consums bàsics de la llar. Desplegarem instruments normatius per prevenir noves tensions de preus en el mercat immobiliari. En el lloguer, a més, s'han d'evitar situacions que permetin la proliferació d'usos diferents dels edificis residencials a la d'habitatge habitual en municipis d'alta demanda. Aprovarem el Decret de planificació dels municipis amb necessitat d'habitatge social. Aquesta norma determinarà en quins indrets del territori cal adreçar més recursos per a reduir el rati del cost de l'habitatge en relació a la renda disponible de les famílies. Mapificarem els habitatges buits a Catalunya, especialment en els municipis amb especial demanda d'habitatge social. Per a fer-ho aprovarem normativa que faciliti la seva detecció i la seva mobilització, amb l'objectiu, que aquests habitatges compleixin la seva funció social, i s'eviti la seva ocupació il·legal. Mesures: 33 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral 1. 2. 3. 4. 5. 6. Incrementar gradualment durant la legislatura la despesa fins al 0,6% del PIB per garantir el ple desplegament de la legislació i plans d’habitatge. Aprovació la propera legislatura del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge previst a la Llei del Dret a l’Habitatge. Elaboració de la Refosa Legislativa en matèria d’habitatge prevista a la Disposició Final de la Llei 24/2015, que reculli tota la legislació catalana elaborada des del 2008 ençà, actualment dispersa i incompleta. Aquesta refosa hauria de recuperar el principi general de la qualificació indefinida dels habitatges protegits derogat el 2011. Aplicació de les mesures contingudes a la llei 4/2016, aprovades per unanimitat al Parlament de Catalunya, avalades pel Consell de l’Advocacia catalana, relatives a la mediació en situacions de sobre endeutament i 2ª oportunitat, al reallotjament obligatori durant 3 anys en casos d’execucions hipotecàries i expropiació temporal de l’ús dels habitatges buits. També els criteris que han de regular els arrendaments urbans a Catalunya per garantir la seguretat dels arrendataris i evitar rendes desproporcionades. Impulsar la proposta de la Taula del Tercer Sector de creació d’un fons d’inversió social amb participació de l’ICF que permeti al tercer Sector concórrer al tempteig i retracte de les transmissions dels habitatges propietat de les entitats financeres provinents de les execucions hipotecàries i que reforci la creació d’ un Fons de Lloguer Social. Avaluar l’impacte real de l’actual configuració de l’Impost dels Habitatges Buits en relació al seu potencial, tant pel que fa als habitatges que conformen el fet imposable, com pel que fa a la inspecció de les liquidacions realitzades. D’acord amb les dades de liquidació del 2n any de maig del 2017, havien pagat 12.460 habitatges amb una recaptació de 18 MEUR, quant el nombre d’habitatges inscrits al registre d’habitatges buits era de 44.000 segons les pròpies dades del Govern. D’altre banda, no tots els habitatges buits en mans d’entitats financeres estan subjectes a l’impost sinó tan sols els que provenen d’execucions hipotecàries. L’ampliació del perímetre permetria incorporar potencialment uns 70.000 habitatges addicionals a l’obligació de tributar, amb un recorregut recaptatori per finançar polítiques d’habitatge dels actuals 18 MEUR fins a 170 MEUR potencials. Mesura 36. PREUS i BEQUES UNIVERSITÀRIES: Cap a un sistema de preus no discriminatori amb Beques Salari Implementació d’un sistema de preus no discriminatori, que inclogui un model de beques ambiciós i adaptat al calendari de matrícula. Implantar un model integral que garanteixi l’accés a la universitat a tots els estudiants independentment del seu nivell de rendes i que fomenti el rendiment acadèmic i la motivació de l’alumnat La gestió de les beques universitàries no ha estat depenent de l’administració catalana malgrat les múltiples sentències judicials que això ho avalaven. No obstant, el Parlament de Catalunya mai s’ha desentès de la importància que això té per al futur de la societat i ha demanat el disseny i definició d’un model català de beques que garanteixi l’accés no discriminatori per motius de renda a les universitats catalanes. El model de beques universitàries ha d’estar integrat en un disseny general del sistema de finançament de les universitats, on la definició del sistema de preus i beques en sigui una part 34 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral indestriable. El finançament de les universitats ha de ser suficient per garantir docència i recerca de qualitat, i on l’accés dels estudiants sigui amb preus públics assequibles i que vagin acompanyats d’un sistema de beques ambiciós i ampli. El model de beques universitàries haurà d’incloure els estudis de grau, màster i doctorat, i definir com a mínim els criteris i calendaris de les beques per renda, les beques de mobilitat, les beques d’excel·lència i les beques salari. Es proposa avançar amb: 1. 2. 3. 4. Els preus de la matrícula ordinària (no pas la bonificada ni la de becari) funcionin amb una escala de deduccions per renda familiar, per rendiment acadèmic i per lloc de residència. La cobertura i les quanties de les beques en els graus, màsters i doctorats augmentin per cobrir la major demanda potencial que avui queda fora dels barems de renda del decret Wert (RD 609/2013). Caldria una proposta més coherent i equitativa seria establir un nou sistema amb major progressivitat on Catalunya tingui capacitat per establir els seus propis barems vinculats al cost de la vida i la mitjana salarial. Crear una beca-salari mensual pels estudiants situats en el nou llindar de renda més baixa, d’acord amb l’IRSC (Indicador de Rendes de Suficiència de Catalunya). Donat el baix retorn públic i l’alt benefici privat dels llicenciats a Catalunya en relació a la resta de països del nostre entorn, estudiar la introducció de mecanismes de recuperació de costos amb un esquema similar a l’alemany en les especialitats més cotitzades en el mercat de treball, combinant una meitat de la beca no retornable i una segona meitat retornable en condicions favorables a llarg termini. Mesura 37. SISTEMA UNIVERSITARI: Revisió del model de recursos humans per tal de reduir la precarietat laboral en la contractació La situació de la contractació a les universitats catalanes parteix d’una superposició de models i competències entre l’administració de l’Estat i Catalunya que ha comportat dificultats legals per desenvolupar-se i adequar-se a les necessitats de les universitats catalanes. El futur model de recursos humans ha de respectar l’autonomia universitària, treballant des de la confiança mútua entre institucions i universitats, i garantir un finançament adequant que sigui considerat una inversió de futur com a pilar de país. La incorporació de personal a les universitats ha de tenir unes garanties d’avaluació i selecció que permetin l’estabilització d’aquells que assoleixin els objectius marcats i contemplar opcions de carreres professionals de trajectòries diverses amb un accés obert. És necessària una revisió urgent del model de recursos humans a les universitats catalanes que afecti al PAS i al PDI. Aquesta revisió ha de permetre corregir en un termini curt, però amb visió de futur per al mig i llarg termini, tres problemes greus: l’envelliment de la plantilla de PDI i la necessitat de la seva renovació amb criteris de qualitat, l’adaptació del PAS a les necessitats d’una recerca i docència d’excel·lència, i la correcció en ambdós casos de la precarietat laboral que afecta les plantilles. 35 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral 3. Enfortiment democràtic, drets i llibertats civils Mesura 38. LLUITA CONTRA EL FRAU: “Crear un programa de lluita contra el frau fiscal i d’ajuda al compliment de les obligacions tributàries” Malgrat que les competències i els recursos actualment destinats a la inspecció a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) són limitats, la lluita contra el frau fiscal ha permès fer aflorar nous recursos tributaris des del 2015: entre l’exercici 2015 i el 2016 s’han recaptat 360,5 MEUR addicionals com a resultat de la lluita contra el frau. Les previsions pel 2017 apunten que fins i tot se superarà aquesta xifra. Els resultats d’aquesta feina de control sobre l’impost de patrimoni han permès incrementar entre el 2014 i el 2016 en un 14% els ingressos contrets. És necessari incrementar la dotació de recursos humans i tecnològics de l’ATC per minimitzar els nivells de frau fiscal: el compliment de les obligacions tributàries és un dels primers deures de ciutadania. EXEMPLE: La capacitat de creuar i contrastar els valors patrimonials de les declaracions i d’informació disponible a la xarxa que ens donen els nous aplicatius ha permès incrementar el percentatge d’èxit de les inspeccions del 10 al 90% Mesura 39. LLUITA CONTRA LA CORRUPCIÓ: Apoderar l’Oficina Antifrau En matèria d'integritat, ètica pública i transparència: adoptar un paper actiu en la gestió dels riscos: Cal enfortir la integritat corporativa de totes les institucions, fer obligatòria l'elaboració de plans de prevenció de riscos de corrupció i aprovar Codis de conducta per a tot el persona i els operadors que siguin prestadors de serveis públics o preceptors de fons públics. En matèria de gestió de conflictes d'interès: reforçar la cultura de la imparcialitat: • Cal gestionar els conflictes d'interès com una de les principals fonts de risc de corrupció i modificar la regulació actual del règim de declaracions d'interessos, revisar el sistema de control previ d'idoneïtat, reforçar el règim d'incompatibilitats, establir polítiques de regals, preveure restriccions pos-càrrec en funció dels riscos associats a determinats perfils i col·lectius de servidors públics, entre altre elements. En matèria de protecció d'alertadors: garantir un alternativa segura al silenci: • Cal aprovar una norma que, d'acord amb els estàndards internacionals, estableixi la protecció efectiva dels alertadors de casos de corrupció, i que eviti qualsevol tipus de represàlia directa o indirecta contra aquests. La naturalesa de funcions de l'Oficina Antifrau la fa idònia per assumir competències en matèria de tutela i protecció de les persones denunciants. En matèria de contractació pública: gestionar els riscos existents en un àrea especialment sensible: 36 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral • Cal assegurar de manera real i efectiva la independència de les persones integrants de l'estructura equivalent a Catalunya de la futura Oficina de Regulació i Supervisió de la Contractació, garantint un procés de nomenament transparent, basat en la capacitat, la meritocràcia i l'absència de conflictes d'interès previs al nomenament. En matèria de potestats i competències de l'Oficina Antifrau: cobrir les escletxes del sistema: • Cal que, per mitjà de les modificacions legals oportunes, l'Oficina Antifrau, com a autoritat especialitzada, assumeixi noves funcions en matèria de gestió i monitorització de conflictes d'interès (Registre de declaracions de béns i interessos dels càrrecs públics, activitat pre i post càrrec, etc), protecció d'alertadors i plans d'integritat. Mesura 40: DISCAPACITATS: Intensificar la inclusió mitjançant l’ocupació per a la diversitat (empreses inserció i centres especials de treball) Enguany s’ha assolit un Acord marc de línies de Suport als Centres Especials de Treball celebrat amb DINCAT, AMMFEINA, Salut Mental Catalunya, AEES DINCAT, Fòrum Salut Mental i CETIP, que s’ha desplegat dotant línies d’ajut per valor de 78 milions d’€. Els objectius passen per: 1. Millorar els dispositius i les mesures per a la inserció d'aquests col·lectius en les empreses ordinàries i socials (Centres Especials de Treball i Empreses d’Inserció). 2. Posar les bases i definir el model d'atenció diürna ocupacional i el model d’inserció laboral de les persones amb discapacitat en coordinació amb els sector. Les accions a desenvolupar són: • • • • • • • • Constitució de la Taula per al treball de les persones amb discapacitat Consolidar el pressupost destinat a fomentar la contractació a l’empresa ordinària de les persones amb discapacitat. Elaboració d’un nou model d’atenció laboral protegida de les persones amb discapacitat. Consolidar els ajuts a la contractació indefinida de persones amb discapacitat a les empreses ordinàries. Consolidar el pressupost destinat a les empreses d’inserció per al manteniment i creació de llocs de treball Consolidar l’import destinat al programa Treball i Formació. Possible programa per millorar l’ocupabilitat de joves amb discapacitat en el marc del Programa de Garantia Juvenil. Millorar els recursos per a la competitivitat de les empreses d’inserció i dels centres especials de treball. Mesura 41: CONSUM: Protegim els drets dels consumidors dins un mercat més democràtic i conscient: Creació d’una Unitat d’inspecció especialitzada en serveis d’utilitat pública En coherència amb els valors republicans de la solidaritat i la responsabilitat social cal promoure un consum responsable i conscient de la seva ciutadania, que democratitzi l'economia enfront d'oligopolis i de grans interessos empresarials i que vetlli per garantir la protecció dels drets dels consumidors, com a agents socials i econòmics, mitjançant la implicació d’organismes públics 37 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral nacionals de consum amb autonomia organitzativa i pressupostària i amb l’impuls i el compliment de normes jurídiques pròpies. 1. Fomentar el consum responsable en base a criteris de responsabilitat social i de sostenibilitat mediambiental, cultural i lingüística que forci a les empreses a actuar amb aquests criteris. 2. Democratitzar l'economia amb l'impuls de l'economia cooperativa de crèdit i de consum i garantir la lliure i lleial competència que eviti les situacions de domini del mercat. 3. Una política d’estat pionera en la garantia dels drets dels consumidors implantant serveis públics de consum, supervisant les empreses i fomentant processos d’arbitratge i mediació. 4. Aplicar les polítiques comunitàries al servei d’uns sistemes adequats de protecció dels consumidors i del desenvolupament harmònic del mercat interior. La concentració del serveis d’utilitat pública (telecomunicacions, energètics, transport, bancaris) en mans d’unes poques empreses està generant una greu situació de sotmetiment de les persones consumidores a aquestes macro empreses. Els greus problemes de conculcament dels drets de les persones consumidores s’estan donant especialment en aquests àmbits, on qualsevol mala praxis comercial genera immediatament un número d’afectats molt elevat. La creació d’una unitat d’inspecció especialitzada en aquests àmbits permetria un control més estricte per tal d’intentar evitar que es produeixin aquests fets i en els casos que no es puguin evitar facilitaria emprendre les mesures correctores adients per tal de minimitzar l’impacte en la ciutadania. Mesura 42: DEMOCRÀCIA ECONÒMICA: Potenciar l’Economia social i el Tercer Sector En el marc d'una economia global que tendeix a estar dominada per grans oligopolis i allunyant els centres de decisió de la proximitat ciutadana, cal avançar en la democratització de l'economia evitant les situacions de domini, afavorint la responsabilitat social corporativa i impulsant l'economia amb finalitats socials sense afany de lucre. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Aprovació de la Llei catalana de l’Economia Social i Solidària, de reconeixement i foment. Aprovar el Decret del Reglament de concertació social i del Projecte de Llei de Contractes de Serveis a les Persones. Aprovació del Decret de Regulació de l’Empresa Social, com a eina per a la millora de la contractació pública: a través de l’aprovació del Decret del Reglament de concertació social i del Projecte de Llei de Contractes de Serveis a les Persones. Promoure i potenciar les Finances Ètiques com a eina de suport a les empreses i per als usos financers dels ciutadans i ciutadanes del país. Promoure i potenciar el cooperativisme de plataforma enfront les formes capitalistes de l’economia col·laborativa. Promoure les formes d’Economia social, especialment el cooperativisme, per a la recuperació de la sobirania ciutadana en els serveis públics (Aigua, energia...) com a model complementaris i suplementari a gestió directa i enfront a una visió únicament remunicipalitzadora. Dotar d’un nou règim fiscal a les cooperatives i les entitats de l’economia social, a través d’una llei de l’economia social. 38 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral 8. Promoure reformes a la llei concursal en la qual s’establiran mesures per facilitar la continuació de l’activitat econòmica empresarial per part dels treballadors. 9. Nova Regulació de les societats laborals de catalanes. 10. Ajustar la Llei de Cooperatives per donar compliment dels principis cooperatius en l’articulat Les entitats del tercer sector social tenen un paper fonamental en la prestació de serveis sovint públics d’atenció a les persones. Aquestes entitats aporten un valor afegit, que per la seva naturalesa civil han ajudat històricament a innovar i a generar noves demandes ciutadanes d'atenció social i de salut. La seva naturalesa de base ciutadana, així com la seva vocació social, comunitària i no mercantil, ha generat una confiança ciutadana vers un teixit assistencial de primer ordre en àmbits on l’Administració no arriba directament. 1. 2. 3. Actualitzar el pla de suport al tercer sector. Millorar la Base normativa de les clàusules socials en la contractació de serveis públics Potenciar el Baròmetre de l’ocupació en el tercer sector social Mesura 43. Aprovació d’una Llei de mecenatge i patrocini cultural. Resulta innegable que un dels sectors que més ha patit la crisi econòmica és el de la cultura. La caiguda del suport públic no seria tan greu si s’hagués disposat d’una legislació que apostés per incentivar el mecenatge com a complement al finançament públic de la cultura. Sent evident que la Llei actual no compleix les expectatives i que, després de més de deu anys de vigència, s’ha vist que no és l’instrument eficaç per a la captació de fons privats destinats a la cultura. L’objectiu de la Llei consistiria en: 1. 2. 3. 4. Ampliar els possibles beneficiaris de les aportacions, que no quedin limitats a fundacions i associacions declarades d’utilitat pública i que es puguin ampliar a empreses i autònoms. Incloure la modalitat de microdonacions amb un 100% de deducció per al donant (crowfunding o micromecenatge). Estudiar limitar el gravamen de qualsevol tipus de donació a persones físiques, fetes amb l’esperit d’actuacions de mecenatge, es proposa la modificació de la Llei de l’impost de successions i donacions, per recollir exempcions de tributació en el cas de les donacions (microdonacions o no) rebudes pel beneficiari de la donació, persona física artista o creador, en forma de donatius per dur a terme el seu espectacle o obra. Estudiar possibles deduccions d’IRPF per aquelles donacions fetes a favor de tercers, persones físiques o jurídiques, que tinguin com a objectiu fer un projecte cultural. Es proposa actuar sobre la legislació estatal per: 1. 2. millorar els incentius fiscals en la Llei del mecenatge que passaria per una modificació de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge. Un increment substancial de les deduccions del 25% en el cas de l’IRPF i del 35% en el cas de l’Impost de Societats. 39 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral MESURA 44. DIVERSITAT: Un pacte nacional per la interculturalitat per a una Catalunya oberta i diversa Catalunya ha viscut la major transformació demogràfica d’Europa en el segle XXI i ho ha sabut fer amb un bon nivell de convivència. Sabem que la transformació viscuda és estructural: la immigració ha vingut per quedar-se i esdevenir ciutadania. Aprendre a viure junts els que som diferents, construir un país cohesionat i divers, requereix fer explícit el nostre model, dotar-nos d’un marc compartit, que permeti a tothom sentir pertinença a una mateixa societat que a l’hora es reconeix diversa. Volem que aquest model garanteixi la inclusió de tothom, fomenti la interacció, valori la diversitat i combati l’odi. És a dir, que sigui interculturalista. La construcció del sentit de pertinença dels ciutadans i de les ciutadanes dins la República Catalana passa per un ampli consens social al votant de quatre polítiques, que configuren els valors de la interculturalitat (inclusió, interacció, valoració de la diversitat, pertinença). La proposta es desplega en 5 actuacions: 1. Consens social expressat en un Pacte Nacional per la Interculturalitat: A través d’un ampli procés participatiu de tots els agents socials i polítics que estableixi un compromís a llarg termini en els valors de la interculturalitat com a valors constituents de la nostra societat. 2. Inclusió: tothom dins i ningú fora: Amb mesures com un pla especial per a l’aprenentatge de la llengua catalana (inclusió). A tots els països amb experiència en immigració s’ha iniciat els processos d’acollida i inclusió dotant les persones nouvingudes de la primera eina d’autonomia personal: la llengua. 3. Interacció: tothom ha de fer una passa per apropar-nos, per a trobar-nos tots en tots els àmbits. Dues actuacions exemplars serien: 3.1. Interacció entre joves també en el temps de lleure: programa Instituts Oberts de dinamització del temps no lectiu amb activitats de suport acadèmic, esport, art i cultura, lleure educatiu. 3.2. Interacció als serveis públics, a través de l’eliminació de barreres en l’accés a l’ocupació pública per part de persones estrangeres. 4. Valorar la diversitat, treure partit de les nostres capacitats: 4.1. Eliminar les barreres que neguen la presència en els espais públics (comunicatius, institucionals, laborals) de persones de diferents orígens culturals, d’acord amb la diversitat de la pròpia societat. Foment de l’aprenentatge de llengües de la immigració en centres escolars. Fer dels centres amb més alumnat immigrat centres d’atracció per, entre d’altres motius, el seu plurilingüisme 5. Combatre totes les ideologies de l’odi i la discriminació: 5.1. Programa de formació ciutadana contra els rumors, el racisme, la xenofòbia i la islamofòbia. Per la igualtat i la no discriminació. 40 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral 5.2. Oficines per a la no-discriminació, que assessorin en matèria de delicte d’odi de manera gratuïta a tota la ciutadania i per a l’aplicació de la Llei d’Igualtat i No Discriminació. 5.3. Programes de prevenció de l’extremisme violent, per a la detecció i la intervenció sobre les persones que hi han caigut. Mesura 45. ACOLLIDA: Una República d’acollida i Refugi amb política integral pròpia de ciutadania Dotar la República d’una política pròpia d’acollida i refugi que respongui al deure humanitari i de qualitat democràtica de donar acollida a les persones d’arreu del món a qui són negats els drets humans. Milers de persones veuen perseguits els seus drets humans i busquen a Europa l’espai de democràcia i refugi que hauria de ser. Mentre l’Estat espanyol i la UE han defugit aquesta responsabilitat democràtica, Catalunya, juntament amb els territoris més avançats, entén que és un deure democràtic protegir els drets humans d’aquestes persones. És l’hora de donar ple desplegament al Pla Català de Refugi, amb les següents mesures: 1. 2. 3. 4. 5. Un sistema de prestacions econòmiques que atenguin les necessitats bàsiques d’aquestes persones, dins el sistema de la renda garantida de ciutadania. La inclusió de les persones refugiades en el sistema d’accés a l’habitatge social, en igualtat de condicions amb la resta de la ciutadania. Un programa d’acompanyament de les persones refugiades cap a l’accés a la plena ciutadania, basat en la mentoria social, que inclogui la formació de voluntaris, el seguiment tècnic de les relacions de mentoria i l’avaluació dels seus resultats. Un programa d’atenció especial per a les persones refugiades en situació de vulnerabilitat, a partir de la col·laboració d’entitats socials especialitzades. Un programa d’atenció especial per estudiants refugiats, a partir de la col·laboració de les universitats catalanes i fent servir la metodologia de la convivència entre estudiants. Mesura 46. JOVENTUT: Apoderar el jovent amb el Pla Nacional de Joventut de Catalunya (2020-2030) L'elaboració del Nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya (2020-2030) que esdevingui el full estratègic amb visió republicana i horitzó de sobirania. Una de les qüestions prioritària i trencadora que ha d'incorporar és la codecisió del jovent en les polítiques públiques que contemplin o no el Pla. Això és fer un pas més en la implicació, no només parlar de participació, i per tant, concebre els joves de forma apoderada i codecisora i com a coprotagonistes. És un canvi de paradigma que com a administració resta pendent en molts àmbits. El Pla de joventut ha de posicionar-se de forma vinculant i interdepartamental en un seguit de reptes: 41 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral 1. 2. 3. 4. 5. 6. GARANTIA JUVENIL Gestionarem el fons europeu destinat a la Garantia Juvenil per que realment sigui un programa que afavoreixi la inserció laboral del jovent, i no veure’ns limitats per les mesures que actualment ens aplica l’Estat espanyol, que normalitzen i fan estructural la precarietat i la temporalitat. PRACTIQUES DIGNES Aplicarem els mecanismes per tal de que totes les pràctiques universitàries i de formació professional obligatòries siguin remunerades i dins d’un marc de dignitat que permetin l’aprenentatge i facilitin la inserció laboral sense substituir llocs de treball. OCI SALUDABLE I NO SEXISTA Regularem els espais d’oci i la publicitat en els mitjans de comunicació per tal d’identificar i combatre les actituds i comportaments sexistes o de cosificació de les dones sovint tan presents en espais freqüentats pel jovent. RECONEIXEMENT DE L’ASSOCIACIONISME Impulsarem una llei de foment de l’associacionisme que ajudi a enfortir-lo i que reconegui i promogui el model de voluntariat d’aquest, que es basa en la participació activa dels seus membres en la presa de decisions. Les associacions són el motor social de la participació i transformació del país i constitueixen el 82% de les entitats. Tot i així, són les que disposen ara per ara de menys capacitat econòmica i menor protecció jurídica. TRANSICIÓ DOMICLIÀRIA: dotació del parc d’habitatge públic per al lloguer assequible i per a l’emancipació juvenil. MOBILITAT EDUCATIVA I LABORAL: Suport tant a la mobilitat cap a l’exterior i al retorn a Catalunya. Mesura 47. DONES: Equitat de gènere en la renda, el tracte, el treball i els usos dels temps. Volem una República que vetlli per una societat més justa i igualitària a on es prioritzi el benestar de les persones. Defensem una República a on la riquesa, el temps i el treball estigui repartits amb equitat de gènere. Garantirem, en totes les estructures administratives institucionals, la participació de dones en condicions de representació paritària i incentivar que en els àmbits no institucionals participatius això també sigui així. Per això donarem compliment estricte a la Llei d’igualtat efectiva entre dones i homes 17/2015 aprovada pel Parlament de Catalunya. La República Catalana considerarà la violència masclista com una qüestió d’estat i promourà un pacte social per fer-hi front. De la mateixa manera el dotarà de recursos humans i econòmics. Garantirà la formació adequada en perspectiva de gènere i en matèria de violència masclista a tots els treballadors del sector públic i particularment aquelles persones que tenen un contacte directe amb les dones. 1. 2. 3. Promoure l’elaboració de plans d’igualtat a empreses i organismes que no estiguin obligats per la llei. Desenvolupar la normativa adient per abordar a violència masclista en les adolescents i les dones grans. Garantir, amb la complicitat del món sindical i empresarial, la igualtat salarial per feines remunerades d’igual valor, tant si les fan homes com dones. I establir un sistema de permisos, llicències i excedències que facin compatible la carrera professional amb la vida personal en igualtat de condicions entre dones i homes. 42 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral 4. Garantir una coeducació que inclogui educació efectiva, sexual i reproductiva. L’educació no sexista ha de dur-se a terme a tots els nivells educatius, inclús al professorat de tots aquests. 5. Incorporar en els dissenys curriculars al llarg del cicle formatiu referents femenins en tots els àmbits i la diversitat sexual i de gènere. 6. Garantir que els alumnes rebin educació afectiva, sexual i reproductiva, en l’àmbit curricular, i a tots els nivells educatius obligatoris. 7. Implantar una reforma horària que permeti a les dones i als homes la coresponsabilitat familiar. 8. Garantir escoles bressol dels 0 als 3 anys, per a les famílies que ho sol·licitin. Foment dels espais i llars de criança per a una major flexibilitat en la conciliació dels temps. 9. Establir permisos de paternitat i maternitat iguals i intransferibles que assegurin un repartiment just i equitatiu de la cura dels fills i per tant evitar que les dones gaudeixin de menys temps disponible per desenvolupar-se professionalment o personalment. 10. Garantir els recursos adients per a la cura de les persones dependents amb Programes de formació, suport, ajudes tècniques i prestacions suficients. 11. Signar un gran pacte social de país entre les administracions públiques, les empreses i els sindicats per permetre a les dones ser mares sense renunciar a cap àmbit de realització personal, professional i social. 12. Garantir que les dones sense parella estable i les lesbianes tinguin accés a tècniques de reproducció assistida en el sistema públic de salut. Mesura 48. LGTBI: Implementació de la xarxa de serveis integrals d’atenció a les persones LGBTI al territori amb ajuntam ents i consells comarcals. La implementació de la xarxa de serveis integrals al territori és el nostre compromís per fer de les polítiques adreçades a les persones LGTBI unes polítiques integrals i de país, que no només vagin orientades al col·lectiu sinó que ens permetin avançar cap a una societat més justa, diversa i lliure. A més, amb la posada en marxa d’aquesta xarxa es fa un pas indispensable per garantir el desplegament de la Llei 11/2014 a tot el territori. Aquesta estratègia es desenvolupa a través de la signatura d’un contracte-programa entre la Generalitat de Catalunya i els ens locals, per tal que puguin fer una diagnosi sobre la diversitat sexual i de gènere del seu municipi o comarca, elaborar un pla municipal o comarcal LGTBI i posar en marxa un Servei d’Atenció Integral, orientat a l’atenció de les persones LGTBI. Des del 2017 la Generalitat ja disposa de recursos econòmics per donar suport al desenvolupament de la xarxa. De cara als propers anys proposem continuar desenvolupant la xarxa de serveis integrals per tal de dotar als municipis de més de 20.000 habitants i les comarques d’aquests plans i serveis d’atenció integral, amb l’objectiu de consolidar aquests espais de referència per les persones LGTBI i culminar el desplegament de la Llei contra la LGTBfòbia a tot el país. Mesura 49. POBLE GITANO: Creació de l’Institut del Poble Gitano a Catalunya El reconeixement, la participació i la inclusió del poble gitano a Catalunya ha de fer un salt qualitatiu després dels anys d’èxit des de la creació del Pla Integral l’any 2006 i el reconeixement del 43 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral Parlament de Catalunya. Es proposa la creació de l’Institut del Poble Gitano de Catalunya com a organisme institucional i de referència del Govern per emmarcar totes les polítiques transversals respecte el poble Gitano. L’impuls del treball institucional requereix de mesures com: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. Potenciar els símbols identificatius del Poble Gitano a nivell oficial. Augmentar la participació en projectes europeus Augmentar la visibilitat dels joves i les dones gitanes Celebrar el Congrés Internacional de dones gitanes Impulsar polítiques adreçades al Poble Gitano en col·laboració amb els ens locals (Contracte Programa d’Afers socials) Aprovar i executar el nou Pla Integral del Poble Gitano 2017-2020 Impulsar accions per la superació de l’antigitanisme a Catalunya, mitjançant l’aprovació de la Llei per combatre l’antigitanisme Continuar el programa Beca Rom, que preveu beques per a estudiants d’ensenyaments superiors. Mesura 50. REFORMA HORÀRIA. Implementar el Pacte Nacional per a la Reforma Horària La reforma horària és una iniciativa ciutadana que proposa l’impuls de canvis horaris perquè puguem gaudir de més llibertat en la gestió del nostre temps. Perquè sincronitzant els nostres hàbits horaris amb els de la resta del món i amb un ritme més ordenat, aconseguirem guanyar temps al temps i, en definitiva, millorar en salut i qualitat de vida. La reforma horària impulsa uns hàbits horaris cívics, potenciant la igualtat entre les persones, les nostres capacitats de bona relació i, sobretot, la nostra salut i benestar. L’Objectiu 2025 és el propòsit en què les 110 institucions i organitzacions promotores del Pacte per a la Reforma Horària, aprovat juliol de 2017, es comprometen a: 1) Recuperar les dues hores de desfasament horari amb relació a la resta del món. 2) Impulsar una nova cultura del temps a les organitzacions a favor de models més eficients i més flexibles per atendre les noves necessitats socials. 3) Consolidar el factor temps com a nova mesura de llibertat, equitat i benestar. L’Objectiu 2025 vol contribuir a: augmentar els nivells de benestar social de la ciutadania i protegirne la salut, especialment la dels col·lectius més vulnerables; fer una distribució més racional del temps en la vida quotidiana; assolir uns nivells més alts de conciliació de la vida familiar, laboral i personal; afavorir la pràctica d’activitats que contribueixin a l’adopció d’hàbits més saludables; millorar el rendiment escolar; incrementar el temps per al descans; assolir els objectius de corresponsabilitat i d’equitat de gènere; afavorir la participació ciutadana en iniciatives i organitzacions de la societat civil i en la gestió dels afers públics; millorar la productivitat i la competitivitat de les empreses; incrementar el rendiment laboral, afavorir la millora en la presa de decisions i reduir la sinistralitat laboral; fer possible la sostenibilitat energètica per l’estalvi d’energia derivat de la compactació d’horaris i per la reducció dels desplaçaments al lloc de treball. 44 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral 2. UN GRAN DIÀLEG DE PAÍS Ara, a les envistes de la República Catalana, després d’uns anys d’intenses mobilitzacions que han transformat de dalt a baix el mapa polític català, s’imposa que el conjunt de la ciutadania protagonitzi un gran diàleg de país, de vocació constituent, sobre quin futur volem. Aquest futur, que només correspon decidir als ciutadans i les ciutadanes de Catalunya, ha de posar damunt la taula els grans consensos existents sobre qüestions bàsiques com, també, els diferents projectes que hi ha en relació al model de societat. Aquest gran diàleg de país té precedents en països del nostre entorn que ens poden servir com a referent a seguir. En aquesta línia cal esmentar, molt particularment, la Convenció Constituent d’Irlanda (2012-2014) o la National Conversation a Escòcia (2007-2009), estructurada a l’entorn de cinc grans eixos: Qualitat democràtica; Drets civils polítics i socials; Economia i Innovació; Cultura i educació; i Sobirania nacional. El gran diàleg de país, que ha de ser àmpliament participatiu i pot tenir àmbits de deliberació ben diversos, siguin de caràcter territorial o sectorial, haurà de cloure’s amb la convocatòria d’un Fòrum Cívic format per representants de la societat civil i dels partits polítics. El Govern haurà de crear un Consell assessor format per experts acadèmics, a nivell català i internacional, que faci el seguiment procedimental de les diferents fases del diàleg. El gran diàleg de país ha de permetre bastir un punt de trobada comú entre la ciutadania que permeti transitar ordenadament i de la manera més àmpliament participada i majoritària possible cap a una Catalunya lliure, socialment justa i moderna i eficaç des del punt de vista institucional. En altres paraules, fer possible la República Catalana. 45 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral IV. LA REPÚBLICA QUE FAREM “La República que farem” és la proposta d'Esquerra Republicana per al procés constituent de la República Catalana. Aquesta proposta és fruït d'un procés participatiu obert a la ciutadania i a la societat civil que s'ha dut a terme mitjançant dos cicles de jornades: “diàlegs per al nou país que volem” (2013-2014) i “la República que farem” (2016-2017). A les jornades es van presentar els pilars de la República en cadascun dels àmbits sectorials per debatre i reflexionar amb la societat civil i recollir les propostes ciutadanes sobre el model de República Catalana. La proposta s'ha estructurat en 5 eixos, 33 àmbits, 200 pilars de la República i les mesures corresponents en cadascun d'ells recollides a: www.larepublicaquefarem.cat EIX 1. UNA REPÚBLICA EMPRENEDORA I AMB TREBALL DIGNE 1.1. UNA REPÚBLICA EMPRENEDORA DE PROSPERITAT COMPARTIDA La República ha de prendre un protagonisme actiu en l’estímul de l’economia i fer possible la llibertat de la seva ciutadania en la seva dimensió econòmica, aconseguint l’absència de dominació de qualsevol tipus, en especial de les grans corporacions i dels poders econòmics. Només un país pròsper, construït sobre una forta base industrial i innovadora i amb unes institucions eficients i independents dels poders econòmics pot garantir que el creixement sigui compartit i s’avanci cap a una societat sense fortes desigualtats i basada en la llibertat i responsabilitat personal. 1. Un estat emprenedor amb un protagonisme actiu en l’economia, que fomenti els nous sectors productius i inverteixi en innovació. 2. Una fiscalitat justa i eficient, que garanteixi l’estat del benestar i la funció redistributiva i fomenti la competitivitat i prosperitat compartides. 3. Rescatar les finances de l’especulació i posar-les al servei de la prosperitat, l’economia productiva i els drets dels consumidors i consumidores, i evitar l’exclusió financera. 4. Uns mercats regulats i una política de competència al servei de l’interès general que eviti les situacions de domini (energia, telecomunicacions, etc.). 1.2. UN SECTOR AGRARI FORT PER UNA ALIMENTACIÓ DE QUALITAT I SALUDABLE A la República Catalana, el sector agrari ha de ser competitiu i sostenible. Competitiu perquè compleixi les funcions de producció d’aliments segurs i de qualitat i pugui encarar amb garanties tant el gran potencial exportador com la demanda interna. I sostenible, tant des del punt de vista del medi com de la viabilitat econòmica de les explotacions. L’activitat agrària, forestal i pesquera tenen un paper importantíssim en l’equilibri territorial del país que cal tenir en compte, ja que ajuda a consolidar la població al territori i són la base del desenvolupament rural. 1. Investigació, recerca i transferència tecnològica per garantir el futur amb l’obtenció de noves varietats pròpies, modernització dels processos productius i de transformació dels productes agroalimentaris 46 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral 2. El món forestal com un recurs agrari més compatible amb la funció ecològica i paisatgística i d'espai d’ús públic i de lleure. 3. La qualitat com a base de futur del sector agrari, per consolidar els mercats interior i exterior, i atendre les exigències dels consumidors i consumidores. 4. La seguretat alimentària com a fonament de la confiança del consumidor, aplicant pràctiques agràries que assegurin l’obtenció de productes agroalimentaris sans, segurs i de qualitat per avançar cap al màxim nivell de sobirania alimentària possible. 5. La competitivitat com a garantia d’un sector agrari fort a partir de produccions orientades als mercats, amb varietats rendibles i adaptades al medi, una bona regulació de la cadena alimentària i implementant polítiques socio-econòmiques ambientalment sostenibles i territorialment dinàmiques i equilibrades. 6. Sostenibilitat i custòdia del territori amb la implementació de pràctiques agràries i ramaderes sostenibles per desenvolupar l’activitat agrària sota paràmetres de sostenibilitat, economia circular i respecte amb el medi, amb l’objectiu de corregir i evitar la contaminació de sols i aigües. 7. Modernització del regadiu per assegurar, a les zones més deprimides, la competitivitat i la continuïtat de l’activitat agrària, en el marc d’una política integral i moderna en la gestió del regadiu, que porti cap a una gestió integral i holística de l’aigua, com a recurs bàsic i essencial. 8. Investigació, recerca i transferència tecnològica per garantir el futur, amb l’obtenció de noves pràctiques pròpies, modernització dels processos productius i de transformació dels productes agroalimentaris. 9. El món forestal com un recurs agrari més, compatible amb la funció ecològica i paisatgística i d’espai públic i de lleure. 1.3. ECONOMIA BLAVA I UN SECTOR PESQUER SOSTENIBLE, MODERN I COMPETITIU La República Catalana té el repte de construir una política marítima nacional que permeti el ple desenvolupament, de manera sostenible i harmònica, del potencial econòmic blau del país mitjançant la gestió integrada de les activitats sectorials que s’esdevenen a l’espai marítim català. A la República, el sector pesquer ha de ser sostenible, modern i competitiu. Avui dia, som una potència pesquera mitjana en l’àmbit euro-mediterrani amb un gran potencial. La República ha de prendre el ple control de la gestió i l’ordenació de l’activitat pesquera en el qual tots els actors — sector pesquer, administració, científics, tercer sector, etc.— posem les bases d’un nou pacte social per treure profit dels recursos naturals renovables de l’espai marítim català, d’acord amb els nous temps i amb la coresponsabilitat dels diferents actors. 1. Enfortir la condició de potencia marítima de Catalunya en l’àmbit euro-mediterrani. 2. Un sistema de governança marítima modern i eficient fonamentat en la participació pública i la coresponsabilitat. 3. Una gestió sostenible per assegurar la recuperació dels recursos pesquers i un futur per al sector. 4. La coresponsabilitat dels diferents actors és la millor garantia d’èxit. 5. La bona comercialització d’una producció limitada de gran qualitat i de proximitat, clau de volta de la competitivitat del sector. 6. La ciència ha de guiar la gestió pesquera i la transferència tecnològica ha de millorar la pràctica pesquera i la gestió del producte. 7. Desenvolupament harmònic de les polítiques marítimes respectuoses amb la pesca en tant que sector primari estratègic. 8. Un model de bones pràctiques que projecti la República Catalana a l’exterior. 47 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral 1.4. L’EMPRESA, MOTOR D’UNA ECONOMIA PRODUCTIVA, INNOVADORA I SOLIDÀRIA La República té el repte que Catalunya sigui el motor econòmic del sud d'Europa a la Mediterrània, per a la qual cosa cal construir un model econòmic divers, competitiu i sostenible, basat en l’economia productiva i una xarxa logística adequada, que aprofiti el talent humà a partir de la recerca i la innovació, que permeti mantenir l’estat del benestar i que ajudi solidàriament a corregir les desigualtats socials. 1. Un teixit empresarial competitiu en l’entorn globalitzat invertint en R+D+I, fent les infraestructures necessàries, garantint l’accés al finançament a pimes, creant ecosistemes empresarials, reduint els costos energètics i impulsant la internacionalització. 2. El capital humà com a principal recurs per emprendre de forma creativa i apostant per la formació per a una economia de base innovadora. 3. El desenvolupament sostenible com a objectiu per transformar els reptes de la sostenibilitat en un canvi en el model industrial i oferir un futur millor per a les generacions futures. 4. Una economia social per reduir les desigualtats i donar més oportunitats a través de la responsabilitat social corporativa, el tercer sector, les cooperatives i l'economia col·laborativa. 5. Un Estat emprenedor que faciliti l’activitat empresarial amb un pla de desenvolupament industrial i una Administració eficient que ajudi a crèixer a pimes i autònoms. 1.5. UN MODEL COMERCIAL EQUILIBRAT La República ha de bastir un model de comerç urbà que vertebri i cohesioni socialment els nostres barris, pobles i ciutats, els faci segurs, integradors i sostenibles, dinamitzant la resta d’activitats econòmiques i cíviques del municipi. Un model que garanteixi la pervivència d’una àmplia oferta de petit comerç independent i eficient, que resisteixi les tendències d’integració vertical del sector. Un model comercial fonamentat en l’equilibri de formats i que consolidi el criteri de la localització, preferentment dins les trames urbanes consolidades, com a element fonamental d’una activitat comercial sostenible, competitiva i ordenada. 5. Una actuació pública que garanteixi l’equilibri de formats comercials dins de les trames urbanes i una oferta sense situacions de domini en benefici dels consumidors i les consumidores. 6. Empreses eficients i competitives que adeqüin l’oferta als nous hàbits de consum i donin resposta a les noves necessitats dels clients i clientes. 7. Valor social del comerç urbà que fa la funció de que els nostres barris, pobles i ciutats siguin més vius, integradors i convivencials. 1.6. UN TURISME SOSTENIBLE I DE QUALITAT La República ha d’assegurar la continuïtat de l’especialització turística i ha d’esdevenir una destinació de qualitat, fonamentada en un turisme d’alt valor afegit -que no exclusivament de luxe-, amb una oferta diversificada que ens permeti assegurar la sostenibilitat econòmica, social i ambiental de l’activitat turística, i que contribueixi a fer conèixer a tot el món els trets que ens distingeixen com a nació. 48 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral 1. Qualitat i sostenibilitat del servei als turistes i visitants per atraure turisme de valor afegit, generar ocupació de qualitat i distribuir els beneficis de l'activitat. 2. El patrimoni cultural i natural com a factor de competitivitat únic i singular per desenvolupar un turisme de qualitat. 3. La marca Barcelona, clau per a l’activitat turística del país. 1.7. UN MERCAT MÉS DEMOCRÀTIC I CONSCIENT Una República socialment responsable i solidària que promogui un consum responsable i conscient de la seva ciutadania, que democratitzi l'economia enfront d'oligopolis i de grans interessos empresarials i que vetlli per garantir la protecció dels drets dels consumidors, com a agents socials i econòmics, mitjançant la implicació d’organismes públics nacionals de consum amb autonomia organitzativa i pressupostària i amb l’impuls i el compliment de normes jurídiques pròpies. 1. Fomentar el consum responsable en base a criteris de responsabilitat social i de sostenibilitat mediambiental, cultural i lingüística que forci a les empreses a actuar amb aquests criteris. 2. Democratitzar l'economia amb l'impuls de l'economia cooperativa de crèdit i de consum i garantir la lliure i lleial competència que eviti les situacions de domini del mercat. 3. Una política d’estat pionera en la garantia dels drets dels consumidors i les consumidores implantant serveis públics de consum, supervisant les empreses i fomentant processos d’arbitratge i mediació. 4. Aplicar les polítiques comunitàries al servei d’uns sistemes adequats de protecció dels consumidors i consumidores i del desenvolupament harmònic del mercat interior. 1.8. UNA UNIVERSITAT CAPDAVANTERA PER A UNA REPÚBLICA AVANÇADA La República ha de fer possible un sistema universitari català que respongui a les necessitats de la societat i que disposi d’un finançament adequat que li permeti realitzar les seves tasques de formació, recerca i transferència de coneixement. Un model universitari que no es nodreixi de la precarietat laboral i que estigui basat en criteris d’excel·lència, transparència i igualtat d’oportunitats. 1. Un sistema universitari capdavanter que impulsi el coneixement i el pensament crític de la societat, valori la tasca docent i investigadora, estigui orientat a l'excel·lència i amb reconeixement internacional 2. Igualtat d’oportunitats sense barreres d’accés a l’ensenyament amb preus públics que tendeixin a la gratuïtat i un sistema de beques ambiciós. 3. Igualtat d’oportunitats sense sostres de vidre al desenvolupament professional ni discriminacions per motius de gènere en cap àmbit de la universitat, vetllant pel control dels mecanismes existents per prevenir i resoldre els casos de violència masclista. 4. Universitats participatives i inclusives socialment i territorial, que elaborin un mapa de titulacions acordat i que impulsi sinèrgies amb centres de formació professional i batxillerat. 5. Un finançament homologable al dels països més desenvolupats, per garantir una oferta d’excel·lència, sense precarització laboral i amb retorn a la societat. 6. Mecanismes de transparència per garantir el flux d’idees i de persones en igualtat de condicions. 1.9. LA RECERCA COM A IMPULS ECONÒMIC I SOCIAL DE LA REPÚBLICA 49 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral Un sistema de recerca integral que englobi universitats, centres tecnològics, centres de recerca i teixit empresarial i administracions públiques en un engranatge conjunt per crear una economia d’alt valor afegit i una societat avançada. 1. Un sistema de recerca amb visió integral que doni cohesió i incentivi sinèrgies entre universitats, hospitals, centres tecnològics i centres de recerca. 2. La recerca d’excel·lència sobre la base de l’autonomia, la transparència, l’avaluació, el retiment de comptes i facilitant la participació dels investigadors i investigadores en la gestió del sistema. 3. Una inversió estable en recerca i independent de la conjuntura econòmica per contribuir al desenvolupament social i econòmic del país. 4. Finançament de la recerca diversificat per a grans infraestructures, centres, recursos humans i projectes. 1.10. LA TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENT COM A GENERADORA D'OPORTUNITATS EN UN MÓN GLOBALITZAT La innovació i la transferència de coneixement com a motor de la societat que permet generar oportunitats de país en un món globalitzat. 1. Catalunya com a marca d’innovació amb una visió àmplia que incentivi la cultura de la innovació de forma transversal. 2. Transferència efectiva del coneixement que reverteixi en l’economia mitjançant una bona coordinació entre el sistema universitari i de recerca i el teixit empresarial per garantir l’èxit. 3. Administracions públiques com a motor d’innovació a través dels mecanismes de compra pública innovadora. 1.11. LA INNOVACIÓ AL SERVEI DE LA CIUTADANIA Una República que esdevingui referent al món en el desenvolupament de la innovació, tant tecnològica com social, que permeti augmentar l’apoderament de la ciutadania i la seva qualitat de vida, millori la competitivitat de les empreses i afavoreixi la qualitat dels serveis i l’eficiència de les administracions públiques. Un model que situï la ciutadania al centre del cercle de la innovació. 1. Infraestructures digitals per millorar l’eficiència dels serveis i la competitivitat mitjançant un bon desplegament de banda ampla i xarxes mòbils arreu del territori. 2. La transferència tecnològica al servei de l’empresa, l’emprenedoria i la innovació social mitjançant un sector tecnològic potent que ajudi a les empreses, les institucions i la societat a implementar la innovació. 3. Una administració innovadora, àgil i propera gràcies a la incorporació de processos eficaços que facilitin la interacció de la ciutadania i les empreses amb l'administració pública. 4. Les TIC com a eina transversal de transformació social i d'economia col·laborativa al servei de les relacions humanes i del canvi de paradigma entre subministrador-consumidor. 5. Les TIC a l’abast de tothom facilitant la integració de col·lectius amb risc d'exclusió digital i la conciliació laboral i familiar. 50 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral 6. País, ciutats i pobles intel·ligents per millorar els serveis i la qualitat de vida de les persones i orientar les nostres vides cap a la sostenibilitat. 1.12. UNA REPÚBLICA AMB TREBALL DIGNE I PENSIONS SOSTENIBLES La República ha de bastir un mercat de treball enfocat al fet que les persones puguin exercir el seu dret i deure al treball, digne i de qualitat, en igualtat de condicions, amb seguretat en la feina, amb participació en la presa de decisions de les empreses i amb concertació social en les relacions laborals. El mercat de treball es basarà en les feines per compte aliè, l'autoocupació, l'emprenedoria i la funció pública. El mercat laboral es dotarà d’una inversió sostenible i eficient en infraestructures i d’un sistema de cotització adequat que permetrà establir un sistema de protecció social a la ciutadania (prestacions contributives i no contributives). 1. Un marc català de relacions laborals que vetlli per un treball digne i de qualitat que apliqui unes polítiques actives fortes, tingui un sistema de protecció social adequat i garanteixi l’ocupabilitat de les persones sense discriminació. 2. Un sistema de pensions de repartiment sostenible en base a tres potes: contributiu, universal i complementari. 3. Un model de productivitat sostenible i reforma horària que redistribueixi l'ús del temps i gestioni l’eficiència per sobre de la presència. 4. Formació permanent al llarg de la trajectòria professional que garanteixi un aterratge amb formació adequada al mercat de treball i el reciclatge permanent en funció dels canvis. 5. Suport a l’emprenedoria i al treball autònom 6. Impuls de l'economia social (tercer sector i cooperatives) com a motor de transformació cap un model socialment responsable, sostenible i basat en les persones. 7. Millora de l’ocupabilitat de les persones mitjançant polítiques actives d’ocupació. 1.13. UN MODEL CATALÀ DE RELACIONS LABORALS Les relacions laborals de la República han d’estar basades en la negociació i la mediació, la centralitat de la negociació col·lectiva, el diàleg social i el reconeixement de les parts, la cogestió i corresponsabilitat dels treballadors i treballadores a l’empresa i la importància de l’economia social i els serveis públics de qualitat en la creació d’ocupació. Unes relacions laborals que es fonamentin en la no discriminació i trenquin amb la segmentació horitzontal i vertical entre dones i homes. 1. Negociació, mediació i arbitratge, eixos de les relacions laborals. 2. Constitucionalització del dret a un treball digne i els drets laborals en que la negociació col·lectiva i el diàleg siguin vertebradors de les relacions laborals. 3. Gran acord social i econòmic per a un nou marc laboral i de generació d’ocupació amb corresponsabilitat i cogestió a l’empresa, impuls de l’economia social i serveis públics de qualitat. 51 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral EIX 2. UNA REPÚBLICA DE BENESTAR AMB DRETS I OPORTUNITATS PER A TOTHOM 2.1. UNA CIUTADANIA LLIURE I COMPROMESA La República ha de tenir la pretensió de configurar-se en una ciutadania lliure, culta, crítica, participativa, responsable i compromesa que vetlla per l’interès general i el bé comú i que combat les situacions de privilegi, de domini, de desigualtat i de discriminació. Una República de dones i homes lliures en igualtat de condicions compromesos a construir una societat més justa i solidària en fraternitat amb tots els pobles del món. La República Catalana és una oportunitat per bastir una altra manera de fer política basada en el dret a decidir i la democràcia col·laborativa, en què tota la ciutadania es faci corresponsable del bon funcionament de la República. 1. Els valors republicans per una ciutadania lliure, culta, crítica, participativa, responsable i compromesa en que tota la societat es faci corresponsable del bé comú i de la República. 2. El dret a decidir com a fórmula d'apoderament ciutadà per decidir a través de processos deliberatius i consultes populars tot el que ens afecta en la vida pública de forma col·lectiva lliure i democràtica. 3. Una altra manera de fer política: transparència, govern obert, participació ciutadana i democràcia col·laborativa. 4. L'educació, responsabilitat de tota la ciutadania en el que totes les persones esdevenen agents educadors per construir una República amb valors compartits. 5. Per la igualtat efectiva i la no-discriminació en el que les actituds intolerants no hi tinguin cabuda. 2.2. UNA JUSTÍCIA INDEPENDENT, GARANTIA DELS DRETS I LES LLIBERTATS PER A TOTHOM La República ha de constituir una justícia concebuda com un autèntic servei públic al servei de la ciutadania, pilar essencial de l’estat de dret i l’estat del benestar, que doni plena garantia als drets i les llibertats, individuals i col·lectives, i garanteixi l’accés en plena igualtat de tota la ciutadania. Una justícia eficaç, eficient i accessible, ben dotada de recursos, transparent en la gestió, propera a la ciutadania i que garanteixi la normalitat de l’ús de les llengües catalana i occitana. Una justícia compromesa en la defensa dels drets humans i la justícia universal que esdevingui referent en la persecució dels crims, sense importar qui els hagi comès i on s'hagin comès. 1. Justícia, servei públic universal que sigui garantia del ple exercici de drets i llibertats, garanteixi de forma efectiva la tutela judicial i fiscalitzi fefaentment els poders públics. 2. Una Administració de Justícia ben dotada de recursos que garanteixin la prestació del servei. 3. Poder judicial i ministeri fiscal independents amb el que es garanteixi la plena separació de poders de l'estat de dret. 4. Execució penal, eina de reinserció en el que la privació de llibertat és l’últim recurs a utilitzar quan no es tenen mitjans menys lesius quan algú comet un fet considerat delictiu. 52 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral 2.3. UNA REPÚBLICA FEMINISTA AMB IGUALTAT EFECTIVA ENTRE DONES I HOMES La República ha de ser la plasmació d’una societat de dones i homes lliures i iguals que comparteixin les responsabilitats, en el qual es garanteixi l’accés en tots els àmbits de representació i presa de decisió en condicions de paritat. La República ha de vetllar per fer efectius els drets de les dones en igualtat de condicions que els homes en tots els àmbits de la vida pública i professional i escometre qualsevol discriminació per raó de gènere o de dependència per raons socioeconòmiques. Una República on les dones se sentin lliures i segures per decidir ser mares i sobre el seu propi cos. 3. La lluita contra la precarització i la pobresa femenina a través de la flexibilitat horària, permisos laborals paritaris que permetin la corresponsabilitat familiar i prestacions adequades en la cura de menors i persones grans. 4. Garantia d’accés a les dones a tots els àmbits de representació i presa de decisions en la vida pública. 5. Igualtat salarial i garantia professional en el que es garanteixi el mateix sou per igual treball i una reforma horària per conciliar la vida laboral, familiar i personal. 6. L’eradicació de la violència masclista des del compromís de les polítiques públiques, la coordinació amb les entitats de dones i una resposta unívoca ciutadana de rebuig. 7. El dret a la maternitat i al propi cos en el que les dones puguin obtenir un suport integral i tenir el dret de decidir lliurement. 2.4. UNA REPÚBLICA EMANCIPADORA DEL JOVENT La República ha de ser un estat on el jovent tingui totes les eines i oportunitats per poder viure de forma independent i amb llibertat. Una República on els i les joves tinguin l’oportunitat de trobar una feina adequada a la seva formació amb sou digne, accés a un habitatge a preus populars per emancipar-se, disposin d’una bona formació per esdevenir ciutadania preparada, lliure i crítica, puguin gaudir d’un model d’oci alternatiu de consum sostenible i saludable i disposin de les eines per apoderar-se i participar de la vida cultural, social i política de la República. 1. Una ocupació digna que combati la manca d’opotunitat i la precarietat laboral permetent al jovent la seva emancipació. Les pràctiques laborals i la Garantia Juvenil han de ser eines d’aprenentatge i inserció, no substitutius precaritzadors de llocs de treball, per tal que compleixin amb la funció de formació pràctica i alhora permetin al jovent inserir-se en el món laboral en condicions dignes. 2. Accés a un habitatge digne a preu s populars que permeti el jovent emancipar-se. Per assolir-ho caldrà un treball conjunt entre el Govern de Catalunya i el món municipal que combini la promoció de parcs públics (o sota control públic) d’habitatge amb l’impuls de models alternatius d’accés i tinença d’habitatge. Una política que ha de ser planificada amb visió de país i incentivar la possibilitat dels joves de comarques de retornar al seu lloc d’origen alhora que no expulsi el jovent de les zones actualment més massificades i víctimes de l’especulació urbanística. 3. Una educació laica, pública, de qualitat, no sexista i en català que es fonamenti en la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la justícia social. Cal garantir que ningú quedi fora de la universitat per motius econòmics, alhora que aquest país ha de prestigiar i impulsar la formació professional com a base d’un futur creixement econòmic productiu i no especulatiu. 4. Un model d’oci alternatiu que fomenti la salut i nous hàbits de consum. Cal potenciar espais d’oci que no passin per un consum abusiu, educar en el consum responsable i 53 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral conscient de drogues, i regular la publicitat per combatre el sexisme present actualment en els espais d’oci més concorreguts pel jovent. 5. Un nou país que fomenti la participació del jovent i una nova cultura ciutadana basada en els valors republicans, la implicació amb l’entorn, la cooperació i el sentiment de comunitat. Avançar cap el reconeixement social de l’associacionisme, alhora que aturar la creixent burocratització en forma de tràmits cada cop més complexes que s’exigeix a les associacions formals o informals que aporten valors cívics a la comunitat i estan conformades molt majoritàriament per persones que s’hi dediquen voluntàriament. I apostar per una recuperació progressiva de l’espai públic dels nostres pobles i ciutats per a usos comunitaris, associatius i de participació en la vida social, política i cultural dels municipis i de la República. 2.5. UNA REPÚBLICA CATALANA PER A UNA SOCIETAT DIVERSA La República Catalana es constituirà com una societat diversa, garantint els mateixos drets i oportunitats per a tothom, promovent la interculturalitat i el plurilingüisme com a riquesa del país i configurant una societat cohesionada, inclusiva i solidària en base als valors republicans i els drets humans. Una República laica amb llibertat de creences i conviccions, on les actituds discriminadores no hi tinguin cabuda i en què la diversitat sigui viscuda i entesa com una cosa natural. 1. Seran nacionals de Catalunya totes les persones que hi habitin i tinguin la voluntat d’adquirir la nacionalitat catalana. 2. Interculturalitat per viure junts els que som diferents desenvolupant una cultura cívica comuna basada en els valors de la democràcia, la llibertat i els drets humans. 3. Un Estat laic amb llibertat de creences i conviccions. 4. Disseny de l’itinerari d’acollida, acomodació i accés a la ciutadania on el passat mai pugui hipotecar el futur i on l’esforç es valori com a contracte amb el país d’acollida. 5. Regulació dels fluxos migratoris des d’una perspectiva real i objectiva de les causes de les migracions per a la bona gestió de les entrades i sortides. 6. Compromís amb la protecció internacional de les persones perseguides per raó d’ètnia, llengua, opinió política, creença o qualsevol altra vulneració dels drets humans. 2.6. UNA REPÚBLICA RESPECTUOSA AMB LA DIVERSITAT SEXUAL I DE GÈNERE La República Catalana ha de ser justa i ha de garantir els mateixos drets i oportunitats per a tothom. Una República respectuosa amb la diversitat sexual, lliure d’homofòbia i transfòbia, i on el dret d’estimar com es vulgui i de constituir una família, sigui quina sigui, formi part del seu ADN. 1. Drets constitucionals per a la igualtat d’oportunitats de les persones LGTBI. 2. Lleis anti-discriminatòries contra l’homofòbia i la transfòbia que vetllin perquè la igualtat sigui efectiva i garantir el dret de les persones LGTBI a viure amb normalitat l'orientació sexual i la identitat de gènere en la seva vida personal, pública i professional. 3. Referent internacional de respecte als drets humans i a la diversitat sexual essent present en els organismes de caire internacional per incidir en les polítiques globals. 54 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral 2.7. LA REPÚBLICA DEL BENESTAR La República Catalana ha de nàixer amb el propòsit d’esdevenir una societat cohesionada garantint els mateixos drets i oportunitats a tota la ciutadania. Una República que redistribueixi la riquesa per donar una vida digna a tothom i lluiti contra les desigualtats ajudant els que més ho necessiten i eradicant la pobresa. Una República Catalana del benestar que esdevingui un dels països més avançats d’Europa en la garantia de drets socials i la igualtat d’oportunitats. 1. Els valors republicans com a pilar de la nostra societat per una ciutadania crítica, compromesa i amb vocació transformadora. 2. Una societat cohesionada que redistribueixi la riquesa, lluiti contra les desigualtats i implementi la renda de ciutadania per a eradicar la pobresa i garantir una vida digna a tothom. 3. Viure la vellesa i les discapacitats amb autonomia personal, independència i dignitat a través d'unes pensions dignes i un bon finançament de la llei de dependència. 4. Igualtat d’oportunitats per a tots els infants i adolescents respecte dels seus drets més bàsics així com també del dret a viure en família. 5. Reforma horària per a la millora del benestar i incentivar la coresponsabilitat considerant el temps com a font de riquesa i impulsant una política pública que en permeti la redistribució de l’ús. 2.8. UN SISTEMA DE SALUT I SOCIAL INTEGRAT I UNIVERSAL El nou sistema nacional de salut i social de la República estarà centrat en la persona i serà públic, universal, equitatiu i integrat, garantirà la qualitat, serà finançat amb recursos públics i estarà orientat a preservar la salut i el benestar de la ciutadania. Un sistema en què la ciutadania es faci corresponsable de la seva salut, disposi de la màxima informació sobre el diagnòstic propi i tingui la capacitat de prendre decisions de manera compartida sobre el tractament que vol rebre. 1. Atenció integral de salut i social centrada en la persona i el seu entorn, amb especial atenció als col·lectius més vulnerables, que vetlli pels drets i deures dels pacients. 2. Un sistema públic, universal, de qualitat, sostenible i equitatiu que sigui considerat una inversió de benestar i capaç de generar prosperitat. 3. Salut i benestar en totes les polítiques públiques amb corresponsabilitat del ciutadà com a subjecte actiu de la pròpia salut i benestar individual i col·lectiva. 4. Organització territorial integrada i en xarxa amb participació efectiva i vinculant dels professionals i representants de la ciutadania. 5. Un model orientat a l'excel·lència fonamentat en la formació contínua, la recerca i la innovació per impulsar la transferència del coneixement. 2.9. L'ESPORT PER UNA SOCIETAT SALUDABLE I COHESIONADA La República ha d’apostar decididament per l’esport com a instrument per assolir una societat cohesionada i saludable. Un nou model esportiu basat en la concepció de l’esport com a sector privat d’interès públic, que demana una estreta complicitat entre una societat civil esportiva organitzada i una administració pública no intervencionista que planifiqui, dinamitzi i doni suport a l’esport com a realitat transversal econòmica, de salut, educativa, social i de lleure. 55 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral 1. Una gran entitat paraigua representativa de les organitzacions que treballen en l’àmbit esportiu de Catalunya. 2. Una administració esportiva que planifiqui, dinamitzi i doni suport econòmic i logístic a l’esport com a realitat educativa, econòmica, de lleure, de benestar i salut 3. La internacionalització de l’esport català com a estratègia que permeti participar en els àmbits d'alt nivell de l’esport mundial i projecti Catalunya al món com a país esportiu. 4. El ple reconeixement del voluntariat esportiu com a base de la gestió de les entitats esportives. 5. L’esport base i l’esport femení com a sectors estratègics. 56 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral EIX 3. UNA REPÚBLICA EDUCADORA QUE APOSTI PER LA CULTURA 3.1. CATALUNYA, REPÚBLICA CULTURAL La lliure pràctica cultural ha d’esdevenir la columna vertebral dels valors cívics, ha de quedar establerta com un dret constitucional bàsic i ser considerada el quart pilar de l’estat del benestar. Cal garantir l’accés lliure i universal a la cultura com un dret fonamental inalienable, que fomenti el pensament crític i impulsi la creativitat en totes les seves formes d’expressió. Catalunya té en la seva cultura una de les millors cartes de presentació i la República és una oportunitat per donar-la a conèixer al món. 1. Fer de la cultura el quart pilar de l’estat del benestar generalitzant la pràctica i gaudi de la cultura en totes les seves formes, fomentar la conservació, difusió i accés al seu patrimoni cultural i garantir el creixement i qualitat de la producció cultural. 2. Un país culte, cohesionat i fort en la seva identitat que impulsi la creació lliure, el pensament crític i el gaudi estètic com a fonament de la cultura entesa com a tal, més enllà del mer entreteniment, 3. Un país creatiu que no té por del talent i en que l’excel·lència de la creació catalana ha de ser l’objectiu del conjunt de les polítiques culturals públiques. 3.2. UN PROJECTE EDUCATIU DE PAÍS Molt sovint, per exemplificar l'obsolescència del sistema educatiu actual, s'ha afirmat que tenim una escola del segle XIX, amb uns continguts del segle XX i un alumnat del segle XXI. La república Catalana haurà d'abordar una transformació que ha d'abastar un molt ampli conjunt d'aspectes i entomar una profunda renovació dels sistema educatiu per afrontar els reptes del segle XXI. Un nou model educatiu i d’excel·lència que, com a servei públic, garanteixi la igualtat d’oportunitats i la inclusió educativa així com la coeducació, que prioritzi la millora dels resultats educatius i, en el qual, la Formació Professional sigui element cabdal en l’equitat i en la competitivitat del sistema productiu. Un nou model lleial als valors republicans i compromès fermament en el poder transformador de la societat que pot tenir l’educació per crear veritables ciutadans i ciutadanes de la República Catalana. 1. Un model educatiu que té per finalitat la formació integral de la persona i la seva capacitació per a conviure democràticament en la pluralitat, des d’enfocaments pedagògics que possibiliten la construcció crítica del coneixement i l’autonomia de pensament i d’aprenentatge de tots i cadascun dels infants, independentment d’origen, llengua o condicions individuals. 2. Un servei públic que garanteixi la gratuïtat real, l’adequada escolarització d’alumnat amb necessitats educatives específiques i doni passes efectives en la inclusió de la diversitat educativa a les aules. 3. Un servei públic educatiu integrat per tots els centres públics així com per aquells altres de titularitat privada que finançats amb fons públics assumeixin els principis i objectius d’equitat educativa que determini el Parlament de Catalunya. 4. Un nou paradigma educatiu que situï l'alumnat al centre del sistema que permeti passar d’un model d’ensenyament transmissor a un model basat en l’aprenentatge i en l’adquisició de competències. 57 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral 5. Un sistema educatiu que aposti per l’autonomia dels centres educatius i que compti amb professionals competents i compromesos amb el projecte educatiu de país i de centre. Una professionalitat, que allunyada de la rigidesa dels vells models funcionarials, desplegui una carrera professional engrescadora, basada en l’avaluació i en la bona gestió de l’aula, afavoridora de bones pràctiques educatives i del treball cooperatiu dels equips docents. 6. Un model de Formació Professional amb visió estratègica que consideri les necessitats formatives del sistema educatiu i del model productiu, tot integrant la formació inicial, la formació ocupacional i la formació contínua. 7. Compromís educatiu i participació de tothom més enllà de l’estricte marc escolar. Així, la responsabilitat de l’èxit educatiu no recau només en l’actitud de l’alumnat, sinó que també pertoca a les famílies, al professorat, als centres educatius, als ajuntaments que lideren el territori, als agents educatius, a les administracions educatives i, en darrer terme, al conjunt de la societat. 3.3. EL CATALÀ, LLENGUA VERTEBRADORA D'UNA SOCIETAT PLURILINGÜE La República ha de vetllar pel respecte dels drets individuals i col·lectius de tota la seva societat , i la llengua n’és un exemple paradigmàtic. A Catalunya es parlen prop de 300 llengües, per tant, la societat catalana és plurilingüe. I, com a tal, cal abordar la política lingüística garantint que ningú sigui discriminat per raons de llengua. El català i l’occità, com a llengües pròpies de Catalunya, així com la llengua de signes catalana, han d’esdevenir vertebradores de la nova República, que ha de dotar-les de les eines adients perquè es preservin en el territori que els és propi i garantir-ne el futur. I on el castellà tingui reconeguts els mateixos drets lingüístics individuals que en la legislació espanyola actual. 1. Un marc jurídic garant dels drets lingüístics de tota la ciutadania en què el català i l'occità siguin les llengües de la República i el castellà tingui reconeguts els mateixos drets que en l'actualitat. 2. Els Països Catalans, l’espai natural de la llengua catalana en el que cal aspirar a la plena normalització de l’ús de la llengua en tots els àmbits. 3. L'educació, el planter de la ciutadania poliglota mitjançant un sistema educatiu universal, inclusiu i d’acollida que no faci diferències per raó de llengua. 4. Pioners cap a l’excel·lència en gestió lingüística empresarial que ha de ser la punta de llança del nou model de política lingüística. 5. Una Administració eficaç, respectuosa i modèlica en l’atenció de la diversitat lingüística mitjançant l’establiment regulat dels usos administratius de les llengües que es parlen. 6. Un espai comunicatiu català en el que caldrà regular els operadors de serveis per a que promoguin els valors de la diversitat lingüística i les polítiques lingüístiques de la República. 7. El català, una llengua mitjana de dimensió internacional amb un Estat que vetllarà pel seu ús i reconeixement en tots els organismes internacionals. 3.4. UN ESPAI DE COMUNICACIÓ PER A UNA CIUTADANIA LLIURE I RESPONSABLE La nova República Catalana s’ha de dotar d’uns mitjans de comunicació públics potents, amb un finançament adequat que permeti mantenir la qualitat i la producció pròpia, al mateix temps que ha de ser el motor de la indústria audiovisual del país. Hem d’impulsar un pacte nacional per l’audiovisual, amb el màxim de consens possible, i hem de treballar per ser un referent europeu en la creació de continguts per a les diverses plataformes audiovisuals. 58 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral 1. Un espai radioelèctric nacional que contribueixi a la cohesió social amb uns mitjans de comunicació plurals que emetin des d'una òptica catalana i amb respecte per la llengua. 2. Un paper preeminent dels mitjans de comunicació públics potenciant-ne la qualitat i els continguts. 3. Fer dels Països Catalans una realitat comunicativa com a expressió de la seva realitat cultural i lingüística i reforçar-ne els vincles i la consciència col·lectiva. 4. Crear la marca audiovisual Made in Catalonia per enfortir la indústria audiovisual i cinematogràfica i convertir Barcelona en capital comunicativa mediterrània. 5. Apostar per les noves pantalles i els nous models de negoci com a generadors de continguts i noves oportunitats de negoci del sector audiovisual. 6. Catalunya, un país "creator friendly" que aposti per les indústries creatives cada cop més presents a l'estil de vida de les persones i a l'economia global. 3.5. MEMÒRIA HISTÒRICA: VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ La República Catalana ha de ser un referent al món de la memòria democràtica, la defensa dels drets humans i la justícia universal. El model d’impunitat espanyol ha fet impossible la condemna de la dictadura franquista i el reconeixement de les víctimes de la repressió, fet pel qual no s’ha pogut impartir justícia ni reparar els danys als familiars de les víctimes del franquisme. La República haurà de ser exemplar en la recuperació de la memòria històrica i en la condemna dels règims totalitaris, per reconèixer les víctimes de crims contra la humanitat, restablir els seus honors i reparar els danys als seus familiars. 1. Veritat, justícia i reparació com a base de les polítiques de memòria. 2. Assumpció de responsabilitats en la repressió en el que cal exigir a l’Estat espanyol un actitud de disculpa, revisió i rescabalament pels crims comesos pel franquisme. 3. Una memòria republicana de llarg abast per a la consolidació d'una societat lliure, justa i democràtica. 59 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral EIX 4. UNA REPÚBLICA SOSTENIBLE I AMB EQUILIBRI TERRITORIAL 4.1. UNA ADMINISTRACIÓ PÚBLICA REPUBLICANA: PROPERA, EFICIENT I TRANSPARENT Unes administracions públiques republicanes, participatives, transparents, innovadores i simplificades al servei de la ciutadania i finançades adequadament per garantir i desplegar l’estat del benestar, amb uns serveis públics propers i de qualitat. 1. Una Administració propera, simplificada i descentralitzada al servei de la ciutadania i de l’estat del benestar i organitzada en tres nivells: Estat, vegueries i municipis. 2. Unes administracions públiques republicanes que garanteixin el govern obert, la transparència i la participació ciutadana. 3. Una Administració innovadora i eficient que valori els empleats públics i reconegui el seu paper clau per garantir els serveis públics i desplegar l’estat del benestar 4.2. UN MODEL DE SEGURETAT INTEGRAL AL SERVEI DE LA CIUTADANIA La República Catalana assumirà plenes competències en matèria de seguretat pròpies d’un estat. En aquest sentit, haurà de desenvolupar un model de seguretat integral sòlid, eficaç i discret al servei de la ciutadania, amb un model de cos policial democràtic i de proximitat que actuï amb proporcionalitat i sigui efectiu a tot el territori, complementat amb un servei d’emergències i protecció civil amb mitjans i efectius suficients per fer un bon servei en corresponsabilitat amb la ciutadania. 1. Un cos de Policia de Catalunya unificat, dimensionat i ben valorat per la societat que defensa que estigui format pels actuals Cos de Mossos d'Esquadra i policies locals. 2. Un Sistema Nacional de Salvaments i Emergències ben coordinats, amb uns mitjans adequats i una implantació territorial equilibrada. 3. Un servei de protecció civil de base popular, complementària dels cossos de policia i de seguretat i emergències. 4.3. UN TERRITORI EQUILIBRAT I BEN CONNECTAT La República Catalana és l’oportunitat per redissenyar un model territorial més equilibrat que faci dels nostres municipis indrets més habitables i amb millor relació amb l’entorn natural. Un país divers, ben connectat, amb transports públics eficients i amb infraestructures al servei de l’economia productiva. Uns pobles, barris i ciutats on tothom pugui viure amb benestar i tingui l’oportunitat d’accedir a un habitatge digne a preus raonables. 1. Equilibri territorial i ecoeficiència en l’urbanisme amb un model de viles i ciutats compactes, complexes en els seus usos, socialment integradores i amb una protecció estructural dels espais lliures i de connexió ecològica. 2. Garantir el dret a l’habitatge incrementant el parc d'habitatge existent sotmès a algun tipus de protecció pública, prioritàriament en règim de lloguer social i dret de superfície, per garantir la seva perdurabilitat en el temps, millora l’actual rati del cost d’habitatge en relació a la renda disponible de les famílies, prevenir tensions de preus derivades de factors de demanda no 60 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral derivades de l’ús habitual de l’habitatge i garantir la dació en pagament i cancel·lació de deutes vinculats a l'adquisició de l'habitatge amb una llei de segona oportunitat de tall europeu. 3. Una mobilitat de baix impacte ambiental i gran cohesió social apostant per una combinació de sistemes de mobilitat intermodals, prioritzant el transport públic i invertint en ferrocarril tan pel que fa a passatgers com a mercaderies. 4. Infraestructures sostenibles al servei de l'economia productiva i planificades amb criteris de rendibilitat socioeconòmica, d’avaluació del cost i d’impacte social, territorial i medi ambiental. 4.4. UN MODEL MEDIOAMBIENTAL SOSTENIBLE, INNOVADOR I INTEGRAL La República Catalana implantarà un model mediambiental sostenible, innovador i integral que permeti compaginar el desenvolupament econòmic i el respecte i la protecció d’un entorn natural de qualitat. Una República que aposti decididament per la sostenibilitat, la minimització i la transformació del residu, que impulsi el desenvolupament de les energies renovables i l’autoconsum, que implanti una nova cultura de l’aigua i dugui a terme una política integral de gestió del territori que possibiliti l’explotació racional i sostenible dels seus recursos naturals. En un planeta on els recursos naturals són finits i el canvi climàtic és un fet, la República tindrà el deure i la responsabilitat de canviar cap a un model productiu sostenible i de consum responsable que garanteixi les necessitats de les generacions futures. 1. Una nova cultura de l’aigua eficient i sostenible amb un sistema integrat del cicle de l'aigua que tendeixi a la gestió pública, garantint un subministrament mínim i recuperant els aqüífers i els cabals ecològics. 2. Una estratègia energètica de país i de futur sostenible amb una aposta per les energies 100% renovables, l’autoconsum, les xarxes intel·ligents de gestió i la democratització del mercat energètic amb uns preus justos i lliure de monopolis. 3. Lluita contra el canvi climàtic amb el compromís de prendre mesures per a la reducció d’emissions contaminants i la millora de la qualitat de l’aire. 4. Estratègia de gestió cap al residu zero amb la implementació de sistemes d'economia circular per una transformació dels residus amb eco-disseny i processos de gestió innovadors. 5. Preservació i gestió del medi natural i les seves espècies amb un equilibri harmònic entre la protecció i els usos econòmics i de lleure. 6. Protecció dels animals en que no es permetin situacions de maltracte i patiment. 61 Eleccions al Parlament de Catalunya 2017 programa electoral EIX 5. UNA REPÚBLICA OBERTA AL MÓN I COMPROMESA AMB LA PAU 5.1. UNA REPÚBLICA EUROPEA IMPLICADA EN LA GOVERNANÇA GLOBAL La República Catalana serà un Estat de la Unió Europea, que contribuirà a la governança global i esdevindrà nucli de les relacions euro-mediterrànies. Una República que serà un actor internacional amb una política exterior activa que promourà els principis dels drets humans, la justícia global i la fraternitat universal, i que serà proactiva en la contribució als grans reptes mundials. La República Catalana serà reconeguda pel seu compromís i solidaritat i esdevindrà un actor global respectat i valorat pel valor afegit de les nostres aportacions per fer un món més just, més solidari, més inclusiu i més sostenible. 1. Una República Catalana en una Europa federal en que cal superar el model de club d'estats al servei dels interessos dels estats dominants, les institucions financeres i el gran capital. 2. Governança global per un món més just i solidari essent un actor internacional responsable i compromès amb la pau, la democràcia, els drets humans, la seguretat i les llibertats civils. 3. El nucli catalitzador de les relacions euro-mediterrànies en que la República Catalana s’ha de convertir en referent, mediadora i ambaixadora de la pau i la democràcia entre les diverses cultures que convivim a la Mediterrània. 5.2. UNA REPÚBLICA SOLIDÀRIA COMPROMESA AMB LA PAU I ELS DRETS HUMANS La República Catalana serà solidària, internacionalment responsable, compromesa amb la cooperació al desenvolupament, la pau i els drets humans. Una República que pot esdevenir un referent internacional en la defensa dels drets col·lectius dels pobles mitjançant el diàleg i la noviolència. En l’actual context, caldrà rellançar el model català de cooperació al desenvolupament i incorporar els valors solidaris de la societat catalana en l’estratègia d’internacionalització com a carta de presentació del nou estat al món, presentant-nos com un actor responsable, compromès amb el desenvolupament, la pau, els drets humans i la justícia universal. 1. Una República solidària que assumeix la seva responsabilitat internacional de cooperació al desenvolupament i en la promoció de la resolució pacífica i democràtica dels conflictes. 2. Actuar amb veu pròpia davant els reptes globals guiant-se pel principi de coherència en les polítiques de desenvolupament humà. 3. Un model seguretat humana més global i multidimensional amb un sistema de defensa i seguretat civil compromès amb la pau, el desarmament i la desnuclearització i un sistema d'intel·ligència que analitzi les amenaces i les causes profundes de la violència. 4. Un referent a la Mediterrània de resolució de conflictes nacionals i territorials amb la noviolència i la pau. 62